Per sempre més, castanyada!

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que inicialment se celebrava el dia de Tots Sants. Més recentment se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons (que no té res a veure amb l'americanització que se n'ha fet en dates més recents), prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Aquí podem veure una imatge representativa d'una castanyera tradicional. Evidentment no té res a veure a com són els castanyers i castanyeres que ens podem trobar avui en dia als nostres pobles i ciutats.

En molts llocs, el dia de Tots Sants, s'organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Antigament aquesta rifa l'organitzaven els confiters però en l'actualitat solen anar a càrrec de determinades entitats o associacions.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.

Sigui com sigui recordeu: de carabasses, segons com, ja en rebem tot l'any. Així doncs, per sempre més defensem la nostra castanyada!

Tothom a Perpinyà!

La capital de la Catalunya del Nord serà escenari el proper 7 de novembre d'un conjunt d'actes en record de la firma del Tractat dels Pirineus, que ara fa 350 anys va suposar la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França. La commemoració es planteja altament reivindicativa, però també festiva, coincidint amb la cloenda del Correllengua organitzat per la CAL.

Sens dubte és una bona ocasió per fer sentir la nostra veu, la veu de tots els Països Catalans!

Per a més informació sobre els autocars que Òmnium Cultural Baix Camp organitza amb sortida des de Reus cliqueu aquí.

Per a informar-vos sobre autocars amb sortida des d'altres ciutats cliqueu aquí.

Pandilleros, un concert o un musical

Aquest dijous 29 d'octubre la Fundación Tony Manero presentava el seu darrer disc 'Pandilleros' al Teatre Bartrina de Reus.

Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.

Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.

La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.

Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.

Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.

Fundación Tony Manero - Los Peineta

Fundacion Tony Manero | MySpace Video

I ara un bloc de viatges

Doncs sí. Tal com ho llegiu. Aprofitant la meva participació en el curs pilot a Facebook de la UOC 'Viatges 2.0: eines i recursos en línia' i tenint en compte que ens han encarregat als participants la creació de bitàcoles de viatges com un dels elements pràctics d'aquest curs, acabo de crear un bloc nou que tractarà exclusivament aquest tema, els viatges. I més concretament els viatges 2.0.

El bloc es titula 'Viatges 2.0: una nova manera de viatjar' i de moment només hi ha un post de presentació. Si voleu, podeu passar a veure'l clicant aquí.

COS 2009, Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus

Des d'avui dimecres 21 d'octubre i fins el proper diumenge 25, arriba a Reus la 12a edició del Festival COS.

Un festival internacional de mim i teatre gestual que, any rera any, es consolida dintre del panorama cultural de la ciutat.

Si voleu visitar la pàgina web del COS 2009 cliqueu aquí.

Si us voleu descarregar el programa en format pdf cliqueu aquí.

Una llengua deixa d'existir quan deixa d'utilitzar-se!

Transcric literalment el contingut d'un missatge que he rebut avui mateix per correu electrònic i que descriu una situació que malhauradament es repeteix massa sovint en la nostra societat.



El català a Custo Barcelona

El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes.

Custo Barcelona, com sabem, és una empresa especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, bo i exigint-los que ho facin en castellà.

Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:

-Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.

Tot sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:

- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així!

Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: 'Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya'.

Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.

Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes.

Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb que es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada.

UNA LLENGUA DEIXA D'EXISTIR QUAN DEIXA D'UTILITZAR-SE!

Participació en el 130è joc literari del Jesús Tibau

Una vegada més (i ja en van 130) l'escriptor Jesús M. Tibau ens convida a participar en un dels seus jocs literaris de tipus creatiu. En aquest 130è joc literari hem d'escriure un relat curt, d'extensió entre 100 i 200 paraules, inspirat en aquesta foto:

Així que ja ho sabeu, poseu en marxa la neurona de la imaginació i animeu-vos a participar.

Aquesta és la meva participació en el 130è joc literari:

En quedar-se sola, la senyora Maria es va comprar aquell lloro tan vistós que havia vist a la botiga d'animals.

-Et diràs Pepet! -va dir a l'arribar a casa. I li va ensenyar com pronunciar el seu nom fins que el lloro no parava de dir Pepeet... Pepeeettt... Pepeeeeeettttt...

Va aprendre altres paraules. També sabia xiular tothom que passava pel carrer. Des del balcó, els feia girar el coll mirant cap amunt buscant qui xiulava.

Fins que, cansat de la monotonia, va sortir a fer un vol. Anava d'un balcó a l'altre observant i aprenent paraules noves que anava practicant aquí i allà.

Un dia, passejant per la barana d'un balcó, va sentir una cançoneta que parlava d'un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico. Aquell lloro de la cançó no quedava gaire ben parat. També va recordar haver vist la seva foto penjada pels carrers i va pensar que la senyora Maria el devia trobar a faltar.

Així que, reflexionant sobre el que li convenia més, va aixecar el vol cap al balcó de la seva enyorada mestressa. Al cap i a la fi tampoc s'hi estava tan malament.

Imatges de l'Alguer

Vista des del Port



Carrers del centre històric







Campanar



Torre de l'Esperó Reial



Torre de la Polvorera



Accés a les Grutes de Neptú




Si voleu veure l'àlbum sencer (174 fotos) cliqueu aquí.

Escapada a l'Alguer

Tenint en compte que el mes passat vaig estar uns dies tombant per Mallorca i que d'aquí a unes hores me'n vaig cap a l'Alguer, està clar que la cançoneta més adient que us puc posar és aquesta:



Cançó 'Des de Mallorca a l'Alguer' interpretada per la cantant algueresa Elena Ledda



Encara que tenint en compte la companyia aèria amb la que hi vaig i lo baratet que em surt (1 euro per trajecte), també podria posar aquesta entrevista en la qual el cantant alguerés Claudio Sanna diu, amb un cert toc d'ironia, que 'Ryanair pot salvar l'alguerés' en clara referència a una cançó seva titulada 'Santa mare llengua (Santa Ryan Air?)'.

En aquesta cançó, Sanna, tot repassant l'evolució de l'ús del català a Sardenya durant les últimes dècades, conclou que aquesta línia de baix cost de la companyia irlandesa pot garantir la pervivència de l'idioma a l'illa. La lletra de la cançó, inclosa en el disc 'Terrer meu', fa:

Mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto
Santa santa santa
santa santa Ryan Air
salva l'alguerès
salva l'alguerès.



Ja us ho explicaré... Ens retrobem dimarts (i 13)

;)

Concert d'Anita Miltoff a Reus

Dissabte passat, 3 d'octubre, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, el grup Anita Miltoff va actuar a la plaça de les Peixeteries Velles de Reus. Prèviament també van actuar els reusencs Poker's.

Anita Miltoff és el grup guanyador de l'edició del 2008 del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'. Això els ha permès enregistrar un primer disc que han titulat 'Gràcia'.

Divendres 25 de setembre van presentar el disc a la Sala Monasterio de Barcelona i el dia anterior al concert de Reus també van actuar a la Llotja de Música Urbana de Vila-real, a la Plana Baixa.

Aquest primer treball discografic porta el nom de 'Gràcia' (Edicions Singulars, 2009) en honor a la procedència del grup i per ser l'indret on s'ha escrit, compost, assajat i enregistrat. El disc l'ha enregistrat i produït l'Enric Espinet als Estudis Masamara, entre els mesos de novembre de l'any passat i el gener d'enguany, i l'ha masteritzat J.J. Golden a l'Estudi Golden Mastering de California.

El nom del grup és una personalització de la frase en hebreu 'amit a mil tof' que significa 'sóc un bon alumne', frase preferida per la joventut palestina durant l' Intifada; 'odi és el que ens heu ensenyat per tant som els vostres millors alumnes', per oferir més matisos van optar per la personalització i la dualitat d'un nom que no vol dir res i moltes coses a la vegada.

En aquest video podeu veure diversos moments del concert d'Anita Miltoff dissabte passat a Reus.

L'Enganxa't a la música ja té guanyador

Gonçal, de Barcelona, ha resultat l'artista guanyador del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música', després del concert de la Gran Final celebrada divendres 2 d'octubre a la sala Suau de Reus juntament amb els grups Víctor Blanca & Les Claus de Jade i Smou Poc.

La proposta de Gonçal -alter ego de Gonçal Perales- és la d'un jove barceloní que va iniciar la seva carrera musical l'any 2006. Després dels dos primers treballs autoproduïts, 'Cançons hamburgueses' (2006) i 'Sol' (2007), Gonçal ens presenta 'Poble no identificat, un conte musical on es narren les aventures d'en Francesc Marcià'. Un espectacle que es tradueix a l'escenari amb tota la banda disfressada de marcians, tot seguint el fil conductor de l'esperpèntica figura del narrador.

En aquest video podeu veure un moment de l'actuació de Gonçal al Suau en el concert de la final del concurs.



I aquests altres vídeos corresponen a les actuacions que van fer els altres dos grups finalistes.

Víctor Blanca & Les Claus de Jade (Barcelona)



Smou Poc (Solsona)

Arriba la final del concurs Enganxa't a la música 2009

Aquest divendres 2 d'octubre el Suau de Reus acollirà les actuacions dels tres finalistes del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música.

Després dels concerts de semifinals que van tenir lloc els dies 21, 22 i 23 de setembre, el jurat va escollir els tres grups que passaven a la final, dels quals en sortirà el guanyador de la setena edició de l'Enganxa't.

Els tres finalistes, per ordre d'actuació, són: Víctor Blanca i Les Claus de Jade, de Barcelona; Gonçal, de Barcelona, i Smou Poc, de Solsona.

El guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.


De fet, aquí a Reus portem uns dies força profitosos musicalment parlant. A les esmentades semifinals de l'Enganxa't que encetaven la setmana i amb la Festa Major de Misericòrdia pel mig vam tancar la setmana, dissabte 26, amb el multitudinari concert de comiat dels Whiskyn's que va aplegar milers de persones a la plaça del Mercadal.

Si voleu veure alguns videos tant de les semifinals del concurs com del concert dels Whiskyn's només cal que passeu pel meu canal de Youtube.

Es bo poder gaudir de música en directe i potser caldria que tots plegats ens conscienciéssim de la necessitat de donar suport no només a propostes consolidades sinó a qualsevol iniciativa que pugui sorgir. No costa res ampliar les nostres mires i la nostra cultura musical intentant descobrir o redescobrir què s'amaga en aquest món tan particular com és el món de la música. A partir d'aquí, hi haurà propostes que agradaran més i d'altres que agradaran menys i, òbviament, cadascú haurà d'aplicar el seu criteri per fer la tria que consideri adient.

Corren mals temps per a la cultura en general i per a la música en particular. Ahir mateix ens en posàven un exemple en aquest post. Per això, ara més que mai, és important que mostrem quines són les nostres necessitats d'oci i de cultura. I que ho fem assistint massivament a tots aquells actes que, malgrat alguns impediments i retallades, podrem seguir trobant pels carrers, places o locals.



I feta aquesta reflexió vull recordar també que a Reus acabarem la setmana novament amb música en directe. Serà dissabte a la nit, a les Peixateries Velles, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, que actuaran els reusencs Poker's i els guanyadors de l'edició del 2008 de l'Enganxa't a la música, Anita Miltoff, que arribaran des de la vila de Gràcia per presentar el disc que porta com a títol el seu lloc de procedència 'Gràcia'.

L'endemà diumenge al migdia aquesta Trobada comptarà també amb l'actuació musical del cantautor tarragoní Josep Romeu.


Sense música la vida seria un error
Friedrich Nietzsche