EL BLOC D'UN DE REUS
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Aquest cap de setmana el mim i el teatre gestual torna a Reus a través del Festival COS.
El festival internacional de moviment i teatre gestual arriba enguany a la 16a edició. Des del dijous 17 i fins el diumenge 20 d'octubre es faran un total de 23 representacions que aniran a càrrec de 15 companyies. Els espectacles es podran veure als diferents escenaris de la ciutat: Teatre Bartrina, Teatre Fortuny, Bravium Teatre, Orfeó Reusenc, Sala Santa Llúcia i Teatre de l'Institut Baix Camp. A més, també hi haurà actuacions en l'escenari a l'aire lliure que s'habilitarà a la plaça Evarist Fàbregas, dintre del recinte comercial del Pallol.
El festival és un aparador del mim i el teatre gestual que, al llarg de les diverses edicions, ha esdevingut un referent a Europa i compta amb una presència important de propostes europees de primer nivell.
El COS forma part de la xarxa Europeanmimeindex i, per aquest motiu, durant la tarda de divendres dia 18 es podrà gaudir de tres espectacles seleccionats en els premis Move Award.
Un anys més s'han volgut combinar propostes on predomina l'estil més tradicional de mim i teatre gestual amb produccions innovadores on es fusionen diferents llenguatges escènics, sempre dins el marc del teatre no parlat.
Enguany el festival també inclou a la programació un curs de formació adreçat a estudiants de teatre, actors i actrius. Amb l'objectiu de donar un nou impuls al teatre popular, durant el festival es presentarà la Unió Europea del Nou Teatre Popular, una associació que aplega festivals, escoles i companyies de teatre i que té com a principis els inclosos en el Manifest de Reus elaborat durant el COS 2010.
D'altra banda, durant els dies del festival, al carrer Major de Reus es podran veure les actuacions Primer Concurs d'Estàtues Vivents que organitza el col·lectiu de comerciants d'aquest carrer.
Podeu consultar la programació completa i tota la informació sobre el COS 2013 en aquest enllaç.
Ara fa 72 anys, el 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la de ciència ficció The War of the Worlds escrita l'any 1898 per H.G. Wells. La novel·la descriu una invasió marciana de la Terra. En l'emissió radiofònica es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser suficientment realista, com per espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, tot i que es va dir des de bon principi que no era real i fins i tot entre actes s'emetia publicitat.
Si voleu escoltar la versió original d'aquesta dramatització radiofònica cliqueu aquí.
D'aleshores ençà s'han fet nombroses versions.
El mes de febrer de 1949 Radio Quito 'La Voz de la Capital', emissora d'ona mitjana i curta d'Equador, va emetre una adaptació criolla de 'La Guerra dels Mons' que malhauradament va tenir conseqüències força tràgiques per a l'emissora ja que aquesta emissió va originar una veritable agitació popular a Quito. Molts oients es van sentir enganyats i van desfogar les seves ires contra l'edifici que era seu de Ràdio Quito i el diari El Comercio. Van començar llançant pedres i maons fins que algú va tenir la mala idea de provocar un incendi a l'edifici que va acabar totalment calcinat.
El 30 d'octubre de l'any 2008 l'emissora Radio 3 de Ràdio Nacional d'Espanya celebrava el 70è aniversari de l'emissió radiofònica de 'La Guerra dels Móns' amb una emissió en espanyol. Cliqueu aquí sota si la voleu escoltar.
El mateix any 2008 l'emissora local XEART de l'estat mexicà de Morelos va recrear una nova versió de la història de Wells en horari de màxima audiència dintre d'un noticiari matinal. Tot i haver advertit anticipadament que es faria aquesta dramatització, l'emissió també va generar una situació de pànic entre la població.
A través d'aquest enllaç podeu escoltar aquesta nova versió de l'emissora mexicana (tingueu paciència ja que abans de començar l'emissió pròpiament dita escoltareu una mica de música i una introducció inicial)
I ara, 72 anys després d'aquella primera emissió, tenim una nova oportunitat d'escoltar una versió d'aquesta història. Aquest 30 d'octubre de 2010, a la 1 de la matinada, hora UTC (és a dir, a les 3 hora d'aquí) en la freqüència d'ona curta de 9955 KHz PCJ Radio presentarà una emissió especial de 'War Of The Worlds'. L'emissora també sortejarà tres còpies d'aquest programa especial entre les persones que escriguin un correu electrònic a: pcjmedia @rroba gmail.com.
Això sí, per escoltar aquesta emissió especial necessitareu un receptor de ràdio d'ona curta i una mica de sort en la propagació. Si no acabeu de saber de què va això de l'ona curta podeu trobar força informació al lloc web de l'Associació de Ràdioescoltes de Barcelona, a la qual pertanyo des de fa més de 18 anys.
La coneguda botiga El Barato del carrer Major de Reus ha afegit una nova oferta per als seus clients. Fent gala d'un dels seus lemes que diu 'una botiga que té de tot', ha posat a la venda persones aturades.
Tot i que en un principi pot semblar una idea agosarada, els responsables de la botiga i d'aquesta nova campanya comercial afirmaven que no es tracta d'una venda entesa de manera literal sinó que és una manera de facilitar que una part de les persones que han tingut la desgràcia de quedar-se a l'atur puguin trobar feina. Així, els aturats mostraven les seves habilitats a l'aparador de la botiga per tal d'aconseguir cridar l'atenció de tota la gent que pogués estar interessada en els seu serveis.
Si heu llegit fins aquí i encara no ho heu enganxat us recordo que durant aquests dies s'ha celebrat a Reus el Festival internacional de moviment i teatre gestual COS.
Així doncs, conyes a banda, les imatges i escenes que us comento més amunt que, efectivament, es van desenvolupar durant el matí i la tarda d'ahir dissabte a la botiga El Barato corresponien a Bunny me!, de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, un dels espectacles que s'han pogut veure aquest dies en el marc del festival. Abans d'arribar a Reus aquest espectacle ha passat per llocs com Edimburg, Figueres, Rússia, Bèlgica, Torrelavega o Tàrrega. Es tracta d'una comèdia fresca que passa a l'aparador d'una botiga real i que ens presenta dos aturats que decideixen posar-se a la venda com a mascotes i fan tots els possibles per ser comprats pels vianants mostrant allò que són capaços de fer.
Aquí teniu un vídeo que recull una petita part dels 120 minuts que va durar l'actuació a l'aparador d'El Barato.
Un altre dels espectacles que vaig veure ahir dissabte va ser el que portava per nom No matarás, de la companyia catalana Criatures. Teatre de carrer que barreja la figura del joglar i l'acció teatral més visual i física.
En aquest vídeo podeu veure un resum de l'espectacle.
Aquest dimecres passat, 14 d'octubre, va començar a Reus el festival COS que enguany arriba a la tretzena edició. El que fins ara era el Festival de Mim i Teatre Gestual es transforma en Festival de Moviment i Teatre Gestual ja que a partir d'aquesta edició s'uneixen el Festival COS i el Més Dansa, dos festivals que en anteriors edicions s'havien desenvolupat de manera independent. D'aquesta manera se sumen els dies i els espectacles d'ambdos festivals.
Per estar al dia de totes les activitats del festival COS, que s'allargarà fins el proper diumenge 24 d'octubre, podeu visitar el lloc web a http://www.cosreus.org.
Què passa quan es barreja la música, el teatre i el circ i s'hi afegeixen altres ingredients com ara originalitat, ironia, bon humor i un pessic de malenconia i genialitat? Doncs que és molt fàcil que el producte sigui un espectacle com Llits, l'obra del director Lluís Danés que podem veure aquest cap de setmana al Teatre Bartrina de Reus en doble sessió de dissabte i diumenge.
Aquest dissabte al vespre he anat a veure la representació d'aquest espectacle. Un Teatre Bartrina ple de gom a gom, amb les entrades exhaurides, ha assistit a l'evolució d'uns artistes que han ofert el millor d'ells mateixos i ens han permès conèixe'ls en facetes que desconeixíem. Aquest és el cas d'Albert Pla i de Lídia Pujol que en aquest espectacle sumen a les seves conegudes dots músicovocals altres qualitats com les teatrals i circenques. Els acompanyen diversos artistes de circ que interpreten els personatges anomenats Matalàstics.
Els protagonistes de l'obra, persones i llits, apareixen entre el públic a través d'una de les portes d'accés al teatre i evolucionen cap a l'escenari. A partir d'aquí es van succeint tot un seguit d'escenes divertides i en algun moment absurdes. Són escenes que, de vegades, també conviden a la reflexió.
Tot plegat gira al voltant del llit. O més ben dit, de diversos llits. Llits en els quals tota persona humana s'hi pot veure reflectida. Comencem veient el bressol, el llit d'infantesa o el de l'adolescència amb tots els personatges i les pors que els envolten. Passem per una escena, amb una llitera de cinc pisos, plena d'acrobàcies i evolucions gestuals que en algun moment ens recorden la manera de fer de 'La Fura dels Baus' (salvant les distàncies). El llit del sexe se'ns presenta en forma de llit-trapezi on els protagonistes evolucionen representant la seva trobada sensual mentre l'acte es retransmet al més pur estil d'una retransmissió esportiva plena de passió.
Podem veure molts altres llits que reflecteixen els diversos moments de les nostres vides. Fins a arribar al llit de l'últim viatge...
El repartiment està encapçalat per Albert Pla, en el paper del Gran Lectus, Lídia Pujol, com a Léctica i Alba Sarraute que fa el personatge de Kliné. Els acompanyen, com a Matalàstics, Íngrid Esperanza, Jordi Gaspart, Fabrizzio Giannini, Ignasi Gil, Claudio Inferno i Armando Rabanera. La música original de l'obra ha anat a càrrec de Lluís Llach i de Borja Penalba. El guió és del director de l'obra Lluís Danés i de Feliu Ventura que també ha fet els poemes i lletres que formen part de l'obra.
Tot plegat dóna com a resultat un espectacle altament recomanable. Encara podeu anar a veure la sessió de demà diumenge a les 6 de la tarda, si en teniu ocasió i queden entrades.
Aquí us deixo un enllaç a un vídeo de l'assaig d'aquesta obra en la seva estrena al TNC el mes de desembre passat on el director Lluís Danés explica a grans trets l'essència de l'espectacle.
Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.
Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.
La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.
Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.
Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.
I pensareu... De quina gata parla ara aquest? Doncs de quina ha de ser.. De La Gata Borda!
Divendres passat vaig assistir a l'estrena de Petites ocupacions, la segona obra que representa aquest grup teatral reusenc. Un grup teatral que va néixer l'any passat i es va donar a conèixer al festival COS amb la representació de l'obra M'agraden les fruites del bosc, la qual em va sorprendre gratament, tal com ja vaig dir en el seu moment en un post d'aquest mateix bloc.
Una obra d'un estil completament diferent al d'aquella comedia dell'arte que vam poder veure al festival COS. En aquest cas es tracta d'una adaptació del recull de narracions 'M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc', de l'escriptora francesa Anna Gavalda. En aquesta obra trobem un seguit de personatges que reflecteixen situacions ben quotidianes. Situacions amb un puntet de diversió però que, a la vegada també fan pensar i reflexionar. És fa difícil no veure'ns reflectits en algun d'aquests personatges. Uns personatges que, al damunt de l'escenari, ens mostren també el seu alter ego, o allò que abans en dèiem la veu de la consciència, perquè sovint en les nostres relacions una cosa és allò que diem i una altra ben diferent allò que pensem. No hi manquen les referències a Reus o altres ciutats veïnes o referències a carrers i locals d'oci nocturn ben coneguts. Tot plegat perquè a la gent de Reus ens agrada deixar constància de la nostra procedència i dels trets que ens caracteritzen. I ben fet que fem! Qui ho farà si no ho fem naltros?
La Gata Borda és una companyia jove, pel que fa a la seva creació, però compta amb persones ben experimentades en el món del teatre. Començant per la seva directora, Ester Cort, coneguda també per la seva participació en sèries televisives. Tot un equip de gent, tant els qui treballen al damunt de l'escenari com els qui ho fan entre bambalines, que donen com a resultat una bona estona de teatre. Una obra d'una hora de durada que, certament, quan sonen els primers aplaudiments que indiquen el final de la representació, ens deixen un bon regust pel que hem vist però al mateix temps la sensació que s'ha fet curt.
Segur que al llarg dels tres dies de representació (divendres, dissabte i diumenge) molta gent ha tingut ocasió de sentir aquestes sensacions. Els qui no ho heu vist, tot això que us heu perdut (dit sigui de molt bon rotllo...) Ja sabeu què heu de fer. Quan La Gata torni als escenaris aneu-hi, segur que us ho passareu molt bé.
No és la primera vegada que sorgeix a Reus un grup de teatre des de la base per anar-se consolidant progressivament. Recordem, entre altres, els casos del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, Llop's Teatre, el TEBAC o la Companyia del Bravium Teatre, per citar-ne alguns. És per això que penso que podem parlar sense cap mena de recança que venen temps de bons auguris per a La Gata.
Com s'acostuma a dir en el món teatral, endavant i molta merda!
Tal com deia al post anterior, aquest dissabte i diumenge els he aprofitat per continuar veient alguns dels espectacles inclosos en la programació del festival COS.
Dissabte a la tarda, a la plaça de les Peixateries Velles, la companyia La gata borda representava l'obra M'agraden les fruites del bosc. Gent de Reus, de l'Escola de Teatre del Centre de Lectura que ens oferien aquest espectacle de creació col·lectiva basat en la comèdia dell'arte. Potser també en podríem dir comèdia d'embolic, una barreja de situacions còmiques amb pinzellades de picaresca dintre d'un context d'èpoques passades fent ús d'elements i expressions pròpies dels temps actuals i referències típicament reusenques que va fer les delícies del nombrós públic assistent a la plaça.
Tot plegat referma el fet que a Reus hi ha hagut, hi ha i sense cap mena de dubte hi haurà molt bons actors i molt bones actrius.
Més tard, a les 10 de la nit, el teatre Bartrina acollia uns habituals del festival COS, la companyia madrilenya Producciones Yllana amb l'obra Brokers. Amb el seu característic humor, Yllana ens transporta durant noranta minuts al món dels executius de les altes finances. Gent que viuen pendents de veure com els seus diners augmenten dia rera dia. Se'ls gasten, o malgasten, en el seu propi benefici: cotxes de luxe, roba, tecnologia, farres, beguda, droga... A algun d'aquests personatges el seu afany de riquesa i luxe el porta fins a perdre-ho tot, deixant el seu index borsari i també personal a zero. Però sempre sorgeix la resta d'individus de la seva mena disposats a tornar-li a fer un lloc en el seu particular estil de vida.
Una bona estona d'humor que també deixa lloc per a la crítica i la reflexió.
Vaig acabar la nit veient el darrer dels espectacles previstos per al dissabte: Fruit, a càrrec de la companyia Rasatabula al Teatre de l'IES Baix Camp. Una d'aquelles obres que, tot i no saber ben bé amb què et trobaràs, resulten esdevenir una sorpresa agradable. O un cúmul de sorpreses. Tot comença amb l'arribada o, millor dit, caiguda d'un cos sobre l'escenari quan la llum encara està apagada. S'encenen els llums i veiem una dona nua estirada al terra. A partir d'aquí descobrirem que la dona es fa dir Eva i demana per un tal Adam. Tímida i vergonyosa busca la col·laboració del públic per trobar alguna cosa que ha perdut, un vestit exactament. A partir d'aquí, amb el vestit posat, aquesta particular Eva ens va sorprenent. Agafa una maleta i treu un telèfon mòbil amb el qual envia un missatge SMS a l'Adam. A mesura que avança l'espectacle l'actriu va seduint literalment el públic amb les seves paraules, els seus gestos, la seva expressió. Ens fa participar a tots, ara jugant amb una caixa de cartró per descobrir si és d'algú en particular, ara aixecant-nos de la butaca i aplicant tècniques de relaxació, ara tornant-nos a fer seure... Un cúmul de situacions que culminen amb l'actriu preparant un àpat ben particular. De fet, a l'arribar al teatre tothom ha trobat un got de plàstic al seu seient. Més endavant, cap al final de l'espectacle, sabrem que és un convit. L'Eva ens passa unes ampolles de vi perquè ens anem servint. Les ampolles passen de mà en mà entre el públic i tots som capaços d'omplir el got amb la mesura suficient perquè ningú es quedi sense. Mentre ens delectava amb les seves paraules i moviments l'Eva ens ha preparat també unes safates amb patates, d'aquelles que en diem de xurrero, fruites i xocolata. Les safates també van passant de mà en mà entre el públic i anem menjant i bevent talment com si es tractés d'una d'aquelles bacanals romanes. Un espectacle diferent, tendre, graciós... En definitiva, ple de sensacions.
Pel que fa a diumenge he assistit a l'espectacle que posava punt i final a l'edició d'enguany del festival: Joan de l'ós, a càrrec d'Albert Vidal. Al més pur estil trovadoresc o rondallaire, Albert Vidal ens recita, canta i balla una rondalla sobre la vida d'un nen, el Joan. Resulta que un ós va segrestar una dona i la va fer la seva esposa. D'aquesta relació podríem dir zoofílica va néixer el Joan. L'ós tenia tancats dona i fill a la cova perquè ningú se'ls pugués emportar, però arran del que podríem titllar com un episodi de violència domèstica entre la dona i l'ós, el Joan decideix matar-lo i fer-se un abric amb la seva pell. El Joan, tot i ser humà, té una força descomunal heretada del seu pare ós. A partir d'aquí té força dificultats d'integració a la societat fins que un dia, passejant pel bosc troba tres personatges ben peculiars: l'Arrencapins, capaç d'arrencar pins amb només l'ajut del dit petit de la mà; el Regiramuntanyes, que es dedica a moure muntanyes amunt i avall amb la seva esquena; i un capaç de bufar molt i molt fort que té el nom de Bufimbufaire. Els contracta al seu servei pel doble del que estaven cobrant fins a aquell moment i comencen un seguit d'aventures que els porta fins a la casa del dimoni. Resumint molt i molt la història, Joan de l'ós acaba essent l'únic capaç de derrotar el dimoni però els seus amics-empleats el traeixen i el Joan acaba caminant novament sol pel bosc.
De fet, veient com les ha de passar potser valdria també en aquest cas aquella dita de 'més val sol que mal acompanyat'.
El que no està gens mal acompanyat és l'actor Albert Vidal en aquest espectacle. Tot el contrari, l'acompanyen tres bons músics que, a més a més de música, també interpreten si cal amb gestos o expressions verbals. Ricard Vallina s'encarrega de la tarota, Pitu Andreu de les percussions i el reusenc Xavier Macaya toca la viola de roda i porta la direcció musical.
Sens dubte una manera d'acabar el COS amb un bon regust de boca.
Des del seu inici, dimecres passat, he assistit a un parell d'espectacles del festival COS. El primer, el mateix dimecres, a Cal Massó. L'actor Xavier Villena representava l'obra Persona. Un espectacle amb la màscara com a protagonista que utilitza la música i la poesia com a fil conductor i ens ofereix pinzellades de teatre de titelles, humor característic d'un clown, comèdia i interacció amb el públic que, al llarg de l'espectacle, es converteix en un actor més o, si més no, en una peça del joc que condueix en tot moment Villena.
El segon espectacle al que he assistit ha estat aquest divendres al vespre. El mateix escenari, Cal Massó, ha acollit l'escenificació de Moguts per l'Ebre, a càrrec de la companyia Forani Teatre. Després d'una breu espera al carrer (calia acondicionar l'escenari) que ha creat una notable cua de gent interessada en l'espectacle, hem anat entrant mentre dos actors ens rebien a ritme d'acordió i mandolina. Un cop a l'interior, prenent com a referència un vagó de Lo Carrilet, aquests dos actors juguen amb els espectadors oferint-los diverses arts teatrals que ens recorden les maneres de fer pròpies del teatre de carrer, amb instruments, ninotets, ombres xineses i objectes d'allò més inverosímil dels quals en treuen moviments que fan que l'espectador estigui en tot moment vigilant per tal de saber què passarà. A la meitat de l'espectacle s'hi afegeixen quatre actors-músics més que reconverteixen l'escenari en una mena de sala on s'hi representa des d'una revetlla fins a una desfilada o s'hi deixen sentir ritmes de marxeta.
Acaba l'espectacle. Després dels aplaudiments els actors insisteixen (uns més que altres) en tocar una darrera peça musical, una jota. Així ho fan movent-se per tota la sala. I quan gairebé tothom és al carrer, surten també ells amb els seus instruments i inicien una mena de cercavila improvisada mentre els espectadors, ara ja vianants, els seguim com ho feien els ratolins seguint el flautista d'Hamelin. La cercavila ens porta a tots plegats fins al davant del Teatre Fortuny, escenari de la propera representació del festival. Aquí els actors s'acomiaden del públic tot i que segueixen tocant carrer Monterols avall.
Ha estat un espectacle curiós que, en alguns moments, m'ha recordat més els espectacles propis del festival de circ Trapezi. Cadascun d'aquests festivals té la seva pròpia idiosincrassia, però trobo que també es bo que hi hagi petits empelts d'un festival vers l'altre.
I per ara això és tot. Aquest dissabte i també diumenge tinc previst assistir a uns quants actes més del festival COS. Ja us ho explicaré!
Des d'avui dimecres 22 i fins el diumenge 26 se celebra en diversos escenaris de la ciutat de Reus l'onzena edició del Festival internacional de mim i teatre gestual COS'08.
Seran 22 companyies que oferiran un total de 24 espectacles al llarg d'aquests cinc dies.
Si us voleu descarregar el programa complet d'aquest COS'08, gentilesa de Reus Digital, en format PDF, cliqueu aquí.
Aquesta nit de dissabte, al Teatre Bartrina de Reus, hem pogut assistir a la representació de l'obra ESTRIPTIS.
Un espectacle produït per Elsinor i ideat per sis directors, Rafael Amargo, Sol Picó, Carlus Padrissa, Mario Gas, Jaime Chávarri i Andrés Lima, que combina teatre, música, dansa i molta expressivitat corporal al voltant de l'striptease.
Tal com indica la presentació, l'obra vol fer ús de la nuesa dels cossos com un art i al mateix temps mostrar altres nueses amb la finalitat d'excitar altres parts del nostre cervell. La nuesa del cos humà vol ser la figura del jo sense màscara, del jo lliure de coaccions, de l'esser humà despullat de llasts o de crosses per tal de ser revelat com una veritat, aquella veritat que rau dins nostre.
I després d'assistir a la representació de l'obra t'adones que ho han aconseguit.
Rafael Amargo a 'XS-Trip XVIII - En tres movimientos' ens presenta dos homes i una dona que comencen ballant flamenc i taconejant sobre l'escenari per continuar despullant-se lentament amb música de Mozart de fons. No hi falta una escala i una barra, al més pur estil de les estrelles dels espectacles d'striptease, per la qual van evolucionant els ballarins-stripers.
La valenciana Sol Picó a 'La bèstia feliç' mostra una dona que s'enfila per les parets i acaba treient-se no només la roba sinó tota aquella carn superflua que li sobra.
Carlus Padrissa, de La Fura dels Baus, a 'Totam tibi subdo me (em dono a tu completament)' mostra una dona molt voluptuosa, una cantant d'òpera interpretant una versió lírica de 'Carmina Burana', que s'estima molt un instrument musical, la guitarra. Se l'estima tant que la converteix en objecte de desig o, millor dit, en objecte sexual amb el qual satisfà els seus desitjos. No hi falta un final orgàsmic amb una combinació de so, llums i fum al més pur estil de La Fura.
Mario Gas a 'In the still of the night' mostra una dona que es despulla al bany en arribar a casa després d'una festa i fa les activitats més habituals que es solen fer en aquesta cambra, com ara utilitzar el vàter, el bidet, dutxar-se i posar-se les corresponents cremetes per, tot seguit, anar-se'n al llit a dormir mentre a l'exterior la ciutat es comença a despertar.
Jaime Chávarri presenta 'Metamorfosis', una escena circenca en la qual una domadora fa evolucionar el seu cavall per la pista al trot i al galop. Una domadora fascinada i erotitzada pel cavall fins al punt que passa de domadora a domada mentre és seduïda per l'equí.
Finalment, Andrés Lima, a 'Noche de Bodas' presenta una parella ben peculiar que es disposa a celebrar la nit de noces, això sí amb un alt grau de concentració etílica als seus cossos que fa que les accions de la parella durant el procés d'anar-se despullant siguin una barreja d'humor, surrealisme, comicitat i petits retalls de violència del tot innocent que donen com a resultat escenes ben divertides.
Això és doncs el que hem pogut veure al Bartrina durant prop d'una hora i mitja. A través de l'exhibició de la nuesa dels cossos ens trobem immersos en una nuesa també dels sentits i de les emocions. Una combinació que desperta la sensualitat i la imaginació mostrant la nuesa dels cossos amb la naturalitat més absoluta.
I, per què no dir-ho, l'obra desperta també l'instint voyeur que, en major o menor mesura, tots portem en el nostre interior, sense abandonar la naturalitat.
Una naturalitat que s'encomana al públic que segueix en tot moment l'espectacle sense cap mena d'estranyesa o rebuig. Això sí, en algunes escenes, es podia intuir algun xiuxiueig de curiositat o sorpresa en una petita part dels assistents.
