Jugant amb el menjar

Sempre ens han dit que amb el menjar no s'hi juga. Amb tot, però, es veu que hi ha gent que no en fa cas de l'advertiment i es posa a jugar amb les coses de menjar. Els resultats, com podem veure, són força sorprenents.

Entre mig de tanta crispació no va gens malament una mica de bon humor i un somriure.

Noves professions (en clau d'humor)

Coordinador de Moviments d'Informació Interna

Porter

Especialista en Logística i Distribució de Documents

Missatger

Experta en Teràpia Visual i Distracció Ocupacional

Ballarina de streep-tease

Coordinador Adjunt d'Admissions i Sortides de Personal

Porter

Coordinador Oficial de Moviment Nocturn

Sereno

Distribuïdor Extern de Recursos Humans VIP

Taxista

Especialista en Logística d'Energía Combustible

Empleat de benzinera

Auxiliar de Serveis d'Enginyeria Civil

Paleta

Enllaç Extern Avançat en Logística de Documents

Missatger en moto

Tècnic de Mercadeig Dirigit

Repartidor de propaganda

Especialista en Logística de Begudes

Cambrer

Expert en Classificació i Emmagatzematge de Productes Peribles

Venedor de fruites i verdures

Terapista Emocional en Centre de 'Salut'

Cantiner

Distribuïdor Extern de Productes Importats de Alta Rotació

Venedor ambulant

Experta en Sexología i Teràpia Personal

Puta

Tècnic en Manteniment Sanitari de Camins Públics

Escombriaire

Expert en 'Freelance'

Treballo on sigui

Especialista en Remenar Terres i Plantes

Jardiner

Distribuïdor de Música i Cinematografía

Venedor de discs pirates

Director General Adjunt d'Assumptes sense Importància

Diputat

Conseqüències: Si un treballa amb la categoria cambrer cobrarà 800€ i amb contracte temporal. Si un treballa com a Especialista en Logística de Begudes, amb aquesta titolació tan llarga cobrarà uns 1.990€

Aquesta regla no es compleix en el cas del Director General Adjunt d'Assumptes sense Importància, altrament dit Diputat. Cobraran pel cap baix 4.999€

Humor gràfic

perquè deixar anar un somriure de tant en tant no fa cap mal...

La mamella catalana, un exemple de generositat

De mamelles n'hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, toves, flàccides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n'hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s'hi han estat alletant, que l'han espremuda per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d'Espanya, que ha alletat milions d'espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s'hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s'ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d'aliment d'aquells que durant tant de temps l'han maltractada, l'han insultada i l'han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l'esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s'hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s'ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

Humor d'estiu

Fa uns mesos, al damunt de les bústies de la comunitat de veïns d'un edifici qualsevol de Reus vaig veure un sobre amb una anotació que em va cridar força l'atenció. No me'n vaig poder estar d'agafar el mòbil i fer-ne una foto.

Es veu que la carta anava dirigida a un veí que ja no residia allí (a la imatge he amagat una part de les dades personals per respectar-ne la privacitat). I també es veu que un d'aquests veïns que hi ha a la majoria de comunitats que estan pendents de tot el que passa va decidir escriure una nota al sobre i deixar-la perquè (se suposa) la trobés l'endemà el repartidor del correu.

La imatge es pot llegir prou bé però, per si de cas no ho veieu clar, us transcric literalment el contingut de l'anotació/advertència que va fer el veí espavilat. Diu així:

'Por Favol Fijesen, en las direciones de la calla Y usino ballan de nueebo Alcolegio'

Vull pensar que la persona en qüestió ho va escriure amb tota la bona intenció per evitar pèrdues per part del servei de repartiment i perquè el possible interessat pogués rebre la carta correctament. Però això d'anar de nou al col·legi potser també s'ho hauria d'aplicar a ell mateix. Qui sap! Potser li faran un 2 x 1 i s'hi podrà apuntar ell i el repartidor alhora.

El mes de maig

Quan érem petits i anàvem al cole sempre ens deien que el mes de maig és el mes de Maria...

La darrera cagada

El títol d'aquest post pot fer pensar que fa referència a algun polític o governant i les seves malifetes. Doncs no. Fa referència a la senyora d'aquesta foto. És molt probable, veient què se li acosta pel darrere, que aquesta sigui la seva darrera cagada.

D'acord que quan les necessitats fisiològiques t'obliguen s'ha de prendre una determinació immediata, però en determinades circumstàncies potser val més fer-se cobrir les espatlles.

'un, hauria d'automedicar-se el riure, com un tractament de profilaxi psicològica, però el problema es que no abunden els motius per a riure'

Mario Benedetti

Caigudes que fan riure

Un dels clàssics d'algunes cadenes de televisió en aquesta època, a part dels resums de l'any, són els vídeos recopilatoris de caigudes en diversos esports.

Unes caigudes que sovint fan riure molt a tothom. Excepció feta dels qui les pateixen, és clar!

Aquí us en deixo uns quants, però segur que si busqueu en trobareu molts més.

Però no només cauen els qui practiquen esports. Mireu, mireu...

Llunàtics

Avui tothom dedica programes especials a la Lluna, per allò dels 40 anys que fa que uns individus van trepitjar aquest indret.

Però, i els llunàtics? No cal anar tan amunt per trobar-ne.

Teatralment parlant...

I, fa uns anys, uns altres Llunàtics, des del Priorat, es feien sentir i força a través de la música...



Segur que si busquem bé en trobarem més de llunàtics repartits per aquests móns.

El saben aquell blues que diu...

Una de les moltes opcions musicals que vam poder trobar en la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca, que tingué lloc el cap de setmana passat, va ser la del grup Elsa Benaquel i els Blues que diu.

Segur que recordareu el mític humorista Eugenio amb la seva caracterització inconfusible. Doncs imagineu un paio clavat a l'Eugeni, acompanyat de quatre músics, recitant acudits a ritme de blues i tindreu com a resultat Elsa Benaquel i els Blues que diu. Provinents del Delta del Llobregat van arribar fins a Vila-seca per oferir-nos clàssics de l'humor com aquests que podeu veure i escoltar en aquests videos.

Vist per feixbuquència!

Llegit al portal 3cat24 i vist al Telenotícies migdia:

La justícia permet usar el Facebook per comunicar l'obertura d'un judici per impagament d'hipoteca

La xarxa social d'internet Facebook va adquirint de mica en mica nous usos. La justícia australiana ha permès que un advocat fes servir aquesta eina per comunicar a una parella que haurà d'anar a judici per impagament d'hipoteca. El lletrat Mark McCormack havia intentat localitzar-la per carta i correu electrònic, però davant la manca de resposta, el Tribunal Suprem del Territori de la Capital d'Austràlia li ha donat permís per fer servir el Facebook. McCormack espera que hi hagi més advocats que en segueixin l'exemple.


Quin serà el pas següent? Judicis ràpids via Facebook? Sentències condemnatòries consistents en afegir-se obligatòriament a les mil i una aplicacions que es poden trobar en aquesta xarxa social?

Potser fins i tot caldrà canviar algunes expressions típiques del llenguatge jurídic i, per exemple, en lloc de dir allò de 'vist per sentència' caldrà dir 'vist per feixbuquència'...

Cop de sabata

Dels nombrosos jocs que ja circulen per la xarxa simulant l'intent fallit de fotre-li un parell de sabatots als morros del Bush, un dels més fàcils d'encertar és aquest...

Li he fotut més de 200 cops de sabata fins que ho he deixat estar per cansament.

També podeu provar aquest altre.

O aquest.

Phelps el millor nedador? Tampoc n'hi ha per tant!

Els qui aquests dies segueixen les competicions olímpiques, entre els quals no m'hi compto, diuen que hi ha un tal Michael Phelps que és el millor nedador del món i que està guanyant un munt de medalles.

Tampoc n'hi ha per tant. Aquí tenim un altre autèntic campió. De natació i de submarinisme!




Ah! I sembla ser que encara hi ha esperances. L'esperit olímpic no s'ha perdut del tot. Mireu, mireu...

Potser si deixessin participar els animalons les coses serien ben diferents. Ves que no guanyessin i tot als humans.

Primer derbi de futbol-sala de la comunicació local reusenca

Tal com s'havia anunciat oportunament, aquest divendres 18 de juliol, a les 8 del vespre, s'ha disputat el primer derbi de futbol-sala de la comunicació local reusenca entre el diari Reus Digital i l'emissora Punt 6 Ràdio.

El resultat final ha estat de 9 a 4, a favor de Reus Digital. Però, a banda del resultat (ja se sap que el futbol és així i unes vegades es guanya i d'altres es perd), el cert és que tan els jugadors com el públic assistent hem pogut gaudir d'una estona ben divertida seguint l'evolució de la pilota que anava passant de bota en bota d'uns jugadors a altres. Encara que no només s'utilitzaven els peus sinó qualsevol altra part permesa del cos per tal d'assolir l'objectiu d'arribar a la porteria contrària.

Els jugadors potser han acusat el fet que no es dediquen de manera habitual a aquestes tasques i per tant els faltava una mica de rodatge. Destacar també el bon paper dels porters que en força ocasions han evitat que el marcador fós encara més abultat. Els dos equips han jugat sota una mateixa bandera, la bandera de Reus. No podia ser cap altra.

Ara per ara desconeixem si després d'aquest primer derbi n'hi haurà un segon, un tercer, un quart... Ja se sap que en aquestes coses, com en tants àmbits de la vida, l'important és que hi hagi una primera vegada. Endavant companys!

Aquí teniu un video-resum del desenvolupament del partit. No us perdeu els comentaris (no sempre exclusivament esportius) i crits d'eufòria de l'afició.

Aerolínies menorquines no té por de la crisi

Si busqueu algun avió d'aquesta companyia aèria per l'aeroport potser no en trobareu cap, però virtualment aquesta companyia comença a fer furor a través del seu creador, el cantant Miquel Mariano.

En la línia de la cançó Verigut, creada l'estiu passat, el videoclip de la qual ja ha superat amb escreix les 100.000 visites al Youtube, enguany Mariano ha creat Aerolínies menorquines, una cançó fresca que forma part del segon treball del cantant, titulat Rumb a Menorca. Un disc produït per Joan Bibiloni.



Miquel Mariano és un professor de música menorquí que intenta obrir-se camí en el difícil món de la música. Aquest proper mes de setembre actuarà al Mercat de Música Viva de Vic.

Cançoneta típica mallorquina. O potser no...

Menja sobrassada

Adaptador: Joan Torres i els intèrprets són Pep Suasi i Pep Noguera

Pa amb oli pa amb oli,
Sa sobrassada és el més gran del món,
En mengen a Sa Pobla i també a S'Arracó,

Posa sobrassada en es pa moreno,
i un parell d'olives dins un tassó.

En menja en Pep Noguera,
En menja en Pep Suasi,
En menja en Tomeu Penya
I també la Balanguera

I sa sobrassada se menja així:

Un, amb pa moreno
Dos, amb un llonguet
Tres, amb ensaïmada
Quatre, galleta Quely

Menja sobrassada,
menja sobrassada
La menja en Pep Suasi,
la menja en Pep Noguera

Ajam, així,
nyam, nyam,
ah, nyam, ah, nyam,
pa amb oli pa amb oli.

Passa'm un palillo que m'ha quedat dins un queixal

(c) Copyright by ARA DIU QUE TANT, S.L. / EDICIONES MUSICALES CLIPPER'S, S.L.

Potser la lletra en sí no us diu gran cosa, encara que té la seva gràcia. Ara escolteu-la amb música incorporada i ja em direu si no us sona de res... (quina troballa!)

Ens hem de preocupar?

No fa gaire vaig rebre un d'aquests correus electrònics que rebem diàriament de manera massiva. En aquest cas el correu incloia unes imatges que, deien, corresponen a resolucions reals d'examens de matemàtiques fets per determinats alumnes.

Aquests són els presumptes examens reals amb les correccions o anotacions dels profes...

El cert és que, en la meva època d'estudiant, les matemàtiques no eren precisament un dels meus forts. Però mai se m'hauria acudit contestar de forma tan passota. En cas de no saber la resposta o bé deixava la pregunta en blanc o, si la contestava, procurava fer-ho amb una certa coherència encara que fós una resposta errònia.

Si la canalla d'ara pugen així potser arribarà un moment que no ens sortiran els números. Ara bé, el cert és que, encara que de matemàtiques no en tinguin ni idea, el que sí que tenen és molta imaginació.

Com que entre la família blocaire em consta que hi ha alguna representació del professorat potser ells o elles ens podran aclarir si realment es troben amb respostes d'aquest estil als examens.

Qui diu que tots els funcionaris són iguals?

Definitivament queda clar que no tot el funcionariat té el mateix ritme de treball. Veiem-ne alguns exemples.

Aquí tenim una funcionària japonesa:



Aquesta altra és una típica funcionària espanyola:



No he trobat cap video de com treballa una funcionària catalana però segur que les catalanes es troben en un terme mig: no treballen de manera tan estressant com les japoneses però tampoc són tan dropes com les espanyoles.

Però sigui dropa o massa treballadora potser el més xungo és trobar-te amb una funcionària assassina...




Sobretot no oblideu que aquest post està escrit en clau d'humor i sense cap intenció d'ofendre cap funcionari ni funcionària.

Que també ens mereixem riure de tant en tant!

A Eurovisió ballant el Chiki Chiki... quina gràcia!

Els del país d'aquí al costat ja tenen un representant per anar al cutre-festival d'Eurovisió. Fa pocs minuts que s'ha decidit entre els 10 aspirants. L'audiència, a través dels seus telèfons, ha decidit ni més ni menys que tot un personatge mediàtic creat en qüestió de mesos tocarà i ballarà el Chiki Chiki a tots els europeus que se'l vulguin mirar. Hi va perfecte per a un festival que cada cop és menys musical i més friki.

Els catalans encara no tenim representació en el festival. Es veu que allà només admeten països reconeguts com a tals. No és un festival que es destaqui per acollir nacions sense estat precisament. L'única presència de llengua catalana seria en el cas que es classifiqués Andorra (però ni així, perquè darrerament el país dels Pirineus opta per utilitzar l'anglès). De tota manera, a diferència d'Espanya que es veu que té influències i passa directe a la final, Andorra ha de passar per un procés previ de selecció i per tant la seva presència no està gens assegurada.

Però bé, anant al tema que m'ha fet postejar a aquestes hores de la matinada, ja que el nostre país no hi és com a mínim podrem riure i passar una estona ben divertida amb el Rodolfo i el seu ball del Chiki Chiki que, a hores d'ara, segur que som molts els qui ja ens atreviríem a cantar i ballar. Perquè, si ens hi posem, tots en sabem de fer el friki de tant en tant. Al cap i a la fi, més val riure que plorar. Amb tanta desgràcia que envolta sovint la societat que ens ha tocat viure no està de més enfotre-se'n una mica de tot plegat. I la cançoneta aquesta, junt amb el personatge que la canta, hi ajuda molt.

A part de la versió original si fem una ronda pel youtube ja podem trobar força versions la mar de divertides d'aquest friki-hit. Aquí teniu alguns exemples...

versió gospel




versió counter strike



versió teletubie



versió Bush



versió cubanita

Superfort vs. Chiki Chiki

Any 1998

El programa Malalts de Tele, de la factoria El Terrat, conduït per Toni Soler, posa en marxa un personatge mediàtico-friki anomenat Josmar amb la intenció de presentar-lo al festival d'Eurovisió cantant en català. Òbviament es tracta d'una participació no oficial que es mou, podríem dir, en paral·lel amb el festival oficial.

El que comença com una conya marinera es converteix en un fenòmen de masses i la cançó És superfort sona de boca en boca en una mena d'atac de rauxa col·lectiva.



Any 2008

Un altre presentador mediàtic i, curiosament, un dels amos d'El Terrat, Andreu Buenafuente, endega una conya similar. En aquest cas, però, la idea és aconseguir que el personatge creat, Rodolfo Chikilicuatre, encarnat per un dels actors d'El Terrat (aquell que potser recordareu que feia de gilipolles), aconsegueixi optar a representar l'estat espanyol a Eurovisió.



I el cas és que han aconseguit classificar l'individu en qüestió, amb la cançó Chiki Chiki entre els finalistes que optaran a Eurovisió en una gala el proper 8 de març (jornada de reflexió, entre altres coses). Aquesta classificació ha estat relativament fàcil perquè aprofitant el ressó televisiu i el fet que només calia que la gent enviés missatges de mòbil (cosa a la qual ens estem aficionant molt tots plegats per a satisfacció i enriquiment de les companyies telefòniques) hi ha hagut una resposta que sembla que no se l'esperaven ni ells. Ara però, a la gala aquesta del dia 8, tot i que no estic gaire posat en aquestes coses, sembla ser que serà com una mena de comissió especialitzada en la matèria qui haurà de triar i el més probable és que el tal Rodolfo quedi descartat. Però mai se sap!

Fa 10 anys, en el cas Josmar, resultava curiós veure un friki com aquell ja que no eren tan habituals. Ara, en canvi, n'estem envoltats de frikis i sembla ser que el frikisme està de moda o, si més no, és el que demana el públic.

Fent una mica de música-ficció estaria bé que al final el Chiki Chiki aquest acabés representant el país veí al festival. Segur que obtindria tan bon resultat com aquella que un any cantava sobre no sé quins problemes que tenia amb una barca i que va quedar en darrera posició amb zero points. A veure si hi ha sort i es repeteix el resultat!

Sigui com sigui ÉS SUPERFORT !!