diumenge, 31 de gener del 2010

Autúria, una setmana de música en directe a Reus





Aquesta primera setmana de febrer es presenta plena de música en directe a Reus. Arriba la cinquena edició del festival de canço d'autor Autúria que organitza l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA).

Des de dimarts i fins dissabte tindrem ocasió de gaudir al Racó de La Palma i a la Sala Polivalent de diverses propostes musicals força interessants.

Autúria va néixer, l'any 2006, amb la voluntat de mostrar que l'estat actual de la cançó d'autor va molt més enllà de la típica imatge estereotipada que tots tenim del cantautor de tota la vida, de cançó protesta, cadira i guitarreta.

L'ampli ventall estilístic existent actualment, demostra que la cançó d'autor va molt més enllà de tot això. Cantautors dins el terreny del pop, del rock, del folk, més excèntrics o més tradicionals, ens demostren que aquest terme no és un gènere musical com a tal, sinó que és un concepte tan ampli com possibilitats musicals hi hagin.

Autúria vol acostar aquest tipus d'expressió musical programant sis dies de concerts, gràcies a la col·laboració dels diversos col·lectius i entitats que han fet possible la realització d'aquesta cinquena edició del festival.

Un dels concerts, el de Joan Masdéu i Miquel Abras, es fa coincidir amb la celebració del 21è aniversari del programa de ràdio degà de la música en català 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio.



divendres, 29 de gener del 2010

Homenatge musical











Ara fa 2 anys que escrivia aquest post. Aleshores feia 3 anys que el Jordi Bonet ens havia deixat. Avui ja fa 5 anys que se'n va anar. Podria tornar a repetir les paraules de record d'aquell post però al final m'he decidit per retre-li un petit homenatge musical amb una part de la música que tant li agradava. Aquests quatre videos d'aquí a dalt pertanyen a un gènere en el qual ell estava molt especialitzat, el jazz i el blues. Però el cert és que podria haver posat qualsevol altre estil perquè era un amant de tot el món musical en general.


dimarts, 26 de gener del 2010

Carta a l'alcalde d'Ascó




Des del facebook ha sorgit una iniciativa consistent en enviar cartes de protesta a l'alcalde d'Ascó pel seu suport a la instal·lació d'un cementiri nuclear en aquesta població de la Ribera d'Ebre.

Per enviar aquesta carta i mostrar la nostra disconformitat només cal que enviem el text que copio aquí a sota a l'adreça electrònica aj.asco@altanet.org

També es demana que n'envieu còpia a nocementerinuclear@yahoo.es per tal que els organitzadors d'aquesta protesta puguin tenir coneixement de la quantitat de cartes que s'envien.

El text és el següent:

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!


diumenge, 24 de gener del 2010

El Reus guanya la Copa Continental d'hoquei patins




La Copa Continental és el que abans es coneixia com la Supercopa d'Europa i la juguen el guanyador de la Lliga Europea, que el 2009 va ser el Reus Deportiu, i el guanyador de la Copa de la CERS, que va ser el Mataró.

Aquest diumenge 24 de gener s'ha jugat aquesta final de Copa al pavelló de Sant Sadurní d'Anoia. El Reus Deportiu ha aconseguit la victòria, guanyant per 4 gols a 1 al Mataró. D'aquesta manera els roig-i-negres s'han emportat cap a Reus una copa que, fins ara, era inèdita en les vitrines del club.

Cliqueu aquí per veure un recull fotogràfic d'aquesta final de la Copa Continental.

Vídeo que recull 3 dels 4 gols que han servit perquè el Reus pogués alçar aquesta Copa:



En aquest altre vídeo podeu veure diversos moments del transcurs del partit:



I, finalment, aquest vídeo recull el moment apoteòsic en què els jugadors reben i passegen per tota la pista la primera Copa Continental que guanya el Reus:




dissabte, 23 de gener del 2010

Fito Luri omple el Teatre Bartrina en la presentació del seu nou disc




El Teatre Bartrina de Reus ha acollit aquest dissabte al vespre la presentació del nou disc del músic i actor reusenc Fito Luri. 'Zoòtrop' és el segon disc en solitari del Fito que arriba set anys després de l'anterior titulat 'Aromes'.

El bagatge musical del Fito, però, vé de lluny. Fa més de 20 anys que va començar amb aquell grup anomenat Om que podíem veure de tant en tant per diversos pobles de les nostres comarques. Uns primers companys del viatge musical del Fito que avui no s'han volgut perdre l'estrena del nou disc. Després vindrien altres formacions com els Cafè París o La Banda del Pantanu.

Fins a arribar a l'orquestra La Padrina, un projecte musical i també humà que va ser molt més que una orquestra o un grup de música en directe. Va fer possible, amb el que es va anomenar l'Estripadrina, que durant uns anys les festes de Misericòrdia tinguessin un caire lúdicofestiu diferent, amb noves propostes d'oci i de diversió. Amb ganes i bones idees. D'aquí va sorgir, per exemple, el Masclet (la beguda típica de la festa major) i tot el que l'envolta, a més a més de diverses actuacions musicals.

I tot aquest ambient, tot aquest bagatge músicofestiu és el que hem viscut durant més d'una hora i mitja aquesta nit al Bartrina. Perquè crec que la gran majoria dels presents hem compartit d'una o altra manera aquest viatge musical pel qual ens ha portat el Fito i tota la resta de bons músics que sempre ha sabut trobar al llarg de tots aquests anys. És inevitable que mentre escoltes alguna de les seves cançons, noves o de fa uns anys, et vingui al cap algun dels moments viscuts enmig d'un concert o d'una festa major.

Una actuació que ha servit, sobretot, per poder conèixer les cançons d'aquest nou disc en directe, però on també hi ha hagut temps per al record i per a l'emotivitat. Referències del Fito als seus inicis, l'any 1988, amb el grup Om, i referències també a tota la resta de la seva carrera musical.

Les lletres de les cançons que configuren 'Zoòtrop' permeten deixar-se endur per aquell esperit reusenc que coneixem prou bé tots els ganxets i totes les ganxetes. Parlen de situacions quotidianes, normals i corrents de la vida reusenca, o de la vida en general. Unes lletres que contenen moltes referències a carrers i places de la ciutat. També a amics i coneguts relacionats amb la cultura o simplement amb la vida quotidiana. Sens dubte el tema més emotiu és el que ha servit per cloure l'actuació. La cançó 'Sant Pere a Cassiopea' (primer tema del disc) que conté diverses referències a la nostra festa major i a alguns dels seus elements principals com els Gegants i la Tronada.

En definitiva, que hi havia ganes de tornar a escoltar el Fito Luri cantant a dalt de l'escenari. Ara només cal esperar que les actuacions es repeteixin ben sovint. I en això hi tenen molt a dir els governants municipals que avui eren presents gairebé al complet al teatre. Ja està bé ja, fer-se veure als actes, però amb això no n'hi ha prou, també estaria la mar de bé donar una mica més de suport, no únicament moral, a la cultura en general i a la música i als músics de casa nostra en particular. Sí, sí, ja sé que hi ha crisi, que no hi ha pressupost, etc. etc. Però de la mateixa manera que el poble, es grata la butxaca quan cal per omplir un teatre i donar suport a la gent de casa, els nostres governants també haurien de fer el mateix i mirar de gratar una mica més les arques quan és necessari, fent honor a la dita aquella que diu que 'els catalans de les pedres en fem pans'.

Vull fer també una menció especial als músics que acompanyen el Fito Luri en aquesta nova aventura. Uns músics coneguts i reconeguts que hem pogut i podem veure sovint en diversos escenaris i acompanyant diferents formacions, a més a més dels seus projectes propis. Tal com deia abans, el Fito sempre s'ha sabut fer acompanyar per bons músics. En aquest disc trobem un virtuós del saxo com és el Gerard Marsal, que avui ha col·laborat en un dels temes. També hi trobem el cantautor Kandi Álvarez que s'encarrega de les guitarres, veus i charango, a més a més de ser el productor i qui, tal com ha dit el Fito durant l'actuació, el va empényer a tirar endavant aquest nou projecte. Jorge Varela es fa càrrec del piano i dels teclats. Un altre conegut de l'afició és el baixista Isidre Sans (sí... aquell que quan no el veiem tocant el baix el podem veure fent de tècnic de so). El Jordi Salvadó és qui s'encarrega de la bateria i de les percussions. I junt amb aquests músics ja força reconeguts trobem una jove promesa, un violinista, el Guillem Cabré, que no desentona gens. Tot el contrari, el Guillem afegeix amb el seu instrument aquell so que tant ens agrada escoltar a la gent de Reus. Un so, el del violí, al qual ens hem acostumat a través de diverses formacions, com ara Tradivarius o els mateixos Cafè París, que l'han incorporat en el seu repertori. En el disc intervenen també dos músics més, el guitarrista Joan Sanjuan i el clarinetista Aleix Vallverdú que avui no els ha estat possible actuar en directe.


dilluns, 18 de gener del 2010

Martxelo Otamendi parla del cas Egunkaria a Reus




El local del sindicat CGT ha aplegat més de 50 persones que han pogut conèixer d'aprop tant el naixement i evolució com el tancament del diari basc Egunkaria. La presentació de l'acte ha anat a càrrec de Jordi Martí Font.

Otamendi ha iniciat la xerrada parlant dels orígens del diari Egunkaria que va néixer l'any 1990. S'ha referit a la necessitat que hi havia en aquells moments de crear una publicació escrita exclusivament en euskara. Va ser així com va sorgir aquest projecte amb una visió de diari estàndard. És a dir, la informació que cobria no era només local sinó que s'hi podien trobar informacions d'actualitat d'allò que passava arreu del món, com a qualsevol altre diari. D'aquesta manera, l'equip de periodistes que integraven el diari es desplaçaven on calia per tal de poder obtenir la informació de primera mà i donar-la a conèixer als lectors.

Martxelo Otamendi a Reus
Foto de l'acte gentilesa de maskoni

Egunkaria va tenir dos directors abans que aquest càrrec recaigués sobre Martxelo Otamendi. Això succeïa l'any 1993. Deu anys més tard, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenava el tancament cautelar del diari i feia 10 detencions. El motiu al·legat, en base a un informe sense fonaments provatoris previs, va ser la presumpta pertinença dels detinguts a ETA i el suposat finançament del diari per part de la banda armada. En els dies posteriors a la detenció alguns dels detinguts, entre els quals s'hi trobava el mateix Otamendi, van patir tota mena de tortures i vexacions per part del cos policial de la Guardia Civil.



Martxelo Otamendi ha continuat explicant que durant els anys següents al tancament es va endegar una investigació per part de l'Audiencia Nacional per tal de trobar les proves que motivessin les acusacions esmentades, cosa que no va ser possible perquè, tal com ha comentat Otamendi, "no es poden trobar proves d'uns fets inexistents".

L'any 2006, després d'un canvi de color polític en el govern de l'estat espanyol i la consegüent remodelació dels membres de l'estament judicial, la fiscalia va aconsellar que s'arxivés la causa per manca de proves.

De tota manera, ha seguit explicant Otamendi, l'Audiencia Nacional ha tirat endavant el judici sense acusació particular i donant resposta únicament a l'acusació popular exercida per AVT i Dignidad y Justicia, associacions vinculades estretament al Partido Popular i a la Guardia Civil. En aquest sentit, Martxelo Otamendi ha comentat que en el transcurs del judici la fiscalia es limita a dir que no té cap pregunta a fer i es manté en una actitud passiva.

El judici segueix un procediment força atípic ja que té lloc en sessions alternes. El 15 i 16 de desembre passat van tenir lloc les primeres sessions. Gairebé un mes més tard es va reprendre en una sessió de 3 hores el 12 de gener passat. Els encausats han estat convocats novament per als dies 25, 26 i 27 d'aquest mes i també per a finals del mes de febrer.



Tot i que l'actitud de la fiscalia podria fer pensar en un resultat favorable per als encausats, aquests no volen abaixar la guàrdia ni refiar-se'n ja que l'evolució d'aquest cas i altres actuacions del govern espanyol poden fer pensar que es vulgui establir una mena d'escarment al poble d'Euskal Herria. És per això que s'ha organitzat aquest seguit d'actes de solidaritat que començaven avui a Reus i continuaran els propers dies a València, Barcelona, Palma de Mallorca i Girona. També s'han previst actes a Saragossa i Madrid.


Aquesta no ha estat la primera vegada que Otamendi parla a Reus del cas Egunkaria. Ja ho va fer en la cinquena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter bianual organitza l'emissora Punt 6 Ràdio. Fou el mes de novembre del 2004. En aquella ocasió venia com a director del nou diari Berria, però va ser inevitable que, en el transcurs de la seva intervenció, es referís a les viscissituds viscudes arran de les detencions i el tancament d'Egunkaria.


dijous, 14 de gener del 2010

Cops i Flames: 21 anys de promoció i difusió de la música en català





El programa degà de la música en català 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio commemora aquest 14 de gener el seu 21è aniversari en antena (1989-2010).Per celebrar-ho, l'històric espai radiofònic ha posat en marxa un projecte que es basa en l'elaboració de sessions de música en català de tot tipus d'estils que es programaran tots els dijous, a partir de les 11 de la nit, al bar musical 'La Lira', situat a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Les sessions setmanals de dues hores donaran el seu tret de sortida el proper dijous 4 de febrer.

Tant els representants del programa com els propietaris del pub irlandès han coincidit en destacar que 'si bé s'ha produït darrerament un augment de l'oferta d'oci nocturn a la ciutat, aquesta contrasta amb la poca presència de cançons dels nostres grups o artistes als locals del Camp de Tarragona'. Aquesta selecció també vol trencar una llança a favor de la varietat d'artistes i d'estils que es poden punxar en qualsevol local nocturn. Per això, el programa radiofònic ha fet una crida als pubs musicals que hi estiguin interessats a col·laborar 'programant les nostres sessions quan ho creguin oportú'.

L'equip del programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat ), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. El programa va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des d'aleshores, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.

El programa també és conegut per ser impulsor del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música' i per les seves maratons musicals, la darrera de 100 hores de música en català el 2009, que han servit per celebrar l'aniversari en diverses ocasions.


dimecres, 13 de gener del 2010

40 anys de cineclub al Centre de Lectura de Reus




El 4 de desembre passat va fer 40 anys de la primera projecció al cineclub del Centre de Lectura. Un grup de pioners del cinema i d'altres inquietuds socials d'uns moments foscos de les darreries del franquisme van fer possible que l'antic Teatre Bartrina del Centre de Lectura acollís la projecció de 'Los olvidados' de Luis Buñuel, presentada per l'inoblidable savi i combatent del cinema Miquel Porter-Moix. Enric Roig, Pere Prats (creador del logo del cineclub), Patrici Ricart i Josep Borrell foren aquests pioners.

Font d'informació: Secció de cineclub del Centre de Lectura

Per celebrar aquest 40è aniversari s'ha organitzat un cicle que permetrà tornar a visionar les 15 pel·lícules amb més èxit projectades al cineclub durant aquestes quatre dècades.

Les projeccions es podran veure en periodicitat quinzenal els dimecres de gener a maig i d'octubre a desembre a la sala d'actes del Centre de Lectura de Reus, a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.

Si voleu conèixer la programació completa d'aquest cicle especial cliqueu aquí.

Evidentment també podeu assistir a les projeccions de la programació habitual del cineclub els divendres a les 10 de la nit al Teatre Bartrina.


dissabte, 9 de gener del 2010

Llits, un espectacle molt recomanable




Què passa quan es barreja la música, el teatre i el circ i s'hi afegeixen altres ingredients com ara originalitat, ironia, bon humor i un pessic de malenconia i genialitat? Doncs que és molt fàcil que el producte sigui un espectacle com Llits, l'obra del director Lluís Danés que podem veure aquest cap de setmana al Teatre Bartrina de Reus en doble sessió de dissabte i diumenge.

Aquest dissabte al vespre he anat a veure la representació d'aquest espectacle. Un Teatre Bartrina ple de gom a gom, amb les entrades exhaurides, ha assistit a l'evolució d'uns artistes que han ofert el millor d'ells mateixos i ens han permès conèixe'ls en facetes que desconeixíem. Aquest és el cas d'Albert Pla i de Lídia Pujol que en aquest espectacle sumen a les seves conegudes dots músicovocals altres qualitats com les teatrals i circenques. Els acompanyen diversos artistes de circ que interpreten els personatges anomenats Matalàstics.

Els protagonistes de l'obra, persones i llits, apareixen entre el públic a través d'una de les portes d'accés al teatre i evolucionen cap a l'escenari. A partir d'aquí es van succeint tot un seguit d'escenes divertides i en algun moment absurdes. Són escenes que, de vegades, també conviden a la reflexió.

Tot plegat gira al voltant del llit. O més ben dit, de diversos llits. Llits en els quals tota persona humana s'hi pot veure reflectida. Comencem veient el bressol, el llit d'infantesa o el de l'adolescència amb tots els personatges i les pors que els envolten. Passem per una escena, amb una llitera de cinc pisos, plena d'acrobàcies i evolucions gestuals que en algun moment ens recorden la manera de fer de 'La Fura dels Baus' (salvant les distàncies). El llit del sexe se'ns presenta en forma de llit-trapezi on els protagonistes evolucionen representant la seva trobada sensual mentre l'acte es retransmet al més pur estil d'una retransmissió esportiva plena de passió.

Podem veure molts altres llits que reflecteixen els diversos moments de les nostres vides. Fins a arribar al llit de l'últim viatge...

El repartiment està encapçalat per Albert Pla, en el paper del Gran Lectus, Lídia Pujol, com a Léctica i Alba Sarraute que fa el personatge de Kliné. Els acompanyen, com a Matalàstics, Íngrid Esperanza, Jordi Gaspart, Fabrizzio Giannini, Ignasi Gil, Claudio Inferno i Armando Rabanera. La música original de l'obra ha anat a càrrec de Lluís Llach i de Borja Penalba. El guió és del director de l'obra Lluís Danés i de Feliu Ventura que també ha fet els poemes i lletres que formen part de l'obra.

Tot plegat dóna com a resultat un espectacle altament recomanable. Encara podeu anar a veure la sessió de demà diumenge a les 6 de la tarda, si en teniu ocasió i queden entrades.

Aquí us deixo un enllaç a un vídeo de l'assaig d'aquesta obra en la seva estrena al TNC el mes de desembre passat on el director Lluís Danés explica a grans trets l'essència de l'espectacle.



divendres, 8 de gener del 2010

Nevada (o nevadeta) a Reus




Aquest matí de divendres la neu ha fet acte de presència a la ciutat de Reus. Ha arribat dissimuladament, com qui no vol la cosa, en forma de petites volves gairebé imperceptibles. Progressivament s'ha anat fent notar més fins aconseguir emblanquinar places, carrers, balcons i terrats. I finalment ha decidit tornar a marxar dissimuladament, tal com havia arribat.

En aquest video que he gravat des de l'oficina es pot observar aquesta progressió.



És evident que qui estigui avessat a veure nevar a base de bé dirà que això de nevada no en té res. Com a molt una nevadeta. I no li mancarà raó. Però com que aquí a Reus això passa molt de tant en tant ja ens conformem amb una visita curta, com si diguéssim de salutació, lo just per poder dir encara que sigui per uns minuts A REUS HA NEVAT !!!





Galeria d'imatges de la nevada a diverses poblacions del Camp de Tarragona publicades a Reus Digital.

Galeria d'imatges de la nevada a diverses poblacions del Camp de Tarragona publicades a delCamp.cat.

dimarts, 5 de gener del 2010

Lus Reissus arriben a Reus




Aquest vespre han passat per Reus, com ho han fet a tants altres pobles i ciutats (o viceversa) els Reis d'Orient, també anomenats los Reixos a les comarques meridionals, a les comarques de Ponent, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià. I dintre d'aquesta riquesa i varietat expressiva de la nostra llengua encara en podríem afegir una altra d'expressió per referir-se a aquests personatges. En lu parlar genuí de Reus pronunciem exactament lus Reissus per referir-nos als visitants que rebem cada 5 de gener.

Com cada any han fet un tumet (paraula també característica de lu parlar reusenc per referir-nos al diminutiu de la paraula tomb) per diversos carrers entre els quals hi ha el tradicional tomb de ravals. Aquí us deixo un vídeo amb un resum del pas de tota la comitiva per la plaça del Prim.



Després, ses majestats, han sortit al balcó de l'Ajuntament per tal de fer els parlaments i rebre les claus de totes les llars de la ciutat a fi de poder repartir regals durant tota la nit, això sí, com sempre, amb l'inestimable col·laboració de l'escala dels bombers, un altre dels elements característics de la nit de reis reusenca.



Ara només caldria afegir uns bons desitjos per tal que tothom que s'ho mereixi rebi algun present. Això sí, majestats, també us demano que no oblideu repartir força carbó als lladres, corruptes i mala gent que hi ha repartida per tot el món mundial. Encara que només sigui un trosset perquè em fa l'efecte que, com més va, més en necesiteu de carbó. Per cert, el carro del carbó d'aquí a Reus era bastant petit. Es veu que els ganxets i ganxetes ens hem portat molt bé. Potser es que han près tot el carbó cap a la ciutat romana d'aquí al costat...


dissabte, 2 de gener del 2010

Foc! Foc! Fot-li fort!







Un any d'esforços, mocions de 18 consells municipals, del Consell general i del Consell Regional, 2 qüestions al govern francès, una del diputat François Calvet i una del diputat Daniel Mach no hauran estat suficient. L'estat francès ignora la identitat catalana i les seues tradicions.

Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord condemnats a mort es veuen en l'obligació d'exiliar-se. Un exili simbòlic ja que no canvien de país, sinó que canvien d'estat. Des de l'exili Diables i Bruixes del Riberal continuaran la lluita per a tornar a fer viure les tradicions catalanes a Catalunya Nord.

Diables i Bruixes del Riberal seran rebuts oficialment a Alforja, seu de la Federació Nacional de Diables i Dimonis de Catalunya. Seran acollits oficialment pel president de l'Ateneu, el batlle d'Alforja, el Consell Comarcal (i segurament per un representant a nivell nacional).

Els Diables del Riberal celebraven 10 anys el 2009, les Bruixes del Riberal celebraran 10 anys el 2010. Uns i altres condemnats de la manera més insuportable, per indiferència.

En cap moment les institucions de l'estat s'han interessat per la tradició dels correfocs, els seus símbols, ni tan sols els riscs que poden comportar. El silenci ha estat la sola resposta a les demandes, als manifests, a les mocions i a les manifestacions.

La directiva europea permet a cada estat una adaptació per mor de respectar les pràctiques religioses, tradicionals i festives. França nega l'excepció cultural que és la nostra.

Més informació a: www.airenou.cat

Mentrestant al Principat la cosa tampoc està com per tirar coets (mai millor dit). Si cliqueu aquí podreu llegir la nota de premsa que ha publicat sobre aquest tema el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

I el mateix passa a la resta dels Països Catalans. Com sempre, tan al nostre país com al país veí, que ens domina i ocupa, les lleis s'aproven (si s'aproven) a cuita correns i quan el tro gairebé els ha petat als dits.