Canto a la libertad (José Antonio Labordeta)

Escolteu aquest Himne a la Llibertat creat per José Antonio Labordeta.

Homenatge musical

Ara fa 2 anys que escrivia aquest post. Aleshores feia 3 anys que el Jordi Bonet ens havia deixat. Avui ja fa 5 anys que se'n va anar. Podria tornar a repetir les paraules de record d'aquell post però al final m'he decidit per retre-li un petit homenatge musical amb una part de la música que tant li agradava. Aquests quatre videos d'aquí a dalt pertanyen a un gènere en el qual ell estava molt especialitzat, el jazz i el blues. Però el cert és que podria haver posat qualsevol altre estil perquè era un amant de tot el món musical en general.

Woodstock: 40 anys d'un festival irrepetible

Quan es va celebrar el festival de Woodstock, l'any 1969, només tenia 8 anys. Va ser uns anys més tard que vaig descobrir la grandesa d'aquest esdeveniment, arran de la pel·lícula-documental de Michael Wadleigh i Martín Scorsese que es va fer sobre aquest festival. Una pel·lícula d'aquelles que et deixen amb la boca oberta i que resten per sempre més en el record.


Aquests dies s'han complert 40 anys de la celebració d'un festival que, ara per ara, és pràcticament irrepetible.

Vells rockers

Aquests dies han aparegut a les notícies una sèrie de noms ja històrics dintre del món del rock que fan bona aquella frase que diu que 'els vells rockers mai moren' (bé... sempre hi ha alguna excepció, malhauradament).

Només posaré un parell d'exemples.

Miguel Rios ha iniciat una gira de comiat després de 50 anys als escenaris. Que, quan et poses a pensar-hi, dius allò de... com passa el temps!



Recordo que els anys 80 va venir a Reus, el Miguel Rios. O potser era cap a finals dels 70, ara no ho sabria dir del cert. Va ser força espectacular. Un concert a petar de gent al camp de futbol del Reus Deportiu. Un camp de futbol que encara era a les instal·lacions que el club té al carrer Gaudí, o sigui molt abans que es construís l'actual estadi del Polígon Agro-Reus. Allí també s'hi acostumava a fer el castell de focs que posava fi a la festa major de Sant Pere. Però tornem al que anàvem.

Un altre dels noms que han ressorgit aquests dies ha estat els Metallica. Banda canyera on les hi hagi (amb permís de tota la resta de bandes d'aquest estil). Aquests no els he vist mai en directe però si que els he escoltat força en aquell format de discos que anomenàvem vinils.





I podríem seguir afegint noms: U2, AC/DC, els Rollings, els Barricada... I tants altres!

Així que, llarga vida al rock & roll i als qui el fan possible!

Jesus Christ Superstar (1973): un gran musical!

Es podrà estar més o menys d'acord amb la temàtica que tracta, però musicalment aquesta òpera rock va ser i continua essent una passada.

Després se n'han fet imitacions o noves versions, però cap d'elles supera les veus dels cantants que intervenien en aquella versió inicial. Veiem-ne alguns exemples en aquests vídeos...

Un gran artista i millor persona!

Avui mateix s'ha creat el grup de Facebook Rubianes, no t'oblidarem mai el qual ja compta amb prop de 4.000 membres.

Recordant...

Avui es donava a conèixer la notícia.

L'escriptor i divulgador científic britànic Arthur C. Clarke va morir ahir a la nit als 90 anys per una insuficiència respiratòria en un hospital de Colombo, capital de Sri Lanka, on vivia des del 1956. Clarke es va convertir en un mite el 1968 gràcies a 2001: Una odissea de l'espai pel·lícula dirigida i produïda per Stanley Kubrick. Aquell film sobre la història de la humanitat només va aconseguir un Oscar, als millors efectes especials, però va obtenir més reconeixement amb el pas dels anys: el d'obra mestra de la ciència-ficció. El film de Kubrick estava inspirat en El centinela (1951), novel·la d'Arthur C. Clarke. Cineasta i escriptor van treballar junts en la creació del guió de la pel·lícula i un llibre que explicava moltes claus i es va titular igual que la cinta.



La primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula devia tenir 11 o 12 anys, com a molt. Des d'aquella perspectiva veies l'any 2000, o 2001, com una fita llunyana. Era mític parlar de l'any 2000 com si fós una cosa que havia de canviar el món de manera impressionant.

També a aquelles edats, recordo referir-me a les persones de 40 anys amb un... va, aquest és un iaio de 40 anys! Quan deia això els pares (que estaven precisament al voltant dels 40) reien i jo no acabava d'entendre el perquè de les seves rialles.

Després, més depressa del que semblava, va arribar l'any 2000, i el 2001...

Arriba, t'hi trobes al mig i veus que sí, que les coses han canviat força. Però tampoc n'hi havia per tant. Hi ha coses que sí que s'assemblen una mica a allò que pronosticava la pel·lícula però d'altres no.

I t'adones també que ja n'has fet 40, que no ets cap iaio (ni molt menys!). Llavors és quan entens perfectament el motiu d'aquelles rialles dels pares.


Sigui com sigui penso que 2001: una odissea de l'espai és una gran pel·lícula. Fa uns anys que me la vaig comprar en DVD per afegir-la a la meva col·lecció de pelis en aquest format. És d'aquelles pel·lícules que, per molt que l'hagis vist, de tant en tant ve de gust tornar-la a veure.



Encara ara, l'escena dels micos combinada amb la música de fons, em fa posar la pell de gallina.

Jordi Bonet Forès (1961-2005): sempre et recordarem!

El Jordi va ser un activista cultural i social de primera línia per a la ciutat de Reus. Al 1982 fundà, amb altres companys, l'emissora reusenca Ràdio Músic Club que posteriorment seria l'actual Punt 6 Ràdio.

També va fer molt bona feina a l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA).

El 29 de gener de 2005, avui fa exactament tres anys, va patir un accident practicant una altra de les seves aficions, l'escalada esportiva. I ens va deixar.

Des d'aquell moment, l'estudi principal de l'emissora Punt 6 Ràdio porta el nom d'Estudi Jordi Bonet Forès.

A més a més, el festival REUSBLUES, organitzat anualment per l'AMCA va esdevenir 'Memorial Jordi Bonet Forès' en record seu.

Som molts (tots els que el vam conèixer) els que, tres anys després, encara ens resistim a creure que ja no tornarem a veure el Jordi entrant, sortint o caminant per les dependències de l'emissora. O ballant alegrement fins a altes hores de la matinada en qualsevol dels concerts de La Palma.

Ens estimem més pensar que se'n va anar a fer unes vacances moooolt llargues.