Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de novembre del 2015

Reflexionant en "veu alta"


Al llarg del temps, des que vaig poder començar a votar per tenir-ne 18 (això era el 1978) he votat en un ventall bastant ampli, dintre dels moviments polítics d'esquerra. Un ventall que aniria des de forces com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) fins a Esquerra Republicana de Catalunya en algun cas. En tot aquest ventall de partits sempre hi ha hagut coses amb que he estat més d'acord que d'altres, és a dir, no és allò d'estar d'acord cegament amb tot però si que procuro sempre escollir aquella opció que m'inspira més afinitat en el conjunt del seu ideari. Darrerament la meva opció ha estat la CUP. Els vaig votar tant a les dues darreres convocatòries municipals com a les catalanes del 27S. Pel que fa a les municipals estic força satisfet del meu vot. La Candidatura d'Unitat Popular de Reus ha fet i està fent molt bona feina a nivell de ciutat, tot i les dificultats amb que es troben. Però del meu vot per la CUP el 27S ja no n'estic tan satisfet, veient com va la cosa. No ho afirmo amb rotunditat, però si anéssim enrere en el temps fins aquell 27S, sabent el que sabem a dia d'avui, no descarto que el meu vot fos per l'altra opció possible, Junts pel Sí. Però el que està fet, està fet!

Dit això, penso i vull creure que alguna cosa, que per ara se'ns escapa, hi ha prevista perquè tot vagi bé malgrat que el cerimonial s'allargui i ens posi dels nervis a tots plegats. I també penso que s'han d'establir prioritats i ara la prioritat és fer via, amb el Mas i amb qui faci falta. Després ja decidirem si el fotem fora i qui volem que ens governi en les primeres eleccions de la nova República Catalana. Així és com ho veig ara mateix.

Durant força anys vaig jugar a escacs. Ara fa temps que no hi jugo però recordo perfectament com funciona el joc. En el moment de començar la partida convé tenir totes les peces, ja que si comences amb una peça menys ja estàs en desavantatge davant el contrari. Totes les peces són importants, des dels peons fins al rei, entenent aquest mot en el sentit estricte de peça del joc, no busqueu segones lectures wink icon). Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.

Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.


Segur que hi haurà qui discrepi i també hi haurà qui estigui d'acord. En qualsevol cas, és el que penso ara mateix i tinc tot el dret a posar-ho de manifest. 

Salut i independència!  GUANYAREM!



















divendres, 26 de març del 2010

30.000 visites



Fa pocs dies que el comptador d'aquest bloc ha arribat a la xifra de 30.000 visites. Tenint en compte que d'aquí a tres mesos farà un any que el vaig inaugurar, podem afirmar, estadísticament parlant, que el bloc té un promig de més de 10.000 visites anuals.

Gràcies a tota la gent que treieu el cap per aquí de tant en tant i us convido a seguir-ho fent, si us ve de gust.

Per celebrar-ho us poso aquest video que combina música i art i que gira a l'entorn de l'estació de l'any que acabem d'estrenar fa just una setmana.




dilluns, 31 d’agost del 2009

Les meves vacances



Mentre hi ha qui avui acaba les vacances, jo estic a 4 dies comptats de començar a fer-les. Seran un parell de setmanetes que enguany destinaré a fer país (Països Catalans, per ser més exactes).

La primera 'etapa' consistirà en passar uns dies a Platja d'Aro. Fa uns quants mesos que passejant pel Booking vaig trobar una oferta d'un estudi força bé de preu i vaig fer la reserva. Des de la meva 'base' al Baix Empordà tinc previst descobrir o redescobrir alguns indrets d'aquest comarca i fer també alguna incursió cap a l'Alt Empordà. No faltarà tampoc un recorregut per l'anomenat Triangle Dalinià i una visita a Girona. Fa molts anys que no visito les comarques gironines i potser ja torna a ser hora de, tal com deia, redescobrir alguns llocs on ja he estat i també descobrir llocs on no he estat mai. La nostra terra catalana ja ho té això... sempre hi ha coses per veure!

Després de tornar cap a casa i passar-hi la Diada, tocarà iniciar la segona 'etapa' d'aquestes vacances. En aquest cas el destí és Palma de Mallorca. És el que tenen les promocions que fa molt sovint aquella companyia de vols barats amb base a Reus i també a Girona. Per 5 eurets d'anada i 5 eurets de tornada em plantaré uns dies a Palma i aprofitaré que per aquelles dates ja haurà quedat lliure de borbons i altres especimens per l'estil per fer-hi un tomb. Ja vaig estar a l'illa de Mallorca fa uns quants anys, però en aquella ocasió vaig llogar un cotxe i em vaig dedicar a donar tot el tomb a l'illa. A Palma pràcticament només hi vaig estar un matí. Per això ara vull aprofitar per aprofundir més en aquesta ciutat que té moltes coses per veure. I tampoc faltarà una excursioneta per la Serra de Tramuntana amb el famós tren de Sóller.

I de tornada de Ses Illes, un dia de descans i arrodoniré les vacances amb una escapada de cap de setmana en motiu de la sortida anual de l'ADXB. No sabeu de què va això? Doncs llegiu aquest post de fa un parell d'anys que us ho aclarirà una mica.

Amb això hauran passat ja les dues setmanes que tinc de vacances però la resta de mes es preveu força intens. Festa Major, en la qual tornarem a treure els trabucs pels carrers de Reus, concerts, concurs musical, actuacions i actes diversos faran que fins a final de mes la cosa estigui ben moguda.

I les escapades encara no s'hauran acabat ja que una altra de les promocions de la companyia de vols barats que comentava em portarà fins a l'Alguer per només 1 euro per trajecte. Però això serà el mes d'octubre... Ja en tornaré a parlar.


dijous, 13 d’agost del 2009

Aquest bloc ja té més de 2 anys



Fa uns dies passejant per Ca la Zel vaig llegir que el seu blog ja havia fet dos anys i em vaig dir... doncs el meu deu anar per allí, per allí.

Efectivament, remenant les entranyes d'aquest bloc o, el que és el mateix, l'arxiu, es pot comprovar que el primer post el vaig escriure el 14 de juliol. O sigui que fa un mes que es van complir els 2 anys d'antiguitat blocaire. Si més no, aquí al Blogger ja que si llegiu aquell primer post veureu que hi va haver un precedent de 6 mesos a bloc.cat que va resultar força infructuós, bàsicament pel mal funcionament d'aquell altre alberg de blocaires.

Doncs bé, queda dit i aquí seguirem explicant o comentant cosetes com fins ara. Encara que ara a l'estiu la cosa ha afluixat una mica. Ja se sap, a l'estiu i sobretot a l'agost tot va a mig gas. I sembla que les neurones estan preparades per relaxar-se i endropir-se quan arriba aquesta època de l'any. Però ja veieu que segueixo postejant encara que sigui en 'serveis mínims'.

Gràcies a tothom per trobar temps allà on gairebé no n'hi ha, dintre d'aquest immens univers blocaire, i anar passant per aquí de tant en tant.


divendres, 31 de juliol del 2009

Jo no faig vacances (encara...)






Cada any, quan arriben aquestes dates, ens venen la moto de que tothom se'n va de vacances a l'agost. Com si el temps d'oci també es pogués imposar per decret llei.

Doncs jo seguiré discrepant sobre aquesta teoria ja que des de fa molts anys m'he acostumat a una distribució ben diferent del temps de vacances. Dues setmanes seguides el setembre (aixó gairebé és sagrat) i diversos 'complements' repartits al llarg de l'any en forma de ponts o caps de setmana una mica més llargs de l'habitual, o sigui d'aquells que comencen en dijous i acaben en dilluns, per exemple.

No trobeu pesat això de fer tot un mes sencer i després haver d'esperar ni més ni menys que onze mesos per tornar a fer vacances? A d'altres països europeus ja ho fan això de distribuir el temps de vacances al llarg de tot l'any. Potser començaria a ser hora de prendre'n exemple.

Bé, fetes aquestes reflexions, si feu vacances que us provin força, si ja les heu fetes a esperar que tornin a arribar i si, com jo, encara les heu de fer, tranquil·litat i bons aliments. Ja arribarà la nostra. És allò de quan uns van els altres tornen.

Au! I ara uns minuts musicals per acabar d'arrodonir aquestes reflexions prevacacionals.

Sex Pistols - Holidays in the sun


Scorpions - Holiday


Toni Subirana - Fem un viatge


Fórmula V - Vacaciones de verano


I aquesta no necessita presentació...



divendres, 27 de març del 2009

Concurs literari breu (quina gràcia!)



Quan alguns encara estem aprofitant fins a l'últim dia per anar treient l'entrellat dels gairebé 70 fragments del 100è joc literari, el Jesús Tibau ja ens ha obsequiat amb el 101è joc literari i, no content amb això, hi afegeix un bonus track amb el títol 'El concurs literari més breu de la història'. Participar-hi és fàcil i divertit. S'ha d'escriure una sola paraula relacionada amb l'imatge que apareix al post que anuncia aquest concurs. Hi ha premi per a tothom: el plaer de participar. Animeu-vos! De moment ja som gairebé un centenar les persones que hi hem participat. I, a més a més, s'està aconseguint el repte marcat pel Jesús: que no hi hagi cap paraula repetida.


Tornant al 100è joc literari, a més de recordar-vos que encara hi podeu participar fins el 31 de març, vull comentar que m'ha fet molta il·lusió haver guanyat el llibre que el Jesús sortejava entre tots els blocs que han col·laborat a escollir algun dels fragments que s'han d'endevinar. Un sorteig clar i transparent (com tots els que fa) en què s'assigna un número a cada participant i es deixa la sort en mans del resultat del sorteig de l'ONCE. És així com, sense comptar que em pogués tocar, he estat l'afortunat guanyador d'un dels llibres del Tibau, a escollir. L'elecció no podia ser altra. He triat el llibre més relacionat amb aquest univers blocaire, a través del qual he descobert també aquest escriptor: El vertígen del trapezista. Ja el tinc. Va sortir ahir de Tortosa i avui ha arribat a Reus. Es veu que el servei de Correus a les Terres de l'Ebre va una miqueta millor perquè per aquí estem acostumats a veure com hi ha enviaments que, en ocasions, els costa gairebé una setmana per fer 10 o 15 quilòmetres. Però bé, ja sabem que aquest tipus de serveis (Correus, Renfe, etc. etc.) de vegades van i de vegades no van.


Ah! I el llibre va amb dedicatòria inclosa. Us la transcric tot seguit.

Per al Jordi Pinyol, en agraïment per la teva col·laboració en el 100è joc literari, i desitjant que t'agradi compartir aquestes petites acrobàcies literàries, sempre cap endavant.
Jesús

Moltes gràcies! He estat fent un primer cop d'ull al llibre i estic convençut que no serà gens difícil llegir-lo tot passant una bona estona. Ans al contrari. Llibres així, amb relats curts i alhora divertits, són ideals per recuperar l'hàbit de llegir que sovint deixem aparcat per 'culpa' de les noves tecnologies que ens tenen ocupats un bon grapat d'hores.

dimecres, 4 de març del 2009

Ja tinc domini punt cat




Doncs això, que ja formo part de la comunitat dels 'puntcats'. De moment m'he limitat a redireccionar l'adreça del bloc al meu domini propi. Així que si voleu també podeu fer cap aquí a través de l'adreça:

dissabte, 10 de gener del 2009

Ja estic validat



Tal com comentava en aquest altre post, fa uns mesos em vaig matricular a l'assignatura de Periodisme digital a la UOC.

El sistema d'estudis de la Universitat Oberta de Catalunya consisteix en anar fent una sèrie de PAC's (proves d'avaluació continuada) de les quals al final se n'ha de fer la prova de validació. D'aquesta manera t'estalvies de fer l'examen, tot i que també hi ha qui opta per no fer les PAC's i jugar-s'ho tot a la carta de l'examen.

En el meu cas, vaig anar resolent les tres proves d'avaluació continuada amb resultats força bons.



Aquest matí de dissabte em tocava validar aquests resultats. A Reus, els examens i proves de validació es fan a la seu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Cap allà m'he dirigit. M'ha sorprès trobar una bona munió de gent esperant davant de l'aula que tenia assignada. I també davant de la resta d'aules. Després he descobert que era perquè en una mateixa aula s'ajunta gent que fa proves de diverses assignatures.

Sabia que això de les proves de validació era una cosa bastant senzilla, però aixó no et treu els nervis propis de quan has de fer alguna cosa que no has fet mai i no saps prou bé com va. Encara que en diguin prova de validació no deixes de tenir aquella sensació d'inquietud típica de quan vas a fer un examen.

Un cop he entrat a l'aula i he vist què calia respondre ja m'han passat tots els nervis. Una sola pregunta que demanava fer un resum dels continguts que vaig tractar en la PAC número 1, la qual consistia en analitzar un o diversos mitjans de comunicació on-line incidint en els recursos que utilitzen relacionats amb el periodisme digital.

He anat fent xino-xano i he omplert els dos folis per les dues cares de què disposàvem per fer la prova. Fet i lliurat i ara a esperar el resultat final. Potser sóc una mica optimista amb el títol del post però penso que, veient com ha anat la cosa, no tindré cap problema per passar aquesta validació i consolidar el resultat definitiu de l'assignatura.

Ara probablement em matricularé en una altra assignatura relacionada també amb el món de la comunicació digital, un món que cada vegada trobo més apassionant.


dimecres, 31 de desembre del 2008

FELIÇ ANY 9 !!





Suposo que ja haureu notat que l'any que estem a punt d'estrenar és un any NOU i 9...

:)

No patiu! Les prediccions són bones (aplicables a qualsevol signe):

Salut: els astres ens somriuen
Diners: els astres ens somriuen
Feina: els astres ens somriuen
SEXE: ELS ASTRES ES DESCOLLONEN !!!!

Ja diuen que no es pot tenir tot !!

;)

QUE TINGUEM MOLT BONA SORTIDA I ENTRADA D'ANY !!!


Ens seguim llegint i comentant l'any que ve (o sigui d'aquí a unes horetes...)


diumenge, 7 de desembre del 2008

Ja torno a ser aquí!

Tal com deia en el post anterior he aprofitat aquests dies per fer unes mini-vacances, deixant aparcats els móns virtuals per visitar els móns reals.

Aprofitant les noves destinacions de baix cost que surten directament de l'aeroport de Reus me n'he anat cap a una ciutat que, diuen, té un color especial. Bé, més que un, n'he vist uns quants de colors, més o menys els que podem veure a tot arreu. Però, sigui com sigui, sempre és bonic descobrir llocs on mai has estat.

A poc més d'una hora de vol i, si aprofitem les nombroses promocions de preus baixos, d'aquella companyia que comença per raian i acaba per er, anar a Sevilla ens pot sortir molt més barat que anar a Barcelona (per posar un exemple) amb el cotxe propi i passant per l'autopista.

Aquí us deixo unes quantes fotos...


La Giralda

Escultura de Rodin davant de l'Ajuntament

Riu Guadalquivir

Riu Guadalquivir cap al tard

Barri de Santa Cruz

Vista de Sevilla des de dalt de la Giralda

Detall d'una de les campanes de la Giralda

La Torre del Oro des del Guadalquivir

Plaça de Toros de la Maestranza (un indret on es torturen i assassinen pobres animals indefensos)

Barri de Triana

Plaça d'Espanya

Decoració floral nadalenca

Ajuntament

Un carrer molt estret

Jardins de Murillo


dilluns, 1 de desembre del 2008

Mini vacances






Des de fa uns quants anys tinc el bon costum de guardar-me uns dies de vacances per poder fer festa tota la setmana del superpont de desembre. Un superpont que enguany només és un cap de setmana llarg. Sigui com sigui la qüestió és que jo estaré tota la setmana de vacances.

Uns dies de desconnexió dels móns virtuals de blocs, fotologs i facebooks per descobrir alguna part del món real que, per a mi, encara és desconeguda...


dimarts, 11 de novembre del 2008

15.000 visites! Gràcies de nou



Tal com ho vaig fer en el moment que el comptador d'aquest bloc va arribar al 5.000, el gener d'enguany, i al 10.000, el juny, ara que ja ha arribat al 15.000 dedico aquest post a totes les persones que ho feu possible.

Gràcies per venir amics i amigues, i aquí em tindreu pel que us convingui.









dimarts, 21 d’octubre del 2008

Diuen que és una eina d'utilitat social




Doncs sí, així és com defineixen el seu invent els senyors del Facebook (Feisbuc per a qui tingui dificultats a l'hora de pronunciar l'anglès). Jo més aviat ho consideraria com un entreteniment més dels molts que podem trobar a la xarxa i un sistema més de comunicació entre amiguets i amiguetes.

Vaig començar amb el Fotolog, després va venir això del Bloc d'un de Reus i, una mica relacionat amb el bloc, el Flickr, el Picassa i el Youtube.

Per si no en tenia prou amb tot això, des d'avui també em podeu trobar, com a Jordi Pinyol , al Facebook. Això sí, a diferència dels altres llocs, aquí només em podreu visualitzar si hi esteu registrats. Res, allò tan típic de posar quatre dades en un formulari i ja hi ets.




Fa temps que rebia invitacions a veure determinats perfils de gent coneguda al Facebook però, al no estar registrat, la cosa es quedava en un correu més d'aquests que queden aparcats esperant millors moments. Com que determinada gent coneguda me'n parlava molt bé d'aquest invent ja tenia en ment entrar-hi un dia o altre. Total, que avui ha estat el dia escollit per fer l'entrada triomfal.

Tal com us dic, omples el formulari amb les quatre dades i dius.. bé, ja hi sóc. I ara què passa? Comences a investigar i et trobes un apartat que et diu que et buscarà possibles candidats a formar part de la teva llista d'amics. Penses, i què coi sabrà aquesta gent qui pot formar part d'aquesta llista.. La qüestió és que fas el click corresponent i patapam! et surt una sèrie de gent que resulta que sí, que els coneixes encara que només sigui de vista. El truc està en què sembla ser que relaciona els contactes del correu que prèviament has facilitat al formulari i, clar, d'allí treu una sèrie de gent. Llavors ets tu qui decideix si afegir-los o no. I en cas que que et decideixis a afegir algú sempre has de comptar amb el consentiment de l'altra part.

Amb aquesta entrada ja comences a al·lucinar per allí. Però la cosa no s'acaba aquí perquè un cop vas afegint amics i amigues a la llista resulta que es compleix aquella frase de 'els amics dels teus amics són els meus amics' i patapam! el ventall de possibles candidats a la llista es va ampliant. Total que, en poques hores, ja tinc més de 10 persones afegides. I això que estic en fase de pràctiques per allí encara. Tot plegat resulta molt entretingut i ofereix moltes possibilitats com ara afegir vídeos, fotos, crear àlbum fotogràfics... I més coses que encara no he descobert però que aniré aprenent passet a passet.



De fet molta d'aquesta gent candidata a ser amiga que em proposa el senyor Feis ja són companys o companyes de fatigues en el món fotologuer o blocaire (o en tots dos). Però, vaja, deixo la porta oberta a possibles sorpreses. Mai se sap!

Ja ho sabeu, si voleu passar també per allà sereu igualment benvinguts i benvingudes.

Ah! I una cosa molt important... el senyor Feisbuc parla en català (entre molts altres idiomes).

dilluns, 6 d’octubre del 2008

He guanyat un premi




A començaments d'estiu el diari Reus Digital va convocar el primer concurs de crítica musical destinat a totes aquelles persones que vulguessin enviar una crònica d'algun dels concerts als que haguessin assistit al llarg de l'estiu.

Uns dies més tard vaig assistir al 15è festival de reggae i altres herbes
Reggus 2008. Quan es va convocar el concurs vaig decidir que m'hi presentaria i després d'assistir al Reggus vaig fer-ne la crònica i la vaig enviar a Reus Digital.

El mes de setembre es va donar a conèixer la
decisió del jurat i em va sorprendre molt gratament saber que m'havien atorgat el segon premi. El primer premi va ser per a Arnau Altès. Aquí teniu les dues cròniques:

Primer premi

Segon premi

Aquest divendres passat a la tarda es fa fer el
lliurament oficial dels premis del concurs a les oficines de Reus Digital. En aquesta foto podeu veure el moment del lliurament del primer premi a Arnau Altès (a l'esquerra de la foto) i a un servidor, Jordi Pinyol (a la dreta de la foto).


Foto: reusdigital.cat




Reus Digital és un projecte comunicatiu jove. Va nèixer per Sant Jordi d'enguany. Malgrat la joventut del mitjà, al darrere d'aquest projecte hi ha uns bons professionals que saben el que es fan perquè porten força temps en el món de la comunicació. Si encara no el coneixeu i voleu estar al corrent de tot el que passa a Reus, a més de les notícies més destacades del Camp de Tarragona, no deixeu de visitar-lo.


dijous, 2 d’octubre del 2008

Estudio i treballo (o viceversa)




Doncs sí, ara si em fan la típica pregunta del ¿estudies o treballes? puc contestar: les dues coses!

Estic matriculat a la
UOC. Això sí, només d'una assignatura: PERIODISME DIGITAL. Tampoc és qüestió d'estressar-se jejeje...

De moment faré aquesta i ja ho veurem. Potser més endavant m'animo i vaig fent més assignatures fins a acabar la carrera de Ciències de la informació i la comunicació (encara que em coincideixi amb la jubilació jajaja...).

Em vaig matricular a començaments d'estiu i ara ja toca posar-m'hi de valent perquè el 19 d'aquest mes ja s'ha de lliurar la primera PAC (resolució d'un cas pràctic relacionat amb l'assignatura).

Ah! A més a més ara m'enviaran un carnet d'estudiant i tindré descomptes al Teatre o altres...

:P







dilluns, 29 de setembre del 2008

En faig 48!








A la imatge d'aquí a dalt podeu veure com un servidor de vostés es cruspia (o potser hauria de dir s'empastifava) el pastís del primer aniversari.

A aquell primer aniversari n'hi va seguir un altre... i un altre... i un altre...

I així fins avui que ja en faig 48!

(Però n'aparento menys ehhhhhh... jijiji..)

:P

Així que m'autodedicaré una cançoneta:



La versió en video:



dilluns, 15 de setembre del 2008

La tornada



Doncs sí, xiquets i xiquetes, avui diuen que és el dia de la tornada.

Per a uns la tornada a l'escola després d'uns quants mesos de vacances.

Per a altres, com en el meu cas, la tornada a la feina després d'un parell de setmanes de vacances. I, a més a més, tocarà treballar matí i tarda ja que s'ha acabat la jornada intensiva.

En fi... ja se sap paciència i tranquil·litat que al cap i a la fi és el cicle normal de qualsevol mortal mentre no ens toqui la loteria.

dissabte, 30 d’agost del 2008

Ara sí: aquest bloc se'n va de vacances



Fa uns dies deia que aquest bloc no feia vacances, de moment. Però com que tot lo bo es fa esperar per fi puc dir que ha arribat l'hora de fer 15 dies de vacances. Ja en començava a tenir ganes.

Un parell de setmanetes de les quals aprofitaré la primera per fer una escapada cap a una ciutat que diuen que és eterna. Ho heu endevinat, oi? Va... una altra pista:




Ens tornem a llegir/comentar el 7 de setembre (cap al tard...)

dilluns, 4 d’agost del 2008

Aquest bloc no fa vacances (de moment!)

Sembla que, tal com passa en el món real, aquests dies el món blocaire es destaca pels avisos de tancat per vacances. Per això, de la mateixa manera que els que fan vacances ho avisen, també està bé que els que no en fem ho informem a la concurrència.

Això sí, és força típic que a causa de la calor i les ganes de fer vacances, se'ns encomani la droperia i l'activitat blocaire baixi una mica o es quedi en serveis mínims.

Sigui com sigui aquí estarem durant tot aquest mes d'agost, però ja us aviso que al setembre alguna escapadeta segur que caurà.

dimecres, 25 de juny del 2008

El pregó, la tronada i el pregoner



Tot i que ja fa més de 10 dies que se celebren diversos actes previs inclosos en el programa de la Festa Major de Sant Pere a Reus, el cert és que ahir es va donar inici oficial a la festa amb el pronunciament del pregó. El pregoner d'enguany ha estat el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau Vidal.

Si voleu llegir el contingut complet del pregó podeu passar pel bloc Consueta, un bloc que durant aquests dies de festa tampoc se'n perd ni una.

Després del pregó i la Crida a la Festa feta des del balcó de l'Ajuntament, el pregoner va baixar a la plaça acompanyat de l'alcalde i la regidora de cultura per encendre la primera tronada de la Festa Major d'enguany.

És costum en aquesta primera tronada que el dibuix fet amb pòlvora al quadre final de la tronada sigui la reproducció del cartell anunciador de la Festa Major, tal com podeu veure en la foto que encapçala aquest post.

Des de feia estona havia agafat un bon lloc a primera fila a la plaça per tal de no perdre'm cap detall. Aquí teniu l'enregistrament de com va petar la tronada d'ahir.



L'àlbum de fotos de la Festa Major va augmentant dia rera dia. Ara ja compta amb 150 fotos i segur que els propers dies s'anirà engrandint. El podeu veure aquí.



I ara em permetreu que parli una mica del pregoner, persona a la qual conec des de fa molt de temps. Aniré una mica enrera en el temps i em situaré cap a finals de la dècada dels 70, del segle XX. Tenia 16 o 17 anys. Un amic em va dir si m'agradaria jugar a escacs i em va proposar d'anar a la que aleshores era la seu social del Reus Deportiu, un edifici situat al carrer de la Perla on a més d'un bar hi havia diverses sales. Una d'aquestes sales acollia la secció d'escacs del Reus Deportiu. Aquell edifici va desaparèixer i si passeu ara per la zona veureu que hi ha una botiga de roba esportiva. La secció d'escacs del Reus Deportiu actualment està ubicada a les instal·lacions del club, al carrer de Gaudí.

Com us deia, vaig decidir anar a veure què i de seguida em va agradar força la pràctica d'aquest esport. Sí, sí... no m'equivoco. Jugar a escacs també és un esport. No requereix un esforç físic però sí que cal un esforç mental, una concentració considerable i conèixer prou bé les estratègies per guanyar el contrari. La majoria de les persones que vaig trobar allí tenien una edat similar a la meva, uns més grans, altres menys, però va ser fàcil connectar de tal manera que, a més a més d'un equip de jugadors d'escacs, vam esdevenir també una colla de bons amics.

I us preguntareu, què té a veure això amb el pregoner de la Festa Major d'enguany? Doncs és ben senzill. Un d'aquells companys d'afició era precisament el Grau, o el Xavi (ens anomenàvem indistintament els uns als altres amb el cognom o amb el nom, segons el moment). En aquells anys ell estudiava Químiques i ja se li veia venir que podia arribar lluny. De fet tots érem estudiants o bé començàvem a fer els primers passos en el món laboral. Vam compartir bons moments de competició escaquista, tan en campionats individuals com per equips. Anàvem a jugar cada diumenge, de vegades més a prop, d'altres més lluny, en funció d'on fós l'equip amb qui ens tocava competir. I al mateix temps (érem joves) no faltaven tampoc les estones d'anar de farra, les anades a Salou els caps de setmana, de marxa, i altres moments d'oci propis de l'edat.

Van passar els anys, alguns d'aquells companys-amics segueixen jugant a la secció d'escacs del Reus Deportiu. D'altres vam deixar aquesta afició per canviar-la per d'altres, no per manca de ganes sinó perquè de vegades et veus obligat a escollir entre una cosa que t'agrada fer o una altra que encara t'agrada més.

El fet d'emprendre nous camins provoca un inevitable allunyament, però com que Reus és una ciutat petita és fàcil anar-te trobant amb la gent encara que sigui molt de tant en tant. Va ser així com li vaig anar perdent la pista al Grau fins que un dia va començar a ser notícia per haver estat nomenat vicerector de la URV. I més endavant arriba una altra notícia, la del seu nomenament com a rector. Ara, per raó del seu càrrec, és anomenat com a Excel·lentíssim i Magnífic Sr. Francesc Xavier Grau Vidal. Però us ben asseguro que molt abans d'aquest nomenament ja era una excel·lent i magnífica persona.

Simplement he volgut comentar-ho perquè em va fer molta il·lusió quan em vaig assabentar que havia estat escollit per fer el pregó i que, per tant, també s'hauria d'encarregar d'encendre la tronada. Potser no tothom, però estic convençut que som molts els reusencs i les reusenques que hem somniat més d'una vegada que som al mig de la plaça, amb la vara flamejant a punt tot esperant les curoses indicacions per encendre la tronada i anar seguint el seu recorregut. Si veure-la a primera fila des del voltant de la plaça ja és emocionant, segur que les emocions es disparen quan tens l'honor de ser al bell mig de la plaça gairebé formant part de la pròpia tronada.

Perdoneu que us hagi explicat una batalleta, però tenia ganes de dir-ho...

;)