Reflexionant en "veu alta"

Al llarg del temps, des que vaig poder començar a votar per tenir-ne 18 (això era el 1978) he votat en un ventall bastant ampli, dintre dels moviments polítics d'esquerra. Un ventall que aniria des de forces com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) fins a Esquerra Republicana de Catalunya en algun cas. En tot aquest ventall de partits sempre hi ha hagut coses amb que he estat més d'acord que d'altres, és a dir, no és allò d'estar d'acord cegament amb tot però si que procuro sempre escollir aquella opció que m'inspira més afinitat en el conjunt del seu ideari. Darrerament la meva opció ha estat la CUP. Els vaig votar tant a les dues darreres convocatòries municipals com a les catalanes del 27S. Pel que fa a les municipals estic força satisfet del meu vot. La Candidatura d'Unitat Popular de Reus ha fet i està fent molt bona feina a nivell de ciutat, tot i les dificultats amb que es troben. Però del meu vot per la CUP el 27S ja no n'estic tan satisfet, veient com va la cosa. No ho afirmo amb rotunditat, però si anéssim enrere en el temps fins aquell 27S, sabent el que sabem a dia d'avui, no descarto que el meu vot fos per l'altra opció possible, Junts pel Sí. Però el que està fet, està fet!

Dit això, penso i vull creure que alguna cosa, que per ara se'ns escapa, hi ha prevista perquè tot vagi bé malgrat que el cerimonial s'allargui i ens posi dels nervis a tots plegats. I també penso que s'han d'establir prioritats i ara la prioritat és fer via, amb el Mas i amb qui faci falta. Després ja decidirem si el fotem fora i qui volem que ens governi en les primeres eleccions de la nova República Catalana. Així és com ho veig ara mateix.

Durant força anys vaig jugar a escacs. Ara fa temps que no hi jugo però recordo perfectament com funciona el joc. En el moment de començar la partida convé tenir totes les peces, ja que si comences amb una peça menys ja estàs en desavantatge davant el contrari. Totes les peces són importants, des dels peons fins al rei, entenent aquest mot en el sentit estricte de peça del joc, no busqueu segones lectures wink icon). Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.

Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.

Segur que hi haurà qui discrepi i també hi haurà qui estigui d'acord. En qualsevol cas, és el que penso ara mateix i tinc tot el dret a posar-ho de manifest. 

Salut i independència!  GUANYAREM!

Sobre l'afecció i la desafecció política

Ahir dimarts es van reprendre les VIII Jornades de Comunicació de Reus que organitza l'emissora Punt 6 Ràdio i de les quals parlava en un post anterior. El tema tractat en aquesta ocasió va ser el de la influència dels mitjans de comunicació en la desafecció política.

Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.

Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.

La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.

Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.

Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.

Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.

Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.

Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.

D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.

També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.

En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.

Deslletament

Segons l'Enciclopèdia s'entén com a deslletament el final del període d'alletament natural. Afegeix que varia segons les espècies. En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet. Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel. Per a enllaçar amb el període d'alimentació normal d'animal adult hom empra llet artificial o pinso d'alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l'addició d'aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc. En les explotacions tradicionals les cries són separades de les mares quan ja no tenen llet.

Podríem fer un símil en el món polític i dir que el deslletament coincideix amb la fi del període de mandat. Aquell moment en que el personatge polític deixa la 'mamella' figurativament parlant, és a dir, el càrrec d'alcalde/alcaldessa, president/presidenta, regidor/regidora, conseller/consellera, diputat/diputada, etc.



Sovint el procés de deslletament en el terreny de la política costa més de dur a terme ja que el beneficiari de l'alletament s'aferra més a la 'mamella' (seient consistorial, escó, despatx...) i es resisteix a cedir el lloc que ha estat ocupant durant anys.

A Reus ja s'està començant a gestar la convocatòria d'eleccions municipals. I, com en tota gestació humana, el part tindrà lloc d'aquí a nou mesos, el mes de maig de l'any que ve, data en què els reusencs i les reusenques serem convocats novament a les urnes per tal de dir qui volem que mogui els fils de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera, ja s'ha començat a destapar la caixa dels trons que mostra la resistència al deslletament de la classe política. En podeu veure una mostra llegint aquí i també aquí.

I avui mateix, tal com podeu llegir aquí, l'alcalde reusenc s'ha mostrat també reticent a deixar el seu seient a les properes eleccions. És clar, després de 12 anys potser el que li passa és que el seient consistorial ja és gairebé com una perllongació del propi cos.

En fi, caldrà estar ben atents els propers mesos perquè, tal com us deia, la caixa dels trons tot just s'acaba de destapar. Veurem com peta la cosa!

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!

Reprodueixo literalment el contingut d'un missatge que he rebut per correu electrònic amb el mateix títol que veieu aquí a dalt. Penso que és un tema que mereixeria, com a mínim, una reflexió general.


Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!

Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).

Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita 'post moderna' que fa turisme rural per 'respirar aire fresc' i 'viure la natura'. Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.

Es veu que les esquelles i les campanes 'molesten', els galls 'criden' massa i els tractors 'destorben' a la carretera, i segons algun Ajuntament no s'acompleix alguna norma que s'han tret de la màniga.

Serà certa la dita tan nostrada 'de fora vingueren que de casa ens tregueren'?

No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.

A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i de la ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.

La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.

Passa-ho.

VOTEM O NO VOTEM, TENIM EL DRET DE DECIDIR!

Això de votar és un DRET, NO UNA OBLIGACIÓ, malgrat que molts, en el seu afany de treure vots fins i tot de sota les pedres si cal, ens vulguin fer creure que hi estem obligats. Ja sabem que el polític de parlar en sap molt. Que després faci exactament tot allò que ha dit que farà ja entra en el terreny de la política-ficció.

Cadascú és lliure de VOTAR o NO VOTAR segons el seu criteri propi i personal. El que no pot ser és que ens vulguin fer un rentat de cervell i esborrar-nos aquest criteri.

Així que, ja ho sabeu, feu el que creieu que heu de fer, digui el que digui la crònica de successos.

Al cap i a la fi el 'no vot' també és una fòrmula perfectament vàlida per manifestar la disconformitat amb alló que tenim i amb les suposades alternatives que ens ofereixen.

Si necessitem comprar un producte i en una determinada botiga no tenen el que volem anirem a una altra botiga a buscar-ho. Però si no hi ha cap més botiga on ho tinguin no ens quedarà més remei que no comprar-ho i mirar de fabricar-nos-el nosaltres mateixos.

El que sí que és realment important és saber cap on volem anar els catalans, com a nació a la recerca de la llibertat com a poble. Ja cal que ens posem a treballar en ferm i al marge del que facin o no facin els polítics per esdevenir una nació lliure sense haver d'esperar a dates prefixades com pretenen alguns.


La Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés en el marc de la campanya Decideixo decidir ha convocat avui arreu dels Països Catalans una recollida de signatures per mitjà de la qual podem fer un d'aquests primers passos necessaris per assolir els nostres objectius com a Poble Lliure. Segur que ben aprop de casa vostra hi ha algun d'aquests punts de recollida de signatures.

Aneu-hi a dir la vostra sense cap temença !!