dimecres, 23 d’octubre del 2013

En defensa de l'ensenyament públic, de qualitat i en català

Un llaç verd per reivindicar la importància de l'ensenyament per un futur millor.

Un llaç verd per dir no a les retallades, no a la llei Wert, no a la reducció de professionals a l'ensenyament, no a la massificació de les aules.

Un llaç verd en suport als bons ensenyants, a la diversitat, a la inclusió, a l'atenció individualitzada, a la qualitat. 
Un llaç verd per aquesta nostra llengua tan estimada, el CATALÀ!



La plataforma Somescola que aplega entitats educatives i culturals, col·legis professionals i sindicats de docents ha expressat el seu rebuig total i contundent a la LOMQE, la reforma educativa instigada pel ministre espanyol José Ignacio Wert. La coordinadora d'entitats cíviques i educatives afirma que l'’anomenada Llei Wert atempta contra el model lingüístic escolar català. Somescola també s'ha volgut solidaritzar amb la comunitat educativa, convençuda que es negarà a aplicar una reforma legislativa que resta pendent de l'aprovació final al Senat.
Somescola considera que la Llei Wert és retrògrada, reaccionària i centralista, feta a partir d'obsessions ideològiques del ministre espanyol, atemptant contra les bases del consens social i educatiu bastit durant 30 anys a Catalunya. Així, demana al govern que continuï blindant l'escola catalana i els seus docents, defensant el marc legal actual.
Somescola afirma que se sumarà a la important mobilització social que es preveu per fer front a l'aplicació d'aquesta llei educativa, que no resol cap dels problemes que té plantejats l'educació al nostre país. A més, la plataforma farà arribar la seva reivindicació als estaments europeus que avaluen les polítiques educatives.
Somescola ha defensat la immersió lingüística com a garantia de la igualtat d'oportunitats i la cohesió social a Catalunya, en una roda de premsa celebrada davant l'IES Verdaguer de Barcelona, on el 1932 es va fundar l'històric Institut Escola.
Somescola ha emès un comunicat on detalla el posicionament del col·lectiu.





dimecres, 16 d’octubre del 2013

XVI Festival internacional de moviment i teatre gestual COS 2013 a Reus


Aquest cap de setmana el mim i el teatre gestual torna a Reus a través del Festival COS

El festival internacional de moviment i teatre gestual arriba enguany a la 16a edició. Des del dijous 17 i fins el diumenge 20 d'octubre es faran un total de 23 representacions que aniran a càrrec de 15 companyies. Els espectacles es podran veure als diferents escenaris de la ciutat: Teatre Bartrina, Teatre Fortuny, Bravium Teatre, Orfeó Reusenc, Sala Santa Llúcia i Teatre de l'Institut Baix Camp. A més, també hi haurà actuacions en l'escenari a l'aire lliure que s'habilitarà a la plaça Evarist Fàbregas, dintre del recinte comercial del Pallol. 


El festival és un aparador del mim i el teatre gestual que, al llarg de les diverses edicions, ha esdevingut un referent a Europa i compta amb una presència important de propostes europees de primer nivell.

El COS forma part de la xarxa Europeanmimeindex i, per aquest motiu, durant la tarda de divendres dia 18 es podrà gaudir de tres espectacles seleccionats en els premis Move Award.


Un anys més s'han volgut combinar propostes on predomina l'estil més tradicional de mim i teatre gestual amb produccions innovadores on es fusionen diferents llenguatges escènics, sempre dins el marc del teatre no parlat.

Enguany el festival també inclou a la programació un curs de formació adreçat a estudiants de teatre, actors i actrius. Amb l'objectiu de donar un nou impuls al teatre popular, durant el festival es presentarà la Unió Europea del Nou Teatre Popular, una associació que aplega festivals, escoles i companyies de teatre i que té com a principis els inclosos en el Manifest de Reus elaborat durant el COS 2010.

D'altra banda, durant els dies del festival, al carrer Major de Reus es podran veure les actuacions Primer Concurs d'Estàtues Vivents que organitza el col·lectiu de comerciants d'aquest carrer.

Podeu consultar la programació completa i tota la informació sobre el COS 2013 en aquest enllaç.











dilluns, 14 d’octubre del 2013

Pirotècnia de festa

Durant tot aquest mes d'octubre a Reus es pot gaudir de diverses activitats relacionades amb la pirotècnia en un cicle organitzat per Carrutxa.




Del 19 de setembre al 31 d'octubre al Museu de Reus (plaça de la Llibertat) es pot 
veure l'exposició 'Pirotècnia de festa', una producció dels ajuntaments de Barcelona i Reus, amb la col·laboració del Museu Etnològic de Barcelona i de Carrutxa. L'exposició, itinerant, es presenta a Reus notablement ampliada, amb materials antics i actuals d'empreses pirotècniques i col·leccionistes, procedents de Reus i de diferents poblacions de Catalunya i el País Valencià. L'exposició dedica un espai específic a la producció local, a la Tronada i a la Pirotècnia Espinós. També s'hi podran veure vestits antics de ball de diables, de Reus o Vilanova, o figures de bestiari, com una versió de la Cabra de Reus anterior a la que surt al carrer en l'actualitat. 

Entre altres activitats, com visites comentades per a grups escolars i associatius, hi ha prevista la realització de les segones Jornades sobre la Pirotècnia a la Festa, que tindran lloc el divendres 18 i el dissabte 19 d'octubre, al Museu (Espai Plaça de la Llibertat).

El divendres 18, a 2/4 de 8 del vespre, es proposa una aproximació etnogràfica, amb un format de taula rodona, a les manifestacions sonores amb pirotècnia a partir d'imatges i enregistraments de vídeo, mostrant pràctiques festives des del País Valencià fins a Itàlia.

El dissabte 19, matí i tarda, la jornada consistirà en la presentació de diverses festes actuals en què la pirotècnia n'és la protagonista (la festa de Sant Antoni a Massalfassar, diversos models de correfocs, l'Aquelarre de Cervera, la recuperació del castell de focs de proximitat per Sant Pere a Reus…). Les jornades es clouran amb un col·loqui sobre la situació actual d'aquestes festes i les problemàtiques comunes o específiques que deriven de la quantitat de públic, la normativa vigent o la seguretat. 


Per a més informació podeu anar a aquest enllaç.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Obrint Pas en acústic, travessia musical carregada de missatges

El mes de març passat els valencians Obrint Pas anunciaven una aturada indefinida després de 20 anys als escenaris. Un acomiadament del públic que farien mitjançant un seguit de concerts al llarg de tot un any: la gira Seguirem.

La gira va començar amb diversos concerts en format elèctric, un dels quals vam tenir ocasió de viure el mes de juny passat a les Barraques de Festa Major de Reus. Aleshores, el Parc de la Festa aconseguia un ple històric amb més de 10.000 persones que vam poder gaudir del directe potent al que ens tenen acostumats des de sempre els Obrint Pas.



Aquests darrers mesos de l'any la gira continua, combinant els concerts en format elèctric amb uns altres en format acústic. Un format que, segons el grup, va néixer ara fa vint anys quan començaven a tocar en ateneus i centres socials.

I Reus ha estat novament un dels llocs que han acollit un concert dels valencians, en aquesta ocasió en acústic. Divendres 11 d'octubre, el Teatre Bartrina s'omplia de gom a gom per tornar a viure el directe d'un grup que hem pogut veure en força ocasions. El mateix Xavi Sarrià, cantant de la formació, recordava, com ha fet altres vegades, el primer concert que van fer a La Palma en els seus inicis quan, recordava també, encara existia el Sarri, un d'aquells bars del rotllo que va ser un referent per a molt jovent de Reus i comarca durant els anys noranta.

El concert d'ahir divendres havia generat molta expectació, les entrades s'havien exhaurit dies abans i, atès que no eren entrades numerades, mitja hora abans de començar el concert el públic ja s'havia apressat a aconseguir un bon lloc. 

Passaven pocs minuts de les nou del vespre i els primers sons de l'espectacle acústic es començaven a deixar sentir. En un escenari on podíem veure diversos panells il·luminats amb les portades de tots els discos editats fins ara, un solo de viola de roda a càrrec d'Abel García anava donant pas a la resta de components del grup. 

Des d'un primer moment l'espectacle acústic aconsegueix crear un clima íntim i personal, sense deixar de banda la vessant reivindicativa i de denúncia social que ha caracteritzat des de sempre les cançons dels Obrint Pas. 


La incorporació d'instruments com la viola de roda, el llaüt, panderos, percussions o un contrabaix, a més de l'habitual dolçaina i les guitarres, crea un clima que ens porta a fer una travessia musical que, al mateix temps, està carregada de missatges de tota mena. No manquen les referències a fets d'actualitat com ara les tragèdies dels naufragis d'immigrants a Lampedusa o el també recent cas dels terratrèmols a causa del projecte Castor. Denúncia social, reivindicació, defensa de la llengua, comentaris a l'entorn de les lluites del professorat, tot ben amanit amb les cançons més noves i les més antigues a les quals imprimeixen uns sons molt mediterranis creant una atmosfera que fa viure d'una manera força diferent cadascuna de les cançons. Amb l'afegit d'un públic que també participa picant de mans en els moments que cal fer-ho, taral·larejant cançons o jugant a una mena de karaoke entre la dolçaina de Miquel Gironès i les veus del públic.  




Els bisos comencen de la mateixa manera que el concert. El solo de viola de roda va donant pas a la resta del grup i en aquests bisos els Obrint Pas ens ofereixen alguns dels temes més emblemàtics com 'Som' o 'La Flama'. El concert va pujant d'intensitat i el públic ja té ganes d'aixecar-se del seient i ballar, tot i que es manté la màgia de l'acústic.


Els Obrint Pas s'acomiadaven del públic reusenc, després de gairebé dues hores de concert, amb una emotiva versió de 'La Moixiganga', tot un himne seguit dempeus per tots els assistents.






La gira en format elèctric seguirà durant els propers mesos per Eivissa, Girona, Alemanya, EUA, Mèxic, Palma, Iruña i Tavernes de la Valldigna. Al mateix temps presentaran l'acústic en diverses poblacions de Catalunya i el País Valencià. De cara al 2014 els Obrint Pas anuncien tres concerts acústics especials a València, Barcelona i Palma i l'enregistrament d'un disc en directe en aquest format. 

dilluns, 7 d’octubre del 2013

La galàxia Pastora

El Teatre Bartrina de Reus iniciava la programació de tardor dissabte 5 d'octubre al vespre amb l'actuació del grup Pastora presentant el disc 'Una altra galàxia'. 


El de dissabte era un d'aquells concerts que ve de gust gaudir. S'agraeix que, de tant en tant, els programadors apostin per propostes menys repetitives que el que ens tenen acostumats darrerament. Segurament que va ser per això que el Bartrina va fer el ple en un concert que va aplegar incondicionals del grup, com era d'esperar, però també altra gent encuriosida per una proposta musical que en cap moment va decebre, ans al contrari.


La presentació del nou disc de Pastora arribava a Reus després de més d'un any de rodatge i per això aquesta presentació, tal com anunciava Dolo Beltran just començar el concert, va esdevenir més aviat un recull de cançons d'ahir, d'avui i de sempre. 

I és que, els qui vam assistir a aquest concert, certament fórem traslladats durant gairebé dues hores a una altra galàxia, la galàxia Pastora. 




Van ser ben poques les cançons que el públic escoltés assegut passivament a la butaca. Ben aviat el grup va convidar tothom a aixecar-se i participar de la canya que se'ls proposava. I aquesta invitació va ser ben bé el ressort que va fer aixecar la gent del seus seients per acompanyar gairebé totes les cançons picant de mans, saltant, ballant o tirant floretes a la Dolo i a la resta del grup. Es pot dir que ben aviat es van saber posar el públic a la butxaca, si és que no li tenien des d'un bon començament.

Dolo Beltran té la capacitat de centrar l'atracció del públic amb la seva posada en escena. A la seva veu peculiar s'hi afegeix la capacitat de gesticular i evolucionar sobre l'escenari amb coreografies que complementen la creació musical. Una capacitat que va des dels diversos passos de ball que exhibeix al llarg de les cançons fins a l'expressivitat que desprèn en escenes com la de simular que condueix un cotxe a tota velocitat mentre, amb l'ajut d'un ventilador, li volen els cabells donant un efecte molt realista a l'escena. I és que, per a qui encara no ho sàpiga, la Dolo, abans de dedicar-se a cantar, havia estat també actriu de teatre i està clar que aquesta particularitat la sap transmetre en l'escenari. I, entre cançó i cançó, encara té temps per mostrar les seves habilitats com a monologuista.


Una posada en escena que fa que el públic gaudeixi tant de les cançons noves com de les dels discos anteriors, amb clàssics corejats pel públic com aquell que parla d'una tal Lola, a la qual no li agrada que li diguin Dolores. Una cançó que, després de 10 anys d'existència, ja forma part de l'imaginari col·lectiu. 

Amb tot, però, el de la Dolo és un protagonisme compartit amb la resta del grup. Sense deixar de vista, amb un ull, les evolucions de la cantant sobre l'escenari, l'altre ull ens porta a gaudir també de les projeccions que Pauet Riba ens ofereix al llarg de tot l'espectacle i que es veuen reflectides en la pantalla gegant que hi ha a l'escenari. Allí veiem tot un seguit de genialitats mentre el Pauet juga literalment amb l'espectador. Però, a més a més, comptem amb la incorporació del tercer dels germans Riba, l'Àngel·led que esdevé tot un referent pel que fa a les bases electròniques i que també posa la veu en moltes cançons i, fins i tot, es pren la llicència d'esdevenir tot un showman en diversos moments de l'espectacle. Caïm Riba segueix aportant el seu virtuosisme amb la guitarra. La formació es complementa amb un teclista i un bateria. 

Hi ha diversos moments en que la Dolo deixa el protagonisme a la resta del grup mentre ella es retira entre bambolines. En un d'aquests 'descansos' que es pren la Dolo per poder canviar de vestuari la resta del grup ens ofereix una versió renovada i actualitzada, que han inclòs en aquest darrer disc, de 'Quan la Mercè està contenta', una cançó sorgida directament de la factoria Riba. Recordem que aquesta cançó s'incloïa dins del disc 'Jo, la donya i el gripau', editat l'any 1971 per Pau Riba, pare de les 'criatures'. El Bartrina novament resta dempeus per somriure i picar de mans, tal com mana la cançó.

És així com Pastora ens va oferir un repertori de cançons que, sense deixar la base electrònica combinada amb el pop-rock, transmetien tota la força que el grup pot oferir amb la banda al complet.

D'aquells Pastora, electrònic-experimentals sorgits a finals dels anys 90 en format duet de la mà dels germans Pauet i Caïm Riba, reconvertits en format trio amb la incorporació de Dolo Beltran l'any 2.000, fins als Pastora actuals hi ha hagut tota una evolució. Una evolució que ha originat que el que ofereix Pastora en ple segle XXI sigui més que un concert. Assistim a un veritable espectacle audiovisual i artístic que combina música, imatge, ball, bon humor, interacció amb el públic i molta màgia i seducció. Un conjunt d'ingredients que, per una estona, permeten desconnectar de la galàxia que ens toca viure de manera més habitual i passar a formar part, com deia, d'una altra galàxia, la galàxia Pastora.