Una ràdio per teixir un país de veus

Aquest dilluns 3 de febrer el Casal Despertaferro de Reus ha acollit la primera de les presentacions del nou projecte radiofònic que vol ser un espai de comunicació obert a tots els Països Catalans.

Des de fa uns dies s'ha començat a donar a conèixer mitjançant les xarxes socials amb el nom de laradio.cat. El proper dilluns es farà públic el nom definitiu de la ràdio.

Sergi Franch ha iniciat l'acte amb una introducció referida al periodisme i a la comunicació popular. Ha fet referència al tipus de periodisme que durant els darrers 50 anys "no és que s'hagi fet malament sinó que simplement no s'ha fet". En aquest sentit, el projecte vol abastar tots aquells àmbits informatius que no cobreixen els mitjans convencionals. Notícies i informacions nascudes de la gent del carrer per fer-les arribar arreu mitjançant la participació popular i la crítica esdevenint també un espai de debat i de reflexió de les diferents realitats. Un teixit de veus des de tots els racons dels Països Catalans. 

Xavi Milian ha estat l'encarregat de parlar pròpiament del projecte, un projecte que els impulsors van començar a gestar ara fa un any partint d'una idea que havien tingut uns anys abans.

Els trets principals giren a l'entorn de cobrir un buit informatiu en l'àmbit de la ràdio, donant veu a les diferents realitats socials, econòmiques i culturals del país. 

Hi haurà un primer estudi d'enregistrament i de producció a Reus per al finançament del qual en breu s'iniciarà una campanya de micro-mecenatge. Progressivament s'anirà creant una xarxa d'estudis que puguin servir per donar suport a projectes locals. Les emissions seran digitals via Internet atès el tarannà del projecte i el seu abast. Altres trets característics tindran com a referent la descentralització, la varietat, la pluralitat, la participació i l'autogestió.

A hores d'ara hi ha més de cinquanta persones que faran les funcions de corresponsalia i de col·laboració per fer possible el projecte. Una xifra oberta a l'ampliació tenint en compte que, cada cop hi ha més periodistes desencantats que necessiten un espai per difondre allò que veritablement volen explicar i no el que, massa sovint, els ve marcat per l'agenda de determinats mitjans.

A això s'hi afegeix la col·laboració de totes aquelles persones que es vulguin associar per un preu simbòlic de 2 euros al mes. Una suma d'esforços i unes aportacions que permetran formar part de l'Assemblea de micròfons, òrgan que s'encarregarà de decidir i també de suggerir tot allò que faci referència al camí a seguir per anar creixent de manera progressiva.

Per tal de contribuir amb la vostra aportació només cal que ompliu aquest formulari.

Per conèixer més a fons el projecte us podeu descarregar el dossier explicatiu. També podeu contactar amb els seus impulsors mitjançant les xarxes socials Facebook i Twitter.

A més a més podeu aprofitar per anar a qualsevol de les presentacions previstes per a les properes setmanes a diferents poblacions. Les més immediates tindran lloc a Tarragona, Sants, Castelló de la Plana i Falset. Us podeu informar del calendari de presentacions consultant el lloc web del projecte. 

En defensa de l'ensenyament públic, de qualitat i en català

Un llaç verd per reivindicar la importància de l'ensenyament per un futur millor.

Un llaç verd per dir no a les retallades, no a la llei Wert, no a la reducció de professionals a l'ensenyament, no a la massificació de les aules.

Un llaç verd en suport als bons ensenyants, a la diversitat, a la inclusió, a l'atenció individualitzada, a la qualitat. 

Un llaç verd per aquesta nostra llengua tan estimada, el CATALÀ!

La plataforma Somescola que aplega entitats educatives i culturals, col·legis professionals i sindicats de docents ha expressat el seu rebuig total i contundent a la LOMQE, la reforma educativa instigada pel ministre espanyol José Ignacio Wert. La coordinadora d'entitats cíviques i educatives afirma que l'’anomenada Llei Wert atempta contra el model lingüístic escolar català. Somescola també s'ha volgut solidaritzar amb la comunitat educativa, convençuda que es negarà a aplicar una reforma legislativa que resta pendent de l'aprovació final al Senat.

Somescola considera que la Llei Wert és retrògrada, reaccionària i centralista, feta a partir d'obsessions ideològiques del ministre espanyol, atemptant contra les bases del consens social i educatiu bastit durant 30 anys a Catalunya. Així, demana al govern que continuï blindant l'escola catalana i els seus docents, defensant el marc legal actual.

Somescola afirma que se sumarà a la important mobilització social que es preveu per fer front a l'aplicació d'aquesta llei educativa, que no resol cap dels problemes que té plantejats l'educació al nostre país. A més, la plataforma farà arribar la seva reivindicació als estaments europeus que avaluen les polítiques educatives.

Somescola ha defensat la immersió lingüística com a garantia de la igualtat d'oportunitats i la cohesió social a Catalunya, en una roda de premsa celebrada davant l'IES Verdaguer de Barcelona, on el 1932 es va fundar l'històric Institut Escola.

Somescola ha emès un comunicat on detalla el posicionament del col·lectiu.

Maneres de fer de la SGAE

Recordeu la Llei Corcuera? Aquella que, deien, permetia que les forces de seguretat t'entressin a casa amb una patada a la porta i total impunitat..

Doncs sembla ser que els senyors de la SGAE utilitzen mètodes molt semblants.

Si més no és la conclusió que se'n pot treure d'aquest post publicat al blog del GrupoET amb el títol ¿Puede la SGAE entrar en mi casa?

Us el transcric tot seguit. Per llegir l'entrada original cliqueu aquí.

Mi nombre es Juan José Coronel Carrasco, soy estudiante de Informática, tengo 26 años y actualmente resido en Bonares (Huelva) junto a mis padres y mi hermano. Soy el administrador de las webs elitemula y etmusica, páginas de enlaces a archivos que circulan en redes p2p. Como se sabe, ahora la SGAE las persigue por lo civil porque no es delito.

Por la presente quiero hacer públicos unos hechos que considero atentan contra los derechos humanos de intimidad, privacidad e inviolabilidad del domicilio. Contra todos sus responsables se está trabajando en la redacción de las acciones legales.

Ayer día 26 de Mayo de 2009, estando sólo en casa sobre las 12 y media de la mañana, llamaron a mi puerta cinco personas que dijeron venir “del Juzgado”. Aseguraron tener una orden para entrar en mi domicilio, revisar el contenido de los ordenadores que hubiera en la vivienda y requisar los discos duros de los mismos. No se identificaron más allá de que eran del Juzgado y no me enseñaron una orden de registro y entrada. Entraron en mi casa y me instaron a que les indicara dónde están los ordenadores de la casa. Les mostré mi portatil personal pero insistieron en verlos todos, incluido el de mi hermano. Entraron en todas las habitaciones e incluso abrieron algunas cajas de cartón de mi dormitorio, que no tenían ningún contenido especial más allá de enseres personales de algunos de los miembros de mi familia.

A resultas de las indicaciones que les di tras su solicitud, se localizó un portátil personal, mi ordenador de sobremesa y el de mi hermano. Un señor que se identificó como “perito informático” revisó el contenido de mis ordenadores personales. Luego intentó entrar al ordenador de mi hermano. Al estar éste protegido con contraseña, intentó saltársela. Como no tuvo éxito en su intento, me pidió la clave de acceso a lo que respondí que la desconocía. Llamé por teléfono a mi hermano que, pese a no comprender exactamente qué ocurría, me dio su contraseña personal al notar el estado de nervios, exaltación y miedo con el que se la estaba pidiendo. Finalmente el perito informático entró al ordenador de mi hermano y lo inspeccionó de forma especialmente exhaustiva.

Una vez inspeccionada la vivienda y revisado el contenido de todos los discos duros que encontraron en la misma, manifestaron que se los llevaban todos (el de mi ordenador de sobremesa, el de mi portátil, el del ordenador personal de mi hermano, un disco duro externo que tenía sobre una repisa y otro multimedia que tenía conectado a mi aparato de televisión). Se trataba en todos los casos de discos duros de uso doméstico sin más contenido que el habitual en cualquier ordenador de cualquier particular.

En ese momento, dos horas después de que hubieran entrado, telefoneo al abogado David Bravo que me pide que le lea el auto del juez que acuerda ese registro domiciliario y que, mientras tanto, exija a las personas “del Juzgado” que están en mi casa que dejen todo el material en la vivienda hasta que se aclaren las circunstancias del caso y se me informe debidamente. En ese instante pido la orden a los allí presentes y se la leo al abogado telefónicamente. El contenido de esa orden, de un Juzgado de lo Mercantil, literalmente es el siguiente:

“Igualmente se accede a la práctica de prueba anticipada requiriendo al demandado para que a presencia de la Comisión Judicial presente para su depósito temporal los discos duros de los ordenadores en los que se encuentran almacenados y desde los que se administran los sitios web elitemula y etmusica y en los que consten los datos sobre número de descargas de obras musicales efectuadas desde el mes de Septiembre de 2007 y desde el mes de Diciembre de 2007 respectivamente”.


David Bravo me explica telefónicamente que el auto que le he leído no autoriza ni la entrada, ni el registro domiciliario ni la revisión de los discos duros existentes en la vivienda. De hecho se trata de una medida de aseguramiento de prueba común a las demandas civiles contra páginas de elinks. Según me explica, el cumplimiento de este auto -dictado habitualmente por jueces arrastrados por la ignorancia tecnológica de los letrados de SGAE- se hace llevando los discos al Juzgado, como cuando piden documentación contable. Me cuenta que, de hecho, en los casos de agujero.com e indiceweb.com esa prueba, al reconocer su inutilidad los propios abogados de SGAE, se sustituyó por la descarga completa de la web a presencia del juez, de las partes y del secretario sin traslado de disco duro y, desde luego, sin entrada e inspección de domicilio de ninguna clase. Tras estas explicaciones previas de las que en ningún momento fui informado por los presentes pese a que la SGAE ya tenía conocimiento del modo de práctica de esta prueba así como de su inutilidad a efectos prácticos, me pide el abogado que exija su identificación a las cinco personas que ocupan mi domicilio. Estas personas me dicen ser: la procuradora de SGAE, el perito informático de SGAE, que fue, a la postre, el que estuvo mirando mis ordenadores y el que eligió cuáles debía llevarse, un juez de Moguer que venía por exhorto, la secretaria judicial y un quinto señor que no se identificó.

El letrado David Bravo, atendiendo al hecho de que no me han enseñado orden judicial alguna que autorice la entrada y registro en mi domicilio, me pide que eche a todos los presentes de mi vivienda exigiéndoles dejar mis pertenencias en la misma. En ese instante la procuradora de SGAE pide hablar con David Bravo, manifestándole ésta que pueden llevarse todos los discos duros e intentando convencerle en tal sentido asegurando que tiene “otros papeles” donde así se dice. Tras una larga discusión cuyo tono fue elevándose considerablemente, el letrado David Bravo instó a la procuradora de SGAE a que abandonara mi domicilio de forma inmediata.

El letrado me dio una serie de instrucciones y se ofreció a comparecer como testigo de estos hechos a cuantos tribunales le requirieran al efecto.

Finalmente, todos los presentes abandonaron la vivienda dejando los discos duros que portaban consigo a excepción del correspondiente a mi portátil personal que entregué voluntariamente al Juez para ahorrarme un paseo al Juzgado. Se levantó acta de lo sucedido, por lo que tengo prueba documental de que estas personas estuvieron en mi domicilio y de que revisaron mis ordenadores y el contenido de seis discos duros, incluidos aquellos que estaban compuestos, total o parcialmente, por información, documentos, fotografías y correos electrónicos de los miembros de mi familia.

El abajo firmante, entendiendo que se han vulnerado frontalmente sus más elementales derechos constitucionales, emprenderá cuantas acciones legales sean necesarias para el total esclarecimiento de los hechos aquí narrados en orden a la depuración de las responsabilidades que pudieran corresponder.

Aclaración: No les dejé entrar porque sí y ya está, ellos me enseñaron un “AUTO” en el que yo alcancé a leer “JUZGADO… tal y cual” no me paré a leerlo detenidamente simplemente porque no lo iba a entender, muchos tecnicismos. Yo como estaba recien levantado por haberme acostado muy tarde y apenas había dormido, en un principio les dije que se esperara que me tenía que cambiar y no me dijeron que tenían que pasar, yo simplemente dije… bueno si no me queda más remedio, acepté para que entraran al salón, mientras yo lo único que hacía era llamar una y otra vez a David, pero estaba ocupado y mientras tanto ellos me decían a lo que habían venido. Me “leyeron” el auto como que tenían que hacer un registro de mis discos. ¿Y yo que voy a hacer? pues no resistirme y esperar a poder contactar con David que me aclarase el tema que es lo que finalmente pude hacer. ¿Qué soy un pardillo? Pues, muy posiblemente, pero era la situación, ahora no haría lo mismo por supuesto. Se aprovecharon de mi desconocimiento del tema, es más, la secretaria al final dijo: “No te deberiamos haber dejado llamar al abogado” Sin comentarios.

Si més no, resulta intrigant !!!

Diumenges en pilotes

Pel que es pot llegir des de fa unes setmanes en diferents mitjans de comunicació sembla ser que ara s'ha posat 'de moda' anar en pilotes per casa perquè així ha declarat que ho fa una famosa, la cantant Christina Aguilera.



A partir d'aquí, moltes altres famoses es veu que s'han apuntat al carro de despilotar-se.

És el cas de la Heidi Klum...

o també de la Britney Spears...




Però només els diumenges! Curiós. Fins i tot per despullar-se s'ha de destinar o promoure un dia de la setmana.

Això ja sembla una nova versió d'aquella cançó popular catalana anomenada La Masovera, en què també hi havia un dia de la setmana per a cada cosa. La recordeu? Us transcric la lletra tot seguit:

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...

És ben trist que aquestes coses tan normals i naturals siguin considerades notícies o excentricitats i altres esdeveniments realment frapants passin desapercebuts per a determinada gent o per a determinats mitjans.

Per cert, és molt còmode passejar-se en pilotes per casa i no hi ha cap necessitat de triar un dia concret a la setmana per fer-ho. A l'estiu, sobretot, aquesta pràctica ajuda a mitigar la calor. Però avui en dia amb el meravellós invent de la calefacció podem estendre aquesta pràctica tan saludable a tots els dies de l'any, faci fred o faci calor.

Com a complement d'aquest post afegeixo aquí al costat una enquesta sobre el tema.

Concurs de culs

Qualsevol temàtica és bona a l'hora d'organitzar un concurs.

Si més no, això és el que ha degut pensar una marca de banyadors alemanya a l'hora d'organitzar un concurs mundial de culs. Evidentment la finalitat principal del concurs no ha estat altra que fer-se propaganda.

Aquest és el cul femení guanyador del concurs:



I en la vessant masculina ha guanyat aquest altre cul:



Per arribar a aquest resultat final han hagut de competir amb la resta de culs que podeu veure aquí.

Prou violència familiar!

Als diaris locals de les comarques meridionals d'avui podem llegir aquesta notícia:





El jutjat penal número 3 de Tarragona ha condemnat el pare de la Clàudia a set anys de presó com a culpable de dos delictes de lesions a la seva filla menor, que tenia en el moment dels últims fets set mesos d'edat.

El jutge considera provat que Richard R.B. va retorçar la cama de la seva filla el mes d'abril, provocant-li una fractura de fèmur. Igualment es dóna per provat que la Clàudia va caure dels braços del seu pare colpejant-se el cap i fent-se una fractura parietal.

Seguidament a la caiguda, Richard R.B. hauria sacsejat la nena provocant-li diverses hemorràgies a la retina. El pare de la menor haurà d'indemnitzar-la amb 12.000 euros per aquests dos delictes. Aquesta xifra és la que havia sol·licitat l'acusació particular, que havia demanat una pena de deu anys de presó tenint en compte els dos delictes a què ha estat condemnat Richard R.B i un més de «violència habitual», causa de la que, finalment, el jutge ha absolt l'acusat.


Només 7 anys? Personalment trobo que és poc. Exercir la violència contra qualsevol persona és molt greu, però si, a sobre, aquesta persona és una criatura indefensa, penso que és imperdonable!

La música i les paraules no maten

L'espectacle 'Jihad: El Musical' que avui fa l'estrena mundial en el festival alternatiu de teatre de la ciutat d'Edimburg ha generat queixes en alguns sectors de la societat.

El musical inclou un numeret que porta per títol 'Vull ser com Ussama'. "Vull ser com Ussama i amb una bomba obrir-me camí a la fama", canta un dels actors, mentre l'envolta un grup de dones armades amb metralletes i tapades de cap a peus amb burques de color rosa.

La comèdia és un treball de la companyia internacional Silk Circle Productions, amb seu a Nova York, i ha provocat les primeres protestes, abans fins i tot que s'aixequi el teló. Fins i tot algun sector de població ha demanat que es prohibeixi.


En casos així potser caldria que tinguessin en compte que el que sega vides i causa les desgràcies al món a diari no són precisament ni la música, ni les paraules.

Així que mirem-nos aquest video amb humor, alegria i esperit crític positiu, que és per al que ha estat fet l'espectacle...

El sexe no els hauria d'escandalitzar

Sembla ser que hi ha qui s'ha escandalitzat per les imatges que surten en aquest video promocional...



A mi el que m'escandalitza de debó són les imatges i la realitat social que reflecteix aquest altre video...