Reflexionant en "veu alta"

Al llarg del temps, des que vaig poder començar a votar per tenir-ne 18 (això era el 1978) he votat en un ventall bastant ampli, dintre dels moviments polítics d'esquerra. Un ventall que aniria des de forces com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) fins a Esquerra Republicana de Catalunya en algun cas. En tot aquest ventall de partits sempre hi ha hagut coses amb que he estat més d'acord que d'altres, és a dir, no és allò d'estar d'acord cegament amb tot però si que procuro sempre escollir aquella opció que m'inspira més afinitat en el conjunt del seu ideari. Darrerament la meva opció ha estat la CUP. Els vaig votar tant a les dues darreres convocatòries municipals com a les catalanes del 27S. Pel que fa a les municipals estic força satisfet del meu vot. La Candidatura d'Unitat Popular de Reus ha fet i està fent molt bona feina a nivell de ciutat, tot i les dificultats amb que es troben. Però del meu vot per la CUP el 27S ja no n'estic tan satisfet, veient com va la cosa. No ho afirmo amb rotunditat, però si anéssim enrere en el temps fins aquell 27S, sabent el que sabem a dia d'avui, no descarto que el meu vot fos per l'altra opció possible, Junts pel Sí. Però el que està fet, està fet!

Dit això, penso i vull creure que alguna cosa, que per ara se'ns escapa, hi ha prevista perquè tot vagi bé malgrat que el cerimonial s'allargui i ens posi dels nervis a tots plegats. I també penso que s'han d'establir prioritats i ara la prioritat és fer via, amb el Mas i amb qui faci falta. Després ja decidirem si el fotem fora i qui volem que ens governi en les primeres eleccions de la nova República Catalana. Així és com ho veig ara mateix.

Durant força anys vaig jugar a escacs. Ara fa temps que no hi jugo però recordo perfectament com funciona el joc. En el moment de començar la partida convé tenir totes les peces, ja que si comences amb una peça menys ja estàs en desavantatge davant el contrari. Totes les peces són importants, des dels peons fins al rei, entenent aquest mot en el sentit estricte de peça del joc, no busqueu segones lectures wink icon). Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.

Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.

Segur que hi haurà qui discrepi i també hi haurà qui estigui d'acord. En qualsevol cas, és el que penso ara mateix i tinc tot el dret a posar-ho de manifest. 

Salut i independència!  GUANYAREM!

Una ràdio per teixir un país de veus

Aquest dilluns 3 de febrer el Casal Despertaferro de Reus ha acollit la primera de les presentacions del nou projecte radiofònic que vol ser un espai de comunicació obert a tots els Països Catalans.

Des de fa uns dies s'ha començat a donar a conèixer mitjançant les xarxes socials amb el nom de laradio.cat. El proper dilluns es farà públic el nom definitiu de la ràdio.

Sergi Franch ha iniciat l'acte amb una introducció referida al periodisme i a la comunicació popular. Ha fet referència al tipus de periodisme que durant els darrers 50 anys "no és que s'hagi fet malament sinó que simplement no s'ha fet". En aquest sentit, el projecte vol abastar tots aquells àmbits informatius que no cobreixen els mitjans convencionals. Notícies i informacions nascudes de la gent del carrer per fer-les arribar arreu mitjançant la participació popular i la crítica esdevenint també un espai de debat i de reflexió de les diferents realitats. Un teixit de veus des de tots els racons dels Països Catalans. 

Xavi Milian ha estat l'encarregat de parlar pròpiament del projecte, un projecte que els impulsors van començar a gestar ara fa un any partint d'una idea que havien tingut uns anys abans.

Els trets principals giren a l'entorn de cobrir un buit informatiu en l'àmbit de la ràdio, donant veu a les diferents realitats socials, econòmiques i culturals del país. 

Hi haurà un primer estudi d'enregistrament i de producció a Reus per al finançament del qual en breu s'iniciarà una campanya de micro-mecenatge. Progressivament s'anirà creant una xarxa d'estudis que puguin servir per donar suport a projectes locals. Les emissions seran digitals via Internet atès el tarannà del projecte i el seu abast. Altres trets característics tindran com a referent la descentralització, la varietat, la pluralitat, la participació i l'autogestió.

A hores d'ara hi ha més de cinquanta persones que faran les funcions de corresponsalia i de col·laboració per fer possible el projecte. Una xifra oberta a l'ampliació tenint en compte que, cada cop hi ha més periodistes desencantats que necessiten un espai per difondre allò que veritablement volen explicar i no el que, massa sovint, els ve marcat per l'agenda de determinats mitjans.

A això s'hi afegeix la col·laboració de totes aquelles persones que es vulguin associar per un preu simbòlic de 2 euros al mes. Una suma d'esforços i unes aportacions que permetran formar part de l'Assemblea de micròfons, òrgan que s'encarregarà de decidir i també de suggerir tot allò que faci referència al camí a seguir per anar creixent de manera progressiva.

Per tal de contribuir amb la vostra aportació només cal que ompliu aquest formulari.

Per conèixer més a fons el projecte us podeu descarregar el dossier explicatiu. També podeu contactar amb els seus impulsors mitjançant les xarxes socials Facebook i Twitter.

A més a més podeu aprofitar per anar a qualsevol de les presentacions previstes per a les properes setmanes a diferents poblacions. Les més immediates tindran lloc a Tarragona, Sants, Castelló de la Plana i Falset. Us podeu informar del calendari de presentacions consultant el lloc web del projecte. 

10 Estratègies de Manipulació Mediàtica (Noam Chomsky)

1 L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la Cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals" (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').

2 Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat 'problema-reacció-solució'. Es crea un problema, una 'situació' prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3 L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable n'hi ha prou d’aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És així com les condicions socioeconòmiqes radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents. Tants canvis que haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicats tots alhora.

4 L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com 'dolorosa i necessària', obtenint l'acceptació pública per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que 'tot anirà millor demà' i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i a acceptar-ho amb resignació quan arribi el moment.

5 Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment dirigida als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura o deficient mental. Com més s'intenta enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').

6 Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional i en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments.

7 Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').

8 Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure que el públic cregui que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte.

9 Reforçar la autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l'individu es menysvalora i s'autoculpa, cosa que genera un estat depressiu essent un dels efectes la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10 Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el 'sistema' ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Reflexions

Apa doncs, ja ens hem lliurat de la precampanya i de la campanya. Ara només ens queda suportar la postcampanya, que s'allargarà durant els propers quatre anys. Calla! No és ben bé així, perquè ara tot just comença també una nova precampanya que donarà pas d'aquí a uns sis mesos a una nova campanya que culminarà amb les eleccions municipals.

Digueu-me ilús, si voleu, però vull pensar que la majoria de gent encara és capaç de reaccionar i decidir per sí mateixa davant determinades situacions. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.

És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació.

Un exemple clar d'aquesta capacitat de l'audiència o del receptor de la informació de destriar d'acord amb els seus propis criteris el veiem diàriament tant a nivell de televisió, com de ràdio i encara més en premsa digital, atesa la interactivitat i la immediatesa que permet aquest nou mitjà de comunicació. La participació activa de públic en programes de televisió de tipus divulgatiu permet comprovar que s'aporten punts de vista diferents. El mateix passa en la ràdio. I pel que fa a la premsa digital només cal fer un tomb per les diverses publicacions que permeten deixar comentaris a l'entorn de les diferents notícies per veure com els lectors mostren el seu acord o el seu desacord amb les informacions publicades. Una altra cosa més discutible seria si les opinions es fan amb bon criteri o no. Sovint algunes declaracions vehements que fan algunes persones ens ocasionen més sentiments de rebuig que no d'acceptació.

Transposant doncs aquesta capacitat de les persones a les urnes, seria bo que fessim un experiment amb aquells que han de decidir per nosaltres durant els propers quatre anys i vist el que han fet, o més ben dit, no han fet els que hi ha hagut fins ara, decidíssim fer un canvi total. Cap ni un dels que ja han tingut prou temps per intentar-ho i fer entrar tot de gent nova (allò que oficialment s'anomena 'forces no parlamentàries'). D'opcions n'hi ha per triar i remenar. Això seria un bon toc d'atenció o allò que també s'anomena vot de càstig. Però com que imaginar un canvi tan radical és força utòpic seré més realista i demanaré només que siguem capaços d'introduir entre els nostres governants sàvia nova.

Al cap i a la fi, els sondejos tampoc no ho acaben d'encertar del tot. Mireu, un exemple. A les passades eleccions municipals a Reus, cap sondeig pronosticava la presència de la CORI entre els representants municipals. En canvi, una part de reusencs i reusenques vam decidir que aquesta formació hi havia de ser, encara que només fós amb un regidor. Estaria bé doncs que, de la mateixa manera, una part del poble català decidís que vol tenir representació de formacions com la CORI, el Partit Pirata o d'altres per l'estil. Seria un bon toc d'atenció de cara a aquells polítics que s'autoanomen seriosos i que com més va més demostren que no en són de seriosos.

Sigui com sigui el que no podem permetre de cap de les maneres és que se'ns pixin a sobre!

Surten com bolets

La tardor és temps de bolets i a l'entorn d'aquest fet té lloc una mena de cerimonial consistent a anar-los a buscar, ja sigui al bosc o a la botiga, i menjar-se'ls de diverses maneres.

Aquest ritual és habitual cada any. Només cal tenir un mínim de coneixements per saber quins són bons i de quins ens hem de desempallegar perquè són danyins i en alguns casos perillosos.

Però, de tant en tant (normalment en períodes de quatre anys) sorgeix un altre tipus de bolets. Uns bolets que s'autoanomenen polítics i que, a diferència dels primers, són ells que ens volen convèncer que els agafem tot assegurant-nos la més absoluta inoqüitat. A diferència dels bolets de bosc, els bolets polítics saben com canviar el seu aspecte i el seu discurs de manera que, si no estem ben atents a l'hora d'escollir, ens podem trobar que no hem triat el més apropiat. Aquesta estratègia fa que costi molt més saber de quins bolets polítics ens hem de desempallegar.

La tria del bolet que considerem apropiat té lloc al llarg d'un sol dia, determinat prèviament, mitjançant el dipòsit d'una papereta en una urna. Succeeix també que uns mesos abans del dia escollit per a la tria, els polítics surten com bolets i te'ls trobes per tot arreu. Uns volen venir a trucar la porta de casa teva per cantar les mil i una presumptes meravelles que han fet durant el seu mandat. D'altres et volen convèncer que els que manaven eren els dolents i ells són els bons, però no et diuen què faran per ser els bons. De sobte tots es volen fer amics nostres. Actualment això encara es fa més palés a través de les xarxes socials i de la xarxa d'Internet en general.

Qualsevol de les persones que utilitzem sovint les xarxes socials haurem observat que darrerament polítics de tota mena i condició mostren un interès inusual per aconseguir la nostra amistat a través d'aquestes xarxes. Això sí, de la mateixa manera que podem escollir quins bolets de bosc posem al cistell, també podem escollir si volem acceptar o no acceptar la petició d'amistat rebuda dia sí i dia també.

De vegades sembla que els agradi menystenir la nostra intel·igència, com si es pensessin que no tenim prou criteri per saber allò que ens convé i allò que no ens convé. Sovint es mereixerien que els posessim un cartell ben gran que digués:

NO MOLESTEU SIUSPLAU!

Tot plegat, només és qüestió de pensar i reflexionar una mica.

Vigileu però que no us agafin amb les calces baixades.

Perquè molt més important que saber a qui votar és saber a qui NO votar.

Televisió de Catalunya o dels USA?

Des de fa uns quants dies els senyors de la TV3 ens anuncien matí, tarda i nit un desplegament especial per a aquest 4 de novembre en motiu de les eleccions presidencials als Estats Units d'Amèrica del Nord. Com una mena de traca final a la continuada dosi de campanya i precampanya electoral que ens han estat injectant directament al cervell des de fa mesos i mesos.

Trobo força exagerat tot el desplegament informatiu, però sobretot mediàtic, no només d'aquesta cadena sinó d'altres cadenes televisives, emissores de ràdio i mitjans de comunicació en general.

Sembla que interessa més el que passa a ca l'oncle Sam que no a casa nostra.

És cert que, tant si es vol com si no es vol, aquella gent d'allà mou molts fils i al final tot el món ha d'acabar ballant una mica al so de la música que toquen. Però, sigui com sigui, personalment ho trobo exagerat. Em sembla que avui optaré per fer altres activitats que em permetin passar olímpicament de tot aquest rebombori.

Les nenes, i nens, dels que no parla el Rajoy

No calen paraules... Les imatges ho diuen tot!

Com un pati de col·legi

Una cimera de governants?

Si això sembla un pati de col·legi o una taberna de poble...

Dic mentida... els nens i la bona gent que va a les tabernes de poble són molt més assenyats que aquests que, a sobre, diuen que governen el món!



Per cert... què hi pinta un rei imposat enmig de governants escollits pel poble?

I el rei de Polònia què hi diu (o dirà) de tot això?

79.903, un número màgic?

Penseu que el 79.903 és un número màgic?

De moment, per a una persona sí que ho és. Aquesta xifra correspon al sou brut que cobra l'actual alcalde de Reus.

I d'aquí a encara no dos mesos aquest número també pot ser màgic per a molta altra gent.


La Coordinadora Reusenca Independent (CORI), al capdavant de la qual hi ha el cantant i actual regidor de l'ajuntament reusenc Ariel Santamaria vendrà participacions de loteria amb el número 79.903 per a aquest pròxim Nadal.


Aquest número coincideix amb el sou brut que cobra a l'any l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. D'aquesta manera, el portaveu del grup municipal independent, Ariel Santamaria, ha denunciat l'alt salari del batlle reusenc, el més alt del conjunt de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre.

Ja ho sabeu! A veure si hi ha sort i toca... De fet, cantat d'aquella manera que ho fan els nens de San Ildefonso te força sonoritat: setenta y nueve mil novecieeeentooossss treeeessss... tropezientos milloneeeeeeessss deee eeeeuuuroooooosss!

;)

Alcaldada

M'he entretingut a buscar el significat de la paraula alcaldada i he trobat el següent: Acció imprudent d'un alcalde que abusa de la seva autoritat.

Penso que aquest mot és perfectament aplicable a l'última del Péres (nom popular amb què els reusencs ens referim a l'il·lustre senyor alcalde Lluís Miquel Pérez).

Com si a Reus no hi haguessin coses importants per resoldre, al Péres no se li acut altra cosa que dedicar-se a prohibir a un altre regidor, escollit lliurement per prop de 2.000 ciutadans i ciutadanes, que oficiï els casaments vestit d'Elvis que, d'altra banda, és la indumentària de treball habitual del regidor independent Ariel Santamaria.

A veure qui collons és l'alcalde per obligar la gent a vestir-se d'una manera o d'una altra per anar a treballar..

A més a més, segur que les persones que escullen l'Ariel perquè els casi volen que vagi vestit com el rei del rock.

Visca el juantxisme i que cada dia s'estengui més i més per Reus i pel món!!