divendres, 31 de desembre del 2010
FELIÇ ANY NOU !!
dimecres, 29 de desembre del 2010
Innocentades 2.0
És ben cert que la premsa escrita i fins i tot la televisió o, en menor mesura, la ràdio ha perdut pistonada darrerament en allò de fer les típiques bromes o innocentades el 28 de desembre. Si més no, innocentades gracioses i ben elaborades d'aquelles que no t'adones que ho són fins a la segona o tercera reflexió, com a mínim.
En canvi, a la Xarxa, tot és ben diferent. Sembla que la premsa digital, els blocs i les xarxes socials han decidit agafar el relleu i fent gala d'aquella dita de 'la imaginació al poder' s'han posat les piles a l'hora d'elaborar notícies que, tot i ser un pèl estranyes, també resulten creïbles encara que només sigui per uns instants. Fins que mires el calendari i dius... Ep! Avui estem a 28 de desembre!!
També hi ha qui diu que tot plegat només són mentides que es diuen i que la cosa no està per a bromes. Però si no ens dediquem una estona, de tant en tant, a riure i distreure'ns em sembla que ho tenim mal amanit. D'acord que ens enganyen dia sí, dia també, que les coses podrien estar molt millor i que calen solucions però, al cap i a la fi, les veritables mentides es diuen la resta dels 364 dies de l'any. El 28 de desembre té la gràcia en el fet que les mentides són la mar de divertides, innocents i gens perverses.
Per posar un parell d'exemples del que us comentava sobre la capacitat imaginativa dels mitjans digitals us poso l'enllaç a un parell de 'notícies' aparegudes en dos mitjans d'aquestes comarques meridionals.
El diari Reus Digital ens comentava la possibilitat que la sèrie 'House' es podria enregistrar al nou Hospital de Sant Joan.
En l'àmbit del Camp de Tarragona, delcamp.cat ens explicava que les trifulques entre Reus i Tarragona per aconseguir que s'hi establís l'empresa Ikea havien motivat que aquesta empresa prengués la determinació d'instal·lar-se a Valls.
Per la seva banda, els serveis informatius de l'emissora Punt 6 Ràdio es feien ressó de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'adoptar el sistema de carrils bici reusencs en alguns carrers de la ciutat comtal.
Tot plegat, tal com us deia, és una manera més d'arrencar un somriure o una rialla, cosa que sempre va bé. El mateix somriure o la mateixa rialla que vam poder expressar els reusencs i reusenques que ens vam apropar ahir a la plaça del Mercadal per tal de presenciar l'enlairament de l'Speteck 2010.
Un any més la plaça del Mercadal de Reus va esdevenir base de llançament d'aquest coet anomenat Speteck. Des de fa 3 anys, el Ball de Diables de Reus, recupera en una versió actualitzada aquesta tradició del 28 de desembre que un grup de reusencs va iniciar els anys 50 del segle passat. Com sol passar habitualment el giny no va aconseguit arribar al seu objectiu que enguany era el satèl·lit Fobos, de Mart. Per culminar la missió es va intentar un pla B, però finalment tot va acabar entre flames.
Aquí en podeu veure un vídeo-resum.
També podeu veure més fotos de l'enlairament clicant aquí.
divendres, 24 de desembre del 2010
Bones Festes!
Molt bones festes nadalenques a tothom!
No us oblideu de fer cagar el Tió!
I si cliqueu aquest enllaç veureu com us felicito a ritme de xarleston...
http://elfyourself.jibjab.com/view/1XyGq5Y60R9j3UTb
dijous, 23 de desembre del 2010
Concentració contra les sentències del TS a Reus: què coi volien els Mossos?
Fa una estona que s'ha acabat la concentració contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol a la plaça del Mercadal de Reus. Centenars de persones ens hem concentrat per tal de manifestar el nostre rebuig absolut a l'atac contra el model d'immersió lingüística aconseguit amb molt d'esforç. Al llarg de la concentració diversos representants del teixit social i associatiu de la ciutat han fet els seus parlaments. L'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors.
Podeu llegir-ne la crònica del Reus Digital aquí
Aquests dies a Reus hi ha un dispositiu especial de Mossos d'Esquadra que patrullen pels carrers amb la intenció, diuen, de garantir la seguretat als carrers durant les festes nadalenques. Doncs bé, per a sorpresa de tots, aquests Mossos avui han abandonat la vigilància dels carrers (per a la qual cosa se'ls paga amb diners de tota la ciutadania) i han fet cap a la Plaça del Mercadal amb la pretensió de demanar la identificació a les persones que han fet els parlaments durant la concentració.
Tota la gent que ens trobàvem a la plaça, en veure aquesta actitud més pròpia d'altres èpoques de trist record, ens hem sentit sorpresos i a la vegada indignats. Ara, encara se m'acut un altre qualificatiu per descriure-ho: patètic! Si aquesta, diuen, és la policia que ens ha de defensar més val que optem per l'autodefensa.
Etiquetes de comentaris:
català,
manifestació,
reivindicació,
Reus
L'ESCOLA EN CATALÀ, ARA I SEMPRE!
Any 1939: El dictador feixista Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se la més dura repressió de la història contra el català.
Any 2010: El 9 de juliol es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. En conseqüència a això el Tribunal Suprem espanyol dicta 3 sentències, el 22 de desembre, a través de les quals pretén obligar la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles.
Què volen aquesta gent? Retornar a la situació de fa 70 anys?
NO ELS HO PERMETREM !!!
El mateix 22 de desembre s'ha fet a Barcelona la primera concentració de protesta contra l'atac del Tribunal Suprem al català. Per aquest dijous 23 al vespre s'han convocat concentracions de protesta a diverses poblacions.
A Reus la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania a denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols i reivindicar la independència dels Països Catalans com l'única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur, i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu. Per aquest motiu la CUP convoca una concentració davant de l'Ajuntament de Reus a les 7 del vespre.
Any 2010: El 9 de juliol es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. En conseqüència a això el Tribunal Suprem espanyol dicta 3 sentències, el 22 de desembre, a través de les quals pretén obligar la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles.
Què volen aquesta gent? Retornar a la situació de fa 70 anys?
NO ELS HO PERMETREM !!!
El mateix 22 de desembre s'ha fet a Barcelona la primera concentració de protesta contra l'atac del Tribunal Suprem al català. Per aquest dijous 23 al vespre s'han convocat concentracions de protesta a diverses poblacions.
A Reus la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania a denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols i reivindicar la independència dels Països Catalans com l'única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur, i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu. Per aquest motiu la CUP convoca una concentració davant de l'Ajuntament de Reus a les 7 del vespre.
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
català,
reivindicació
dimarts, 21 de desembre del 2010
El Lipdub per la independència s'apropa al milió de visites
El 24 d'octubre passat es va enregistrar a Vic el Lipdub per la independència de Catalunya, el qual va assolir el rècord Guinness del món pel que fa a participació de públic en un lipdub.
Aquest video, allotjat a Youtube, compta ja amb prop de 950.000 visites. Ara, a través de les xarxes socials, s'ha proposat un nou repte: aconseguir que el video superi el milió de visites abans que s'acabi aquest any 2010. Entre tots i totes ho podem aconseguir, no us sembla?
Us deixo l'enllaç al video per tal que poseu, si voleu, el vostre granet de sorra per tal d'arribar a la xifra màgica del milió.
Aquest video, allotjat a Youtube, compta ja amb prop de 950.000 visites. Ara, a través de les xarxes socials, s'ha proposat un nou repte: aconseguir que el video superi el milió de visites abans que s'acabi aquest any 2010. Entre tots i totes ho podem aconseguir, no us sembla?
Us deixo l'enllaç al video per tal que poseu, si voleu, el vostre granet de sorra per tal d'arribar a la xifra màgica del milió.
Etiquetes de comentaris:
independència,
Lipdub,
música,
reivindicació
dilluns, 13 de desembre del 2010
Wikileaks... el terrible?
Si el que es vol fer, segons tota aquella gent que s'omple la boca amb aquest concepte, és fomentar la societat de la informació, és bo que es pugui tenir el màxim accés possible a tot el que passa al món, oi? I encara més de tot allò que couen els que s'entesten en moure i controlar els fils del món.
No només és bo que existeixi Wikileaks sinó que seria necessari que existissin moltes més fonts d'informació com aquesta.
Al cap i a la fi tenir informació i coneixement de les coses tampoc és tan terrible. Però, ja se sap, aquell d'allà a l'altre costat del toll (l'oncle Sam, diuen uns, el Gran Germà, segons altres) considera com a terrible tot allò que s'escapa del seu propi control. No crec que sigui del Wikileaks de qui ens haguem de protegir...
No només és bo que existeixi Wikileaks sinó que seria necessari que existissin moltes més fonts d'informació com aquesta.
Al cap i a la fi tenir informació i coneixement de les coses tampoc és tan terrible. Però, ja se sap, aquell d'allà a l'altre costat del toll (l'oncle Sam, diuen uns, el Gran Germà, segons altres) considera com a terrible tot allò que s'escapa del seu propi control. No crec que sigui del Wikileaks de qui ens haguem de protegir...
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
comunicació,
coses,
reflexions
dimecres, 1 de desembre del 2010
Sobre l'afecció i la desafecció política
Ahir dimarts es van reprendre les VIII Jornades de Comunicació de Reus que organitza l'emissora Punt 6 Ràdio i de les quals parlava en un post anterior. El tema tractat en aquesta ocasió va ser el de la influència dels mitjans de comunicació en la desafecció política.
Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.
Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.
La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.
Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.
Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.
Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.
Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.
Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.
D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.
També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.
En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.
Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.
Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.
La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.
Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.
Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.
Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.
Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.
Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.
D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.
També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.
En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.
Etiquetes de comentaris:
comunicació,
opinió,
reflexions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)