dissabte, 27 de novembre del 2010

Reflexions





Apa doncs, ja ens hem lliurat de la precampanya i de la campanya. Ara només ens queda suportar la postcampanya, que s'allargarà durant els propers quatre anys. Calla! No és ben bé així, perquè ara tot just comença també una nova precampanya que donarà pas d'aquí a uns sis mesos a una nova campanya que culminarà amb les eleccions municipals.

Digueu-me ilús, si voleu, però vull pensar que la majoria de gent encara és capaç de reaccionar i decidir per sí mateixa davant determinades situacions. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.

És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació.

Un exemple clar d'aquesta capacitat de l'audiència o del receptor de la informació de destriar d'acord amb els seus propis criteris el veiem diàriament tant a nivell de televisió, com de ràdio i encara més en premsa digital, atesa la interactivitat i la immediatesa que permet aquest nou mitjà de comunicació. La participació activa de públic en programes de televisió de tipus divulgatiu permet comprovar que s'aporten punts de vista diferents. El mateix passa en la ràdio. I pel que fa a la premsa digital només cal fer un tomb per les diverses publicacions que permeten deixar comentaris a l'entorn de les diferents notícies per veure com els lectors mostren el seu acord o el seu desacord amb les informacions publicades. Una altra cosa més discutible seria si les opinions es fan amb bon criteri o no. Sovint algunes declaracions vehements que fan algunes persones ens ocasionen més sentiments de rebuig que no d'acceptació.



Transposant doncs aquesta capacitat de les persones a les urnes, seria bo que fessim un experiment amb aquells que han de decidir per nosaltres durant els propers quatre anys i vist el que han fet, o més ben dit, no han fet els que hi ha hagut fins ara, decidíssim fer un canvi total. Cap ni un dels que ja han tingut prou temps per intentar-ho i fer entrar tot de gent nova (allò que oficialment s'anomena 'forces no parlamentàries'). D'opcions n'hi ha per triar i remenar. Això seria un bon toc d'atenció o allò que també s'anomena vot de càstig. Però com que imaginar un canvi tan radical és força utòpic seré més realista i demanaré només que siguem capaços d'introduir entre els nostres governants sàvia nova.



Al cap i a la fi, els sondejos tampoc no ho acaben d'encertar del tot. Mireu, un exemple. A les passades eleccions municipals a Reus, cap sondeig pronosticava la presència de la CORI entre els representants municipals. En canvi, una part de reusencs i reusenques vam decidir que aquesta formació hi havia de ser, encara que només fós amb un regidor. Estaria bé doncs que, de la mateixa manera, una part del poble català decidís que vol tenir representació de formacions com la CORI, el Partit Pirata o d'altres per l'estil. Seria un bon toc d'atenció de cara a aquells polítics que s'autoanomen seriosos i que com més va més demostren que no en són de seriosos.

Sigui com sigui el que no podem permetre de cap de les maneres és que se'ns pixin a sobre!



dimarts, 23 de novembre del 2010

VIII Jornades de Comunicació de Reus





Del 24 de novembre al 3 de desembre tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus la vuitena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter biennal, organitza l'emissora local reusenca Punt 6 Ràdio.



Aquestes jornades, ja plenament consolidades quan s'acompleixen 16 anys des de la seva primera edició, s'han convertit en un punt de trobada entre professionals, estudiants, professors i ciutadans en general per debatre l'estat de salut dels mitjans de comunicació.








Enguany, les VIII Jornades de Comunicació de Reus volen tornar a posar el termòmetre per saber com es troba el sector, no només des del punt de vista dels canvis del món audiovisual sinó també de la qualitat o de les mancances dels continguts.



Aquest és el programa complet de les Jornades.



Si voleu més informació cliqueu aquí.

Ja ho sabeu si sou per Reus durant aquestes dates o us hi voleu apropar segur que en treureu força profit. El marc d'aquestes jornades i la solvència dels seus participants garanteixen que tot plegat esdevingui no només un espai de debat i de reflexió sinó també d'adquisició de nous coneixements en el món de la comunicació. Un món que, al cap i la fi, afecta tota la societat ja sigui de manera directa o bé indirecta.

I, molt important també, tot això ho tindreu de manera gratuïta. Val la pena treure-hi el cap!




divendres, 19 de novembre del 2010

Voleu pa amb oli?




Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem...

Cançó popular catalana.







Doncs si voleu tastar els diferents tipus d'oli de la denominació d'orígen Siurana només cal que passeu per la plaça de la Llibertat de Reus avui divendres o demà dissabte i feu un recorregut pels estands dels participants.

La 14ª Fira de l'Oli de Siurana oferirà també, com cada any, l'esmorzar popular de dissabte al matí protagonitzat per l'oli nou i diversos productes dels establiments col·laboradors. Després d'esmorzar hi haurà una actuació d'havaneres del grup Balandra.



dimarts, 16 de novembre del 2010

Nosaltres tots, castellers




S'aixequen torres

en esborrats vestigis

de mortes danses.



Truquen a portes

d'oblit. Desempresonen

llum, ales, aire.



Nua bellesa,

nom sol enllà del nombre,

esclat de festa.



Volem la força

dins l'ordre perfectíssim

de la mesura.



En equilibri,

molt lentament ens alcen

castells de somnis.



Seny, no podríem

acollir-nos per sempre

al teu refugi?



Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.



Homes, la mida

del món, rompem silencis,

triomfs, abismes.



Agermanem-nos

sota l'esplendorosa

pau d'un llarg dia.



Per servir l'únic

senyor que tots triàvem:

el nostre poble.

Salvador Espriu (1913)


Els Castells han rebut la declaració de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat avui dimarts 16 de novembre del 2010 per part de la UNESCO.






A més a més també ha rebut aquesta declaració el tradicional Cant de la Sibil·la de Mallorca.




Una altra de les declaracions ha anat a para al flamenc.




dimecres, 10 de novembre del 2010

Torna el Memorimage a Reus



Des d'avui dimecres 10 de novembre i fins el proper dissabte 13 Reus acull la cinquena edició del Memorimage, Festival Internacional de Pel·lícules amb imatges d'arxiu.

Si us voleu informar i conèixer la programació completa del festival
cliqueu aquí.




diumenge, 7 de novembre del 2010

Surten com bolets



La tardor és temps de bolets i a l'entorn d'aquest fet té lloc una mena de cerimonial consistent a anar-los a buscar, ja sigui al bosc o a la botiga, i menjar-se'ls de diverses maneres.

Aquest ritual és habitual cada any. Només cal tenir un mínim de coneixements per saber quins són bons i de quins ens hem de desempallegar perquè són danyins i en alguns casos perillosos.



Però, de tant en tant (normalment en períodes de quatre anys) sorgeix un altre tipus de bolets. Uns bolets que s'autoanomenen polítics i que, a diferència dels primers, són ells que ens volen convèncer que els agafem tot assegurant-nos la més absoluta inoqüitat. A diferència dels bolets de bosc, els bolets polítics saben com canviar el seu aspecte i el seu discurs de manera que, si no estem ben atents a l'hora d'escollir, ens podem trobar que no hem triat el més apropiat. Aquesta estratègia fa que costi molt més saber de quins bolets polítics ens hem de desempallegar.

La tria del bolet que considerem apropiat té lloc al llarg d'un sol dia, determinat prèviament, mitjançant el dipòsit d'una papereta en una urna. Succeeix també que uns mesos abans del dia escollit per a la tria, els polítics surten com bolets i te'ls trobes per tot arreu. Uns volen venir a trucar la porta de casa teva per cantar les mil i una presumptes meravelles que han fet durant el seu mandat. D'altres et volen convèncer que els que manaven eren els dolents i ells són els bons, però no et diuen què faran per ser els bons. De sobte tots es volen fer amics nostres. Actualment això encara es fa més palés a través de les xarxes socials i de la xarxa d'Internet en general.

Qualsevol de les persones que utilitzem sovint les xarxes socials haurem observat que darrerament polítics de tota mena i condició mostren un interès inusual per aconseguir la nostra amistat a través d'aquestes xarxes. Això sí, de la mateixa manera que podem escollir quins bolets de bosc posem al cistell, també podem escollir si volem acceptar o no acceptar la petició d'amistat rebuda dia sí i dia també.



De vegades sembla que els agradi menystenir la nostra intel·igència, com si es pensessin que no tenim prou criteri per saber allò que ens convé i allò que no ens convé. Sovint es mereixerien que els posessim un cartell ben gran que digués:

NO MOLESTEU SIUSPLAU!



Tot plegat, només és qüestió de pensar i reflexionar una mica.




Vigileu però que no us agafin amb les calces baixades.



Perquè molt més important que saber a qui votar és saber a qui NO votar.