dimecres, 29 de desembre del 2010

Innocentades 2.0



És ben cert que la premsa escrita i fins i tot la televisió o, en menor mesura, la ràdio ha perdut pistonada darrerament en allò de fer les típiques bromes o innocentades el 28 de desembre. Si més no, innocentades gracioses i ben elaborades d'aquelles que no t'adones que ho són fins a la segona o tercera reflexió, com a mínim.

En canvi, a la Xarxa, tot és ben diferent. Sembla que la premsa digital, els blocs i les xarxes socials han decidit agafar el relleu i fent gala d'aquella dita de 'la imaginació al poder' s'han posat les piles a l'hora d'elaborar notícies que, tot i ser un pèl estranyes, també resulten creïbles encara que només sigui per uns instants. Fins que mires el calendari i dius... Ep! Avui estem a 28 de desembre!!


També hi ha qui diu que tot plegat només són mentides que es diuen i que la cosa no està per a bromes. Però si no ens dediquem una estona, de tant en tant, a riure i distreure'ns em sembla que ho tenim mal amanit. D'acord que ens enganyen dia sí, dia també, que les coses podrien estar molt millor i que calen solucions però, al cap i a la fi, les veritables mentides es diuen la resta dels 364 dies de l'any. El 28 de desembre té la gràcia en el fet que les mentides són la mar de divertides, innocents i gens perverses.

Per posar un parell d'exemples del que us comentava sobre la capacitat imaginativa dels mitjans digitals us poso l'enllaç a un parell de 'notícies' aparegudes en dos mitjans d'aquestes comarques meridionals.

El diari Reus Digital ens comentava la possibilitat que la sèrie 'House' es podria enregistrar al nou Hospital de Sant Joan.

En l'àmbit del Camp de Tarragona, delcamp.cat ens explicava que les trifulques entre Reus i Tarragona per aconseguir que s'hi establís l'empresa Ikea havien motivat que aquesta empresa prengués la determinació d'instal·lar-se a Valls.

Per la seva banda, els serveis informatius de l'emissora Punt 6 Ràdio es feien ressó de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'adoptar el sistema de carrils bici reusencs en alguns carrers de la ciutat comtal.

Tot plegat, tal com us deia, és una manera més d'arrencar un somriure o una rialla, cosa que sempre va bé. El mateix somriure o la mateixa rialla que vam poder expressar els reusencs i reusenques que ens vam apropar ahir a la plaça del Mercadal per tal de presenciar l'enlairament de l'Speteck 2010.




Un any més la plaça del Mercadal de Reus va esdevenir base de llançament d'aquest coet anomenat Speteck. Des de fa 3 anys, el Ball de Diables de Reus, recupera en una versió actualitzada aquesta tradició del 28 de desembre que un grup de reusencs va iniciar els anys 50 del segle passat. Com sol passar habitualment el giny no va aconseguit arribar al seu objectiu que enguany era el satèl·lit Fobos, de Mart. Per culminar la missió es va intentar un pla B, però finalment tot va acabar entre flames.

Aquí en podeu veure un vídeo-resum.



També podeu veure més fotos de l'enlairament clicant aquí.

divendres, 24 de desembre del 2010

Bones Festes!



Molt bones festes nadalenques a tothom!



No us oblideu de fer cagar el Tió!



I si cliqueu aquest enllaç veureu com us felicito a ritme de xarleston...



http://elfyourself.jibjab.com/view/1XyGq5Y60R9j3UTb

dijous, 23 de desembre del 2010

Concentració contra les sentències del TS a Reus: què coi volien els Mossos?



Fa una estona que s'ha acabat la concentració contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol a la plaça del Mercadal de Reus. Centenars de persones ens hem concentrat per tal de manifestar el nostre rebuig absolut a l'atac contra el model d'immersió lingüística aconseguit amb molt d'esforç. Al llarg de la concentració diversos representants del teixit social i associatiu de la ciutat han fet els seus parlaments. L'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors.

Podeu llegir-ne la crònica del Reus Digital aquí



Aquests dies a Reus hi ha un dispositiu especial de Mossos d'Esquadra que patrullen pels carrers amb la intenció, diuen, de garantir la seguretat als carrers durant les festes nadalenques. Doncs bé, per a sorpresa de tots, aquests Mossos avui han abandonat la vigilància dels carrers (per a la qual cosa se'ls paga amb diners de tota la ciutadania) i han fet cap a la Plaça del Mercadal amb la pretensió de demanar la identificació a les persones que han fet els parlaments durant la concentració.



Tota la gent que ens trobàvem a la plaça, en veure aquesta actitud més pròpia d'altres èpoques de trist record, ens hem sentit sorpresos i a la vegada indignats. Ara, encara se m'acut un altre qualificatiu per descriure-ho: patètic! Si aquesta, diuen, és la policia que ens ha de defensar més val que optem per l'autodefensa.


L'ESCOLA EN CATALÀ, ARA I SEMPRE!





Any 1939: El dictador feixista Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se la més dura repressió de la història contra el català.

Any 2010: El 9 de juliol es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. En conseqüència a això el Tribunal Suprem espanyol dicta 3 sentències, el 22 de desembre, a través de les quals pretén obligar la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles.

Què volen aquesta gent? Retornar a la situació de fa 70 anys?

NO ELS HO PERMETREM !!!

El mateix 22 de desembre s'ha fet a Barcelona la primera concentració de protesta contra l'atac del Tribunal Suprem al català. Per aquest dijous 23 al vespre s'han convocat concentracions de protesta a diverses poblacions.

A Reus la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania a denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols i reivindicar la independència dels Països Catalans com l'única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur, i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu. Per aquest motiu la CUP convoca una concentració davant de l'Ajuntament de Reus a les 7 del vespre.



dimarts, 21 de desembre del 2010

El Lipdub per la independència s'apropa al milió de visites



El 24 d'octubre passat es va enregistrar a Vic el Lipdub per la independència de Catalunya, el qual va assolir el rècord Guinness del món pel que fa a participació de públic en un lipdub.

Aquest video, allotjat a Youtube, compta ja amb prop de 950.000 visites. Ara, a través de les xarxes socials, s'ha proposat un nou repte: aconseguir que el video superi el milió de visites abans que s'acabi aquest any 2010. Entre tots i totes ho podem aconseguir, no us sembla?

Us deixo l'enllaç al video per tal que poseu, si voleu, el vostre granet de sorra per tal d'arribar a la xifra màgica del milió.



dilluns, 13 de desembre del 2010

Wikileaks... el terrible?



Si el que es vol fer, segons tota aquella gent que s'omple la boca amb aquest concepte, és fomentar la societat de la informació, és bo que es pugui tenir el màxim accés possible a tot el que passa al món, oi? I encara més de tot allò que couen els que s'entesten en moure i controlar els fils del món.

No només és bo que existeixi Wikileaks sinó que seria necessari que existissin moltes més fonts d'informació com aquesta.

Al cap i a la fi tenir informació i coneixement de les coses tampoc és tan terrible. Però, ja se sap, aquell d'allà a l'altre costat del toll (l'oncle Sam, diuen uns, el Gran Germà, segons altres) considera com a terrible tot allò que s'escapa del seu propi control. No crec que sigui del Wikileaks de qui ens haguem de protegir...






dimecres, 1 de desembre del 2010

Sobre l'afecció i la desafecció política



Ahir dimarts es van reprendre les VIII Jornades de Comunicació de Reus que organitza l'emissora Punt 6 Ràdio i de les quals parlava en un post anterior. El tema tractat en aquesta ocasió va ser el de la influència dels mitjans de comunicació en la desafecció política.

Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.

Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.

La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.

Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.

Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.

Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.

Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.

Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.

D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.

També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.

En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.


dissabte, 27 de novembre del 2010

Reflexions





Apa doncs, ja ens hem lliurat de la precampanya i de la campanya. Ara només ens queda suportar la postcampanya, que s'allargarà durant els propers quatre anys. Calla! No és ben bé així, perquè ara tot just comença també una nova precampanya que donarà pas d'aquí a uns sis mesos a una nova campanya que culminarà amb les eleccions municipals.

Digueu-me ilús, si voleu, però vull pensar que la majoria de gent encara és capaç de reaccionar i decidir per sí mateixa davant determinades situacions. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.

És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació.

Un exemple clar d'aquesta capacitat de l'audiència o del receptor de la informació de destriar d'acord amb els seus propis criteris el veiem diàriament tant a nivell de televisió, com de ràdio i encara més en premsa digital, atesa la interactivitat i la immediatesa que permet aquest nou mitjà de comunicació. La participació activa de públic en programes de televisió de tipus divulgatiu permet comprovar que s'aporten punts de vista diferents. El mateix passa en la ràdio. I pel que fa a la premsa digital només cal fer un tomb per les diverses publicacions que permeten deixar comentaris a l'entorn de les diferents notícies per veure com els lectors mostren el seu acord o el seu desacord amb les informacions publicades. Una altra cosa més discutible seria si les opinions es fan amb bon criteri o no. Sovint algunes declaracions vehements que fan algunes persones ens ocasionen més sentiments de rebuig que no d'acceptació.



Transposant doncs aquesta capacitat de les persones a les urnes, seria bo que fessim un experiment amb aquells que han de decidir per nosaltres durant els propers quatre anys i vist el que han fet, o més ben dit, no han fet els que hi ha hagut fins ara, decidíssim fer un canvi total. Cap ni un dels que ja han tingut prou temps per intentar-ho i fer entrar tot de gent nova (allò que oficialment s'anomena 'forces no parlamentàries'). D'opcions n'hi ha per triar i remenar. Això seria un bon toc d'atenció o allò que també s'anomena vot de càstig. Però com que imaginar un canvi tan radical és força utòpic seré més realista i demanaré només que siguem capaços d'introduir entre els nostres governants sàvia nova.



Al cap i a la fi, els sondejos tampoc no ho acaben d'encertar del tot. Mireu, un exemple. A les passades eleccions municipals a Reus, cap sondeig pronosticava la presència de la CORI entre els representants municipals. En canvi, una part de reusencs i reusenques vam decidir que aquesta formació hi havia de ser, encara que només fós amb un regidor. Estaria bé doncs que, de la mateixa manera, una part del poble català decidís que vol tenir representació de formacions com la CORI, el Partit Pirata o d'altres per l'estil. Seria un bon toc d'atenció de cara a aquells polítics que s'autoanomen seriosos i que com més va més demostren que no en són de seriosos.

Sigui com sigui el que no podem permetre de cap de les maneres és que se'ns pixin a sobre!



dimarts, 23 de novembre del 2010

VIII Jornades de Comunicació de Reus





Del 24 de novembre al 3 de desembre tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus la vuitena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter biennal, organitza l'emissora local reusenca Punt 6 Ràdio.



Aquestes jornades, ja plenament consolidades quan s'acompleixen 16 anys des de la seva primera edició, s'han convertit en un punt de trobada entre professionals, estudiants, professors i ciutadans en general per debatre l'estat de salut dels mitjans de comunicació.








Enguany, les VIII Jornades de Comunicació de Reus volen tornar a posar el termòmetre per saber com es troba el sector, no només des del punt de vista dels canvis del món audiovisual sinó també de la qualitat o de les mancances dels continguts.



Aquest és el programa complet de les Jornades.



Si voleu més informació cliqueu aquí.

Ja ho sabeu si sou per Reus durant aquestes dates o us hi voleu apropar segur que en treureu força profit. El marc d'aquestes jornades i la solvència dels seus participants garanteixen que tot plegat esdevingui no només un espai de debat i de reflexió sinó també d'adquisició de nous coneixements en el món de la comunicació. Un món que, al cap i la fi, afecta tota la societat ja sigui de manera directa o bé indirecta.

I, molt important també, tot això ho tindreu de manera gratuïta. Val la pena treure-hi el cap!




divendres, 19 de novembre del 2010

Voleu pa amb oli?




Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem...

Cançó popular catalana.







Doncs si voleu tastar els diferents tipus d'oli de la denominació d'orígen Siurana només cal que passeu per la plaça de la Llibertat de Reus avui divendres o demà dissabte i feu un recorregut pels estands dels participants.

La 14ª Fira de l'Oli de Siurana oferirà també, com cada any, l'esmorzar popular de dissabte al matí protagonitzat per l'oli nou i diversos productes dels establiments col·laboradors. Després d'esmorzar hi haurà una actuació d'havaneres del grup Balandra.



dimarts, 16 de novembre del 2010

Nosaltres tots, castellers




S'aixequen torres

en esborrats vestigis

de mortes danses.



Truquen a portes

d'oblit. Desempresonen

llum, ales, aire.



Nua bellesa,

nom sol enllà del nombre,

esclat de festa.



Volem la força

dins l'ordre perfectíssim

de la mesura.



En equilibri,

molt lentament ens alcen

castells de somnis.



Seny, no podríem

acollir-nos per sempre

al teu refugi?



Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.



Homes, la mida

del món, rompem silencis,

triomfs, abismes.



Agermanem-nos

sota l'esplendorosa

pau d'un llarg dia.



Per servir l'únic

senyor que tots triàvem:

el nostre poble.

Salvador Espriu (1913)


Els Castells han rebut la declaració de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat avui dimarts 16 de novembre del 2010 per part de la UNESCO.






A més a més també ha rebut aquesta declaració el tradicional Cant de la Sibil·la de Mallorca.




Una altra de les declaracions ha anat a para al flamenc.




dimecres, 10 de novembre del 2010

Torna el Memorimage a Reus



Des d'avui dimecres 10 de novembre i fins el proper dissabte 13 Reus acull la cinquena edició del Memorimage, Festival Internacional de Pel·lícules amb imatges d'arxiu.

Si us voleu informar i conèixer la programació completa del festival
cliqueu aquí.




diumenge, 7 de novembre del 2010

Surten com bolets



La tardor és temps de bolets i a l'entorn d'aquest fet té lloc una mena de cerimonial consistent a anar-los a buscar, ja sigui al bosc o a la botiga, i menjar-se'ls de diverses maneres.

Aquest ritual és habitual cada any. Només cal tenir un mínim de coneixements per saber quins són bons i de quins ens hem de desempallegar perquè són danyins i en alguns casos perillosos.



Però, de tant en tant (normalment en períodes de quatre anys) sorgeix un altre tipus de bolets. Uns bolets que s'autoanomenen polítics i que, a diferència dels primers, són ells que ens volen convèncer que els agafem tot assegurant-nos la més absoluta inoqüitat. A diferència dels bolets de bosc, els bolets polítics saben com canviar el seu aspecte i el seu discurs de manera que, si no estem ben atents a l'hora d'escollir, ens podem trobar que no hem triat el més apropiat. Aquesta estratègia fa que costi molt més saber de quins bolets polítics ens hem de desempallegar.

La tria del bolet que considerem apropiat té lloc al llarg d'un sol dia, determinat prèviament, mitjançant el dipòsit d'una papereta en una urna. Succeeix també que uns mesos abans del dia escollit per a la tria, els polítics surten com bolets i te'ls trobes per tot arreu. Uns volen venir a trucar la porta de casa teva per cantar les mil i una presumptes meravelles que han fet durant el seu mandat. D'altres et volen convèncer que els que manaven eren els dolents i ells són els bons, però no et diuen què faran per ser els bons. De sobte tots es volen fer amics nostres. Actualment això encara es fa més palés a través de les xarxes socials i de la xarxa d'Internet en general.

Qualsevol de les persones que utilitzem sovint les xarxes socials haurem observat que darrerament polítics de tota mena i condició mostren un interès inusual per aconseguir la nostra amistat a través d'aquestes xarxes. Això sí, de la mateixa manera que podem escollir quins bolets de bosc posem al cistell, també podem escollir si volem acceptar o no acceptar la petició d'amistat rebuda dia sí i dia també.



De vegades sembla que els agradi menystenir la nostra intel·igència, com si es pensessin que no tenim prou criteri per saber allò que ens convé i allò que no ens convé. Sovint es mereixerien que els posessim un cartell ben gran que digués:

NO MOLESTEU SIUSPLAU!



Tot plegat, només és qüestió de pensar i reflexionar una mica.




Vigileu però que no us agafin amb les calces baixades.



Perquè molt més important que saber a qui votar és saber a qui NO votar.


dissabte, 30 d’octubre del 2010

La guerra dels mons compleix 72 anys






Ara fa 72 anys, el 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la de ciència ficció The War of the Worlds escrita l'any 1898 per H.G. Wells. La novel·la descriu una invasió marciana de la Terra. En l'emissió radiofònica es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser suficientment realista, com per espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, tot i que es va dir des de bon principi que no era real i fins i tot entre actes s'emetia publicitat.




Si voleu escoltar la versió original d'aquesta dramatització radiofònica cliqueu aquí.



D'aleshores ençà s'han fet nombroses versions.

El mes de febrer de 1949 Radio Quito 'La Voz de la Capital', emissora d'ona mitjana i curta d'Equador, va emetre una adaptació criolla de 'La Guerra dels Mons' que malhauradament va tenir conseqüències força tràgiques per a l'emissora ja que aquesta emissió va originar una veritable agitació popular a Quito. Molts oients es van sentir enganyats i van desfogar les seves ires contra l'edifici que era seu de Ràdio Quito i el diari El Comercio. Van començar llançant pedres i maons fins que algú va tenir la mala idea de provocar un incendi a l'edifici que va acabar totalment calcinat.



El 30 d'octubre de l'any 2008 l'emissora Radio 3 de Ràdio Nacional d'Espanya celebrava el 70è aniversari de l'emissió radiofònica de 'La Guerra dels Móns' amb una emissió en espanyol. Cliqueu aquí sota si la voleu escoltar.

Una invasión marciana a través de la radio



El mateix any 2008 l'emissora local XEART de l'estat mexicà de Morelos va recrear una nova versió de la història de Wells en horari de màxima audiència dintre d'un noticiari matinal. Tot i haver advertit anticipadament que es faria aquesta dramatització, l'emissió també va generar una situació de pànic entre la població.

A través d'aquest enllaç podeu escoltar aquesta nova versió de l'emissora mexicana (tingueu paciència ja que abans de començar l'emissió pròpiament dita escoltareu una mica de música i una introducció inicial)



I ara, 72 anys després d'aquella primera emissió, tenim una nova oportunitat d'escoltar una versió d'aquesta història. Aquest 30 d'octubre de 2010, a la 1 de la matinada, hora UTC (és a dir, a les 3 hora d'aquí) en la freqüència d'ona curta de 9955 KHz PCJ Radio presentarà una emissió especial de 'War Of The Worlds'. L'emissora també sortejarà tres còpies d'aquest programa especial entre les persones que escriguin un correu electrònic a: pcjmedia @rroba gmail.com.

Això sí, per escoltar aquesta emissió especial necessitareu un receptor de ràdio d'ona curta i una mica de sort en la propagació. Si no acabeu de saber de què va això de l'ona curta podeu trobar força informació al lloc web de l'Associació de Ràdioescoltes de Barcelona, a la qual pertanyo des de fa més de 18 anys.



Tot plegat és LA MÀGIA DE LA RÀDIO !!!


diumenge, 24 d’octubre del 2010

Noves tècniques de venda




La coneguda botiga El Barato del carrer Major de Reus ha afegit una nova oferta per als seus clients. Fent gala d'un dels seus lemes que diu 'una botiga que té de tot', ha posat a la venda persones aturades.

Tot i que en un principi pot semblar una idea agosarada, els responsables de la botiga i d'aquesta nova campanya comercial afirmaven que no es tracta d'una venda entesa de manera literal sinó que és una manera de facilitar que una part de les persones que han tingut la desgràcia de quedar-se a l'atur puguin trobar feina. Així, els aturats mostraven les seves habilitats a l'aparador de la botiga per tal d'aconseguir cridar l'atenció de tota la gent que pogués estar interessada en els seu serveis.


Si heu llegit fins aquí i encara no ho heu enganxat us recordo que durant aquests dies s'ha celebrat a Reus el Festival internacional de moviment i teatre gestual COS.

Així doncs, conyes a banda, les imatges i escenes que us comento més amunt que, efectivament, es van desenvolupar durant el matí i la tarda d'ahir dissabte a la botiga El Barato corresponien a Bunny me!, de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, un dels espectacles que s'han pogut veure aquest dies en el marc del festival. Abans d'arribar a Reus aquest espectacle ha passat per llocs com Edimburg, Figueres, Rússia, Bèlgica, Torrelavega o Tàrrega. Es tracta d'una comèdia fresca que passa a l'aparador d'una botiga real i que ens presenta dos aturats que decideixen posar-se a la venda com a mascotes i fan tots els possibles per ser comprats pels vianants mostrant allò que són capaços de fer.

Aquí teniu un vídeo que recull una petita part dels 120 minuts que va durar l'actuació a l'aparador d'El Barato.




Un altre dels espectacles que vaig veure ahir dissabte va ser el que portava per nom No matarás, de la companyia catalana Criatures. Teatre de carrer que barreja la figura del joglar i l'acció teatral més visual i física.

En aquest vídeo podeu veure un resum de l'espectacle.



divendres, 22 d’octubre del 2010

Participant al joc literari 177 del Jesús Tibau



De tant en tant participo en els diversos jocs literaris que proposa l'escriptor ebrenc Jesús Maria Tibau des del seu bloc Tens un racó dalt del món.


El 177è joc literari és dels de tipus creatiu i consisteix en escriure un text d'entre 100 i 200 paraules inspirat en la foto d'aquí al costat. Aquest cop, però, hi ha afegit un repte: en el text no podem utilitzar la lletra e. Un repte que ens obliga a posar a treballar de valent la neurona. Encara més si tenim en compte que els de Reus tenim una certa tendència a convertir moltes as en es. A Reus no diem 'papa' o 'mama' sinó que ho pronunciem 'pape' o 'mame'...

;)

Bé, la qüestió és que me n'he sortit prou bé. Aquest és el resultat.


Va arribar just quan la riuada afluixava. Un bon aiguat havia provocat un gran daltabaix a la vila. La cadira flotant al riu proclamava com havia anat la cosa. I no flotava sola la cadira. No! Tota una colla d'amics inanimats acompanyava la cadira. Tubs, plàstics, una bossa, una altra bossa... L'individu va mirar al voltant i aviat s'adonà d'una curiositat. Riu avall s'anava ampliant la colla d'amics. Quan va girar cua camí amunt disposat a visitar la vila, un murmur s'anà apropant al caminant. Tota la població saludava amb la mà convidant-lo a gaudir d'un bon àpat. Calia agrair-ho. Malgrat tot, l'aigua no havia provocat cap altra barrabassada. Calia continuar avançant oblidant la por. Al cap i a la fi hauria pogut anar molt pitjor.


diumenge, 17 d’octubre del 2010

El festival COS arriba a la 13a edició




Aquest dimecres passat, 14 d'octubre, va començar a Reus el festival COS que enguany arriba a la tretzena edició. El que fins ara era el Festival de Mim i Teatre Gestual es transforma en Festival de Moviment i Teatre Gestual ja que a partir d'aquesta edició s'uneixen el Festival COS i el Més Dansa, dos festivals que en anteriors edicions s'havien desenvolupat de manera independent. D'aquesta manera se sumen els dies i els espectacles d'ambdos festivals.

Per estar al dia de totes les activitats del festival COS, que s'allargarà fins el proper diumenge 24 d'octubre, podeu visitar el lloc web a http://www.cosreus.org.



divendres, 15 d’octubre del 2010

Lluís Companys i Jover, president de Catalunya assassinat fa 70 anys per l'exèrcit espanyol



Lluís Companys i Jover va néixer al Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Avui fa 70 anys.

Polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2n. semestre de 1933) i va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame.


En aquest vídeo, titulat 'PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS', dividit en tres parts, podem veure un bon reportatge de com va anar la història.

PRIMERA PART:



SEGONA PART:



TERCERA PART:



dissabte, 9 d’octubre del 2010

Ja tornem a tenir la 'Fira de Mostres' aquí





Aquest cap de setmana comença a Reus una nova edició del que es coneix com a Expro/Reus, la Fira Catalana del Consumidor.

Enguany l'Expro/Reus arriba al 40è aniversari ja que, tot i que aquesta Fira data de l'any 1942, no ha estat fins a la darrera època que ha esdevingut amb caràcter anual. Però els que ja tenim una edat continuem tenint tendència a anomenar-la com la 'Fira de Mostres'. Així és com es coneixia abans que es decidís adoptar el nom d'Expro/Reus. En aquesta edició destaca, a més a més dels diversos estands que si fa no fa cada any són els mateixos, el que s'anomena 'El túnel del temps' que ens permetrà fer un recorregut visual i virtual per la història de la Fira.

Així que ja ho sabeu, des d'avui dia 9 d'octubre i fins el proper diumenge 17 podeu anar a fer un tomb per la Fira. O fer un 'tumet', com diem a Reus.



dimecres, 6 d’octubre del 2010

Ave Maria Puríssima (en clau d'humor...)





Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Camacho i Montilla
hi ha en Rajoy i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyen ben ansiosos,
ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2010 en fa més de trenta
que esperem tornar a ser grans.

Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!
Estalviant-nos la impaciència i
de viure sense INDEPENDÈNCIA!


AQUESTA ORACIÓ HA DE FER 7 VOLTES AL MÓN. FES-NE 7 CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC ABANS DE 7 DIES.
NO ENVIÏS DINERS. JA N'ENVIES PROU A MADRID AMB L'IRPF, L'IVA, L'IBI, L'IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS.
PENSA UN DESIG I, SI NO FAS EL PRÉSSEC, LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA TE'L CONCEDIRÀ UN DIA O ALTRE.

EXEMPLES DE DESITJOS PER ALS DESORIENTATS:
UN AEROPORT COM DÉU MANA;
AUTOVIES/AUTOPISTES FINANÇADES PEL MATEIX ESTAT QUE FINANCEM NOSALTRES;
SELECCIONS NACIONALS CATALANES;
TGV CONNECTAT AMB EUROPA;
EL RETORN DELS DOCUMENTS ROBATS A CATALUNYA I ARA EMMAGATZEMATS A SALAMANCA;
EL RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET A L'AUTODETERMINACIÓ;
UN ESTATUT SENSE RETALLAR;
UN CLAU INTERESSANT ( i per què no?), ETC., ETC.

* XAVIER BLANCAFORT, VETERINARI, NO VA FER CAS DE LA CADENA, I SE LI VA APARÈIXER L'AZNAR CANTANT EL 'CARA AL SOL'.
* PERE VILLANUEVA, AGENT D'ASSEGURANCES, VA TRENCAR LA CADENA, I VA HAVER DE VEURE LA SÈRIE COMPLETA DE 'CINE DE BARRIO' AMB LA CARMEN SEVILLA AL COSTAT.
* NEUS PONS, ACTRIU, HO VA DEIXAR A MITGES, I SE LI VA TRAVESSAR UNA ESCUDELLA DUBTOSA. PENEDIDA, VA COMPLETAR LA CADENA I DE SEGUIDA VA TROBAR UN MARIT EX-CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES.
* ELOI AMETLLA, ECONOMISTA, VA LLENÇAR L'E-MAIL A LA PAPERERA. DES DE LLAVORS, CADA NIT SOMIA QUE L'ACEBES ÉS NOMENAT PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I QUE EL GASPART CONTINUA SENT PRESIDENT DEL BARÇA. ESTÀ DESESPERAT!!




divendres, 1 d’octubre del 2010

'Parlem de...' - Cicle de debats a l'entorn de la música en català





El Centre de Lectura de Reus i l'emissora Punt 6 Ràdio presenten un nou espai radiofònic dedicat a la música en català.






'Parlem de...'
s'emetrà per la cadena local de ràdio dins el programa 'Cops i Flames' els dissabtes 2, 9, 16 i 23 d'octubre de 5 a 6 de la tarda.

Els temes que es debatran són:

2 d'octubre: Crisi? El músic de sempre està en crisi...

9 d'octubre: La música popular: lletres i cançons que enganxen

16 d'octubre: Música en català a Internet: la fi d'una època i el principi d'una altra

23 d'octubre: Els joves catalans escolten música en la seva llengua?

De cara al primer debat del dissabte 2 d'octubre està prevista la participació de Jesús Rovira, integrant del grup Lax'n'Busto, i dels cantants reusencs Sergi Tost i Fito Luri.

Els participants en la resta de debats s'aniran confirmant a mida que s'apropin les dates corresponents cosa que s'informarà convenientment a través de l'esdeveniment que s'ha creat a facebook.

El programa 'Cops i Flames' s'emet en directe tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda. Els diumenges es torna a emetre en reposició a la mateixa hora. Es pot escoltar a través del 99.8 FM des del Camp de Tarragona o bé via Internet a http://www.punt6radio.cat/. A més a més en l'apartat de podcast del lloc web de l'emissora us podeu descarregar els programes per escoltar-los quan us vingui de gust.




dijous, 23 de setembre del 2010

Deslletament




Segons l'Enciclopèdia s'entén com a deslletament el final del període d'alletament natural. Afegeix que varia segons les espècies. En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet. Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel. Per a enllaçar amb el període d'alimentació normal d'animal adult hom empra llet artificial o pinso d'alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l'addició d'aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc. En les explotacions tradicionals les cries són separades de les mares quan ja no tenen llet.

Podríem fer un símil en el món polític i dir que el deslletament coincideix amb la fi del període de mandat. Aquell moment en que el personatge polític deixa la 'mamella' figurativament parlant, és a dir, el càrrec d'alcalde/alcaldessa, president/presidenta, regidor/regidora, conseller/consellera, diputat/diputada, etc.



Sovint el procés de deslletament en el terreny de la política costa més de dur a terme ja que el beneficiari de l'alletament s'aferra més a la 'mamella' (seient consistorial, escó, despatx...) i es resisteix a cedir el lloc que ha estat ocupant durant anys.

A Reus ja s'està començant a gestar la convocatòria d'eleccions municipals. I, com en tota gestació humana, el part tindrà lloc d'aquí a nou mesos, el mes de maig de l'any que ve, data en què els reusencs i les reusenques serem convocats novament a les urnes per tal de dir qui volem que mogui els fils de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera, ja s'ha començat a destapar la caixa dels trons que mostra la resistència al deslletament de la classe política. En podeu veure una mostra llegint
aquí i també aquí.

I avui mateix, tal com podeu
llegir aquí, l'alcalde reusenc s'ha mostrat també reticent a deixar el seu seient a les properes eleccions. És clar, després de 12 anys potser el que li passa és que el seient consistorial ja és gairebé com una perllongació del propi cos.

En fi, caldrà estar ben atents els propers mesos perquè, tal com us deia, la caixa dels trons tot just s'acaba de destapar. Veurem com peta la cosa!