EL BLOC D'UN DE REUS
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Aquest cap de setmana el mim i el teatre gestual torna a Reus a través del Festival COS.
El festival internacional de moviment i teatre gestual arriba enguany a la 16a edició. Des del dijous 17 i fins el diumenge 20 d'octubre es faran un total de 23 representacions que aniran a càrrec de 15 companyies. Els espectacles es podran veure als diferents escenaris de la ciutat: Teatre Bartrina, Teatre Fortuny, Bravium Teatre, Orfeó Reusenc, Sala Santa Llúcia i Teatre de l'Institut Baix Camp. A més, també hi haurà actuacions en l'escenari a l'aire lliure que s'habilitarà a la plaça Evarist Fàbregas, dintre del recinte comercial del Pallol.
El festival és un aparador del mim i el teatre gestual que, al llarg de les diverses edicions, ha esdevingut un referent a Europa i compta amb una presència important de propostes europees de primer nivell.
El COS forma part de la xarxa Europeanmimeindex i, per aquest motiu, durant la tarda de divendres dia 18 es podrà gaudir de tres espectacles seleccionats en els premis Move Award.
Un anys més s'han volgut combinar propostes on predomina l'estil més tradicional de mim i teatre gestual amb produccions innovadores on es fusionen diferents llenguatges escènics, sempre dins el marc del teatre no parlat.
Enguany el festival també inclou a la programació un curs de formació adreçat a estudiants de teatre, actors i actrius. Amb l'objectiu de donar un nou impuls al teatre popular, durant el festival es presentarà la Unió Europea del Nou Teatre Popular, una associació que aplega festivals, escoles i companyies de teatre i que té com a principis els inclosos en el Manifest de Reus elaborat durant el COS 2010.
D'altra banda, durant els dies del festival, al carrer Major de Reus es podran veure les actuacions Primer Concurs d'Estàtues Vivents que organitza el col·lectiu de comerciants d'aquest carrer.
Podeu consultar la programació completa i tota la informació sobre el COS 2013 en aquest enllaç.
La coneguda botiga El Barato del carrer Major de Reus ha afegit una nova oferta per als seus clients. Fent gala d'un dels seus lemes que diu 'una botiga que té de tot', ha posat a la venda persones aturades.
Tot i que en un principi pot semblar una idea agosarada, els responsables de la botiga i d'aquesta nova campanya comercial afirmaven que no es tracta d'una venda entesa de manera literal sinó que és una manera de facilitar que una part de les persones que han tingut la desgràcia de quedar-se a l'atur puguin trobar feina. Així, els aturats mostraven les seves habilitats a l'aparador de la botiga per tal d'aconseguir cridar l'atenció de tota la gent que pogués estar interessada en els seu serveis.
Si heu llegit fins aquí i encara no ho heu enganxat us recordo que durant aquests dies s'ha celebrat a Reus el Festival internacional de moviment i teatre gestual COS.
Així doncs, conyes a banda, les imatges i escenes que us comento més amunt que, efectivament, es van desenvolupar durant el matí i la tarda d'ahir dissabte a la botiga El Barato corresponien a Bunny me!, de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, un dels espectacles que s'han pogut veure aquest dies en el marc del festival. Abans d'arribar a Reus aquest espectacle ha passat per llocs com Edimburg, Figueres, Rússia, Bèlgica, Torrelavega o Tàrrega. Es tracta d'una comèdia fresca que passa a l'aparador d'una botiga real i que ens presenta dos aturats que decideixen posar-se a la venda com a mascotes i fan tots els possibles per ser comprats pels vianants mostrant allò que són capaços de fer.
Aquí teniu un vídeo que recull una petita part dels 120 minuts que va durar l'actuació a l'aparador d'El Barato.
Un altre dels espectacles que vaig veure ahir dissabte va ser el que portava per nom No matarás, de la companyia catalana Criatures. Teatre de carrer que barreja la figura del joglar i l'acció teatral més visual i física.
En aquest vídeo podeu veure un resum de l'espectacle.
Aquest dimecres passat, 14 d'octubre, va començar a Reus el festival COS que enguany arriba a la tretzena edició. El que fins ara era el Festival de Mim i Teatre Gestual es transforma en Festival de Moviment i Teatre Gestual ja que a partir d'aquesta edició s'uneixen el Festival COS i el Més Dansa, dos festivals que en anteriors edicions s'havien desenvolupat de manera independent. D'aquesta manera se sumen els dies i els espectacles d'ambdos festivals.
Per estar al dia de totes les activitats del festival COS, que s'allargarà fins el proper diumenge 24 d'octubre, podeu visitar el lloc web a http://www.cosreus.org.
Tal com deia al post anterior, aquest dissabte i diumenge els he aprofitat per continuar veient alguns dels espectacles inclosos en la programació del festival COS.
Dissabte a la tarda, a la plaça de les Peixateries Velles, la companyia La gata borda representava l'obra M'agraden les fruites del bosc. Gent de Reus, de l'Escola de Teatre del Centre de Lectura que ens oferien aquest espectacle de creació col·lectiva basat en la comèdia dell'arte. Potser també en podríem dir comèdia d'embolic, una barreja de situacions còmiques amb pinzellades de picaresca dintre d'un context d'èpoques passades fent ús d'elements i expressions pròpies dels temps actuals i referències típicament reusenques que va fer les delícies del nombrós públic assistent a la plaça.
Tot plegat referma el fet que a Reus hi ha hagut, hi ha i sense cap mena de dubte hi haurà molt bons actors i molt bones actrius.
Més tard, a les 10 de la nit, el teatre Bartrina acollia uns habituals del festival COS, la companyia madrilenya Producciones Yllana amb l'obra Brokers. Amb el seu característic humor, Yllana ens transporta durant noranta minuts al món dels executius de les altes finances. Gent que viuen pendents de veure com els seus diners augmenten dia rera dia. Se'ls gasten, o malgasten, en el seu propi benefici: cotxes de luxe, roba, tecnologia, farres, beguda, droga... A algun d'aquests personatges el seu afany de riquesa i luxe el porta fins a perdre-ho tot, deixant el seu index borsari i també personal a zero. Però sempre sorgeix la resta d'individus de la seva mena disposats a tornar-li a fer un lloc en el seu particular estil de vida.
Una bona estona d'humor que també deixa lloc per a la crítica i la reflexió.
Vaig acabar la nit veient el darrer dels espectacles previstos per al dissabte: Fruit, a càrrec de la companyia Rasatabula al Teatre de l'IES Baix Camp. Una d'aquelles obres que, tot i no saber ben bé amb què et trobaràs, resulten esdevenir una sorpresa agradable. O un cúmul de sorpreses. Tot comença amb l'arribada o, millor dit, caiguda d'un cos sobre l'escenari quan la llum encara està apagada. S'encenen els llums i veiem una dona nua estirada al terra. A partir d'aquí descobrirem que la dona es fa dir Eva i demana per un tal Adam. Tímida i vergonyosa busca la col·laboració del públic per trobar alguna cosa que ha perdut, un vestit exactament. A partir d'aquí, amb el vestit posat, aquesta particular Eva ens va sorprenent. Agafa una maleta i treu un telèfon mòbil amb el qual envia un missatge SMS a l'Adam. A mesura que avança l'espectacle l'actriu va seduint literalment el públic amb les seves paraules, els seus gestos, la seva expressió. Ens fa participar a tots, ara jugant amb una caixa de cartró per descobrir si és d'algú en particular, ara aixecant-nos de la butaca i aplicant tècniques de relaxació, ara tornant-nos a fer seure... Un cúmul de situacions que culminen amb l'actriu preparant un àpat ben particular. De fet, a l'arribar al teatre tothom ha trobat un got de plàstic al seu seient. Més endavant, cap al final de l'espectacle, sabrem que és un convit. L'Eva ens passa unes ampolles de vi perquè ens anem servint. Les ampolles passen de mà en mà entre el públic i tots som capaços d'omplir el got amb la mesura suficient perquè ningú es quedi sense. Mentre ens delectava amb les seves paraules i moviments l'Eva ens ha preparat també unes safates amb patates, d'aquelles que en diem de xurrero, fruites i xocolata. Les safates també van passant de mà en mà entre el públic i anem menjant i bevent talment com si es tractés d'una d'aquelles bacanals romanes. Un espectacle diferent, tendre, graciós... En definitiva, ple de sensacions.
Pel que fa a diumenge he assistit a l'espectacle que posava punt i final a l'edició d'enguany del festival: Joan de l'ós, a càrrec d'Albert Vidal. Al més pur estil trovadoresc o rondallaire, Albert Vidal ens recita, canta i balla una rondalla sobre la vida d'un nen, el Joan. Resulta que un ós va segrestar una dona i la va fer la seva esposa. D'aquesta relació podríem dir zoofílica va néixer el Joan. L'ós tenia tancats dona i fill a la cova perquè ningú se'ls pugués emportar, però arran del que podríem titllar com un episodi de violència domèstica entre la dona i l'ós, el Joan decideix matar-lo i fer-se un abric amb la seva pell. El Joan, tot i ser humà, té una força descomunal heretada del seu pare ós. A partir d'aquí té força dificultats d'integració a la societat fins que un dia, passejant pel bosc troba tres personatges ben peculiars: l'Arrencapins, capaç d'arrencar pins amb només l'ajut del dit petit de la mà; el Regiramuntanyes, que es dedica a moure muntanyes amunt i avall amb la seva esquena; i un capaç de bufar molt i molt fort que té el nom de Bufimbufaire. Els contracta al seu servei pel doble del que estaven cobrant fins a aquell moment i comencen un seguit d'aventures que els porta fins a la casa del dimoni. Resumint molt i molt la història, Joan de l'ós acaba essent l'únic capaç de derrotar el dimoni però els seus amics-empleats el traeixen i el Joan acaba caminant novament sol pel bosc.
De fet, veient com les ha de passar potser valdria també en aquest cas aquella dita de 'més val sol que mal acompanyat'.
El que no està gens mal acompanyat és l'actor Albert Vidal en aquest espectacle. Tot el contrari, l'acompanyen tres bons músics que, a més a més de música, també interpreten si cal amb gestos o expressions verbals. Ricard Vallina s'encarrega de la tarota, Pitu Andreu de les percussions i el reusenc Xavier Macaya toca la viola de roda i porta la direcció musical.
Sens dubte una manera d'acabar el COS amb un bon regust de boca.
Des del seu inici, dimecres passat, he assistit a un parell d'espectacles del festival COS. El primer, el mateix dimecres, a Cal Massó. L'actor Xavier Villena representava l'obra Persona. Un espectacle amb la màscara com a protagonista que utilitza la música i la poesia com a fil conductor i ens ofereix pinzellades de teatre de titelles, humor característic d'un clown, comèdia i interacció amb el públic que, al llarg de l'espectacle, es converteix en un actor més o, si més no, en una peça del joc que condueix en tot moment Villena.
El segon espectacle al que he assistit ha estat aquest divendres al vespre. El mateix escenari, Cal Massó, ha acollit l'escenificació de Moguts per l'Ebre, a càrrec de la companyia Forani Teatre. Després d'una breu espera al carrer (calia acondicionar l'escenari) que ha creat una notable cua de gent interessada en l'espectacle, hem anat entrant mentre dos actors ens rebien a ritme d'acordió i mandolina. Un cop a l'interior, prenent com a referència un vagó de Lo Carrilet, aquests dos actors juguen amb els espectadors oferint-los diverses arts teatrals que ens recorden les maneres de fer pròpies del teatre de carrer, amb instruments, ninotets, ombres xineses i objectes d'allò més inverosímil dels quals en treuen moviments que fan que l'espectador estigui en tot moment vigilant per tal de saber què passarà. A la meitat de l'espectacle s'hi afegeixen quatre actors-músics més que reconverteixen l'escenari en una mena de sala on s'hi representa des d'una revetlla fins a una desfilada o s'hi deixen sentir ritmes de marxeta.
Acaba l'espectacle. Després dels aplaudiments els actors insisteixen (uns més que altres) en tocar una darrera peça musical, una jota. Així ho fan movent-se per tota la sala. I quan gairebé tothom és al carrer, surten també ells amb els seus instruments i inicien una mena de cercavila improvisada mentre els espectadors, ara ja vianants, els seguim com ho feien els ratolins seguint el flautista d'Hamelin. La cercavila ens porta a tots plegats fins al davant del Teatre Fortuny, escenari de la propera representació del festival. Aquí els actors s'acomiaden del públic tot i que segueixen tocant carrer Monterols avall.
Ha estat un espectacle curiós que, en alguns moments, m'ha recordat més els espectacles propis del festival de circ Trapezi. Cadascun d'aquests festivals té la seva pròpia idiosincrassia, però trobo que també es bo que hi hagi petits empelts d'un festival vers l'altre.
I per ara això és tot. Aquest dissabte i també diumenge tinc previst assistir a uns quants actes més del festival COS. Ja us ho explicaré!
Des d'avui dimecres 22 i fins el diumenge 26 se celebra en diversos escenaris de la ciutat de Reus l'onzena edició del Festival internacional de mim i teatre gestual COS'08.
Seran 22 companyies que oferiran un total de 24 espectacles al llarg d'aquests cinc dies.
Si us voleu descarregar el programa complet d'aquest COS'08, gentilesa de Reus Digital, en format PDF, cliqueu aquí.
Acabo d'arribar a casa després d'intentar, sense èxit, accedir al darrer espectacle del Festival COS de mim i teatre gestual de Reus. El que feia (ara l'estan fent exactament) la companyia Yllana al Teatre Bartrina.
He arribat al teatre quan mancaven deu minuts per les 8. L'espectacle començava a les 8. Hi havia cua a la guixeta. Justament l'últim era un conegut que m'ha dit que havien dit que no quedaven entrades però que estaven negociant amb la companyia a veure si se'n podíen vendre més. Ben curiós... què hi té a veure la companyia amb si hi ha seients buits o no?
Ens han tingut esperant. Devíem ser una cinquantena de persones a la cua. A les 8 han dit que hi havia 10 entrades més per vendre. Pocs instants després parlen d'unes altres 10. I, a partir d'aquí, s'ha acabat el bròquil. Ja no en queda cap més.
Això sí, mentre ens esperàvem per poder entrar pagant molta altra gent que, pel que sembla, tenia el privilegi de tenir invitacions anava desfilant cap a l'interior del teatre. Fins i tot he observat que un periodista ha entrat després de recollir 5 acreditacions de premsa! Devia ser d'un mitjà important perquè em consta que a molts mitjans amb prou feines n'hi donen una o dues d'acreditacions. El que passa és que les altres 4 persones que l'acompanyaven no n'éren de periodistes.
Entre mig de tot aquest rebombori, la regidora de cultura Empar Pont, lluny d'intentar trobar una solució, es limitava a anar treient el nas per una de les portes del teatre i es tornava a amagar ràpidament quan les nostres mirades l'apuntaven de manera directa.
Tot plegat fa pudor de socarrim. En situacions així tens la sensació que es té més consideració a la gent que hi va per invitació que no als que intentem entrar pagant l'entrada, com hem fet molts des de les primeres edicions del festival, ara fa 10 anys.
Per cert, si algú dels qui ha tingut la sort d'entrar llegeix això que faci el favor d'aclarir si realment el teatre estava ple a vessar, tant a la platea com al primer i segon pis, tal com ens han assegurat i reassegurat quan hem reclamat explicacions a algunes de les persones de l'organització que rondaven per allí. Jo m'inclino més aviat a pensar que el que hi devia haver éren moltes butaques reservades a autoritats i capitostes diversos d'aquests que al final ni aparèixen.
Això no sortirà a les cròniques del festival dels diaris o les ràdios (o potser sí) però com a mínim queda dit aquí. Perquè, malgrat tot, sempre ens queda el dret a la pataleta.
Pel que fa a la resta d'espectacles del COS que he vist aquest dies res a dir, molt divertits tots ells, principalment el d'aquesta nit passada a La Palma amb la companyia Cascai Teatre i l'obra Living Costa Brava. Un tip de riure!
Des d'avui dia 24 fins al proper 28 d'octubre té lloc a Reus el COS, Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual. Enguany el COS arriba a la desena edició.
Una vintena de companyies nacionals i internacionals ompliran la ciutat i els seus teatres de cossos i objectes en moviment que de ben segur expressaran varietat de sentiments més enllà de les paraules.
La majoria d'espectacles són gratuïts. Els quatre de pagament tenen un preu de 7 euros. Es pot adquirir un abonament per a aquests quatre espectacles a un preu total de 18 euros. També hi ha altres tipus de descomptes que es detallen al programa que us podeu descarregar aquí
