Un apunt sobre el festival COS 2008

Des del seu inici, dimecres passat, he assistit a un parell d'espectacles del festival COS. El primer, el mateix dimecres, a Cal Massó. L'actor Xavier Villena representava l'obra Persona. Un espectacle amb la màscara com a protagonista que utilitza la música i la poesia com a fil conductor i ens ofereix pinzellades de teatre de titelles, humor característic d'un clown, comèdia i interacció amb el públic que, al llarg de l'espectacle, es converteix en un actor més o, si més no, en una peça del joc que condueix en tot moment Villena.

El segon espectacle al que he assistit ha estat aquest divendres al vespre. El mateix escenari, Cal Massó, ha acollit l'escenificació de Moguts per l'Ebre, a càrrec de la companyia Forani Teatre. Després d'una breu espera al carrer (calia acondicionar l'escenari) que ha creat una notable cua de gent interessada en l'espectacle, hem anat entrant mentre dos actors ens rebien a ritme d'acordió i mandolina. Un cop a l'interior, prenent com a referència un vagó de Lo Carrilet, aquests dos actors juguen amb els espectadors oferint-los diverses arts teatrals que ens recorden les maneres de fer pròpies del teatre de carrer, amb instruments, ninotets, ombres xineses i objectes d'allò més inverosímil dels quals en treuen moviments que fan que l'espectador estigui en tot moment vigilant per tal de saber què passarà. A la meitat de l'espectacle s'hi afegeixen quatre actors-músics més que reconverteixen l'escenari en una mena de sala on s'hi representa des d'una revetlla fins a una desfilada o s'hi deixen sentir ritmes de marxeta.

Acaba l'espectacle. Després dels aplaudiments els actors insisteixen (uns més que altres) en tocar una darrera peça musical, una jota. Així ho fan movent-se per tota la sala. I quan gairebé tothom és al carrer, surten també ells amb els seus instruments i inicien una mena de cercavila improvisada mentre els espectadors, ara ja vianants, els seguim com ho feien els ratolins seguint el flautista d'Hamelin. La cercavila ens porta a tots plegats fins al davant del Teatre Fortuny, escenari de la propera representació del festival. Aquí els actors s'acomiaden del públic tot i que segueixen tocant carrer Monterols avall.



Ha estat un espectacle curiós que, en alguns moments, m'ha recordat més els espectacles propis del festival de circ Trapezi. Cadascun d'aquests festivals té la seva pròpia idiosincrassia, però trobo que també es bo que hi hagi petits empelts d'un festival vers l'altre.

I per ara això és tot. Aquest dissabte i també diumenge tinc previst assistir a uns quants actes més del festival COS. Ja us ho explicaré!