divendres, 31 d’octubre de 2008

I avui castanyes i panellets (i si voleu també algun moniato...)




Segons diuen alguns cronistes aquesta tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.

Font: festes.org



A Reus, segons explica Violant i Simorra, la castanyada s'havia celebrat el dia dels difunts (2 de novembre), cosa que sembla força sorprenent, perquè a quasi tot arreu es fa el dia abans. Aquest etnòleg explica que els reusencs menjaven castanyes de Prades, torrades al foc de la llar, i confitura, i per veure, garnatxa. ja tips i vençuts per la son els menuts se n'anaven a dormir, no sense abans haver deixat pels racons un grapadet de castanyes per les animetes dels difunts, que a la nit acudien a recollir-les, deixant en substitució un troç de confitura.

Font: etnocat.org


Fins i tot en això de la castanyada som diferents els reusencs (o ho vam ser, si fem cas d'aquestes cròniques)

;)

Que tingueu molt bona castanyada!

I no us empatxeu amb els panellets !!


2 comentaris:

aigua ha dit...

Una explicació molt interesamt. Gràcies i bona Castanyada! :)

Núria ha dit...

Ostres, un meu besavi era campaner i no se m'havia acudit mai quant el podien cansar les campanes i això que diuen que era molt baixet i prim. Devia necessitar doble ració de castanyes i de moscatell.
Feliç castanyada i compte amb els panallets