dimecres, 29 d’octubre de 2008

Que boig el món



Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: 'no sé què hi faig aquí'.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Lletra: Pemi Rovirosa
Primer single del nou àlbum de Lax'n'Busto, Objectiu: La Lluna

Un disc que he d'escoltar amb més calma. De moment aquest tema, al ser el primer senzill, sona per totes les emissores. Trobo que tant la lletra com la música són d'aquelles que enganxen ben aviat.

En general, penso que el disc sona força bé i la nova veu, el Salva R. Alberch, es consolida definitivament després d'aquell període transitori i necessari, al mateix temps, que tots plegats necessitàvem per canviar el xip després d'haver-nos acostumat durant tants anys a la peculiar veu del Pemi Fortuny al capdavant dels Lax'n.

Per cert... algú sap què se n'ha fet del Pemi?






2 comentaris:

Jordi Salvadó ha dit...

Company... feia moooolts anys que els Lax'n no treien un disc tan i tan bo!!!

alondra57 ha dit...

Es una pasada, me encanta, felicidades!

(Quiero añadir que tendrás muchos amiradores-as, y es posible que yo sea la de más edad, tengo una hija de tu edad)