dimecres, 30 d’abril del 2008

Els Màrtirs de Xicago

Que el dia 1 de maig és un dia festiu a molts indrets del món és una cosa que gairebé tothom sap. No és gens estrany que ens apressem cada any a veure quines possibilitats tenim de fer pont aprofitant aquest dia festiu per gaudir així d'uns quants dies de descans. I no és gens dolent això, ans al contrari. És bo que de tant en tant ens dediquem un temps a nosaltres mateixos, a descansar, a fer allò que ens vingui de gust, sense haver de pensar en horaris i obligacions.

Aquesta festivitat ha adquirit els darrers anys un caire més de festa en detriment d'una part de l'esperit reivindicatiu que la va originar. Per això és bo que no es perdi del tot el caire reivindicatiu ja que, tot i haver-se fet una part del camí al llarg de més d'un centenar d'anys, encara hi ha moltes coses per les quals cal seguir lluitant.



Els origens d'aquesta jornada reivindicativa els hem de situar en l'1 de maig de 1886 als Estats Units d'Amèrica del Nord. L'any anterior, 1885, es va fer una crida en les files del proletariat per dur a terme tot un seguit d'accions l'1 de maig de l'any següent.

La situació econòmica era força crítica i a això s'afegien jornades laborals d'entre 10 i 14 hores, amb treball infantil inclòs. Els immigrants no paraven d'arribar. L'empresariat aprofitava aquest fet per baixar els salaris, maximitzar els seus beneficis i acomiadar els obrers a la primera queixa. S'aprofitaven del fet que fora la fàbrica sempre hi havia un nombrós grup d'immigrants famolencs disposats a ocupar el lloc dels treballadors acomiadats sense protestar.

L'1 de maig de 1886 els treballadors de les ciutats industrialitzades d'Estats Units van iniciar una vaga general per demanar la jornada de 8 hores, seguint la convocatòria de la Federació Nord-americana del Treball. Van parar més de 5.000 fàbriques i 340.000 obrers van sortir al carrer.

A Xicago les condicions de treball eren especialment dures, amb jornades laborals de 12 a 18 hores. Com recollia la premsa anarquista i socialista de l'època: Els obrers mai veien els seus fills i dones a plena llum. Enfront d'aquesta situació va sorgir la reivindicació obrera de 8 hores de treball, 8 de repòs, 8 de recreació.


La vaga a Xicago, amb un moviment obrer especialment sensibilitzat i organitzat pels anarquistes i socialistes, va continuar en els dies següents. El 2 de Maig la policia dissolia violentament una concentració de 50.000 treballadors. El 3 els trets de la policia mataven 6 treballadors i en ferien diverses desenes. El 4, quan dissolien un míting al qual assistien 15.000 persones, una bomba va matar 7 policies. La repressió de la policia i els pistolers de la patronal es va cobrar la vida de 36 obrers a més de fer 115 ferits. Es va decretar l'estat de setge, es van detenir 300 obrers, entre ells els 8 dirigents anarquistes i socialistes que serien acusats, sense proves i amb un fals testimoni preparat per l'agència Pirketon, de l'assassinat dels policies.

Tots ells es van declarar innocents però van ser condemnats: 5 a la pena de mort i 3 a cadena perpètua. Un d'ells es va penjar a la seva cel·la.



Els Màrtirs de Xicago, nom amb que han passat a l'història del moviment obrer eren: Albert Parsons, George Engel, August Spies, Adolh Fischer i Louis Linng.

Anys més tard es reobrí el cas ja que es va conèixer la identitat de l'autor de l'atemptat. Es tractava d'un anarquista alemany, sense connexió amb els dirigents condemnats a mort. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés de Xicago, s'hi van descobrir greus irregularitats. Els que eren a la presó van ser alliberats i els quatre executats rehabilitats públicament.

En honor seu, en el congrés fundacional de la Segona Internacional de 1889, s'establí el dia 1 de maig com a dia mundial de la lluita obrera.



dilluns, 28 d’abril del 2008

Ja hem begut oli!



Aquesta és una expressió molt nostrada. I potser és el que devien pensar els qui van descobrir la partida contaminada d'oli de gira-sol.

A qui se li acut transportar l'oli en dipòsits que prèviament havien contingut hidrocarburs i que sembla que no eren prou nets?

Entre partícules radioactives i olis en mal estat vés a saber què ens fotem al cos.

Jo acostumo a gastar només oli d'oliva però aquest també ha donat alguna que altra sorpresa de vegades.

Bé, aquí us deixo una imatge bucòlica d'un camp de gira-sols que, pobrets ells, no en tenen cap culpa de tot això i com a mínim donen un aire primaveral a aquest post.


I aquí tenim l'Orquestra Gira-sol que, malgrat tot, sempre pot animar la festa:

divendres, 25 d’abril del 2008

Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança!



El 25 d'abril de 1707 les tropes catalanes eren derrotades per l'aliança franco-espanyola de Felip V. D'aquesta manera s'iniciava l'ocupació del territori català. La resistència fou ferotge, acarnissada. Els nostres avantpassats van defensar amb la pròpia vida la seva independència, la nostra llibertat. Però les forces eren desiguals. Set anys més tard queia Barcelona i finalment el 1715 ho feia Mallorca. La federació catalano-aragonesa, els Països Catalans, com a entitat nacional independent, passava a la història sota la repressió i el "derecho de conquista" dels espanyols. El Decret de Nova Planta n'estipularia els termes: persecució sense treva a la pròpia existència del fet català, un dels primers genocidis nacionals de la història moderna.



L'any passat s'acompliren 300 anys d'aquesta derrota. Enguany ja en són 301. I els Països Catalans segueixen ocupats pels successors d'aquell borbó.




El cant dels maulets (Al Tall i Obrint Pas)


dijous, 24 d’abril del 2008

Per Sant Jordi 8.000 visites

Durant la Diada de Sant Jordi d'ahir aquest bloc va arribar a les 8.000 visites.

Tal com deia ara fa 3 mesos al fer les
5.000, moltes gràcies a totes les persones que ho feu possible treient el cap per aquí de tant en tant.

Aquí teniu un reportatge gràfic del desenvolupament de la Diada de Sant Jordi d'enguany a Reus.


ÀLBUM DE FOTOS (cliqueu per veure'l)




Manifestació 'El Mercadal és del poble':


Tres de set descarregat dels Xiquets de Reus:


Cinc de set descarregat dels Xiquets de Reus:


Quatre de set descarregat dels Xiquets de Reus:


Cercavila:


Drac petit de Reus:


Drac de Reus:


Actuació conjunta dels dos Dracs de Reus:


Víbria de Reus:

dimecres, 23 d’abril del 2008

SANT JORDI

Actes oficials de la Diada de Sant Jordi a Reus.

Accions previstes com a mesura de protesta pel canvi d'ubicació de les entitats no lucratives imposat per l'ajuntament.





MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JORDIS (entre els quals m'hi compto) I A TOTES LES JORDINES !!!


QUE GAUDIM D'UNA JORNADA MOLT FESTIVA I MOLT REIVINDICATIVA I QUE ENS REGALIN MOLTES ROSES I MOLTS LLIBRES.

diumenge, 20 d’abril del 2008

23-4, el Mercadal pel poble!



Si voleu més informació sobre aquesta campanya aneu aquí.

Per saber més sobre la decisió unilateral presa per l'ajuntament reusenc podeu anar aquí.

I ara un comentari-reflexió per als nostres governants municipals (per si algun d'ells se li acut llegir coses d'aquestes, que mai se sap...)

La majoria d'aquestes entitats integrants del moviment associatiu de la ciutat són les que realment fan possible que es mantinguin vives les festes i tradicions reusenques i la majoria d'aquestes entitats, per no dir totes, ja hi eren molt abans que tots aquests senyors i senyores de l'ajuntament s'asseguessin a les seves poltrones amb l'única finalitat de fer i desfer com els rota i prescindint, si cal, d'allò que realment vol el poble que ha fet possible que siguin on son.

Reflexioneu-hi, senyors i senyores del consistori reusenc. I penseu que de la mateixa manera que avui sou on sou, demà podeu no ser-hi. En canvi les entitats i associacions que tan desmereixeu romandran al servei del poble i desvivint-se, com han fet fins ara, perquè tots ens puguem sentir ben orgullosos de la nostra ciutat (malgrat els qui la governen).

dissabte, 19 d’abril del 2008

Cinquè aniversari de la biblioteca i Refugi

Us pregunteu el per què d'aquest títol? Doncs és ben senzill. Són els dos actes als quals he assistit aquest vespre de divendres. Comencem pel principi.

La diada de Sant Jordi d'enguany farà cinc anys que es va inaugurar la biblioteca central Xavier Amorós de Reus ubicada a l'edifici reformat del que fou l'antic escorxador municipal. Per això aquest divendres s'ha fet una festa consistent en una jornada de portes obertes i l'actuació de diferents elements festius de la ciutat.



Cap als volts de les 7 de la tarda els músics de l'Aula de Sons amenitzaven amb els seus instruments els diferents racons de la biblioteca. Avui aquest no era precisament un lloc on predominés el silenci. A més a més totes les dependències de la biblioteca eren plenes de gent encuriosida tombant amunt i avall. Entre aquesta munió de gent alguns intrèpids es dedicaven a les activitats de lectura més pròpies d'una biblioteca.

Amb tot això les forces infernals s'han apropat fins a les portes de la biblioteca i han iniciat el seu ritual de foc. No patiu! El foc no ha passat del carrer i els llibres segueixen intactes i al seu lloc, com ha de ser.

Després de l'actuació dels Diables de Reus, el Drac de Reus no ha volgut ser menys i també s'ha posat a treure foc pels queixals al davant de la biblioteca.





A l'interior de la biblioteca hi havia el Xiquet i la Xiqueta de Reus, en representació dels Nanos de Reus. També s'hi podia veure la Mulassa i, com a representants de tota la resta de Gegants de Reus, els Vitxets i els gegantons Fadrins. Tots ells ens han obsequiat amb els seus balls.



Aquí teniu uns quants vídeos amb un resum de totes les actuacions que acabo de comentar.

Diables


Drac


Gegants


Gegants


Mulassa



I després de sopar he anat fins al Bravium Teatre per veure l'actuació de Refugi. L'any passat ja van actuar al Suau però no hi vaig poder anar. Bé, ara no sabria dir si no vaig poder o simplement va ser pura ganduleria. La qüestió és que aquesta vegada no estava disposat a tornar-m'ho a perdre.

El concert estava inclòs dintre dels actes de la Setmana Solidària i els fons recaptats amb la venda d'entrades aniran destinats íntegrament a un projecte de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina en concertació amb el Palestinian Center for Human Rights de Gaza. El mateix passarà amb el que es recapti al Mercat solidari de demà dissabte.

Refugi és el nou projecte del Joan Reig (bateria d'Els Pets i de Mesclat). Una formació musical on el Joan, a la veu, acompanyat del Joan Pau Chaves al piano, l'Albert Vila al contrabaix i el Pep Solà a la bateria, ens ofereixen un recital de totes aquelles cançons catalanes dels anys 60 i 70 del segle passat interpretades per cantants de força renom, amb uns arranjaments ben particulars que ajuden a redescobrir cançons que molts dels presents al recital ja tenim gravades a la memòria. Hem pogut escoltar cançons de l'Ovidi Montllor, de Guillem d'Efak, de Pau Riba, de Jaume Sisa, de Maria del Mar Bonet, de Joan Manuel Serrat, de Lluís Llach o del Quico Pi de la Serra, entre altres. Així com també de grups com Al Tall, Coses o Els Tres Tambors. Al llarg de l'actuació, que el Joan anomena com a recital-conferència, va desgranant allò que s'amaga darrera de cada cançó o de la persona que la canta originalment. No han mancat tampoc un parell de temes propis del Joan Reig: Cançoneta prescindible, inclosa en el segon disc de Mesclat, titulat Manilla, i S'ha acabat, un tema que interpreta amb Els Pets i amb el qual ha donat per finalitzada l'actuació després dels bisos. Això sí, a ritme de rumba i amb uns arranjaments musicals ben diferents al que ens tenen acostumats els de Constantí.

Ja ho veieu. Ha estat un vespre-nit ben aprofitat.

Us deixo un video de l'actuació de Refugi l'any passat al Suau enregistrat per Stockdeso TV.

divendres, 18 d’abril del 2008

Darrera de l'1 sempre ve el 2. I després què... ¿el 3?



A hores d'ara tothom ja coneix la notícia que la suposada anomalia a la nuclear d'Ascó, qualificada en un principi amb el grau 1 de l'escala INES, es va transformar ben aviat en incident de grau 2 de la mateixa escala. Només van ser necessàries unes quantes investigacions del CSN per arribar a aquesta conclusió i per descobrir també que s'havia minimitzat i fins i tot amagat la informació del veritable abast de la dispersió de partícules radioactives.

Avui, tal com podem llegir a l'edició digital del
Punt els del CSN (que cada vegada s'assemblen més als del CSI en això de les investigacions envoltades de misteri), resulta que han enviat uns quants inspectors més a acampar a la nuclear durant una setmaneta per continuar a la recerca de la partícula perduda, com si d'una pel·lícula de l'Indiana Jones es tractés. Per desgràcia no és cap pel·lícula sinó una realitat cada cop més constatable.

Tampoc seria estrany, com apunten algunes
informacions, que aquestes noves investigacions o recerques originessin l'elevació de l'incident a nivell 3.

Mentrestant s'han fet un parell de destitucions i tot arreglat. En aquests temps que, per sort, s'està molt més a sobre de les qüestions que fan referència a la seguretat dels treballadors i que, si cal, s'apliquen responsabilitats penals, jo em pregunto ¿per què en aquest cas que afecta no només a treballadors sinó a tota la població en general no se'n busquen de responsabilitats penals? Estic convençut que hi ha juristes i experts prou preparats com per arribar, en un cas així, fins a les darreres conseqüències si és necessari.

Ens hi va la seguretat i la tranquil·litat de tots plegats! Si cal enviar algú a la presó s'ha de fer sense miraments ni concessions. Cal depurar totes les responsabilitats, caigui qui caigui.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Una de premis



Pel que he pogut comprovar al llarg del gairebé any i mig que fa que estic per aquests móns blocaires, l'atorgament i intercanvi de premis és una activitat força habitual. Sense anar més lluny i com aquell qui no vol la cosa jo ja n'he arreplegat quatre. Com a mostra d'agraïment a les persones que me'ls han atorgat els tinc exposats aquí al costat a la vitrina.

Recentment he rebut, des del bloc Així ho penso, del Josep Maria Yago, el premi dard 2008. Un premi que, pel que diuen, es dóna com a reconeixement als valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades.

És costum també en això dels premis que qui el rep el passi a la vegada a d'altres blocaires que consideri mereixedors de rebre'l. Tot i que en les ocasions anteriors no ho he fet (no pas perquè no hi hagués gent mereixedora sinó més aviat per ganduleria), aquesta vegada m'he decidit a fer el repartiment.

Després de fer una primera selecció, he anat a fer un tomb pels blocs corresponents i m'he trobat amb la sorpresa que, en alguns casos, ja han rebut aquest premi. No seré repetitiu. I també us puc dir que segur que n'hi hauria d'altres que també en serien mereixedors però considereu-ho una petita representació. De ben segur que si la roda continua girant el premi arribarà a tothom que se'l mereixi.

Aquests són els escollits:

Consuetudinàrium: Un bloc que compleix de manera sobrada els valors a què fa referència el premi i que molts ja visiteu ben sovint.

Té la mà Maria: Un bloc que no us podeu perdre, si encara no el coneixeu. Una mica anònim i reaci a rebre premis, però que segur que no en farà escarafalls de rebre'l.

El vertigen del trapezista: Un bloc que, com tots els altres, compleix els valors que caracteritzen aquest premi. El vaig llegint de tant en tant, encara que no sigui dels més seguits ni comentats, i té la particularitat de ser el primer blocaire que em va comentar en la meva cibercasa anterior (bloc.cat) de la qual vaig emigrar, igual com ell, per les dificultats tècniques que representava mantenir aquell bloc amb una mica de cara i ulls.

Waipueduca: A més a més de ser mereixedors d'aquest premi, van tenir la gentilesa d'atorgar-me un dels seus premis particulars fa uns mesos.

Planeta aigua: És un bloc que ha nascut fa ben poc i que jo he descobert fa pocs dies. Penso que comença fort i només és qüestió de temps que atregui força visites. Ens mostra una combinació d'elements i temàtiques diverses prenent sempre com a referència l'aigua. Ajuda a veure que, contràriament al que alguns ens volen fer creure aquests dies, no tot el que fa referència a aquest element és dolent o dramàtic.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Canvis a la musiqueta

Com suposo que ja haureu notat, des de fa uns dies ja no sona automàticament la musiqueta quan entreu en aquesta cibercasa.

M'havien arribat veus que hi ha qui troba una mica molest això de tenir una cançó sonant mentre fa la visita. Clar que sempre hi ha l'opció de pitjar i aturar-la però es veu que tots som una miqueta dropos a l'hora de la veritat i preferim trobar-ho tot mastegat.

Bé, conyes a part, vaig decidir posar una enquesta per tenir una idea de què prefereix la majoria. Els resultats de l'enquesta els podeu veure aquí a dalt. No hi va haver molta participació però això de l'abstenció es veu que és una tendència cada cop més habitual en les votacions, siguin del tipus que siguin.

La qüestió és que el 75% de les persones que van votar s'estimen més que la música estigui desactivada i decidir si la volen engegar o no.

El percentatge de persones que ja els està bé que soni la música és del 12,5%. El mateix que les persones que tant se'ls enfot perquè només estaven de pas pel bloc.

Ningú ha fet esment a la manca de varietat musical, per la qual cosa he de creure que la selecció variada que vaig posant és prou bona per a tothom.

Resumint. A diferència del que fan els polítics, jo sí que respecto la voluntat de la majoria i per tant, a partir d'ara, si voleu venir a aquesta humil casa no us rebré amb la música a tota pastilla. En tot cas, un cop estigueu per aquí dins ja ho animarem engegant el tocata. I si cal també treurem unes quantes birres i alguna cosa per picar, virtualment parlant. Com passa en qualsevol casa del món real on tampoc estem tot el dia amb la música a tot drap. Tret de casos excepcionals... que de veïns emprenyadors n'hi ha per tot arreu!

Ja ho sabeu. Veniu sempre que us vingui de gust i trieu la música que més us agradi.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Avui fa 77 anys

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ



dissabte, 12 d’abril del 2008

JUNY, un poema contra l'opressió xinesa

El relleu del poema arriba als Països Catalans i és l'hora d'estar alerta i agafar-lo per tornar-lo a passar. Perquè aquesta és la veritable flama. Una flama en forma de poema que ha de recórrer tot el món a la recerca de les llibertats de les persones i dels pobles oprimits.

JUNY

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

Shi Tao (Traducció del xinès de Manel Ollé)



Locució del poema en català feta pel blocaire David Figueres:



Locució del poema en xinès feta pel seu autor Shi Tao:




divendres, 11 d’abril del 2008

15 anys sense Guillem Agulló - Imatges de la concentració a Reus










15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ



L'11 d'abril de 1993 al poble de Montanejos (País Valencià) Guillem Agulló i Salvador de 18 anys, militant de Maulets i el col·lectiu SHARP, fou assassinat. El seu únic delicte era ser un jove independentista i revolucionari. Els seus botxins, uns joves d'ideologia d'extrema dreta espanyolista del barri de Marxalenes de la ciutat de València se'n van anar cantant el "Cara al Sol" després del crim.

En una situació surrealista, la Guardia Civil va retenir els companys de Guillem durant tota la nit sense deixar-los telefonar a casa i sense mostrar cap interès en els autors dels fets.

El judici va seguir en la mateixa línia d'impunitat i criminalització de la víctima. Tan sols un d'ells, Pedro Cuevas, va acabar essent condemnat a 15 anys, però només va complir-ne quatre.

Quinze anys després dels fets de Montanejos, l'anomenat 'cas Agulló' continua provocant perplexitats, com la presència del seu assassí a les llistes d'Alianza Nacional al poble de Xiva a les passades eleccions municipals.



Avui, coincidint amb els 15 anys d'aquells fets, s'han previst diversos actes arreu dels Països Catalans. A Reus està prevista una concentració, a la plaça del Mercadal, a partir de les 8 del vespre.


Al mateix temps diversos blocaires han fet una crida de cara a aquest divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol 15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ.





Obrint Pas - No tingues por

dijous, 10 d’abril del 2008

Ja he parlat i he nominat

Tal com postejava la setmana passada ahir vaig participar a l'espai d'entrevistes als blocaires del Camp de Tarragona, un apartat setmanal del programa Club Cultura de Punt 6 Ràdio.

Si no vau poder escoltar-ho en directe ja podeu escoltar l'entrevista, igual com totes les de les setmanes anteriors, a través del podcast que trobareu al bloc
Percepcions.

Van ser prop de 25 minuts d'entrevista i el cert és que se'm va fer curt. De tota manera crec que va ser suficient per poder donar una visió general de la meva experiència de poc més d'un any a la blocosfera, o a la catosfera.

Com sempre tocava nominar qui serà el o la blocaire de dimecres vinent. Tal com explico cap al final de l'entrevista vaig pensar que era convenient ampliar una mica, territorialment parlant, l'àmbit geogràfic de la propera persona participant. Fins ara s'ha vist una certa majoria de blocaires de la Reusosfera, o del Baix Camp. No oblidem que es tracta de fer participar blocaires de tot el Camp de Tarragona, així que potser ja tocava passar la pilota cap a la Tarracosfera. I com que en aquest espai, de moment, només s'ha escoltat una veu femenina, la
Judit, també tocava feminitzar-lo.

Així que la decisió era clara. Si ajuntem aquests dos termes el resultat és
Feminitzant la Tarracosfera, el bloc de la Maria Rosa Martí, que serà qui haurà de contestar les preguntes de la Sílvia Sagalà dimecres que ve al Club Cultura. Un programa que a la Maria Rosa no li és del tot estrany. Però això ja us ho explicarà ella, si vol.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Uns copets a l'esquena i que no torni a passar


Doncs au.. Ja està! Versió oficial del CSN sobre l'incident a la nuclear d'Ascó i aquí s'acaba la història. A seguir minimitzant els fets, com s'ha fet des d'un principi, i si s'ha de parlar del tema que sigui amb veu ben fluixeta no fós cas que se n'assabentés massa gent.

I encara n'hi ha més. Resulta que després d'haver-se detectat la presència de partícules radioactives, van tenir els sants collons de permetre que hi hagués una visita d'escolars. Ho podeu llegir
aquí.

Tot i donant com a bona la no perillositat, cosa més que discutible, no saben el significat de la paraula prevenció aquesta gent?

Ah sí, calla! Que han dit els del CSN que obriran un expedient i els castigaran. Què els hi faran? Hauran de pagar una multa? Per quantiosa que sigui segur que per ells serà irrissòria. Amb el caleram que mouen es poden permetre pagar les multes que calgui i seguir anant a la seva.

És com allò que quan algú fa una trapelleria li donen dos copets a l'esquena i li diuen: Au va! Sigues més bon nen i que no torni a passar. I tot solucionat!

Quan es tracta de trapelleries ja està bé aplicar aquest correctiu. Però això no ha estat cap trapelleria. I no és la primera vegada, ni la segona, ni... que es produeixen el que ells en diuen incidents. I curiosament el CSN sempre ho qualifica amb el nivell 1, o sigui el mínim. No serà perquè, al cap i a la fi, tota aquesta gent beuen del mateix lloc i viuen, precisament, de l'existència d'aquestes centrals?



Ah! I Ascó no és un cas únic. Avui mateix es donava a conèixer un altre incident referit a una central que està una mica més avall, al País Valencià. Llegiu la notícia. De moment d'aquest tampoc se'n parla gaire. Au, senyors del CSN, aneu a fer pam-pam al cul també als de la central de Cofrents.

Aquest altre video no és per posar-vos la por al cos però fa referència a uns fets que caldria mirar d'evitar que es tornin a repetir.




diumenge, 6 d’abril del 2008

Un tastet del Festival Internacional de Jazz Reus 2008



Del 27 de març al 5 d'abril Reus ha acollit la sisena edició del Festival Internacional de Jazz, organitzat per l'Associació d'Amics del Jazz, amb diverses propostes musicals dintre del gènere jazzístic. Propostes de tot tipus i per a totes les butxaques, des d'actuacions l'entrada de les quals rondava els 40 euros, destinades als més incondicionals, fins a d'altres de caire gratuït destinades a promocionar aquest gènere musical entre la gent del carrer.



Ahir dissabte al vespre, passant per la plaça del Castell vaig coincidir amb una d'aquestes actuacions gratuïtes, la de Castan & Domènech Sextet. Aquí en teniu un tastet.






dissabte, 5 d’abril del 2008

Aquest any follarem com folls

Segons el que he pogut llegir al blog El cabaret galàctic, un blog sobre Jaume Sisa i altres històries, el cantautor galàctic treurà nou disc aquest mes d'abril. El títol del disc és Ni cap ni peus.

I com a promoció del disc s'ha escollit el tema Aquest any follarem com folls (a veure si és veritat...). El que hi ha entre parèntesi és un afegit meu, com us podeu imaginar.

Aquí teniu el video promocional de la cançoneta:






Per cert que aquest títol per a un disc no és inèdit. Fa uns quants anys un grup ja desaparegut de Tarragona, els Mí-te'ls, ja van titular així un disc. El Ni cap ni peus dels tarragonins, editat els anys 90 del segle passat, era encara en format vinil. El cap era la cara A i els peus la cara B del disc. Incloia els temes No vull treballar, El lloc on vaig néixer, Cabrons, Woody, T'equivoques noi, Gordo, Nena nena, Història, Deixeu-me en pau, Fins al cul, Ho sento Lluís i Alonso.

Podeu trobar una còpia de seguretat d'aquest disc
aquí.


dijous, 3 d’abril del 2008

Seré el blocaire de la setmana que ve

El programa Club Cultura de l'emissora reusenca Punt 6 Ràdio, conduït per Sílvia Sagalà, és un magazine de tarda que podeu escoltar cada dia, de dilluns a divendres, des de quarts de cinc fins a les set.

Els dimecres el Club Cultura destina uns minuts a entrevistar algun dels nombrosos blocaires del Camp de Tarragona.

De moment ja són 12 els i les blocaires que han dit la seva a través de les ones del 99.8 de la FM. Podeu reescoltar aquestes entrevistes a través del podcast que trobareu al bloc
Percepcions.

El joc consisteix en què cada setmana, al final de l'entrevista, el blocaire entrevistat ha de designar qui vol que sigui el convidat de la setmana següent.

Ahir dimecres li va tocar el torn al Jordi Escoda, propietari de l'àudiobloc
De bon matí, el qual fou escollit la setmana anterior pel seu Tet Lo Consueta de Reus, o sigui el Bonaventura Escoda (Bona per als amics).

El Jordi, igual com han de fer tots els qui passen setmanalment pel programa, havia de passar la pilota a algú altre per tal que vagi al programa de dimecres vinent. I m'ha tocat a mi recollir aquesta pilota que entomo encantat, tot sigui dit.

Així que ja ho sabeu. Dimecres que ve em tocarà anar fins a Punt 6 Ràdio i contestar les preguntetes de la Sílvia. Confio que no sigui massa dura i que no faci preguntes complicades, que en això de passar examens orals vaig una mica desentrenat.

És curiós perquè, com a locutor de l'emissora, tal com podeu llegir al perfil d'aquí al costat, he fet en diverses ocasions d'entrevistador. En canvi, fins ara, mai m'havia tocat el paper d'entrevistat.

I és clar.. hauré de començar a pensar a qui li passo la pilota de cara a la setmana següent.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Qui diu que tots els funcionaris són iguals?

Definitivament queda clar que no tot el funcionariat té el mateix ritme de treball. Veiem-ne alguns exemples.

Aquí tenim una funcionària japonesa:



Aquesta altra és una típica funcionària espanyola:



No he trobat cap video de com treballa una funcionària catalana però segur que les catalanes es troben en un terme mig: no treballen de manera tan estressant com les japoneses però tampoc són tan dropes com les espanyoles.

Però sigui dropa o massa treballadora potser el més xungo és trobar-te amb una funcionària assassina...




Sobretot no oblideu que aquest post està escrit en clau d'humor i sense cap intenció d'ofendre cap funcionari ni funcionària.

Que també ens mereixem riure de tant en tant!