El 25 d'abril de 1707 les tropes catalanes eren derrotades per l'aliança franco-espanyola de Felip V. D'aquesta manera s'iniciava l'ocupació del territori català. La resistència fou ferotge, acarnissada. Els nostres avantpassats van defensar amb la pròpia vida la seva independència, la nostra llibertat. Però les forces eren desiguals. Set anys més tard queia Barcelona i finalment el 1715 ho feia Mallorca. La federació catalano-aragonesa, els Països Catalans, com a entitat nacional independent, passava a la història sota la repressió i el "derecho de conquista" dels espanyols. El Decret de Nova Planta n'estipularia els termes: persecució sense treva a la pròpia existència del fet català, un dels primers genocidis nacionals de la història moderna.
L'any passat s'acompliren 300 anys d'aquesta derrota. Enguany ja en són 301. I els Països Catalans segueixen ocupats pels successors d'aquell borbó.
El cant dels maulets (Al Tall i Obrint Pas)
1 comentari:
Visca Catalunya Lliure i Visca els paios collonuts com tu.
Publica un comentari a l'entrada