Ciutòpolis, l'esperada òpera rock de Roger Benet

Feia força temps, ben bé quatre anys, que el cantautor (o bandautor com s'anomena ell mateix) tarragoní Roger Benet comentava que estava preparant una òpera rock i que volia que fos un espectacle diferent al que ens tenia acostumats fins ara, sense perdre, això sí, el seu estil peculiar.

Després d'aquests quatre anys de preparació, el nou treball ha vist finalment la llum i arriba al públic amb el títol de 'Ciutòpolis'. Un disc que ha estat possible, com tantes altres propostes musicals i culturals en general, gràcies a les diferents col·laboracions en el projecte de micro-mecenatge que el Roger va endegar fa uns mesos.

Divendres 11 d'abril, en el marc de la 20a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, Roger Benet va fer la presentació al Teatre Metropol de la seva ciutat natal. 

Per a l'ocasió comptava amb un bon nombre de coneguts i reconeguts músics. A més del grup que l'acompanya habitualment, els Oximorònics (Dani Catena, Jorge Varela, Àngel Arroyo, Toni Just i Pep Espasa), es presentava també la Vicens Martín Dream Big Band que va preparar uns arranjaments especials. Vicens Martín ha estat el creador i director de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. En la seva constant recerca musical ha creat la seva pròpia orquestra: la Dream Big Band, formació amb la qual ha editat el disc 'Els fruits saborosos'. A aquesta munió de músics s'hi afegia el percussionista David Rincón, de manera que l'escenari del Teatre Metropol aplegava un total de 18 músics.

Amb una veu, com la que podem escoltar en qualsevol tren o metro, anunciant la "propera parada Ciutòpolis" comença l'espectacle. A través de la música anem vivint les diferents sensacions i vicissituds del personatge que acaba d'arribar a aquesta ciutat utopia. Moments trepidants, moments tensos, moments relaxats, instants de solitud enmig del brogit i de l'anar i venir de la gent... Un cúmul de sensacions que la combinació dels diversos instruments s'encarrega de transmetre al públic i que passen per diferents estils musicals que van des dels ritmes més soul i jazz fins a melodies que ens recorden els millors moments del rock simfònic i progressiu. Les experiències vitals del personatge recorren així tots els camins de la música en les seves diferents vessants i mantenen l'expectació fins al darrer moment.

Després de desgranar cadascuna de les cançons i veient que el públic encara en volia més, ens van oferir un bis del tema més canyero, segons confessava el mateix Roger.

En definitiva, un espectacle altament recomanable que, de ben segur, hi haurà ocasió de tornar a veure. De moment no hi ha un calendari de noves presentacions de manera immediata. Restarem atents a les novetats.

Jazz, pintxos i gintònic

No és cap títol de pel·lícula o de disc, tot i que també ho podria ser. Aquests tres elements seran presents en l’oci de la ciutat de Reus dels propers dies.

Comencem parlant del 10è Festival Internacional de Jazz de Reus, ‘Memorial Jaume Juan Magriñà’. Arribem al desè aniversari d’aquest ja consolidat festival que forma part de la programació cultural de primavera de la nostra ciutat. L’edició d’ enguany comença divendres 16 de març i s’allargarà fins el dia 25. Hi haurà un total de 10 actuacions repartides per diversos escenaris de la ciutat al llarg dels també 10 dies que dura el festival.

Tot i els ajustaments de pressupost que pateix darrerament qualsevol esdeveniment cultural, en aquesta desena edició es podrà seguir gaudint d’artistes de renom de l’escena internacional i també de gent de casa, amb actuacions de músics de la ciutat de Reus i del Camp de Tarragona. El concert inaugural del festival serà dissabte a 2/4 de 10 de la nit al Teatre Bartrina i anirà a càrrec de la cantant i pianista nord-americana Dena DeRose que actuarà en formació de trio, acompanyada de Mario Gonzi a la bateria i Reggie Johnson al contrabaix. A més a més, aquest concert comptarà amb un convidat especial, el trompetista català Raynald Colom.

Com a novetat cal fer esment també a l’exposició dels cartells dels deu anys del Festival Reus Jazz i de les fotografies de diversos músics que han passat per les diferents edicions fetes per la fotògrafa Anna Crespo. L’exposició es podrà veure a la Llotja de Reus durant els dies de celebració del festival.

Per veure la programació completa del festival cliqueu aquí.

Aquest dijous 15 de març comença l’anomenada Ganxet Pintxo Challenge 2012. Després de la primera edició de la ruta de tapes Ganxet Pintxo, que tingué lloc el mes de novembre passat, aquesta segona edició comença avui i s’allargarà fins el proper dia 1 d’abril. 

En aquesta edició participen 62 establiments de restauració reusencs Cadascun d’ells ofereix el pintxo que han preparat per a l’ocasió acompanyat d’una canya de cervesa o una copa de vi a un preu de 2,50 euros.

Inicialment s’havia dit que la idea d’aquesta edició de primavera era que les persones que degustin els pintxos decideixin amb les seves votacions quins seran els 40 finalistes que participaran en l’edició de tardor, prevista per al proper mes de novembre. De tota manera, informacions de darrera hora parlen de la possibilitat que en l’edició de tardor participi el mateix nombre d’establiments que en aquesta edició de primavera. Així doncs caldrà estar atents a la decisió que es prengui en aquest sentit. 

Si us voleu descarregar la guia cliqueu aquí.

Coincidint, pel que fa a dates, amb la ruta Ganxet Pintxo, es posa en marxa a Reus la primera ruta del gintònic. Una sèrie d’establiments d’oci nocturn s’han posat d’acord per organitzar la que s’anomena com a Gintònic Arlon Tour. En total seran 21 els locals que oferiran aquest combinat a un preu de 5 euros. Cada establiment farà la seva creació particular prenent com a base els elements principals d’aquest combinat, la tònica i la ginebra. 

Personalment, tinc intenció de treure el cap en alguna de les actuacions del Festival de Jazz i segur que d’aquí a l’1 d’abril també caurà algun que altre pintxo. Pel que fa al gintònic he de dir que aquest no ha estat mai un dels meus combinats preferits, així que no crec que m’hi veieu gaire per aquesta ruta.

VII Festival internacional de jazz de Reus

Amb l'acte previ d'avui dijous s'inicia la setena edició del Festival internacional de jazz de Reus que s'allargarà fins el dissabte 25 d'abril.

Si voleu conèixer tota la programació del festival cliqueu aquí.

El festival compta amb diverses propostes musicals entre les quals podem trobar artistes de renom. En el cas de les actuacions més destacades, però, els preus de les entrades per accedir a l'espectacle són força elevats i, tenint en compte els temps de crisi per als quals passem tots plegats, assistir al festival pot picar la butxaca de molta gent.

Recordo que les primeres edicions d'aquest festival podíem trobar actuacions més variades i assequibles, algunes d'elles de caràcter gratuït. Els organitzadors manifestaven que amb això volien apropar el jazz a tots els públics, no només a aquells que ja estan ben interessats per aquest gènere musical.

Els darrers anys, en canvi, dóna la sensació (i és una opinió personal) que no es té tan en compte aquest apropament al públic en general.

Si el que es vol és que aquest sigui un festival més aviat elitista i dirigit només a un públic especialitzat o entès en la matèria jazzística ja pot continuar per aquest camí. En canvi, si el que es vol és donar un major ressó i apropar aquest interessant gènere musical a tot el públic en general, penso que potser caldria plantejar-se fer-lo més assequible econòmicament a aquest públic.

Torno a repetir que és una opinió personal, a la vista de l'evolució que he anat veient en aquest festival, i com a tal perfectament discutible i contrastable.

Un tastet del Festival Internacional de Jazz Reus 2008

Del 27 de març al 5 d'abril Reus ha acollit la sisena edició del Festival Internacional de Jazz, organitzat per l'Associació d'Amics del Jazz, amb diverses propostes musicals dintre del gènere jazzístic. Propostes de tot tipus i per a totes les butxaques, des d'actuacions l'entrada de les quals rondava els 40 euros, destinades als més incondicionals, fins a d'altres de caire gratuït destinades a promocionar aquest gènere musical entre la gent del carrer.

Ahir dissabte al vespre, passant per la plaça del Castell vaig coincidir amb una d'aquestes actuacions gratuïtes, la de Castan & Domènech Sextet. Aquí en teniu un tastet.

Nit de Dixie

Aquesta nit de divendres mentre alguns reusencs feien la primera edició de la 'Ruta dels 20 bars', o la 14M 20B, tal com podeu llegir en aquest bloc i en aquest altre, jo he optat per agafar el cotxe i traslladarme a la veïna ciutat de Tarragona per fer una altra ruta, la del Dixie.

Tal com us comentava al post anterior, aquests dies té lloc el Festival Internacional de Dixieland i m'ha fet gràcia anar a fer un tastet aprofitant les anomenades Dixies Golfes, incloses en la programació. Hi ha actes del festival durant tot el dia però aquestes són les millors hores per a la gent que treballem i que, a més a més, som més aviat noctàmbuls.

Després de passar per alguns locals ben atapeïts de gent on pràcticament no s'hi cabia he anat a parar a la Cerveseria Kennedy's, situada a la Part Alta (prop de la plaça del Rei). Allí també es feia difícil entrar. Així que els primers minuts me'ls he passat a la porta. Però a poc a poc he pogut anar entrant fins arribar a la barra. Assaborint una Guinness m'he disposat a seguir les evolucions dels Cottas Club Jazz Band de Portugal, una formació que ja va ser present a l'edició de l'any passat.

Al llarg de més d'una hora i mitja hem pogut escoltar les melodies més conegudes de la música dixie des dels anys 20 fins als anys 50. Es feia inevitable deixar-se emportar per la música i moure's al ritme de la banda. Al final de l'actuació els components de la Cottas Club han baixat de l'escenari i han interpretat el darrer tema envoltats pel públic que omplia la cerveseria i acompanyava els sons dels instruments picant de mans. Sens dubte un final apoteòsic.



Abans de tornar cap a casa encara he tret el cap una estona a la Dixie jam que, com a darrer acte de la nit, tenia lloc al local de la Colla Xiquets de Tarragona. Això sí, sense beure res més perquè sobrepassar el límit d'una pinta de Guinness ja hauria pogut significar posar en perill els punts del carnet. Encara que no es veia gaire moviment d'agents interessats a fer bufar al personal. Devien estar ballant dixie també...

:)

Recordeu que encara teniu el que queda de cap de setmana per gaudir del festival.

15è Festival Internacional de Dixieland de Tarragona

Un any més, i ja en van 15, la ciutat de Tarragona organitza una nova edició del Festival Internacional de Dixieland.

Des d'aquest dimarts 11 de març i fins el proper diumenge els carrers i diversos locals tarragonins s'ompliran de música jazz de diferents èpoques i especialment de jazz a l'estil New Orleans, l'anomenat Dixieland o simplement Dixie.

La programació abarca totes les hores del dia. I de la nit. Així, des dels més noctàmbuls fins als més matiners, tothom trobarà en un racó o altre de la ciutat i a qualsevol hora la possibilitat de desconnectar de la rutina diària i deixar-se emportar per aquests ritmes.

Hi haurà formacions de diferents països. També del País Valencià i del Principat. I una bona representació de grups del Camp de Tarragona.

Si hi voleu treure el cap i veure què es cou per allà només cal que feu una ullada al PROGRAMA DEL FESTIVAL.

Tete Montoliu. Per sempre.

Aquest dimarts 30 d'octubre al vespre, al Teatre Fortuny de Reus, hem pogut assistir a l'homenatge al pianista Tete Montoliu.

Enguany s'acompleixen 10 anys de la mort del Tete i, per aquest motiu, l'associació Amics del Jazz de Reus ha organitzat un homenatge a la figura del jazzista.

L'acte s'ha iniciat amb la projecció d'un audiovisual que resumia la carrera artística de Tete Montoliu. Hem pogut veure també un enregistrament d'una de les seves interpretacions al piano, el tema Jo vull que m'acariciïs.

La vidua de l'artista, Montserrat García-Albea, ha estat present i ha dirigit unes paraules emocionades al públic. Se li ha fet lliurament d'una placa dissenyada per l'escultor reusenc Ramon Ferran feta expressament per a l'ocasió.

Tot seguit ha començat el concert a càrrec dels pianistes Dado Moroni i Ignasi Terraza. Sens dubte dos virtuosos del piano.

Sense cap altre acompanyament musical, només amb els dos pianos, hem pogut gaudir de tot un seguit d'interpretacions, moltes d'elles corresponents al repertori de Tete Montoliu, i també algun altre clàssic del jazz. En ocasions els dos pianos interpretaven conjuntament. En d'altres cadascú feia el seu solo particular. En qualsevol dels casos ens podíem sentir envoltats de les melodies que nota rera nota s'endinsaven en l'interior de cadascun dels espectadors. Les interpretacions a duo del Dado i de l'Ignasi esdevenien veritables converses musicals entre els dos pianos. Preguntes, respostes, rèpliques, contrarrèpliques... per acabar conjuntant-se de tal manera que es feia difícil distingir entre els sons d'un o l'altre piano.

Cal dir també que aquesta era la primera vegada que tocaven conjuntament el Dado i l'Ignasi. Si no ens ho haguessin dit no ens ho hauríem ni imaginat tenint en compte la compenetració que ambdos mostraven a dalt de l'escenari.

En definitiva, durant més de dues hores hem gaudit de les interpretacions jazzístiques al piano d'aquest merescut homenatge al Tete.

L'única pega a esmentar potser seria una certa incomoditat de les butaques del Teatre Fortuny per a aquests espectacles de llarga durada. No hi ha dubte que, en qüestió de comoditat, les butaques del Teatre Bartrina guanyen les del Fortuny. Sigui dit únicament a tall d'anècdota.

L'homenatjat: Tete Montoliu


Els homenatjadors:

-Dado Moroni


-Ignasi Terraza