Referèndum Catalunya 1 octubre 2017 #votarem

Tota la informació a:

http://www.ref1oct.eu

http://www.xn--018haaa.ws/

Trobareu el lloc on votar a:

http://bit.ly/2wRaDcU

Informació i material de la campanya empaperem

Altres enllaços:

https://webdelsi.cat

https://assemblea.eu

http://cridademocracia.eu/

20 anys de l'Operació Garzón contra l'independentisme català

Aquests dies molts mitjans omplen el seu espai parlant del vintè aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona'92, però ben pocs fan referència a un altre 20è aniversari.

Coincidint amb la celebració olímpica, aquell any 1992 hi hagué també un seguit de detencions de persones relacionades amb l'independentisme.  Això succeïa no només a Catalunya sinó també al País Valencià. Fins i tot, en aquesta operació es va ordenar el registre de la redacció del setmanari El Temps, a  Barcelona, i es va detenir tres periodistes d'aquest mitjà. En aquesta ràtzia també foren detinguts un periodista del diari El Punt i un altre del Diari de Girona. L'actual director de Vilaweb, Vicent Partal, cofundador l'any 1983 del setmanari El Temps, explica els fets en aquesta entrevista a Catalunya Ràdio.

Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada. El jutge Baltasar Garzón, recentment condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver patit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat dels detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents.

Entrevista amb Ramon Piqué, un dels processats, al programa 'La nit al dia' del Canal 33, després de fer-se pública la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg a l'Estat espanyol per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures.

Enguany, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària ha impulsat el documental 'Operació Garzón contra l'independentisme català' per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El documental es va estrenar el 9 de juny passat al Teatre Principal d'Olot i es podrà veure en diverses poblacions al llarg de l'estiu. Per veure el tràiler d'aquest documental cliqueu aquí.

Per poder dur a terme la realització d'aquest documental es va crear un projecte a Verkami per tal de poder obtenir la financiació necessària mitjançant el novedós sistema del micromecenatge. La quantitat mínima de 6.000 euros establerta en el projecte es va superar amb escreix fins arribar als 10.725 euros gràcies al suport de 277 mecenes, entre els quals m'hi compto.

Sense senyal

http://www.vilaweb.cat/sense-senyal

Martxelo Otamendi parla del cas Egunkaria a Reus

El local del sindicat CGT ha aplegat més de 50 persones que han pogut conèixer d'aprop tant el naixement i evolució com el tancament del diari basc Egunkaria. La presentació de l'acte ha anat a càrrec de Jordi Martí Font.

Otamendi ha iniciat la xerrada parlant dels orígens del diari Egunkaria que va néixer l'any 1990. S'ha referit a la necessitat que hi havia en aquells moments de crear una publicació escrita exclusivament en euskara. Va ser així com va sorgir aquest projecte amb una visió de diari estàndard. És a dir, la informació que cobria no era només local sinó que s'hi podien trobar informacions d'actualitat d'allò que passava arreu del món, com a qualsevol altre diari. D'aquesta manera, l'equip de periodistes que integraven el diari es desplaçaven on calia per tal de poder obtenir la informació de primera mà i donar-la a conèixer als lectors.


Foto de l'acte gentilesa de maskoni

Egunkaria va tenir dos directors abans que aquest càrrec recaigués sobre Martxelo Otamendi. Això succeïa l'any 1993. Deu anys més tard, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenava el tancament cautelar del diari i feia 10 detencions. El motiu al·legat, en base a un informe sense fonaments provatoris previs, va ser la presumpta pertinença dels detinguts a ETA i el suposat finançament del diari per part de la banda armada. En els dies posteriors a la detenció alguns dels detinguts, entre els quals s'hi trobava el mateix Otamendi, van patir tota mena de tortures i vexacions per part del cos policial de la Guardia Civil.

Martxelo Otamendi ha continuat explicant que durant els anys següents al tancament es va endegar una investigació per part de l'Audiencia Nacional per tal de trobar les proves que motivessin les acusacions esmentades, cosa que no va ser possible perquè, tal com ha comentat Otamendi, "no es poden trobar proves d'uns fets inexistents".

L'any 2006, després d'un canvi de color polític en el govern de l'estat espanyol i la consegüent remodelació dels membres de l'estament judicial, la fiscalia va aconsellar que s'arxivés la causa per manca de proves.

De tota manera, ha seguit explicant Otamendi, l'Audiencia Nacional ha tirat endavant el judici sense acusació particular i donant resposta únicament a l'acusació popular exercida per AVT i Dignidad y Justicia, associacions vinculades estretament al Partido Popular i a la Guardia Civil. En aquest sentit, Martxelo Otamendi ha comentat que en el transcurs del judici la fiscalia es limita a dir que no té cap pregunta a fer i es manté en una actitud passiva.

El judici segueix un procediment força atípic ja que té lloc en sessions alternes. El 15 i 16 de desembre passat van tenir lloc les primeres sessions. Gairebé un mes més tard es va reprendre en una sessió de 3 hores el 12 de gener passat. Els encausats han estat convocats novament per als dies 25, 26 i 27 d'aquest mes i també per a finals del mes de febrer.

Tot i que l'actitud de la fiscalia podria fer pensar en un resultat favorable per als encausats, aquests no volen abaixar la guàrdia ni refiar-se'n ja que l'evolució d'aquest cas i altres actuacions del govern espanyol poden fer pensar que es vulgui establir una mena d'escarment al poble d'Euskal Herria. És per això que s'ha organitzat aquest seguit d'actes de solidaritat que començaven avui a Reus i continuaran els propers dies a València, Barcelona, Palma de Mallorca i Girona. També s'han previst actes a Saragossa i Madrid.


Aquesta no ha estat la primera vegada que Otamendi parla a Reus del cas Egunkaria. Ja ho va fer en la cinquena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter bianual organitza l'emissora Punt 6 Ràdio. Fou el mes de novembre del 2004. En aquella ocasió venia com a director del nou diari Berria, però va ser inevitable que, en el transcurs de la seva intervenció, es referís a les viscissituds viscudes arran de les detencions i el tancament d'Egunkaria.

Canvien els colors però no les maneres de fer

Els colors de la repressió...

Pot canviar el color de l'uniforme però la seva manera de fer segueix essent la mateixa de sempre. Ai de qui es posi en la trajectòria de les seves porres! És igual que siguis estudiant, periodista, un jubilat que passava per allí, un vianant... gent pacífica de tota mena. Siguis qui siguis, si goses creuar-te en el seu camí rebràs una bona surra.

Indignant! Molt indignant!!



Ni tan sols parlen la llengua pròpia del país que els paga el sou. Es poden escoltar perfectament expressions com vamos... fuera! en boca dels Mossos.

Aquí podeu veure un video enregistrat per l'Agència Catalana de Notícies, on es mostra com els Mossos ataquen deliberadament un grup de periodistes.



psssst... psssssttt... que vénen! que vénen!

JUNY, un poema contra l'opressió xinesa

El relleu del poema arriba als Països Catalans i és l'hora d'estar alerta i agafar-lo per tornar-lo a passar. Perquè aquesta és la veritable flama. Una flama en forma de poema que ha de recórrer tot el món a la recerca de les llibertats de les persones i dels pobles oprimits.

JUNY

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

Shi Tao (Traducció del xinès de Manel Ollé)

Locució del poema en català feta pel blocaire David Figueres:



Locució del poema en xinès feta pel seu autor Shi Tao:

20 de febrer, 5 anys del tancament d'Egunkaria

Aquest dimecres fa exactament 5 anys del tancament del diari Egunkaria.

El 20 de febrer del 2003, la guàrdia civil espanyola, per ordre de l'Audiència Nacional de Madrid, assaltà les oficines de la publicació, requisà documents i ordinadors, i detingué deu persones que feien part del personal de l'empresa o bé n'havien fet part prèviament.

Hi va haver moltes mostres de solidaritat amb els afectats.

El novembre de l'any passat un informe internacional va concloure que el tancament dels mitjans de comunicació Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria vulnerava l'article 20 de la constitució espanyola i els articles 10 i 15 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). L'estudi estava signat per quatre professors de dret de les universitats de Castelló, Florida (EUA), Utrecht (Països Baixos) i Göttingen (Alemanya), i elaborat a instàncies de la Direcció de Drets Humans de la conselleria de Justícia del govern basc.

Els acusats pel cas Egunkaria, per la seva banda, temen que l'Audiència Nacional espanyola els condemni sense proves, segons van explicar el mes passat en conferència de premsa.


Cinc anys després, coincidint amb les concentracions que es faran a tots els municipis bascos, s'ha organitzat també una concentració solidària a Barcelona, de 20.00 a 20.30 hores a la Plaça de Sant Jaume. L'acte el clourà Martxelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria.

De fet, mirant enrera en el temps, s'han donat altres casos de característiques similars. Sense comptar les detencions més recents de polítics abertzales a Euskal Herria, podem recordar també el cas d'independentistes i periodistes catalans detinguts el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, torturats i posats en llibertat més tard sense cap explicació.