L'actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola (2011-2013)

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha presentat i publicat un nou informe de Mèdia.cat titulat 'L'actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola (2011-2013)'.

L'informe abraça els dos primers anys de legislatura del Partit Popular i analitza les portades d'El País, El Mundo, ABC i La Razón. S'hi fa atenció especial a l'evolució creixent del nombre de notícies dedicades al territori català, la presència i la visió que s'ha donat del procés sobiranista, la corrupció i la gestió de l'economia.

El 21% de les notícies de portada sobre Catalunya publicades des de novembre de 2011 per la premsa de Madrid han posat el focus sobre el procés sobiranista, i en un 69% dels casos n'han donat una visió negativa. Aquesta és la principal conclusió de l'informe. L'estudi ha anat a càrrec de les periodistes Maria Manyosa i Vera Giró. 

Del total de 2.912 portades analitzades, en un 60% hi han aparegut una o més informacions relacionades amb qualsevol temàtica d'actualitat dels Països Catalans, el que suposa un total de 2.484 articles. El Mundo ha estat, amb 955 peces, el mitjà que ha dedicat més número de notícies a portada a aquests territoris, el doble que La Razón. Del total de notícies publicades pels quatre mitjans analitzats, el 22% posaven el seu focus sobre la corrupció i el 21% s'ha centrat en el procés sobiranista. De totes elles, en un 30% d'ocasions, les notícies sobre el procés sobiranista han estat tema de portada, en un 23% s'ha publicat com a segona noticia, i en un 14% se n'ha parlat en format breu. Un 69% d'aquests articles de portada donen una visió negativa del procés, aïllant les versions positives en un ínfim 1%. El 30% restant de les notícies s'han categoritzat com a neutres. La Razón és el diari que més cobreix el procés (el 32% de les notícies que publica en portada sobre Catalunya en parlen) i també és el que ho fa des d'una òptica més negativa. Un 83% de les notícies d'aquest rotatiu destaquen punts negatius, seguit a poca distància per ABC (81%), El Mundo (60%) i El País (48%). El rotatiu del Grup PRISA és l'única capçalera editada a Madrid en què les informacions sobre el procés categoritzades com a neutres (49%) superen les negatives.

L'informe també analitza el tractament sobre corrupció que han donat els diferents mitjans analitzats. El Mundo és el diari que més ha tractat aquest aspecte, amb un total de 277 notícies a portada, tres cops més que l'ABC i La Razón. Això és conseqüència de la intensa cobertura realitzada pel rotatiu d'Unidad Editorial sobre el cas Nóos, investigat pel jutjat de Palma. El País ha parlat a portada de corrupció en 106 ocasions. Tot i que les Illes Balears lideren el rànquing a l'hora de parlar de corrupció, El Mundo, ABC i La Razón han donat més rellevància a les informacions sobre corrupció a Catalunya que a les del País Valencià. En total hi ha hagut 186 notícies en portada sobre corrupció al Principat, i tan sols 82 del País Valencià. En el cas de l'ABC, les notícies sobre corrupció al Principat (56) superen les del País Valencià (5) i les Illes Balears (36). El cas Noos, a les Illes Balears, ha estat notícia en més de 200 ocasions per El Mundo, mentre que la resta de diaris n'han parlat molt menys de la meitat. 

A més del procés sobiranista i la corrupció, l'informe també analitza el tractament que han fet els diaris de la gestió econòmica dels governs català, valencià i balear, que ha estat el focus del 13% de les notícies en portada dels diaris analitzats. El diari que ha parat més esment en aquest tipus de notícies ha estat El País (16% de les notícies), seguit d'ABC i La Razón a molt poca distància (15%). Els quatre diaris han centrat les noticies sobre gestió econòmica a les accions del govern de Catalunya que, en un 58% dels casos les presentaven de forma molt crítica (xifra que baixa fins al 43% en el cas del País Valencià). Del total de notícies a portada sobre aquesta matèria, un 82% fan referència a Catalunya i d'aquestes, un 15% relaciona gestió econòmica i procés sobiranista. La Razón, ha estat el mitjà que més ha relacionat els dos aspectes. De les 83 notícies sobre gestió econòmica que ha publicat, una tercera part (30 notícies) parlen alhora de gestió econòmica i procés sobiranista. Pel que fa al País Valencià, només El País dedica una important cobertura al rescat de la Generalitat. La gestió econòmica del govern balear passa gairebé desapercebuda i torna a ser El País qui més la tracta amb, però, només cinc articles. 

L'informe s'acompanya d'un espai on line on es presenten les portades que s'han considerant més significatives. L'estudi es pot descarregar sencer de la web de Mèdia.cat mitjançant el següent enllaç:

http://www.media.cat/wp-content/uploads/2014/03/INFORME-ACTUALITAT-CATALANA-PORTADES-MADRID.pdf

Obrint Pas en acústic, travessia musical carregada de missatges

El mes de març passat els valencians Obrint Pas anunciaven una aturada indefinida després de 20 anys als escenaris. Un acomiadament del públic que farien mitjançant un seguit de concerts al llarg de tot un any: la gira Seguirem.

La gira va començar amb diversos concerts en format elèctric, un dels quals vam tenir ocasió de viure el mes de juny passat a les Barraques de Festa Major de Reus. Aleshores, el Parc de la Festa aconseguia un ple històric amb més de 10.000 persones que vam poder gaudir del directe potent al que ens tenen acostumats des de sempre els Obrint Pas.

Aquests darrers mesos de l'any la gira continua, combinant els concerts en format elèctric amb uns altres en format acústic. Un format que, segons el grup, va néixer ara fa vint anys quan començaven a tocar en ateneus i centres socials.

I Reus ha estat novament un dels llocs que han acollit un concert dels valencians, en aquesta ocasió en acústic. Divendres 11 d'octubre, el Teatre Bartrina s'omplia de gom a gom per tornar a viure el directe d'un grup que hem pogut veure en força ocasions. El mateix Xavi Sarrià, cantant de la formació, recordava, com ha fet altres vegades, el primer concert que van fer a La Palma en els seus inicis quan, recordava també, encara existia el Sarri, un d'aquells bars del rotllo que va ser un referent per a molt jovent de Reus i comarca durant els anys noranta.

El concert d'ahir divendres havia generat molta expectació, les entrades s'havien exhaurit dies abans i, atès que no eren entrades numerades, mitja hora abans de començar el concert el públic ja s'havia apressat a aconseguir un bon lloc. 

Passaven pocs minuts de les nou del vespre i els primers sons de l'espectacle acústic es començaven a deixar sentir. En un escenari on podíem veure diversos panells il·luminats amb les portades de tots els discos editats fins ara, un solo de viola de roda a càrrec d'Abel García anava donant pas a la resta de components del grup. 

Des d'un primer moment l'espectacle acústic aconsegueix crear un clima íntim i personal, sense deixar de banda la vessant reivindicativa i de denúncia social que ha caracteritzat des de sempre les cançons dels Obrint Pas. 

La incorporació d'instruments com la viola de roda, el llaüt, panderos, percussions o un contrabaix, a més de l'habitual dolçaina i les guitarres, crea un clima que ens porta a fer una travessia musical que, al mateix temps, està carregada de missatges de tota mena. No manquen les referències a fets d'actualitat com ara les tragèdies dels naufragis d'immigrants a Lampedusa o el també recent cas dels terratrèmols a causa del projecte Castor. Denúncia social, reivindicació, defensa de la llengua, comentaris a l'entorn de les lluites del professorat, tot ben amanit amb les cançons més noves i les més antigues a les quals imprimeixen uns sons molt mediterranis creant una atmosfera que fa viure d'una manera força diferent cadascuna de les cançons. Amb l'afegit d'un públic que també participa picant de mans en els moments que cal fer-ho, taral·larejant cançons o jugant a una mena de karaoke entre la dolçaina de Miquel Gironès i les veus del públic.  

Els bisos comencen de la mateixa manera que el concert. El solo de viola de roda va donant pas a la resta del grup i en aquests bisos els Obrint Pas ens ofereixen alguns dels temes més emblemàtics com 'Som' o 'La Flama'. El concert va pujant d'intensitat i el públic ja té ganes d'aixecar-se del seient i ballar, tot i que es manté la màgia de l'acústic.

Els Obrint Pas s'acomiadaven del públic reusenc, després de gairebé dues hores de concert, amb una emotiva versió de 'La Moixiganga', tot un himne seguit dempeus per tots els assistents.

La gira en format elèctric seguirà durant els propers mesos per Eivissa, Girona, Alemanya, EUA, Mèxic, Palma, Iruña i Tavernes de la Valldigna. Al mateix temps presentaran l'acústic en diverses poblacions de Catalunya i el País Valencià. De cara al 2014 els Obrint Pas anuncien tres concerts acústics especials a València, Barcelona i Palma i l'enregistrament d'un disc en directe en aquest format. 

'Catalunya vol viure en llibertat', un gran macroconcert i una gran festa

'Catalunya vol viure en llibertat' va ser el lema del concert que es va organitzar el 29 de juliol del 1992 al Parc de la Devesa de Girona per donar suport als detinguts de l'operació Garzón. 

Vint anys després, el mateix dia i amb el mateix lema, un total de 35 artistes i grups van oferir la seva música en un macroconcert que començava a les vuit del vespre i s'allargava fins passades les dues de la matinada. Inicialment s'havia anunciat la presència de 34 cantants i grups, però no es descartava alguna sorpresa. La sorpresa que va arrodonir la xifra de participants fins els 35 va ser l'actuació de la Companyia Elèctrica Dharma que va retornar per un dia a l'escenari per participar en aquesta festa.

Hores abans del concert ja es podia veure pels carrers de Girona força gent 'preparada' per a l'ocasió. Desfilades de senyeres, estelades o samarretes amb símbols catalans diferenciaven força bé les persones que es trobaven allí per assistir al concert de les altres persones que, simplement feien turisme o desenvolupaven les seves activitats quotidianes. 

Situant-nos ja al Camp de Mart del Parc de la Devesa, indret escollit per a la celebració del concert, després d'una prèvia que va comptar amb les sardanes de La Principal de la Bisbal, Aires de Girona i la Lira Vendrellenca i les percussions de Bloc Quilombo, el macroconcert es va estructurar en tres blocs. El primer bloc va començar amb l'espectacle d'animació a càrrec d'Àngel Daban & Jordi Tonietti per donar pas als grups Marge d'Error, Amelie, Macedònia (que estrenaven noves components), Els Cremats, Electrotoylets, Gospelians i Els Catarres. El presentador d'aquest primer bloc va ser Santi Arisa acompanyat del grup de percussió Xirois que, entre grup i grup, anaven oferint versions força particulars de cançons com Els Segadors o L'Estaca. 

Des d'un principi es va anar aplegant públic de totes les edats. Era fàcil veure pares acompanyant els seus fills, però també podríem parlar de la presència d'avis acompanyant els seus néts. Una munió de generacions aplegades al voltant de l'escenari, a estones, o passejant en altres moments per les diferents parades de l'anomenada Fira de la Llibertat instal·lada ben aprop. Fins i tot es va habilitar un espai d'inflables i atraccions diverses per als més petits. En el tema de l'avituallament hi va haver alguns moments que es van formar cues importants, per allò que passa que primer cal anar a buscar els tickets i després passar per la barra del bar. De tota manera aquests moments de més aglomeració eren força ben resolts per part dels voluntaris i voluntàries i en cap cas l'espera anava més enllà dels 10 o 15 minuts.

El segon bloc es va iniciar cap a quarts de deu del vespre i el protagonitzava bàsicament la cançó d'autor. L'entranyable i a la vegada punyent Pere Tàpias, amb el seu estil particular, es va encarregar d'obrir aquest bloc. Núria Feliu en aquesta ocasió no va cantar sinó que va recitar Josep Miquel Servià i Joan Sales. Poble que Canta, formació integrada per diverses corals d'arreu de Catalunya van interpretar un emotiu 'Cant de la Senyera' a més dels 'Segadors'. Tot seguit sortien a l'escenari Jaume Arnella amb Carles Belda. Les empordaneses De Calaix van fer diverses referències als incendis de feia una setmana a més de cantar a aquesta terra. Josep Tero, que venia de cantar amb força èxit a Grècia, va oferir dos dels seus temes més reivindicatius. El mallorquí Biel Majoral i el valencià Miquel Gil van prosseguir en la mateixa línia amb temes al voltant de la reivindicació de les llibertats i de la llengua. Tot seguit es va donar pas a qui s'autodefineix com un obrer de la música, Quico Pi de la Serra. S'havien anunciat diverses sorpreses i una d'elles va ser la presència a l'escenari de tots els músics participants acompanyant a l'uníson el Quico quan va interpretar la coneguda cançó 'Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol'. 

Una altra de les sorpreses de la nit, la gran sorpresa podríem dir, va ser quan es va anunciar que sortiria un grup que ens volia oferir una salutació musical dharmàtica. L'eufòria del públic es va desfermar amb l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma que va oferir una combinació dels temes 'La Muixeranga d'Algemesí', 'La presó del rei de França' i 'No volem ser'.

El segon bloc el van completar les actuacions de Refugi, amb Joan Reig, Canimas, Alfons Encinas i Terratombats.

Passada la mitjanit s'iniciava el tercer bloc d'actuacions, amb propostes de pop, rock i ska. Un bloc que iniciava Joan Dausà i Els Tipus d'Interès per continuar amb Pulpo Pop, Miquel Abras, Brams, Deskarats, Dekrèpits i The Gruixuts abans d'arribar al grup que havia de tancar la nit.

En aquests vídeos podeu veure alguns moments del macroconcert.

Tal com va passar en el concert de fa 20 anys, la darrera actuació va anar a càrrec del grup Kitsch de Banyoles, interpretant el tema 'Independència' que es pot trobar en el seu disc Kitsch 5, enregistrat l'any 1996. Aquest video recull aquesta actuació.

Després de 6 hores intenses de música i festa, els Kitsch van posar el punt final amb el seu so contundent i mostrant molta força a dalt de l'escenari, tota aquella força que han sabut transmetre al llarg de la seva carrera musical. Tot i que, com la resta de participants, només van interpretar dos temes va quedar ben patent que segueixen essent els Kitsch de sempre. 

Passava ben bé un quart d'hora del punt horari de les dues de la matinada i el públic va començar a prendre el camí de tornada cap a les seves destinacions, uns més aprop i d'altres més lluny, però de ben segur que totes les persones presents ens vam quedar amb el bon regust d'haver viscut una gran festa musical i també reivindicativa. 

El concert va aplegar més de 15.000 persones, segons fonts del diari El Punt Avui organitzador de l'acte.

Va ser una bona ocasió per veure una part de la música que es fa a la nostra terra i en la nostra llengua. Evidentment no hi éren tots però sí una bona representació. A més a més, alguns dels participants repetien actuació en relació al concert de l'any 1992. En concret, Santi Arisa,  Josep Tero, Joan Reig (en aquella ocasió amb Els Pets), Kitsch i la Companyia Elèctrica Dharma.

Abans del concert, l'Auditori de Girona es va omplir de públic per acollir la presentació del documental 'Operació Garzón, 20 anys després' del qual parlava en aquest mateix bloc fa uns dies.

A més de la projecció del documental, en el transcurs de l'acte es van fer diversos parlaments per part dels organitzadors i d'alguns dels encausats fa 20 anys, com ara Carles Bonaventura i Pep Musté, entre altres. També hi hagueren actuacions musicals a càrrec del grup de percussió Bloc Quilombo i de Titot i David Rosell, components de Brams, que van interpretar la cançó 'Sempre més'.

Si voleu veure un recull fotogràfic d'aquests actes cliqueu aquí.

20 anys de l'Operació Garzón contra l'independentisme català

Aquests dies molts mitjans omplen el seu espai parlant del vintè aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona'92, però ben pocs fan referència a un altre 20è aniversari.

Coincidint amb la celebració olímpica, aquell any 1992 hi hagué també un seguit de detencions de persones relacionades amb l'independentisme.  Això succeïa no només a Catalunya sinó també al País Valencià. Fins i tot, en aquesta operació es va ordenar el registre de la redacció del setmanari El Temps, a  Barcelona, i es va detenir tres periodistes d'aquest mitjà. En aquesta ràtzia també foren detinguts un periodista del diari El Punt i un altre del Diari de Girona. L'actual director de Vilaweb, Vicent Partal, cofundador l'any 1983 del setmanari El Temps, explica els fets en aquesta entrevista a Catalunya Ràdio.

Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada. El jutge Baltasar Garzón, recentment condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver patit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat dels detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents.

Entrevista amb Ramon Piqué, un dels processats, al programa 'La nit al dia' del Canal 33, després de fer-se pública la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg a l'Estat espanyol per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures.

Enguany, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària ha impulsat el documental 'Operació Garzón contra l'independentisme català' per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El documental es va estrenar el 9 de juny passat al Teatre Principal d'Olot i es podrà veure en diverses poblacions al llarg de l'estiu. Per veure el tràiler d'aquest documental cliqueu aquí.

Per poder dur a terme la realització d'aquest documental es va crear un projecte a Verkami per tal de poder obtenir la financiació necessària mitjançant el novedós sistema del micromecenatge. La quantitat mínima de 6.000 euros establerta en el projecte es va superar amb escreix fins arribar als 10.725 euros gràcies al suport de 277 mecenes, entre els quals m'hi compto.

Tots i totes som senyal

Davant la gravíssima agressió a la llibertat d'expressió i a la cultura que suposa el tancament de TV3 al País Valencià, la societat reusenca vol manifestar el seu rebuig més enèrgic.

Per aquest motiu, i de forma urgent, Òmnium Cultural Baix Camp i el Casal Despertaferro animen totes les entitats i persones de Reus que se sumin a la convocatòria d'una concentració davant l'Ajuntament el proper dilluns 21 de febrer a les 8 del vespre, coincidint amb la manifestació que tindrà lloc a València.

TOTS I TOTES SOM SENYAL!

Fem córrer la veu!

Apunta't a través de l'esdeveniment creat a facebook.

Sense senyal

http://www.vilaweb.cat/sense-senyal

Sense València no hi ha independència!

Manifest unitari de l’Esquerra Independentista - 9 d’octubre de 2008

Companyes i companys,

Avui 9 d'octubre tornem a eixir als carrers de València per reivindicar la incorporació de la ciutat de València als Països Catalans. Això esdevingué el 1238, i des d’aleshores, aquesta ciutat és part de la nació catalana, des de llavors ha tingut un paper important en la seua cultura, des de llavors ha esdevingut una peça imprescindible en la història dels Països Catalans que estem construint entre tots i totes. València és la clau que obri tots els panys, el mànec de la paella. És per aquest motiu que aquesta ciutat, i per extensió tot el País Valencià, rep tants atacs per part de l’espanyolisme, perquè saben com n'és d'important. I per això fan tants esforços des d'Espanya per tallar tots els vincles entre València i la resta de la nació catalana, i per això s'inventaren el blaverisme, un moviment feixista que fa unes setmanes mostrà la seua cara violenta a Gandia on agredí a les assistents al Correllengua d'aquesta ciutat.

I un any més, l'Esquerra Independentista trau al carrer la bandera de la ciutat de València, un símbol nostre, que no podem deixar en mans dels regionalistes ni dels espanyolistes. Aquesta bandera és part també de la cultura catalana.

Aquesta bandera és catalana!

L'any passat, l’Esquerra Independentista remarcà algunes qüestions que enllaçaven aquesta diada amb l'actualitat. I tot el que ha succeït en els darrers mesos ens dóna la raó. Ens preguntàvem què podíem fer els Països Catalans , al segle XXI, per posar fi a la condemna que pateix tres quartes parts de la humanitat? Què pot fer el Poble Treballador Català per posar fi a la barbàrie capitalista?

I aquest any, des de la Unió Europea que dissenya les polítiques neoliberals, i des dels estats espanyols i francès que executen els seus manaments, ens arriben dos atacs més: la “directiva de la vergonya”- destinada a la repatriació per la via ràpida d'immigrants que es troben a la UE -, i la normativa de les 65 hores – que permet l'allargament de la jornada laboral -. Són nous arguments que refermen les nostres anàlisis, que ens donen armes per refermar les nostres conviccions. Aquests nous arguments s'uneixen als que des de fa més de 300 anys ens lliguen als estats espanyol i francès, i que no ens permeten decidir el nostre futur.

Els atacs ens vénen des de fora, de la Unió Europea, d'Espanya i de França, que són els que hi tenen veu i vot. Però també des de dins dels Països Catalans. Què fan els partits autonomistes i regionalistes? Es conformen amb les engrunes que els deixen, tenen prou amb gestionar les seues respectives parcel·les, en intentar millorar uns estatuts que s'han demostrat no són cap solució per al Poble Català, i que res no poden davant la Constitución espanyola ni els seus tribunals. Una Constitució que, entre altres coses, ens imposa una monarquia borbònica hereva de Felip V i tots els botiflers que cremaren la ciutat de Xàtiva. Avui, com fa un any arreu de les comarques catalanes, els i les independentistes continuem cridant que els catalans i les catalanes ni tenim rei ni en volem!!!


Podeu llegir la resta del manifest aquí.

Avui com ahir (Obrint Pas)

Va ser a la tardor dels anys que ens han fet
i encara volen cendres pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir
construim nous camins.
Avui com demà
seguirem endavant.

Va ser la primavera dels anys que hem viscut
i encara veig com brillen avui els teus ulls,
quan prenem els carrers, escenaris del teu temps,
revoltes que han tancat les ferides dels teus punys

I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.
I mai no deixes mai de lluitar contra el poder,
mai no deixes mai de plantar cara al poder.
Ahir, avui i demà sempre contra el poder!

Costa tornar a agafar el ritme...

És curiós, però després de quatre dies aprofitats per fer una escapada i desconnectar de la rutina diària costa tornar a agafar el ritme. Sobretot si arribes a l'oficina i et trobes amb una acumulació de coses per fer. La mateixa acumulació que tinc cada final de mes, és clar, però amb la ressaca afegida després de tanta festa.

Potser també ho fa el vent que està bufant exageradament per aquestes comarques i que ens altera una mica les neurones. O ens les fa tornar més dropes.

En fi, si aneu aquí veureu les fotos de la meva escapada per terres valencianes.

I aquests són els videos...