dijous, 9 d’octubre del 2008

Sense València no hi ha independència!





Manifest unitari de l’Esquerra Independentista - 9 d’octubre de 2008

Companyes i companys,

Avui 9 d'octubre tornem a eixir als carrers de València per reivindicar la incorporació de la ciutat de València als Països Catalans. Això esdevingué el 1238, i des d’aleshores, aquesta ciutat és part de la nació catalana, des de llavors ha tingut un paper important en la seua cultura, des de llavors ha esdevingut una peça imprescindible en la història dels Països Catalans que estem construint entre tots i totes. València és la clau que obri tots els panys, el mànec de la paella. És per aquest motiu que aquesta ciutat, i per extensió tot el País Valencià, rep tants atacs per part de l’espanyolisme, perquè saben com n'és d'important. I per això fan tants esforços des d'Espanya per tallar tots els vincles entre València i la resta de la nació catalana, i per això s'inventaren el blaverisme, un moviment feixista que fa unes setmanes mostrà la seua cara violenta a Gandia on agredí a les assistents al Correllengua d'aquesta ciutat.

I un any més, l'Esquerra Independentista trau al carrer la bandera de la ciutat de València, un símbol nostre, que no podem deixar en mans dels regionalistes ni dels espanyolistes. Aquesta bandera és part també de la cultura catalana.

Aquesta bandera és catalana!

L'any passat, l’Esquerra Independentista remarcà algunes qüestions que enllaçaven aquesta diada amb l'actualitat. I tot el que ha succeït en els darrers mesos ens dóna la raó. Ens preguntàvem què podíem fer els Països Catalans , al segle XXI, per posar fi a la condemna que pateix tres quartes parts de la humanitat? Què pot fer el Poble Treballador Català per posar fi a la barbàrie capitalista?

I aquest any, des de la Unió Europea que dissenya les polítiques neoliberals, i des dels estats espanyols i francès que executen els seus manaments, ens arriben dos atacs més: la “directiva de la vergonya”- destinada a la repatriació per la via ràpida d'immigrants que es troben a la UE -, i la normativa de les 65 hores – que permet l'allargament de la jornada laboral -. Són nous arguments que refermen les nostres anàlisis, que ens donen armes per refermar les nostres conviccions. Aquests nous arguments s'uneixen als que des de fa més de 300 anys ens lliguen als estats espanyol i francès, i que no ens permeten decidir el nostre futur.

Els atacs ens vénen des de fora, de la Unió Europea, d'Espanya i de França, que són els que hi tenen veu i vot. Però també des de dins dels Països Catalans. Què fan els partits autonomistes i regionalistes? Es conformen amb les engrunes que els deixen, tenen prou amb gestionar les seues respectives parcel·les, en intentar millorar uns estatuts que s'han demostrat no són cap solució per al Poble Català, i que res no poden davant la Constitución espanyola ni els seus tribunals. Una Constitució que, entre altres coses, ens imposa una monarquia borbònica hereva de Felip V i tots els botiflers que cremaren la ciutat de Xàtiva. Avui, com fa un any arreu de les comarques catalanes, els i les independentistes continuem cridant que els catalans i les catalanes ni tenim rei ni en volem!!!


Podeu llegir la resta del manifest aquí.



Avui com ahir (Obrint Pas)

Va ser a la tardor dels anys que ens han fet
i encara volen cendres pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir
construim nous camins.
Avui com demà
seguirem endavant.

Va ser la primavera dels anys que hem viscut
i encara veig com brillen avui els teus ulls,
quan prenem els carrers, escenaris del teu temps,
revoltes que han tancat les ferides dels teus punys

I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.
I mai no deixes mai de lluitar contra el poder,
mai no deixes mai de plantar cara al poder.
Ahir, avui i demà sempre contra el poder!