'Catalunya vol viure en llibertat' va ser el lema del concert que es va organitzar el 29 de juliol del 1992 al Parc de la Devesa de Girona per donar suport als detinguts de l'operació Garzón.
Vint anys després, el mateix dia i amb el mateix lema, un total de 35 artistes i grups van oferir la seva música en un macroconcert que començava a les vuit del vespre i s'allargava fins passades les dues de la matinada. Inicialment s'havia anunciat la presència de 34 cantants i grups, però no es descartava alguna sorpresa. La sorpresa que va arrodonir la xifra de participants fins els 35 va ser l'actuació de la Companyia Elèctrica Dharma que va retornar per un dia a l'escenari per participar en aquesta festa.
Hores abans del concert ja es podia veure pels carrers de Girona força gent 'preparada' per a l'ocasió. Desfilades de senyeres, estelades o samarretes amb símbols catalans diferenciaven força bé les persones que es trobaven allí per assistir al concert de les altres persones que, simplement feien turisme o desenvolupaven les seves activitats quotidianes.
Situant-nos ja al Camp de Mart del Parc de la Devesa, indret escollit per a la celebració del concert, després d'una prèvia que va comptar amb les sardanes de La Principal de la Bisbal, Aires de Girona i la Lira Vendrellenca i les percussions de Bloc Quilombo, el macroconcert es va estructurar en tres blocs. El primer bloc va començar amb l'espectacle d'animació a càrrec d'Àngel Daban & Jordi Tonietti per donar pas als grups Marge d'Error, Amelie, Macedònia (que estrenaven noves components), Els Cremats, Electrotoylets, Gospelians i Els Catarres. El presentador d'aquest primer bloc va ser Santi Arisa acompanyat del grup de percussió Xirois que, entre grup i grup, anaven oferint versions força particulars de cançons com Els Segadors o L'Estaca.
Des d'un principi es va anar aplegant públic de totes les edats. Era fàcil veure pares acompanyant els seus fills, però també podríem parlar de la presència d'avis acompanyant els seus néts. Una munió de generacions aplegades al voltant de l'escenari, a estones, o passejant en altres moments per les diferents parades de l'anomenada Fira de la Llibertat instal·lada ben aprop. Fins i tot es va habilitar un espai d'inflables i atraccions diverses per als més petits. En el tema de l'avituallament hi va haver alguns moments que es van formar cues importants, per allò que passa que primer cal anar a buscar els tickets i després passar per la barra del bar. De tota manera aquests moments de més aglomeració eren força ben resolts per part dels voluntaris i voluntàries i en cap cas l'espera anava més enllà dels 10 o 15 minuts.
El segon bloc es va iniciar cap a quarts de deu del vespre i el protagonitzava bàsicament la cançó d'autor. L'entranyable i a la vegada punyent Pere Tàpias, amb el seu estil particular, es va encarregar d'obrir aquest bloc. Núria Feliu en aquesta ocasió no va cantar sinó que va recitar Josep Miquel Servià i Joan Sales. Poble que Canta, formació integrada per diverses corals d'arreu de Catalunya van interpretar un emotiu 'Cant de la Senyera' a més dels 'Segadors'. Tot seguit sortien a l'escenari Jaume Arnella amb Carles Belda. Les empordaneses De Calaix van fer diverses referències als incendis de feia una setmana a més de cantar a aquesta terra. Josep Tero, que venia de cantar amb força èxit a Grècia, va oferir dos dels seus temes més reivindicatius. El mallorquí Biel Majoral i el valencià Miquel Gil van prosseguir en la mateixa línia amb temes al voltant de la reivindicació de les llibertats i de la llengua. Tot seguit es va donar pas a qui s'autodefineix com un obrer de la música, Quico Pi de la Serra. S'havien anunciat diverses sorpreses i una d'elles va ser la presència a l'escenari de tots els músics participants acompanyant a l'uníson el Quico quan va interpretar la coneguda cançó 'Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol'.
Una altra de les sorpreses de la nit, la gran sorpresa podríem dir, va ser quan es va anunciar que sortiria un grup que ens volia oferir una salutació musical dharmàtica. L'eufòria del públic es va desfermar amb l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma que va oferir una combinació dels temes 'La Muixeranga d'Algemesí', 'La presó del rei de França' i 'No volem ser'.
El segon bloc el van completar les actuacions de Refugi, amb Joan Reig, Canimas, Alfons Encinas i Terratombats.
Passada la mitjanit s'iniciava el tercer bloc d'actuacions, amb propostes de pop, rock i ska. Un bloc que iniciava Joan Dausà i Els Tipus d'Interès per continuar amb Pulpo Pop, Miquel Abras, Brams, Deskarats, Dekrèpits i The Gruixuts abans d'arribar al grup que havia de tancar la nit.
En aquests vídeos podeu veure alguns moments del macroconcert.
Tal com va passar en el concert de fa 20 anys, la darrera actuació va anar a càrrec del grup Kitsch de Banyoles, interpretant el tema 'Independència' que es pot trobar en el seu disc Kitsch 5, enregistrat l'any 1996. Aquest video recull aquesta actuació.
Després de 6 hores intenses de música i festa, els Kitsch van posar el punt final amb el seu so contundent i mostrant molta força a dalt de l'escenari, tota aquella força que han sabut transmetre al llarg de la seva carrera musical. Tot i que, com la resta de participants, només van interpretar dos temes va quedar ben patent que segueixen essent els Kitsch de sempre.
Passava ben bé un quart d'hora del punt horari de les dues de la matinada i el públic va començar a prendre el camí de tornada cap a les seves destinacions, uns més aprop i d'altres més lluny, però de ben segur que totes les persones presents ens vam quedar amb el bon regust d'haver viscut una gran festa musical i també reivindicativa.
El concert va aplegar més de 15.000 persones, segons fonts del diari El Punt Avui organitzador de l'acte.
Va
ser una bona ocasió per veure una part de la música que es fa a la
nostra terra i en la nostra llengua. Evidentment no hi éren tots però sí
una bona representació. A més a més, alguns dels participants repetien
actuació en relació al concert de l'any 1992. En concret, Santi Arisa,
Josep Tero, Joan Reig (en aquella ocasió amb Els Pets), Kitsch i la
Companyia Elèctrica Dharma.
Abans del concert, l'Auditori de Girona es va omplir de públic per acollir la presentació del documental 'Operació Garzón, 20 anys després' del qual parlava en aquest mateix bloc fa uns dies.
A més de la projecció del documental, en el transcurs de l'acte es van
fer diversos parlaments per part dels organitzadors i d'alguns dels
encausats fa 20 anys, com ara Carles Bonaventura i Pep Musté, entre altres. També hi hagueren actuacions musicals a càrrec
del grup de percussió Bloc Quilombo i de Titot i David Rosell,
components de Brams, que van interpretar la cançó 'Sempre més'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada