Deslletament

Segons l'Enciclopèdia s'entén com a deslletament el final del període d'alletament natural. Afegeix que varia segons les espècies. En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet. Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel. Per a enllaçar amb el període d'alimentació normal d'animal adult hom empra llet artificial o pinso d'alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l'addició d'aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc. En les explotacions tradicionals les cries són separades de les mares quan ja no tenen llet.

Podríem fer un símil en el món polític i dir que el deslletament coincideix amb la fi del període de mandat. Aquell moment en que el personatge polític deixa la 'mamella' figurativament parlant, és a dir, el càrrec d'alcalde/alcaldessa, president/presidenta, regidor/regidora, conseller/consellera, diputat/diputada, etc.



Sovint el procés de deslletament en el terreny de la política costa més de dur a terme ja que el beneficiari de l'alletament s'aferra més a la 'mamella' (seient consistorial, escó, despatx...) i es resisteix a cedir el lloc que ha estat ocupant durant anys.

A Reus ja s'està començant a gestar la convocatòria d'eleccions municipals. I, com en tota gestació humana, el part tindrà lloc d'aquí a nou mesos, el mes de maig de l'any que ve, data en què els reusencs i les reusenques serem convocats novament a les urnes per tal de dir qui volem que mogui els fils de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera, ja s'ha començat a destapar la caixa dels trons que mostra la resistència al deslletament de la classe política. En podeu veure una mostra llegint aquí i també aquí.

I avui mateix, tal com podeu llegir aquí, l'alcalde reusenc s'ha mostrat també reticent a deixar el seu seient a les properes eleccions. És clar, després de 12 anys potser el que li passa és que el seient consistorial ja és gairebé com una perllongació del propi cos.

En fi, caldrà estar ben atents els propers mesos perquè, tal com us deia, la caixa dels trons tot just s'acaba de destapar. Veurem com peta la cosa!