I
Durant els esmentats primers deu anys d’existència de Ràdio Músic Club va nèixer, entre altres, un dels programes amb més antiguitat a l’emissora. Enguany ha complert els 18 anys en antena.
El programa Cops i Flames va ser creat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes l’any 1989. La idea d’iniciar un programa de música en català a Ràdio Músic Club va sorgir l’estiu del 1988 als locals d’El Llamp de Reus, a l’actual carrer General Moragues, seu de l’emissora Ràdio Tau. El Josep i el Jordi van començar en el món de la ràdio amb el programa que seria precedent del Cops i Flames. Es deia Çarabatana Oberta. Aquest programa es va deixar d’emetre a Ràdio Tau el setembre de 1989. Però des del 14 de gener d’aquell mateix any ja s’emetia el Cops i Flames a Ràdio Músic Club.
El 14 de març de 1989 Ràdio Músic Club va patir un tancament administratiu i es va veure forçada a aturar les seves emissions.
El 22 d’abril de 1989 hi ha una emissió especial de Ràdio Músic Club per la Diada de Sant Jordi. D’aquesta emissió se n’encarrega l’equip del Cops i Flames. L’objectiu era exigir al Govern Central el dret a retornar a les ones.
El 5 de juny de 1989 Ràdio Músic Club torna a emetre en fase de proves.
Els anys següents el programa Cops i Flames protagonitza diversos especials: 11 de setembre de 1990, per celebrar la Diada; 1 de gener de 1991, Especial Nit de Cap d’Any; 13 de gener de 1991, primera marató de 14 hores de música en català per commemorar el segon aniversari del programa; 22 de juny de 1991, emissió especial conjunta del Rock&Reus entre 8 emissores locals; 21 de març de 1992, emissió especial de 6 hores de rock a La Selva del Camp a càrrec de 6 emissores locals.
I ara em permetreu que parli una mica en primera persona perquè és a partir d’aquest any 1992 que entro a formar part de l’equip de l’emissora.
Des dels seus inicis, l'any 1982, l'havia escoltat de tant en tant l'emissora. I el programa Cops i Flames el vaig descobrir arran de la seva primera marató: les 14 hores de música en català que tingueren lloc el 13 de gener de 1991.
Des d'aquell moment vaig ser oïdor fidel del programa. Quan feien algun concurs i regalaven samarretes o discos trucava i tot. Llavors només s'hi podia participar per via telefònica als programes de ràdio. Encara no hi havia webs, emails, sms, blocs, fotologs ni altres invents per l'estil :)
Els primers dies d'agost del 1992 vaig passar per l'emissora a recollir un disc que havia guanyat. Era un disc del grup Coragre. Segur que a molts ni us sonarà aquest grup perquè no van estar gaire temps en actiu. Aquí podeu llegir una mica sobre la història d’aquest grup:
http://www.coragre.com/musica/mhistorial1.html
El Josep Cartanyà, conductor i com ja he dit co-fundador del programa, a més a més del disc em tenia preparada una altra sorpresa. Em va oferir entrar a formar part de l'equip del programa.
Tot i la meva sorpresa inicial i un cert temor perquè mai havia parlat davant d'un micròfon vaig pensar que podia ser una nova i divertida experiència. Per tant, no costava res provar-ho. I la vaig encertar de ple tenint en compte les moltes satisfaccions que m'ha donat i em segueix donant això de fer un programa de ràdio. Juntament amb mi es va incorporar també a l'equip aquell mateix agost la Montse Mallafrè. Poc després s'hi incorporaria Laura Poblet completant així l'equip de quatre persones que vam fer el mes de gener següent la marató de 24 hores per celebrar el quart aniversari del programa.
La marató de 24 hores de música en català del Cops i Flames tingué lloc el 17 de gener de 1993. Recordo que vam fer cartells i els vam anar a repartir per un munt de pobles. Llavors, tal com deia abans, no hi havia tants mitjans com ara per fer difusió d'una cosa d'aquestes.
Aquí teniu unes quantes imatges del desenvolupament de la que va ser segona marató del Cops i Flames. Després en vindríen més, com explicaré al seu moment.
Tingueu en compte que d'aquestes imatges ja fa 14 anys. Tota la gent que hi surt hem canviat una miqueta d'aspecte. Així que, si algun o alguna dels 'implicats' es veu per aquí i després em troba pel carrer.. no m'assassineu si us plau! ;)
Segueixo...
L’any 1994 Ràdio Músic Club canvia novament de local. El mes d’abril ens traslladem a l’indret on actualment continua havent-hi els estudis de Punt 6 Ràdio, al Raval de Robuster, número 7 principal, just entre el Campanar i la plaça de les Peixeteries Velles.
El trasllat va suposar el tancament d’emissions durant una setmana aproximadament. Recordo força anècdotes a l’hora de fer la mudança. Cotxes particulars i furgonetes deixades van servir per anar traslladant tot el material cap a la nova seu. I allò que no ens cabia als cotxes ho vam anar baixant a peu pel mig del carrer. Uns quants viatges amb taulons de fusta portats entre dues o tres persones, taules, cadires... i altres estris diversos.
També van ser força especials les sessions que vam destinar a l’acondicionament del nou local. Era i és un pis normal i corrent, amb els seus balcons, finestres, etcètera. Això obligava a insonoritzar les dues habitacions que anirien destinades a ser estudis d’emissió. A les ‘ordres’ d’un parell d’entesos en la col•locació de Pladur i aïllaments de fibra de vidre la resta anavem ajudant de la millor manera que sabíem tenint en compte que aquell no era ben bé el nostre ofici. Va coincidir que s’esqueia setmana santa quan feiem aquestes tasques i, vulguis o no, una feina així comporta fer un cert soroll. Quan va ser l’hora de passar la processó del silenci vam optar per respectar-la i aturar momentàniament el soroll. Amb tot un dels més conyons, el Tòful, anava cridant de tant en tant ‘semana santa en Sevilla’.. semana santa en Sevilla’. Treballavem però ens ho passavem la mar de bé. Així van anar passant els dies, fent hores i més hores i consumint pizza rera pizza fins que el local va quedar acondicionat de manera suficient com per reiniciar les emissions.
Feia pocs mesos que l’emissora havia optat ja pel nou nom de Punt 6 Ràdio. Aquest any 1994 també es demana a la Generalitat, com en tantes altres ocasions sense resultat positiu, la normalització administrativa de Punt 6 Ràdio.
El 1994 es va fer l’edició i distribució en cassettes del macro-espai radiofònic Dissidents i Captaires, primera producció tipus novela radiofònica de Punt 6 Ràdio, caracteritzada per un argument prou suggerent i mereixedora de ser promocionada públicament.
Es crea a Catalunya una xarxa entre entitats solidàries i emissores de ràdio comunitàries i municipals per elaborar diferents espais de ràdio dedicats a divulgar els aspectes de les cultures del món i informar de situacions que els afectin. La idea consisteix en elaborar tres programes autònoms, a Girona, Reus i Barcelona, enriquits amb l’aportació del treball divulgatiu i en coordinació de totes les entitats possibles de cada zona. Es compta amb el suport de la Fundació de Serveis de Cultura Popular de Barcelona, entitat que ha proposat la iniciativa.
Atès l’èxit d’assistència als tallers de ràdio efectuats a diferents centres docents de Reus es decideix fer tallers de ràdio als nostres estudis durant els mesos de juliol, agost i setembre, destinats a joves de 15 a 19 anys.
A començaments de l’any 1995, Punt 6 Ràdio fou guardonada amb el Premi Estímul, en l’apartat d’emissores locals o municipals, de la 38a edició dels Premis a la millor contribució a la radiodifusió cultural concedits per la Fundació Rafael Peris de Matadepera.
El programa Cops i Flames celebra el seu sisè aniversari amb la 'Festa dels 6 anys', un concert del grup Mai Toquem Junts al Cafè del Centre de Lectura. Aquest mateix any, el mes d'octubre, s'incorpora a l'equip Iolanda Pàmies.
L’obertura del 104.5 de Catalunya Ràdio ens obliga a canviar de freqüència (fins a aquell moment sortíem pel 104.7). Conscients d’aquesta arbitrarietat del govern autonòmic, no ens va quedar altre remei que endegar una nova campanya promocional per establir un efectiu pla de suport dels ciutadans i entitats de Reus i de la comarca. Malgrat l’ensurt del canvi de freqüència, els actes de celebració del 13è aniversari de l’emissora, el setembre de 1995, tingueren molt bon resultat participatiu.
El març de 1996 el programa La Caverna Màgica, dedicat a les noves músiques, celebra el quart aniversari amb un programa especial.
Per aquestes dates també s’organitza una campanya pública per aconseguir modificar la normativa tècnica elaborada per l’executiu central que obliga les ràdios culturals a emetre amb una potència de 10 wats.
El mes de maig de 1996 l’emissora compta amb la col·laboració d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili interessats en el periodisme.
El mes de juny d’aquest mateix any Punt 6 Ràdio rep la menció especial de la Generalitat de Catalunya dins l’apartat de cultura en la primera edició dels Premis Catalunya de Comunicació Local.
El mes de juliol el programa La Nit de Saturn, dedicat als contes, celebra el segon aniversari. Amics i oïdors es presentes als estudis de l’emissora amb l’objectiu d’explicar un conte o relat per antena. Jo mateix hi vaig participar llegint un relat que havia escrit feia poc i que es titulava ‘Ruta turística’.
El setembre de 1996 arriba el moment de celebrar els 14 anys. Aquest mateix mes Punt 6 Ràdio, juntament amb altres ràdios culturals de Catalunya, crea la Coordinadora de Ràdios Culturals a fi d’elaborar una estratègia conjunta que faci reconsiderar l’executiu central les condicions tècniques amb les quals es vol regularitzar aquest tipus de ràdio.
Arribem al mes de novembre. L’emissora i el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus signen un conveni de col·laboració per mitjà del qual es posa en antena un programa de ràdio anomenat El català al Punt.
El programa Cuando la Tierra se hace canto, adreçat a la comunitat llatinoamericana, es configura com l’espai representant de l’emissora a la xarxa Ones per a la Diversitat. Aquesta xarxa, fundada l’any 1994 i integrada per programes de ràdio sobre immigració, fou presentada a la ciutat de Reus. A més a més el programa Cuando la Tierra se hace canto celebrava aquest 1996 el seu 6è aniversari en antena.
A finals d’aquest any també es van presentar les Primeres Jornades de Comunicació a Reus, organitzades per l’Associació Punt 6 Ràdio i la Secció de Comunicació del Centre de Lectura. Des del mes de novembre de 1996 i fins el mes de juny de 1997 es va presentar una conferència o taula rodona mensual sobre el món de la comunicació. L’encarregada d’encetar aquestes primeres Jornades va ser l’escriptora i periodista Margarita Rivière, qui parlà sobre el poder i la comunicació.
En les edicions posteriors de les Jornades de Comunicació es va optar per concentrar tots els actes en un o dos caps de setmana.
L’any 1996 acaba, el mes de desembre, amb l’elaboració per part dels programes L’Alternador i Toc de Queda, dedicats a la música ‘independent’, d’una enquesta popular sobre els fets més representatius de l’any. També es fa una nova taula rodona, dins les Primeres Jornades de Comunicació a Reus, amb la intenció de conèixer la situació de la premsa comarcal en català. Els convidats són els directors dels tres rotatius existents a les comarques de Tarragona, Nou Diari, El Punt i Diari de Tarragona. Estudiants de la Facultat de Medicina de Reus inicien l’emissió d’un programa setmanal sobre temes que fan referència a la mateixa facultat.
En el proper capítol ens situarem ja a l’any 1997, l’any en què Punt 6 Ràdio celebrava el 15è aniversari amb un concert multitudinari...
ANAR AL CAPÍTOL III
1 comentari:
segueix segueix, i ves pensant a posar-ho tot amb un llibre
salut
Publica un comentari a l'entrada