XXX Aquelarre de Cervera: crònica d'una nit

Tal com havia previst, dissabte cap allà a les 7 de la tarda vaig sortir de Reus cap a Cervera amb intenció de veure l'Aquelarre que, per estrany que pugui semblar, encara no havia vist cap vegada en els 30 anys que fa que es celebra.

Vaig arribar a Cervera cap a 1/4 de 9 del vespre. Es veia molta gent caminant amunt i avall. Després de dedicar una mica de temps a trobar aparcament vaig anar cap a on veia que anava la gent fins que vaig arribar al davant mateix de la Universitat de Cervera.

Allí hi havia instal·lades les paradetes de la Fira del Gran Boc. Paradetes de productes esotèrics es combinaven amb d'altres d'artesans o els anomenats productes alternatius. Hi havia molta gent. Alguns més interessats, d'altres menys. Algunes tarotistes fins i tot tenien cua de gent que esperava una tirada de cartes. Com que no sóc gaire donat als temes esotèrics vaig anar fent el tomb a pas més aviat lleuger.



Quan ja arribava al final del recinte més interior de la Fira em vaig trobar (o ell em va trobar a mi, segons com es miri) a /suprunaman i senyora, un parell de fotologuers reusencs que encara no coneixia personalment. Curiosa manera de conèixe'ns personalment en terreny neutral. Després de comentar la jugada una estona acabo de veure la Fira i em disposo a sortir del recinte quan comencen a caure gotes. Les gotes es converteixen en un ruixat força important.

La gent es va amagant com pot i jo faig el mateix. Segueix plovent però ja no ho fa tan intensament. S'havien fet quarts de deu, així que era un bon moment per sopar amb algun dels diversos productes que s'oferien en les paradetes del voltant de la Universitat. Sopo buscant aixopluc sota l'entrada d'una botiga i, al cap de poca estona, deixa de ploure. Està clar que la munió de forces infernals que poblaven Cervera (bruixes, diables i altres bèsties diverses) van poder més que els déus de la pluja i, al final, quan va ser l'hora d'iniciar l'Aquelarre al cel cerverí no s'hi veia ni un núvol.

Mancava una hora per començar la cercavila i vaig anar a fer un tomb pels carrers. Baixo pel carrer Santa Anna cap al carrer Major i, més o menys a mig carrer, veig l'entrada al carreró de les Bruixes. M'endinso al carreró poc il·luminat i amb un cert aire misteriós. Al llarg del recorregut algunes bruixes i alguns bruixots vestits amb capes negres i màscares blanques intenten espantar el personal, sense gaire èxit... tot sigui dit. Al final del carreró de les Bruixes pujo per unes escales que van a parar a la plaça Major, no sense abans assegurar-me'n perquè no veia gaire clar cap a on anaven aquelles escales.



Arribo a la plaça Major on la Salseta del Poble Sec està començant a preparar l'espectacle. Precisament quan arribava a Cervera vaig veure el camió de la Salseta que es dirigia cap a muntar l'escenari. Retorno pel carrer Major fins a la Universitat de nou. Compro un clauer amb una bruixeta. La gent ja comença a agafar posicions davant la porta, ara tancada, de la Universitat, on començarà la cercavila. Són 2/4 d'11, encara manca mitja hora però ja em situo a les primeres files.





A les 11 comença el primer acte de l'Aquelarre, la Cercavila. Un espectacle de llum i so dona pas a un espectacle de foc. La façana de la Universitat s'encèn i s'omple de color i de fum.









Després d'uns quants focs d'artifici s'obre la porta i surten els Diables. I quina sortida, sí senyor! Mira que jo acostumo a posar-me aprop als Correfocs però segur que no tant. És que no cal que et posis a sota les espurnes, són les espurnes les que es posen a sobre de la gent. En algun moment vaig arribar a témer per la meva integritat i tot. Ja no per les cremades, que també.. sinó més aviat per les empentes, xafades i cops que reps per part del públic atemorit. Però va ser cosa de segons i em vaig situar. Els Diables van anar passant carrer avall i els van seguir la resta d'elements i, al final de tot, la batucada que posava el ritme a la cercavila.







Llavors tots vam començar a caminar darrera la cercavila. És bestial, comences a caminar per aquells carrers, alguns força estrets, del casc antic i la gent va tocant-se colze a colze, no s'hi cap... mires al davant i veus una gentada, mires al darrera i encara veus més gent.







La cercavila va anar avançant fins arribar a Cal Racó. Allí ja era gairebé impossible avançar més, gent que volia entrar, gent que volia sortir, aglomeracions i més aglomeracions. Em situo en un lloc on més o menys puc anar veient què fan per allà al fons.



Apuntalo bé els peus en previsió d'empentes i després d'una ballada dels gegants i altres elements que formaven part de la cercavila comença el Ball de la Polla, una bèstia de foc que també intervé a l'Aquelarre. Després es fa la invocació del Mascle Cabró.



Al principi fa gràcia i trobes divertit això d'anar envoltat de tanta gent pels carrers però quan portes ben bé un parell d'hores entre mig de cossos, rebent empentes, cops i xafades als peus, ja comença a ser una mica agobiant.

Així que, quan vaig poder, vaig recular camí cap a la plaça Major. Temps de demanar una cerveseta ben fresca per aliviar la calor i comença a tocar la Salseta del Poble Sec. M'hi estic una bona estona. Feia temps que no els veia en directe. La Salseta també celebra 30 anys, com l'Aquelarre.







Començo a caminar cap a retiro però en arribar al davant del Casal em trobo els Diables de la Ràpita del Penedès amb intencions de tirar carretilles. M'espero i els segueixo durant uns metres mentre van tirant carretilles en direcció a la plaça Major.









Me'n torno cap a la Universitat, encara continua la Fira del Gran Boc. Entrant a mà dreta hi ha una parada on venen material divers de l'Aquelarre. Em compro una samarreta. Ja en tinc prou. Reprenc el camí cap a on havia aparcat el cotxe i, xino-xano, sense presses vaig tornant cap a Reus. Arribo a casa a quarts de quatre de la matinada. Bona hora! Molts dissabtes també se'm fan aquestes hores fent zapping apalancat al sofà. Avui en canvi he descobert una festa que, tot i que està un pèl massificada, m'ha agradat força: l'Aquelarre de Cervera.