dissabte, 4 d’agost del 2007

Agüita amarilla

Als anys 80 hi havia una cançó que setmana rera setmana, o dia rera dia, sentíem cantar i cantàvem les nits de marxa mentre anàvem de pub en pub pels carrers de Salou.

El grup es deia Toreros Muertos i la cançó 'Mi agüita amarilla' descrivia molt detalladament el camí que fa el líquid groguenc generat pel continuat consum de cerveses o altres begudes.

Eren temps en què et foties al cos unes quantes cerveses i algun que altre cubata. Agafaves el cotxe, de matinada, i tornaves cap a casa perquè 'controlaves' i no hi havia problema. No hi havia radars, no feien bufar, no hi havia carnet per punts.

Recordo una nit que la colla de tres mascles que anàvem vam conèixer tres femelles i, abans de tornar a Reus, les vam haver d'acompanyar a Tarragona on vivíen. El xofer era jo. El cotxe un Mini, petitó però que hi cabia més gent de la que semblava. Total 6 a dins del cotxe (el màxim de places autoritzades segons els papers del cotxe era 4) i cap a Tàrraco. Sort que no vam trobar cap control..

Érem una mica inconscients i agosarats, és cert. Però, qui no ho és als 20 o 25 anys?

Digueu-me nostàlgic però, de tant en tant, m'agrada recordar aquells moments. I ara a l'estiu hi penso més...


Y creo que he bebido mas de 40 cervezas hoy
y creo que tendré que expulsarlas fuera de mí
y subo al water que hay arriba en el bar
y empiezo a mear y me hecho a reir
sale de mi una agüita amarilla cálida y tibia
Y baja por una tubería,
pasa por debajo de tu casa,
pasa por debajo de tu familia,
pasa por debajo de tu lugar de trabajo,
mi agüita amarilla, mi agüita amarilla.
Y llega a un rio,
la bebe el pastor,
la beben las vaquitas,
riega los campos,
mi agüita amarilla, mi agüita amarilla.
Y baja al mar,
juega con los pececillos,
juega con los calamares,
juega con las medusas
y con las merluzas
que tu te comes.
Mi agüita amarilla, mi agüita amarilla,
mi agüita amarilla, mi agüita amarilla.
El sol calienta mi aguita amarilla,
la pone a cien grados,
la manda para arriba,
viaja por el cielo,
llega a tu ciudad
y empieza a diluviar.
Moja las calles,
moja a tu padre,
tu madre lava, lava con mi agüita amarilla.
Moja el patio del colegio,
moja el ayuntamiento
mi agüita amarilla, mi agüita amarilla.
Y creo que he bebido mas de 40 cervezas hoy
y creo que tendré que expulsarlas fuera de mí
y subo al water que hay arriba en el bar
y empiezo a mear y me hecho a reir
y me pongo a pensar
dónde irá, dónde irá,
dónde irá, dónde irá.
Se expandirá por el mundo,
pondrá verde la selva,
y lo que mas me alegra
es que mi agüita amarilla será un liquido inmundo,
mi agüita amarilla, mi agüita amarilla...

Los Toreros Muertos

1 comentari:

Jobove - Reus ha dit...

Quins paios el Toreros.
Abans anaves amb cotxes de poca cil.lindrada i era dificil que corresis molt, a mes a mes si t'agafaven el Guardia Civil sempre podies negociar, amb els Mossos es impensable

salut !!