EL BLOC D'UN DE REUS
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Aquest 30 de desembre farà deu anys que es va morir Joan Brossa. En motiu de l'efemèride, un grup de blocaires ha posat en marxa el projecte Abloccedari, per homenatjar el poeta visual a través de la xarxa. La voluntat dels promotors és que durant les primeres hores d'aquest matí, tothom qui ho vulgui publiqui un apunt al seu bloc sobre en Brossa.
La ciutat de Reus ja va homenatjar Joan Brossa aquest mes de novembre passat, en incloure diverses referències al poeta en una bona part dels actes de la quarta edició del festival de poesia Taca d'Oli.
Per la meva part, vull fer una modesta aportació a aquest homenatge mostrant-vos allò que, de ben segur, tots i totes hem fet en algun moment de les nostres vides: imitar la poesia visual que vam descobrir a través de Brossa.
Ja fa uns quants anys que vaig fer aquest parell de poemes visuals. La prova la teniu en el fet que estan escrits en un foli amb una màquina d'escriure. Sí, aquells artilugis que fèiem servir en una altra era, anterior a l'aparició dels ordinadors a les nostres vides. Per aconseguir l'efecte visual que volia havia d'anar movent el rodet de la màquina d'escriure amunt i avall, intercalant les lletres i girant el foli, canviant-lo de posició o doblegant-lo per tal d'obtenir els resultats que podeu veure tot seguit (cliqueu a sobre de les imatges per fer-les més grans i veure-les millor).
Sovint passa que ben aviat es perd la memòria històrica. El poble israelià, a través dels seus governants, ha passat de ser massacrat a ser massacrador en menys de cent anys...
Per Palestina
Una guerra llunyana Que no importa gens Tothom calla i molts obliden El que va passar fa temps
Israel, va estar en el punt de mira Però ara en nom de déu Dispara els míssils de yahve
Lluita! Tal volta arribarem a somiar Que no existeixen les barreres I podrem rompre ses cadenes Que ens daran la llibertat
Freedom!! Per Palestina Fight!! Contra opressions
No hi ha una altra sortida Que morir al carrer Ja no queda més que l'odi Sense cap remordiment
Poderosos del món occidental Qui sap si qualque dia Sereu els trepitjats
Crits i pedres Continua l'antifada En contra del poder Un país que la terra reclama Expulsats per Sharon i Wall Street Jueus i imperialistes atacant el poble palestí
Freedom!! Per Palestina Fight!! Contra opressions
(Cançó Per Palestina, interpretada pel grup mallorquí Oprimits, inclosa en el disc Tolerància Zero)
Les celebracions que s'escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes (adoptada per la tradició cristiana) com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes.
Es tracta d'un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i l'inversió dels rols socials.
Aquest dia de 'món al revés' forma part de les anomenades 'llibertats de desembre' que començaven per Sant Nicolau, el 6 de desembre, i acabaven el 28 de desembre.
Aquests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d'avorriment que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. Durant aquest temps sense feina al camp el jovent aprofita per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el desordre efímer garanteix l'ordre permanent.
Aquí teniu una llufa a punt per imprimir, retallar i enganxar a l'esquena de qui us vingui més de gust. O a qualsevol altre lloc, això ja depèn de la imaginació de cadascú...
Aquest 28 de desembre a Reus, a més a més de penjar llufes, també llançarem un coet: L'ESPETECK !!
No us ho creieu? Doncs passeu per Cal Consueta i podreu llegir una explicació ben detallada d'aquest esdeveniment. Encara que la millor manera de constatar que això és cert i ben cert és apropant-se avui mateix a la plaça del Mercadal cap allà a dos quarts d'una del migdia. No hi falteu! La diversió està garantida.
1. Llum als carrers, de colors, campanetes i estrelles, cançons i nadales que s'emporta el vent pels racons dels carrers plens de gent. Lluminosa nit de Nadal!
2. Panderetes, simbombes, trompetes de festa, barrets de paper, grans bigotis postissos, disfresses i gresca, guitarra i timbal. La joiosa nit de Nadal!
3. Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca i l'ampolla a la má, de conyac, tot tocant, tot bevent, caminant solitari i va i ve per les Rambles avall. La serena nit de Nadal!
4. Heus aquí la baralla! La dona que enmig del carrer vol que torni a la casa el marit i no es gasti els diners convidant embriac els companys a xampany. L'amigable nit de Nadal!
5. Heus aquí les riuades de gent que només perqué avui és Nadal s'han llançat al carrer disfressats, fent soroll i cantant i cridant, i els petits com els grans. Es la plàcida nit de Nadal;
6. I heus aquí com les putes vestides de festa quan entren i surten, avui mes que mai, de les habitacions van cantant, fent els preus molt mes alts les cançons del suc de Nadal!
7. I del que era la Fira de Santa Llúcia, les branques d´avet i de grèvol i els trossos de pi, ara en resta sols una foguera a sota de la catedral. És la santa nit de Nadal!
8. I una cega velleta s'hi acosta i s'adorm i una dona gitana hi apropa la cara i les mans dels seus fills que gemeguen de fred i de gana és la clara nit de Nadal!
9. Mentre el fum se'n va ple de guspires i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc, grups de gent que han anat a l'església se'n va cap a prendre turrons i xampany. Són poquets que han anat a la missa del gall. Aquesta és la nit de Nadal!
Tots els titulars d'ahir coincidien en el mateix: El primer premi de la loteria que cada any per aquestes dates organitza el país veí, un premi que també s'anomena 'La Grossa', ha tocat a Catalunya.
Penses.. mira que bé! Poses el Telenotícies i veus que parlen del tema. Els reporters i les reporteres entrevisten la gent guanyadora. Ben aviat t'adones d'una cosa ben curiosa i et preguntes.. vols dir que això és Catalunya? Potser s'han confós ubicant geogràficament l'indret afortunat perquè cap de les persones interrogades sobre la seva sort parla la nostra llengua. Els fan les preguntes en català, això sí, però tots s'entesten en contestar en una llengua que no és la pròpia del país que els acull.
Potser és per allò que diuen de l'esperit nadalenc que ens torna més tous (o més babaus) a tots plegats, però vull ser optimista i creure que ara que tenen dinerons en destinaran una part a fer algun curset de català. Penseu que, a més a més, si busqueu bé en trobareu de gratuïts i tot de cursets d'aquests. Sovint només és qüestió de posar-hi les ganes...
Parlo sense vergonya, parlo en llibertat, i si m'equivoco... torno a començar!
Hi ha cançonetes nadalenques que, fugint dels formats tòpics de cançó típica d'aquestes festes, tenen un nosequè que les fa agradables d'escoltar. A mi em passa amb aquesta...
Quan somrius
Ara que la nit s'ha fet més llarga Ara que les fulles ballen danses al racó Ara que els carrers estan de festa Avui que el fred du tants records.
Ara que sobren les paraules Ara que el vent bufa tant fort Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor Quan somrius content de veure'm Quan la nit es fa més freda Quan t'abraces al meu cos I les llums de colors M'il·luminen nit i dia Les encens amb el somriure Quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú Són petits detalls tot el que em queda Com queda al jersei un cabell llarg. Vas dir que mai més tornaries El temps pacient ha anat passant Qui havia de dir que avui estaries esperant Que ens trobéssim junts al teu costat.
És Nadal al teu cor Quan somric content de veure't Quan la nit es fa més neta Quan m'abraço al teu cos. I les llums de colors M'il·luminen nit i dia Les encén el teu somriure Quan et parlo amb el cor.
Llegit al portal 3cat24 i vist al Telenotícies migdia:
La justícia permet usar el Facebook per comunicar l'obertura d'un judici per impagament d'hipoteca
La xarxa social d'internet Facebook va adquirint de mica en mica nous usos. La justícia australiana ha permès que un advocat fes servir aquesta eina per comunicar a una parella que haurà d'anar a judici per impagament d'hipoteca. El lletrat Mark McCormack havia intentat localitzar-la per carta i correu electrònic, però davant la manca de resposta, el Tribunal Suprem del Territori de la Capital d'Austràlia li ha donat permís per fer servir el Facebook. McCormack espera que hi hagi més advocats que en segueixin l'exemple.
Quin serà el pas següent? Judicis ràpids via Facebook? Sentències condemnatòries consistents en afegir-se obligatòriament a les mil i una aplicacions que es poden trobar en aquesta xarxa social?
Potser fins i tot caldrà canviar algunes expressions típiques del llenguatge jurídic i, per exemple, en lloc de dir allò de 'vist per sentència' caldrà dir 'vist per feixbuquència'...
Dels nombrosos jocs que ja circulen per la xarxa simulant l'intent fallit de fotre-li un parell de sabatots als morros del Bush, un dels més fàcils d'encertar és aquest...
Li he fotut més de 200 cops de sabata fins que ho he deixat estar per cansament.
Acabo de veure per Canal Reus TV el reportatge sobre el món dels Blocs al Camp de Tarragona, emés dintre de l'espai setmanal 10 Comarques.
Tal com ens informaven avui mateix des del bloc Consueta i des de la Factory (creadors del reportatge), aquest programa es podrà veure per Canal Reus TV avui divendres en diferents horaris i també en la redifusió que es farà al llarg del cap de setmana.
Tal com deia en el post anterior he aprofitat aquests dies per fer unes mini-vacances, deixant aparcats els móns virtuals per visitar els móns reals.
Aprofitant les noves destinacions de baix cost que surten directament de l'aeroport de Reus me n'he anat cap a una ciutat que, diuen, té un color especial. Bé, més que un, n'he vist uns quants de colors, més o menys els que podem veure a tot arreu. Però, sigui com sigui, sempre és bonic descobrir llocs on mai has estat.
A poc més d'una hora de vol i, si aprofitem les nombroses promocions de preus baixos, d'aquella companyia que comença per raian i acaba per er, anar a Sevilla ens pot sortir molt més barat que anar a Barcelona (per posar un exemple) amb el cotxe propi i passant per l'autopista.
Aquí us deixo unes quantes fotos...
La Giralda
Escultura de Rodin davant de l'Ajuntament
Riu Guadalquivir
Riu Guadalquivir cap al tard
Barri de Santa Cruz
Vista de Sevilla des de dalt de la Giralda
Detall d'una de les campanes de la Giralda
La Torre del Oro des del Guadalquivir
Plaça de Toros de la Maestranza (un indret on es torturen i assassinen pobres animals indefensos)
Des de fa uns quants anys tinc el bon costum de guardar-me uns dies de vacances per poder fer festa tota la setmana del superpont de desembre. Un superpont que enguany només és un cap de setmana llarg. Sigui com sigui la qüestió és que jo estaré tota la setmana de vacances.
Uns dies de desconnexió dels móns virtuals de blocs, fotologs i facebooks per descobrir alguna part del món real que, per a mi, encara és desconeguda...
