Maurice Jarre (1924-2009)

Els compositors se'n van, però la música perdura en el temps.

Llegiu la notícia aquí.



Perquè una pel·lícula sigui una bona pel·lícula necessita de manera indispensable una bona banda sonora.

Un cap de setmana mogudet

Aquest cap de setmana ens anuncien pluges i fred...

Penseu també que durant la matinada que va de dissabte a diumenge ens prenen una hora. A les 2 seran les 3 (bon senyal perquè això vol dir que ens apropem cap a l'estiu).

A més a més aquest dissabte, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre, es proposa L'hora del planeta, una apagada que té com a objectiu prendre consciència dels impactes que el canvi climàtic està produint en el planeta. El Fons Mundial per la Natura és una organització de conservació global del medi ambient, investigació i de defensa ambiental. Aquesta organització ha convocat una apagada a nivell mundial a la que ja s'hi han sumat més de 80 països i 1.672 ciutats.

Oblidar-nos de l'energia elèctrica i retornar, durant una hora, als temps que només s'utilitzaven espelmes pot ser una experiència interessant. Una altra cosa més discutible és si en té prou el planeta amb aquest 'estalvi'. Potser caldria fer plantejaments d'estalvi d'una manera més continuada i global.


A banda de tot això, o aprofitant la conjunció de tots aquests elements, cadascú es pot muntar la seva moguda particular. Evidentment.

Que tingueu molt bon cap de setmana!

Concurs literari breu (quina gràcia!)

Quan alguns encara estem aprofitant fins a l'últim dia per anar treient l'entrellat dels gairebé 70 fragments del 100è joc literari, el Jesús Tibau ja ens ha obsequiat amb el 101è joc literari i, no content amb això, hi afegeix un bonus track amb el títol 'El concurs literari més breu de la història'. Participar-hi és fàcil i divertit. S'ha d'escriure una sola paraula relacionada amb l'imatge que apareix al post que anuncia aquest concurs. Hi ha premi per a tothom: el plaer de participar. Animeu-vos! De moment ja som gairebé un centenar les persones que hi hem participat. I, a més a més, s'està aconseguint el repte marcat pel Jesús: que no hi hagi cap paraula repetida.


Tornant al 100è joc literari, a més de recordar-vos que encara hi podeu participar fins el 31 de març, vull comentar que m'ha fet molta il·lusió haver guanyat el llibre que el Jesús sortejava entre tots els blocs que han col·laborat a escollir algun dels fragments que s'han d'endevinar. Un sorteig clar i transparent (com tots els que fa) en què s'assigna un número a cada participant i es deixa la sort en mans del resultat del sorteig de l'ONCE. És així com, sense comptar que em pogués tocar, he estat l'afortunat guanyador d'un dels llibres del Tibau, a escollir. L'elecció no podia ser altra. He triat el llibre més relacionat amb aquest univers blocaire, a través del qual he descobert també aquest escriptor: El vertígen del trapezista. Ja el tinc. Va sortir ahir de Tortosa i avui ha arribat a Reus. Es veu que el servei de Correus a les Terres de l'Ebre va una miqueta millor perquè per aquí estem acostumats a veure com hi ha enviaments que, en ocasions, els costa gairebé una setmana per fer 10 o 15 quilòmetres. Però bé, ja sabem que aquest tipus de serveis (Correus, Renfe, etc. etc.) de vegades van i de vegades no van.


Ah! I el llibre va amb dedicatòria inclosa. Us la transcric tot seguit.

Per al Jordi Pinyol, en agraïment per la teva col·laboració en el 100è joc literari, i desitjant que t'agradi compartir aquestes petites acrobàcies literàries, sempre cap endavant.
Jesús

Moltes gràcies! He estat fent un primer cop d'ull al llibre i estic convençut que no serà gens difícil llegir-lo tot passant una bona estona. Ans al contrari. Llibres així, amb relats curts i alhora divertits, són ideals per recuperar l'hàbit de llegir que sovint deixem aparcat per 'culpa' de les noves tecnologies que ens tenen ocupats un bon grapat d'hores.

Aires de festa

I això del títol no és perquè el vent de Reus ens hagi sorprès avui amb una de les seves visites. Per aquí ja estem acostumats a aquestes bufades.

Em refereixo a aquells aires que comencem a respirar molts ganxets i ganxetes, sobretot els més festers. Aquesta gent, la gent festera, quan arriben aquestes dates en què el clima es torna més favorable per a la festa al carrer ja posem el punt de mira en el mes de juny (sense desmerèixer altres celebracions festives que vindran més aviat, com ara Sant Jordi).

El juny, però, és un mes de festa per excel·lència. Només cal mirar el calendari festiu de la ciutat i ens adonarem que aquell més té força anotacions festives.

Per exemple, de l'11 al 14 de juny aquest calendari ens indica que podrem veure l'Ou com balla. Ja podeu estar segurs que enguany, a més de veure ballar l'ou, si tombeu pels carrers més emblemàtics de la ciutat, també podreu trobar alguna altra sorpresa. Estigueu a l'aguait!

Una setmana més tard, també entre altres coses, podrem gaudir dels ritmes de blues amb el festival Reusblues.

I de Sant Joan a Sant Pere... festa grossa! La nostra estimada festa major en la qual n'hi ha per a tots els gustos.

Recordeu també que les Barraques de Reus celebren el desè aniversari i per això ens preparen algunes sorpreses i novetats. De moment el que podeu fer, si us sentiu artistes, és participar en el concurs que s'ha organitzat per dissenyar el cartell distintiu d'enguany de les Barraques. Us podeu descarregar les bases aquí.

Vinga va! Que ja tenim la festa aquí mateix... Tres mesos passen en un tres i no res.

La cançó de la setmana

Maleïda policia (Sangtraït)

Canvien els colors però no les maneres de fer

Els colors de la repressió...

Pot canviar el color de l'uniforme però la seva manera de fer segueix essent la mateixa de sempre. Ai de qui es posi en la trajectòria de les seves porres! És igual que siguis estudiant, periodista, un jubilat que passava per allí, un vianant... gent pacífica de tota mena. Siguis qui siguis, si goses creuar-te en el seu camí rebràs una bona surra.

Indignant! Molt indignant!!



Ni tan sols parlen la llengua pròpia del país que els paga el sou. Es poden escoltar perfectament expressions com vamos... fuera! en boca dels Mossos.

Aquí podeu veure un video enregistrat per l'Agència Catalana de Notícies, on es mostra com els Mossos ataquen deliberadament un grup de periodistes.



psssst... psssssttt... que vénen! que vénen!

Participeu al joc literari número 100 del Jesús Tibau

El blog Tens un racó dalt del món, de l'escriptor Jesús Tibau, arriba avui al 100è joc literari. Per a celebrar-ho em plau col·laborar amb el següent text:

Quan era un home jove i fort, n'Arnau s'imaginava la vida com una euga salvatge. Una euga recorrent desbocada els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la suor que li regalimava pel coll, que li recorria l'esquena ampla, que queia, gotellines diminutes, pel nas de l'animal fins al terra. O com una fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins la boca. Tota la barba roja, i les mans roges també de suc de magrana. Sempre deia que havia de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, perquè hi havia massa camins per recórrer, massa coses a fer.

Es tracta del fragment inicial d'un llibre en concret que heu d'endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

El llibre, guanyador del premi Carlemany, és d'una escriptora nascuda a Ses Illes Balears que també ha fet de presentadora de programes de televisió.

Més fàcil ja no us ho puc posar. Potser he donat massa pistes i tot, però al cap i a la fi es tracta d'una celebració i com més gent participi i encerti millor. No us sembla?

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món: http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html.

Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions. Qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.


Siusplau, no poseu la resposta en els comentaris d'aquest post. Si la sabeu li heu de comunicar directament al Jesús seguint les instruccions esmentades.

El 'Premi disc català de l’any' de Ràdio 4 celebra 30 anys amb un disc

(informació extreta del web Disc català de l'any)

Aquest mes de març editem un disc promocional per celebrar els 30 anys del Premi Disc Català de l’Any. Es tracta d'una selecció de temes d'alguns dels àlbums que han guanyat aquest guardó que s'atorga des de fa tres dècades.

La compilació reuneix cançons de Lluís Llach, Marina Rossell, La Trinca, Joan Manuel Serrat, Josep Carreras, Quimi Portet, Sau, Antònia Font o Gossos.

Algunes de les cançons del disc no s'han editat mai en format CD i per tant es pot considerar un disc apte per a col·leccionistes.

Aquest recull promocional s'entregarà a tots els assistents a la festa de lliurament del Premi Disc Català de l'Any que es farà el pròxim dimarts 24 de març a la Sala Luz de Gas de Barcelona.

La festa començarà a les 9 del vespre i comptarà amb les actuacions en directe del grup o solista guanyador de l'edició d'aquest any i també un grup convidat.

Si vols assistir a la festa i emportar-te a casa aquest disc de col·leccionista envia'ns un correu amb el teu nom a l'adreça electrònica: catalunyaexpres.rne@rtve.es i t'enviarem una invitació per a dues persones.


Recordeu també que, fins a aquest diumenge 15 de març, encara podeu votar un dels 10 finalistes que opten al Premi Disc Català de l'Any. Només heu d'entrar aquí i fer click al candidat de la vostra preferència. O voteu directament al formulari que teniu aquí a sota.

En aquest marc incomparable de 'belleza sin igual'

Els qui seguiu el grup des dels seus inicis recordareu que sovint el Joan Masdéu, cantant de Whiskyn's, deia aquesta frase en els concerts en directe. Per això l'he triat per titular aquest post i fugir així d'altres títols més típics i tòpics que podría utilitzar.

Eren aquells primers temps del grup, quan encara molts els recordàvem com a Terrat 26 o, anant més enrera, com a Terrado 26 en festes de barri i similars. Amb el temps la frase es va anar perdent o, més ben dit, va anar evolucionant junt amb el grup. En aquells inicis i en el context en què ens trobavem la frase tenia la seva gràcia, però és evident que si l'haguéssin fet perdurar en el temps ja hauria resultat repetitiva. Sigui com sigui, la frase no és més que una altra de les moltes anècdotes que podríem explicar sobre aquests bons amics.

Després de pair una mica la sorpresa de l'anunci de l'aturada indefinida dels Whiskyn's em decideixo a escriure aquest post, tot i que ja podem trobar altres blocs que en parlen àmpliament. Llegiu aquí i aquí. També podeu escoltar el podcast amb les declaracions del Joan al programa Club Cultura de Punt 6 Ràdio si cliqueu aquí.

Des d'aquells inicis fins ara han estat molts els concerts compartits amb els Whiskyn's i no patiu perquè encara tindrem tot aquest estiu per poder assistir als seus directes.

Al Facebook s'ha creat el grup Homenatge de comiat als Whiskyn's que ja compta amb prop d'un centenar de membres. L'ha creat la Coia. No sabeu qui és? Segur que sí... és aquella xiqueta que des de fa un munt d'anys, des de sempre vaja, podíem veure als concerts del grup ajudant a vendre samarretes, discos i tota mena de merchandising, a més de gaudir de tots i cadascun dels concerts naturalment.

Doncs bé, tampoc m'allargaré més perquè si voleu saber més cosetes només cal recórrer als poders de 'sant google gloriós' i anar buscant informació. Només he volgut deixar constància d'aquestes reflexions que et venen al cap quan reps una notícia inesperada com aquesta.

Per això, des d'aquest marc incomparable de 'belleza sin igual' que és la nostra estimada ciutat (malgrat que alguns s'entestin en que no ho sigui) som molts i moltes els qui us diem: FINS A SEMPRE AMICS !! A REVEURE !!!

Aquelles músiques

Avui un recull d'algunes d'aquelles cançons que ens feien vibrar en els concerts en directe d'aquest segle passat...


Sangtraït - Sang en el fang

Kitsch - Dia boig




Umpah Pah - Bevent passat




Sopa de Cabra - El carrer dels torrats



Elèctrica Dharma + Sau - Muntanyes russes
(Concert 20 anys de Companyia Elèctrica Dharma)




Brams - Pocatraça




Lax'n'Busto - Per una copa




i molts altres més que s'hi podrien afegir...

8 de març

La celebració en tot el món del dia 8 de març com a dia Internacional de la Dona remet, tradicionalment, a l'aniversari de la mort de 129 dones carbonitzades per l'incendi de la fàbrica El Triángulo on treballaven i on estaven tancades per una vaga l'any 1908.

És aleshores que es produeix l'anomenada 'Insurrecció de les vint mil dones' a l'East Side de Nova York, a partir de la convocatòria d'una assemblea de la indústria de la confecció el mes de novembre, després que dues fàbriques (el Triángulo n'era una) s'haguessin declarat en vaga durant un mes.

Més de 20.000 obrers, majoritàriament dones, van paralitzar les fàbriques tot començant una vaga que duraria setmanes durant la qual es produïren acomiadaments i més de sis-centes detencions.

Finalment, aconseguiren els objectius que s'havien proposat: augment del salari, reducció de la jornada laboral i una afiliació important al sindicat de la confecció.

Unes setmanes després d'aquest triomf, es convocà una manifestació on participaren treballadores immigrants i sufragistes. Les reivindicacions que s'hi van plantejar foren tant laborals (millora de les condicions de vida i de treball, eliminació del treball infantil, etc.) com polítiques, en concret el dret al vot. Aquesta manifestació va tenir lloc el 8 de març de 1909. Avui fa 100 anys.

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal

Avui Brussel·les parla català!

i parla amb una sola veu: VOLEM UN ESTAT CATALÀ A EUROPA !!

Cliqueu aquí per seguir les evolucions de la manifestació dels Deu mil a Brussel·les.

Videofreqüències a Cal Massó

Fa una estona al Centre d'Art Cal Massó de Reus ha tingut lloc l'espectacle inaugural de Videofreqüències, mostra de videocreació 2009.

Després de la presentació per part de la comissària d'aquesta mostra, Cristina Altadill, s'ha donat pas a l'espectacle de videodansa que ha anat a càrrec de la companyia Aiox 3.0. Una companyia que neix amb la intenció d'explorar noves formes d'expressió i d'interacció entre la música, la dansa i el teatre. Art multimèdia fet amb programari i maquinari lliure i les interpretacions de Gerard Marsal (saxo midi i instruments de vent), Laura Gallardo (dansa amb sensors) i Pere Vidal (Stick i instruments de corda) ens han transportat a un món virtual capaç de canviar o capgirar les coses. Així es crea un món nou on la dansa es pot escoltar i la música es pot mirar, donant peu al nom de l'espectacle: Escolta la dansa, mira la música.

Per acabar s'han projectat les quatre videocreacions del mes de març. La temàtica escollida per a aquest mes és el llenguatge gestual. Aquest ha estat el tret característic de les quatre obres en les quals, a més de veure les evolucions dels actors o actrius, també es pot escoltar l'acompanyament musical a càrrec, entre altres, de noms tan reconeguts com Xavier Pié o Ramon Altimir.

Videofreqüències continuarà amb les seves projeccions, els divendres de 7 a 9 del vespre, fins el proper mes de maig. Cada mes s'ha escollit una temàtica diferent. Durant aquestes dues hores s'aniran repetint les projeccions, d'una durada total aproximada de 20 minuts, per tal que tothom que vulgui tingui ocasió de veure-les.

No hauria de ser notícia

En un país normal el fet que el cinema es pugui veure en la llengua pròpia no hauria de ser notícia.



En un país normal el 100% (i no el 50%) de les pel·lícules haurien d'estar doblades en la llengua pròpia.

Ja tinc domini punt cat

Doncs això, que ja formo part de la comunitat dels 'puntcats'. De moment m'he limitat a redireccionar l'adreça del bloc al meu domini propi. Així que si voleu també podeu fer cap aquí a través de l'adreça:

http://jordipinyol.cat

Videofotocrònica dels Tres Tombs de Reus

Tot i que si heu passat per Cal Consueta ja els haureu vist, aquí us deixo un parell de videos que resumeixen una part de la cavalcada dels Tres Tombs d'ahir diumenge per la ciutat de Reus.





Aquí ja començaven a anar 'de retiro' i algunes bèsties anaven una mica embalades...

Fins fa poc feia fotos i videos amb la mateixa càmera. Ara en tinc una per a cada cosa. Podeu veure també unes quantes fotos fetes amb la meva nova càmera, una Kodak EasyShare C913, anant a aquest àlbum. En aquest cas les imatges són del pas dels Tres Tombs per la plaça del Prim.

Un gran artista i millor persona!

Avui mateix s'ha creat el grup de Facebook Rubianes, no t'oblidarem mai el qual ja compta amb prop de 4.000 membres.