dimarts, 27 de juliol del 2010

No hauria d'haver passat mai





A les víctimes de la tragèdia de l'edició d'enguany de la Love Parade els serveix de ben poc que els fets siguin considerats com un accident o com un homicidi per negligència.

El cert és que coses com aquesta no haurien d'haver passat mai. No hi ha res en absolut que justifiqui la pèrdua de vides humanes, ja sigui un festival de música, un esdeveniment esportiu, un accident, una guerra o qualsevol altra de les situacions que, al llarg de la història de la humanitat, han ocasionat desgràcies d'aquesta mena.

El que està clar és que les persones que van perdre la vida aquest cap de setmana passat mentre tan sols pretenien passar una estona d'esbarjo i diversió encara tenien moltes coses a fer.




Tantes coses a fer
Els Pets

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquest escrit m'ha recordat a la mort de la familiar del Premi Nobel de la Pau Nelson Mandela a la inauguració del Mundial de futbol. Sembla mentida que passin coses així.