Tot i que ja fa més de 10 dies que se celebren diversos actes previs inclosos en el programa de la Festa Major de Sant Pere a Reus, el cert és que ahir es va donar inici oficial a la festa amb el pronunciament del pregó. El pregoner d'enguany ha estat el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau Vidal.
Si voleu llegir el contingut complet del pregó podeu passar pel bloc Consueta, un bloc que durant aquests dies de festa tampoc se'n perd ni una.
Després del pregó i la Crida a la Festa feta des del balcó de l'Ajuntament, el pregoner va baixar a la plaça acompanyat de l'alcalde i la regidora de cultura per encendre la primera tronada de la Festa Major d'enguany.
És costum en aquesta primera tronada que el dibuix fet amb pòlvora al quadre final de la tronada sigui la reproducció del cartell anunciador de la Festa Major, tal com podeu veure en la foto que encapçala aquest post.
Des de feia estona havia agafat un bon lloc a primera fila a la plaça per tal de no perdre'm cap detall. Aquí teniu l'enregistrament de com va petar la tronada d'ahir.
L'àlbum de fotos de la Festa Major va augmentant dia rera dia. Ara ja compta amb 150 fotos i segur que els propers dies s'anirà engrandint. El podeu veure aquí.
I ara em permetreu que parli una mica del pregoner, persona a la qual conec des de fa molt de temps. Aniré una mica enrera en el temps i em situaré cap a finals de la dècada dels 70, del segle XX. Tenia 16 o 17 anys. Un amic em va dir si m'agradaria jugar a escacs i em va proposar d'anar a la que aleshores era la seu social del Reus Deportiu, un edifici situat al carrer de la Perla on a més d'un bar hi havia diverses sales. Una d'aquestes sales acollia la secció d'escacs del Reus Deportiu. Aquell edifici va desaparèixer i si passeu ara per la zona veureu que hi ha una botiga de roba esportiva. La secció d'escacs del Reus Deportiu actualment està ubicada a les instal·lacions del club, al carrer de Gaudí.
Com us deia, vaig decidir anar a veure què i de seguida em va agradar força la pràctica d'aquest esport. Sí, sí... no m'equivoco. Jugar a escacs també és un esport. No requereix un esforç físic però sí que cal un esforç mental, una concentració considerable i conèixer prou bé les estratègies per guanyar el contrari. La majoria de les persones que vaig trobar allí tenien una edat similar a la meva, uns més grans, altres menys, però va ser fàcil connectar de tal manera que, a més a més d'un equip de jugadors d'escacs, vam esdevenir també una colla de bons amics.
I us preguntareu, què té a veure això amb el pregoner de la Festa Major d'enguany? Doncs és ben senzill. Un d'aquells companys d'afició era precisament el Grau, o el Xavi (ens anomenàvem indistintament els uns als altres amb el cognom o amb el nom, segons el moment). En aquells anys ell estudiava Químiques i ja se li veia venir que podia arribar lluny. De fet tots érem estudiants o bé començàvem a fer els primers passos en el món laboral. Vam compartir bons moments de competició escaquista, tan en campionats individuals com per equips. Anàvem a jugar cada diumenge, de vegades més a prop, d'altres més lluny, en funció d'on fós l'equip amb qui ens tocava competir. I al mateix temps (érem joves) no faltaven tampoc les estones d'anar de farra, les anades a Salou els caps de setmana, de marxa, i altres moments d'oci propis de l'edat.
Van passar els anys, alguns d'aquells companys-amics segueixen jugant a la secció d'escacs del Reus Deportiu. D'altres vam deixar aquesta afició per canviar-la per d'altres, no per manca de ganes sinó perquè de vegades et veus obligat a escollir entre una cosa que t'agrada fer o una altra que encara t'agrada més.
El fet d'emprendre nous camins provoca un inevitable allunyament, però com que Reus és una ciutat petita és fàcil anar-te trobant amb la gent encara que sigui molt de tant en tant. Va ser així com li vaig anar perdent la pista al Grau fins que un dia va començar a ser notícia per haver estat nomenat vicerector de la URV. I més endavant arriba una altra notícia, la del seu nomenament com a rector. Ara, per raó del seu càrrec, és anomenat com a Excel·lentíssim i Magnífic Sr. Francesc Xavier Grau Vidal. Però us ben asseguro que molt abans d'aquest nomenament ja era una excel·lent i magnífica persona.
Simplement he volgut comentar-ho perquè em va fer molta il·lusió quan em vaig assabentar que havia estat escollit per fer el pregó i que, per tant, també s'hauria d'encarregar d'encendre la tronada. Potser no tothom, però estic convençut que som molts els reusencs i les reusenques que hem somniat més d'una vegada que som al mig de la plaça, amb la vara flamejant a punt tot esperant les curoses indicacions per encendre la tronada i anar seguint el seu recorregut. Si veure-la a primera fila des del voltant de la plaça ja és emocionant, segur que les emocions es disparen quan tens l'honor de ser al bell mig de la plaça gairebé formant part de la pròpia tronada.
Perdoneu que us hagi explicat una batalleta, però tenia ganes de dir-ho...
;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada