Jo no faig vacances (encara...)

Cada any, quan arriben aquestes dates, ens venen la moto de que tothom se'n va de vacances a l'agost. Com si el temps d'oci també es pogués imposar per decret llei.

Doncs jo seguiré discrepant sobre aquesta teoria ja que des de fa molts anys m'he acostumat a una distribució ben diferent del temps de vacances. Dues setmanes seguides el setembre (aixó gairebé és sagrat) i diversos 'complements' repartits al llarg de l'any en forma de ponts o caps de setmana una mica més llargs de l'habitual, o sigui d'aquells que comencen en dijous i acaben en dilluns, per exemple.

No trobeu pesat això de fer tot un mes sencer i després haver d'esperar ni més ni menys que onze mesos per tornar a fer vacances? A d'altres països europeus ja ho fan això de distribuir el temps de vacances al llarg de tot l'any. Potser començaria a ser hora de prendre'n exemple.

Bé, fetes aquestes reflexions, si feu vacances que us provin força, si ja les heu fetes a esperar que tornin a arribar i si, com jo, encara les heu de fer, tranquil·litat i bons aliments. Ja arribarà la nostra. És allò de quan uns van els altres tornen.

Au! I ara uns minuts musicals per acabar d'arrodonir aquestes reflexions prevacacionals.

Sex Pistols - Holidays in the sun


Scorpions - Holiday


Toni Subirana - Fem un viatge


Fórmula V - Vacaciones de verano


I aquesta no necessita presentació...

666a Fira de Sant Jaume a Reus

L'any 1343 el rei Pere III el Cerimoniós va concedir a Reus el privilegi de celebrar fira per Sant Jaume. Aquesta era una cita anual en què pagesos i ramaders es proveïen d'eines i animals que necessitaven per al seu treball al camp. En dates més recents la fira ha agafat un caire més lúdic, incloent actes com exhibicions eqüestres, mostra de carruatges i curses de portadors de sacs d'avellanes, manifestacions que continuen mantenint vincles amb el món rural.

Us podeu descarregar el programa d'actes de la Fira de Sant Jaume aquí.

Al llarg dels seus 666 anys d'història la fira ha passat per diversos indrets de la ciutat, com ara el Passeig Mata, el Passeig Sunyer, el Passeig Prim o el Parc de Sant Jordi. Des de l'any passat té lloc al Parc de la Festa, just al costat de les piscines municipals.

Espectacle eqüestre de l'edició del 2008 de la Fira de Sant Jaume

Llunàtics

Avui tothom dedica programes especials a la Lluna, per allò dels 40 anys que fa que uns individus van trepitjar aquest indret.

Però, i els llunàtics? No cal anar tan amunt per trobar-ne.

Teatralment parlant...

I, fa uns anys, uns altres Llunàtics, des del Priorat, es feien sentir i força a través de la música...



Segur que si busquem bé en trobarem més de llunàtics repartits per aquests móns.

Vells rockers

Aquests dies han aparegut a les notícies una sèrie de noms ja històrics dintre del món del rock que fan bona aquella frase que diu que 'els vells rockers mai moren' (bé... sempre hi ha alguna excepció, malhauradament).

Només posaré un parell d'exemples.

Miguel Rios ha iniciat una gira de comiat després de 50 anys als escenaris. Que, quan et poses a pensar-hi, dius allò de... com passa el temps!



Recordo que els anys 80 va venir a Reus, el Miguel Rios. O potser era cap a finals dels 70, ara no ho sabria dir del cert. Va ser força espectacular. Un concert a petar de gent al camp de futbol del Reus Deportiu. Un camp de futbol que encara era a les instal·lacions que el club té al carrer Gaudí, o sigui molt abans que es construís l'actual estadi del Polígon Agro-Reus. Allí també s'hi acostumava a fer el castell de focs que posava fi a la festa major de Sant Pere. Però tornem al que anàvem.

Un altre dels noms que han ressorgit aquests dies ha estat els Metallica. Banda canyera on les hi hagi (amb permís de tota la resta de bandes d'aquest estil). Aquests no els he vist mai en directe però si que els he escoltat força en aquell format de discos que anomenàvem vinils.





I podríem seguir afegint noms: U2, AC/DC, els Rollings, els Barricada... I tants altres!

Així que, llarga vida al rock & roll i als qui el fan possible!

Neix un nou mitjà digital: delcamp.cat

A hores d'ara ja no és cap secret que la premsa digital va agafant embranzida. I no podia ser de cap altra manera ja que ens trobem en l'era de la digitalització de tota la comunicació en general. És en aquest context que neix un nou mitjà digital anomenat delcamp.cat, de la mà de Guillem Ramos Salvat i Sergi Zorrilla. Aquesta publicació es va presentar ahir i comptarà amb tot un equip de redactors i col·laboradors, una de les bases més necessàries en el periodisme en general i en el periodisme digital en particular.

A això s'afegeix el fet de voler potenciar especialment la participació i col·laboració dels lectors, cosa que es farà a través de la secció Som del Camp!. Tothom que vulgui podrà enviar fotografies, vídeos, notícies o comentaris. Jo ja ho he fet, enviant alguna foto curiosa de la Festa Major de Sant Pere i un videoreportatge sobre la presentació del Ball de Dames i Vells de Reus. A més a més, si participeu durant aquests dies en aquesta secció tindreu l'oportunitat de guanyar un abonament per assistir a l'edició d'enguany de l'Acampada Jove que es farà a Montblanc aquest mateix mes de juliol. Que tinguem sort!

L'àmbit geogràfic que abasta delcamp.cat és ben novedós: la vegueria o el que més recentment s'ha donat en anomenar Camp de Tarragona.

Una proposta que s'afegeix a la que va néixer ara fa poc més d'un any amb un àmbit geogràfic més local, com és el cas de Reus Digital.

Els dos mitjans estan dissenyats per la mateixa empresa d'edició, Editio Software, per la qual cosa no és estrany trobar algunes similituds entre ambdues publicacions, tot i que cadascuna conserva la seva idiosincràsia pròpia.

Yann Tiersen a Reus

Tal com comentava en aquest post anterior, no ha estat fins al moment que s'ha anunciat l'actuació del músic bretó Yann Tiersen a Reus que he començat a aprofundir en la seva obra musical.

Ahir, 1 de juliol, era el dia de l'actuació en directe de Tiersen a la sala Noovo de Reus. És l'únic concert que farà a Catalunya i, a partir d'aquí, inicia la seva gira europea.

Coincideixo força en els comentaris que ens fan sobre aquest concert des de l'Illa. El concert també em va servir per tenir un primer contacte amb la Noovo. No sóc gaire habitual de les discoteques, a no ser que sigui per assistir a algun concert en directe, com en aquest cas.

Em va agradar molt el so guitarrer al més pur estil rock de Tiersen i la seva banda. Les incursions del bretó amb el violí també van ser força sorprenents. En general, doncs, va ser una bona vetllada de música en directe que, tot sigui dit, se'ns va fer curta. El concert va durar exactament el temps que s'havia anunciat: una hora i mitja. Gairebé tothom esperava que després de la primera ronda de bisos n'hi hagués una segona, però el so ambient de la sala va indicar que allò ja estava llest.

Aquí teniu una petita mostra, en video, del que va donar de sí el concert. N'hauria pogut gravar uns minutets més però... ai las! resulta que a mig concert em vaig quedar sense bateria a la càmera. Una d'aquelles faltes de previsió de no endollar el carregador unes hores abans del concert. Però bé, la cosa encara va donar per poder fer algunes fotos i una mica de vídeo.