dissabte, 9 de gener del 2010

Llits, un espectacle molt recomanable




Què passa quan es barreja la música, el teatre i el circ i s'hi afegeixen altres ingredients com ara originalitat, ironia, bon humor i un pessic de malenconia i genialitat? Doncs que és molt fàcil que el producte sigui un espectacle com Llits, l'obra del director Lluís Danés que podem veure aquest cap de setmana al Teatre Bartrina de Reus en doble sessió de dissabte i diumenge.

Aquest dissabte al vespre he anat a veure la representació d'aquest espectacle. Un Teatre Bartrina ple de gom a gom, amb les entrades exhaurides, ha assistit a l'evolució d'uns artistes que han ofert el millor d'ells mateixos i ens han permès conèixe'ls en facetes que desconeixíem. Aquest és el cas d'Albert Pla i de Lídia Pujol que en aquest espectacle sumen a les seves conegudes dots músicovocals altres qualitats com les teatrals i circenques. Els acompanyen diversos artistes de circ que interpreten els personatges anomenats Matalàstics.

Els protagonistes de l'obra, persones i llits, apareixen entre el públic a través d'una de les portes d'accés al teatre i evolucionen cap a l'escenari. A partir d'aquí es van succeint tot un seguit d'escenes divertides i en algun moment absurdes. Són escenes que, de vegades, també conviden a la reflexió.

Tot plegat gira al voltant del llit. O més ben dit, de diversos llits. Llits en els quals tota persona humana s'hi pot veure reflectida. Comencem veient el bressol, el llit d'infantesa o el de l'adolescència amb tots els personatges i les pors que els envolten. Passem per una escena, amb una llitera de cinc pisos, plena d'acrobàcies i evolucions gestuals que en algun moment ens recorden la manera de fer de 'La Fura dels Baus' (salvant les distàncies). El llit del sexe se'ns presenta en forma de llit-trapezi on els protagonistes evolucionen representant la seva trobada sensual mentre l'acte es retransmet al més pur estil d'una retransmissió esportiva plena de passió.

Podem veure molts altres llits que reflecteixen els diversos moments de les nostres vides. Fins a arribar al llit de l'últim viatge...

El repartiment està encapçalat per Albert Pla, en el paper del Gran Lectus, Lídia Pujol, com a Léctica i Alba Sarraute que fa el personatge de Kliné. Els acompanyen, com a Matalàstics, Íngrid Esperanza, Jordi Gaspart, Fabrizzio Giannini, Ignasi Gil, Claudio Inferno i Armando Rabanera. La música original de l'obra ha anat a càrrec de Lluís Llach i de Borja Penalba. El guió és del director de l'obra Lluís Danés i de Feliu Ventura que també ha fet els poemes i lletres que formen part de l'obra.

Tot plegat dóna com a resultat un espectacle altament recomanable. Encara podeu anar a veure la sessió de demà diumenge a les 6 de la tarda, si en teniu ocasió i queden entrades.

Aquí us deixo un enllaç a un vídeo de l'assaig d'aquesta obra en la seva estrena al TNC el mes de desembre passat on el director Lluís Danés explica a grans trets l'essència de l'espectacle.



divendres, 8 de gener del 2010

Nevada (o nevadeta) a Reus




Aquest matí de divendres la neu ha fet acte de presència a la ciutat de Reus. Ha arribat dissimuladament, com qui no vol la cosa, en forma de petites volves gairebé imperceptibles. Progressivament s'ha anat fent notar més fins aconseguir emblanquinar places, carrers, balcons i terrats. I finalment ha decidit tornar a marxar dissimuladament, tal com havia arribat.

En aquest video que he gravat des de l'oficina es pot observar aquesta progressió.



És evident que qui estigui avessat a veure nevar a base de bé dirà que això de nevada no en té res. Com a molt una nevadeta. I no li mancarà raó. Però com que aquí a Reus això passa molt de tant en tant ja ens conformem amb una visita curta, com si diguéssim de salutació, lo just per poder dir encara que sigui per uns minuts A REUS HA NEVAT !!!





Galeria d'imatges de la nevada a diverses poblacions del Camp de Tarragona publicades a Reus Digital.

Galeria d'imatges de la nevada a diverses poblacions del Camp de Tarragona publicades a delCamp.cat.

dimarts, 5 de gener del 2010

Lus Reissus arriben a Reus




Aquest vespre han passat per Reus, com ho han fet a tants altres pobles i ciutats (o viceversa) els Reis d'Orient, també anomenats los Reixos a les comarques meridionals, a les comarques de Ponent, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià. I dintre d'aquesta riquesa i varietat expressiva de la nostra llengua encara en podríem afegir una altra d'expressió per referir-se a aquests personatges. En lu parlar genuí de Reus pronunciem exactament lus Reissus per referir-nos als visitants que rebem cada 5 de gener.

Com cada any han fet un tumet (paraula també característica de lu parlar reusenc per referir-nos al diminutiu de la paraula tomb) per diversos carrers entre els quals hi ha el tradicional tomb de ravals. Aquí us deixo un vídeo amb un resum del pas de tota la comitiva per la plaça del Prim.



Després, ses majestats, han sortit al balcó de l'Ajuntament per tal de fer els parlaments i rebre les claus de totes les llars de la ciutat a fi de poder repartir regals durant tota la nit, això sí, com sempre, amb l'inestimable col·laboració de l'escala dels bombers, un altre dels elements característics de la nit de reis reusenca.



Ara només caldria afegir uns bons desitjos per tal que tothom que s'ho mereixi rebi algun present. Això sí, majestats, també us demano que no oblideu repartir força carbó als lladres, corruptes i mala gent que hi ha repartida per tot el món mundial. Encara que només sigui un trosset perquè em fa l'efecte que, com més va, més en necesiteu de carbó. Per cert, el carro del carbó d'aquí a Reus era bastant petit. Es veu que els ganxets i ganxetes ens hem portat molt bé. Potser es que han près tot el carbó cap a la ciutat romana d'aquí al costat...


dissabte, 2 de gener del 2010

Foc! Foc! Fot-li fort!







Un any d'esforços, mocions de 18 consells municipals, del Consell general i del Consell Regional, 2 qüestions al govern francès, una del diputat François Calvet i una del diputat Daniel Mach no hauran estat suficient. L'estat francès ignora la identitat catalana i les seues tradicions.

Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord condemnats a mort es veuen en l'obligació d'exiliar-se. Un exili simbòlic ja que no canvien de país, sinó que canvien d'estat. Des de l'exili Diables i Bruixes del Riberal continuaran la lluita per a tornar a fer viure les tradicions catalanes a Catalunya Nord.

Diables i Bruixes del Riberal seran rebuts oficialment a Alforja, seu de la Federació Nacional de Diables i Dimonis de Catalunya. Seran acollits oficialment pel president de l'Ateneu, el batlle d'Alforja, el Consell Comarcal (i segurament per un representant a nivell nacional).

Els Diables del Riberal celebraven 10 anys el 2009, les Bruixes del Riberal celebraran 10 anys el 2010. Uns i altres condemnats de la manera més insuportable, per indiferència.

En cap moment les institucions de l'estat s'han interessat per la tradició dels correfocs, els seus símbols, ni tan sols els riscs que poden comportar. El silenci ha estat la sola resposta a les demandes, als manifests, a les mocions i a les manifestacions.

La directiva europea permet a cada estat una adaptació per mor de respectar les pràctiques religioses, tradicionals i festives. França nega l'excepció cultural que és la nostra.

Més informació a: www.airenou.cat

Mentrestant al Principat la cosa tampoc està com per tirar coets (mai millor dit). Si cliqueu aquí podreu llegir la nota de premsa que ha publicat sobre aquest tema el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

I el mateix passa a la resta dels Països Catalans. Com sempre, tan al nostre país com al país veí, que ens domina i ocupa, les lleis s'aproven (si s'aproven) a cuita correns i quan el tro gairebé els ha petat als dits.



dijous, 31 de desembre del 2009

FELIÇ 2010 !!



Comencem un nou any que, mentre no es demostri el contrari, potser serà millor que el que se'n va...

Que ens sigui ben propici!



Si necessiteu inspiració a l'hora de confeccionar els típics missatges sms per desitjar un bon any a través del mòbil aquí teniu algunes idees o suggeriments.




dimecres, 30 de desembre del 2009

Caigudes que fan riure



Un dels clàssics d'algunes cadenes de televisió en aquesta època, a part dels resums de l'any, són els vídeos recopilatoris de caigudes en diversos esports.

Unes caigudes que sovint fan riure molt a tothom. Excepció feta dels qui les pateixen, és clar!

Aquí us en deixo uns quants, però segur que si busqueu en trobareu molts més.








Però no només cauen els qui practiquen esports. Mireu, mireu...



divendres, 25 de desembre del 2009

Pessebre blocaire 2.0 (2009)



Tal com comentava en aquest altre post, des del blog de La Garrofa de Mont-Roig va sorgir la iniciativa de muntar un pessebre blocaire per a aquestes festes.

Després de rebre les diferents aportacions, l'autor de La Garrofa ha muntat el pessebre i en aquest vídeo teniu el resultat. No us el perdeu, és ben bonic i original.





Aquí us deixo la meva aportació al pessebre blocaire: un bou ben modern i eixerit! Busqueu-lo, segur que no us costarà gaire de trobar. Com a pista us diré que s'allotja en una cova.

Molt bones festes a tothom!



Ah! I no us oblideu que avui toca fer cagar el tió. Jo ho faré d'aquí a una estona en companyia de les meves estimades nebodetes i la resta de la família. Us deixo la lletra d'una de les cançons típiques de fer cagar el tió, concretament una versió tradicional de Reus i altres pobles del Baix Camp.

Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,

renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!

Si no et donarem

un cop de bastó!


dimecres, 23 de desembre del 2009

Presentació en línia de 'Versos de tardor'





Aquest dimecres 23 de desembre, a les 8 del vespre, l'Editorial Petròpolis fa la presentació en línia del llibre Versos de tardor, de diversos autors.

El llibre està editat a cura de l'escriptor Jesús M. Tibau, i està format per les diferents aportacions al Concurs Literari del bloc Tens un racó dalt del món organitzat en motiu de la Tardor Literària de Tarragona.

Així doncs aquest llibre recull totes les aportacions al concurs esmentat, entre les quals tinc l'honor de dir que n'hi ha una de meva. En total més d'una cinquantena de poemes dedicats a aquesta estació que acabem de deixar enrera i que ha servit d'inspiració per a aquesta experiència.

Per a més informació i per assistir a aquesta presentació en línia cliqueu aquí.

El llibre es podrà llegir en línia, descarregar en format pdf i també es podrà comprar en format paper, amb un cost mínim corresponent a les tasques d'impressió.


dilluns, 21 de desembre del 2009

Tots som capital (recull d'imatges)



Algunes imatges de l'acte 'Tots som capital' celebrat al Teatre Fortuny de Reus dilluns 21 de desembre del 2009.







Per veure més fotos cliqueu aquí.




Vídeo del parlament inicial de presentació de l'acte

diumenge, 20 de desembre del 2009

TOTS SOM CAPITAL




La voluntat manifesta de demanar el canvi de denominació de l'aeroport ha estat l'últim d'una sèrie de moviments estratègics que, durant els últims mesos, han tingut com objectiu la nostra ciutat. Moviments que només han servit per desestabilitzar i generar un estat d'opinió que en res afavoreix el bon ambient que hauria d'imperar en les relacions entre les dues principals ciutats de la nostra demarcació.

Convençuts com estem de la necessitat de generar complicitats i de no alimentar un debat estèril que només serveix per provocar tensions, la Societat Civil de Reus entén que cal donar un pas endavant que serveixi per centrar el debat en allò que és cabdal: el progrés del nostre territori. Un progrés que passa necessàriament pel respecte i la generositat a l'hora de generar iniciatives que serveixin per treballar en positiu.

Per això us convoquem a l'Acte Acadèmic TOTS SOM CAPITAL. Un acte que vol servir per reivindicar la força de ciutats i pobles de la demarcació alhora d'ajudar i contribuir a millorar la nostra qualitat de vida. Reus és Capital com ho són tots els pobles de casa nostra que, en la justa mesura de les seves possibilitats, també ajuden a fer gran el nostre país.

Aquest no és un acte contra ningú. Tot el contrari. És a favor d'un territori que mereix totes les nostres atencions. Des de Reus, ciutat que s'ha fet gran gràcies a l'empenta de la seva gent, volem llençar aquest missatge de futur, generós, obert al món, conscients que aquest és el debat que reclamen els nostres fills.

Us esperem el 21 de desembre, a partir de dos quarts de nou del vespre, al Teatre Fortuny per demostrar que al nostre territori TOTS SOM CAPITAL.


divendres, 18 de desembre del 2009

El caganer



Un any més, per aquestes dates, TV3 ens ofereix la seva nadala musical en forma de cançó col·lectiva. Albert Pla, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel interpreten la nadala 'El caganer' amb què TV3 i Catalunya Ràdio feliciten aquestes festes, tal com podeu veure i escoltar en aquest vídeo.



Aquesta és la lletra de la cançoneta, escrita a tres mans per Judit Farrés, companya del cantant Albert Pla, el mateix Albert Pla i Quimi Portet.

El caganer

En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca i una mula
i mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.

No sóc llicenciat en filologia catalana però sí que estic en possessió del certificat D de coneixements superiors, orals i escrits, de llengua catalana expedit per la Junta Permanent de Català. És per això que tinc la gosadia de fer una puntualització sobre una de les expressions que es repeteixen a la tonada de la cançó i que, pel que tinc entés, seria una reiteració d'un pronom feble. Em refereixo a l'expressió hi ha d'haver-hi. Penso que l'expressió correcta hauria de ser ha d'haver-hi o també hi ha d'haver, però mai la forma reiterativa del pronom 'hi' que dona com a resultat el que es repeteix tan sovint a la cançó en qüestió: hi ha d'haver-hi. Si algú, més entés que jo en qüestions lingüístiques, té constància de la correcció d'aquesta expressió agrairé que m'ho faci saber.

Entenc també que això pot ser una d'aquelles llicències que es prenen sovint les persones que es dediquen a fer lletres de cançons però tenint en compte la difusió que es fa d'aquesta cançó a través de la televisió pública catalana no estaria de més que es fés un bon ús de la llengua. A no ser que s'hagi volgut donar un to humorístic fent ús del català montillesc que tan bé dominen en programes humorístics televisius, com ara el 'Polònia'.

A banda d'això, trobo que la cançó és fresca i divertida i que a més a més compta amb una bona selecció d'artistes que l'interpreten. I, tot sigui dit, és molt enganxosa!


dilluns, 14 de desembre del 2009

Foto denúncia: incivisme




Es veu que hi ha gent que per molt que els expliquin com funciona això del reciclatge i de la recollida selectiva no ho acaben d'entendre. O això o és que directament pateixen un alt grau d'incivisme.



Imatge obtinguda aquest matí de dilluns, 14 de desembre, cap allà a les 9, en un carrer de Reus.

I no és el primer dia (i em temo que tampoc serà l'últim) que podem veure un paisatge similar a l'entorn dels contenidors de la nostra ciutat.



dijous, 10 de desembre del 2009

'L'Ovidi', la pel·lícula sobre Ovidi Montllor




Fa uns quants mesos es va crear un grup a Facebook amb el nom Per donar suport a 'L'Ovidi', la pel·lícula sobre Ovidi Montllor. Un grup per a gent sensibilitzada amb la cultura del nostre país, per a fans i admiradors de l'Ovidi Montllor que desitgin donar suport moral al projecte de realitzar una pel·lícula sobre la vida del cantant i actor alcoià, i al mateix temps obtindre informació de com evoluciona i va creixent un projecte cinematográfic. Actualment aquest grup ja compta amb el suport de prop de 3.000 membres usuaris d'aquesta xarxa social.

Avui mateix totes les persones que estem subscrites a aquest grup hem rebut un missatge que explica el següent.

El passat dia 9 de desembre es va fer pública la Resolució d'Ajuts al Desenvolupament de projectes Audiovisuals.

En la modalitat de llargmetratges de ficció ha estat beneficiat, amb una puntuació de 8 sobre 10, el projecte de l'Ovidi. Gràcies a aquesta subvenció concedida per l'IVARMS (Institut Valencià de l'Audiovisual Ricardo Muñoz Suay) la productora del projecte, Almoxic Films i els guionistes Carles Chiner i Antoni Sendra, rebran ajut econòmic per dur a terme el desenvolupament del projecte.

Aquest al·licient ha fet possible que els guionistes es posin a treballar de ple i de forma exclusiva en la guionització de la vida de l'artista alcoià Ovidi Montllor que serà portada a la pantalla pel director Octavi Masià.

El projecte, a més, compta ja amb la participació de les dues televisions autonòmiques implicades en l'àrea temàtica i territorial del projecte. Tant TV3 com TVV han expressat el seu interès a participar en la producció de la pel·lícula. D'aquesta manera els fonaments financers del projecte van consolidant-se.

En aquest moment passem oficialment a l'etapa de desenvolupament de guió, per tal motiu, hem creat un fòrum de debat en el grup de Facebook per tal que ens expliqueu les vostres anècdotes, si vau conèixer personalment a Ovidi Montllor. Totes aquestes anècdotes ens poden servir per a l'elaboració del guió. Esperem la vostra participació i gràcies a tots pel vostre suport.

Sens dubte és una molt bona notícia de cara a poder retre un nou i merescut homenatge a l'Ovidi i a la vegada poder conèixer una mica més i millor tota la seva trajectòria fins al moment que va marxar de vacances.







divendres, 4 de desembre del 2009

Pessebre 2.0, el primer pessebre blocaire



Des de Ca La Garrofa de Mont-roig sorgeix la iniciativa de fer un Pessebre 2.0.

Es tracta de fer un pessebre comunitari amb la col·laboració de tota la comunitat blocaire que s'hi vulgui afegir. Participar és ben senzill, només cal que trieu la figureta que voleu aportar al pessebre i seguiu les senzilles instruccions que trobareu al post
garrofaire.

Jo ja he posat fil a l'agulla i he triat la meva figureta. No us la diré, no fós cas que em copiéssiu... Animeu-vos! La idea és força original i segur que serà ben divertit veure el resultat final del gran pessebre que podem muntar tota la família blocaire.


dissabte, 28 de novembre del 2009

Tardor


Bufa el vent
despullant els arbres

Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor



Una vegada més participo en un dels jocs literaris que organitza l'escriptor Jesús Maria Tibau des de la seva bitàcola. En aquest cas es tracta del 133è joc literari consistent a escriure un poema sobre la tardor, d'un mínim de 5 versos. A més a més els textos dels participants en aquest joc formaran part d'un llibre que publicarà de forma virtual i gratuïta l'editorial Petròpolis.

Així doncs, tot i que reconec que la poesia és un gènere que no és fàcil de practicar, de tant en tant tots i totes tenim algun punt d'inspiració i ens podem atrevir, com he fet jo ara, a posar quatre pensaments sobre una determinada cosa en format de poema. Espero que els poetes i les poetesses professionals no siguin excessivament crítics ;)

Recordeu que encara teniu un parell de dies de temps per participar en qualsevol dels jocs literaris del Tibau d'aquest mes de novembre. I si no estigueu atents al mes de desembre que segur que ja ens en té uns quants de preparats.


dilluns, 23 de novembre del 2009

I que en siguin 100 més (com a mínim)





Tal dia com avui, el 23 de novembre de 1909, naixia a Reus una nova entitat esportiva amb el nom de Club Deportiu que agrupava antics membres del Reus Futbol Club. Més endavant foren incorporades al Club Deportiu les entitats esportives locals Club Velocipedista i Sport Club Reus. Arran d'aquesta fusió s'adoptà el nom definitiu de Reus Deportiu.

Per saber més sobre la història del club centenari cliqueu aquí.

També podeu llegir la notícia que publica avui el diari Reus Digital en motiu d'aquesta efemèride.

Per a una ciutat com Reus tenir un club centenari, a més a més d'altres coses, és molt important.

FORÇA REUS !!

divendres, 20 de novembre del 2009

La Festa de l'Oli Nou





Un any més tindrem ocasió de degustar a la plaça de la Llibertat de Reus les diverses varietats d'oli que ens oferiran els participants a la 13a Mostra d'Oli Siurana.

Avui divendres i demà dissabte ens podrem apropar a les paradetes i degustar aquelles llesques de pa ben amarades de bon oli. Segur que tampoc hi faltaran porrons de bon vi, olives i altres productes que complementaran la festa. Vigileu de no posar-vos roba massa nova perquè és més que probable que us caigui alguna llàntia mentre devoreu les llesques...

;)

Bon profit!


dimarts, 17 de novembre del 2009

Trobada Rosa Eva Rabanillo (anunci aparentment seriós)



Fa uns dies que vaig rebre al meu correu electrònic un missatge ben curiós. En principi semblava una més d'aquelles cadenes amb peticions d'ajut, acudits, fotos o gracietes diverses. De tota manera vaig decidir llegir-lo. Us ho resumiré. L'autora del missatge es descrivia com una xiqueta, Rosa Eva Rabanillo, de 36 anys que als 18 va haver de marxar de Reus per motius de feina familiar. Se'n va anar a viure a Bilbao i posteriorment a Valladolid.

El missatge seguia explicant que alguns dels seus antics companys d'escola estan organitzant una trobada amb ella prevista per al proper 5 de desembre, dissabte, a les 5 de la tarda.

Tot plegat em resulta força creïble ja que fins i tot esmenta que, als 15 anys, va formar part d'un grup musical d'institut aquí a Reus anomenat OM. I em consta que aquest grup va existir.

La Rosa Eva afegeix en el seu missatge que segueix aquest bloc, cosa que li permet seguir enganxada a la seva ciutat. Ja se sap... enganxar-se és un dels esports que més ens agrada practicar als reusencs i a les reusenques. Tal com diu la dita, a Reus enganxen i a Tarragona manxen! (i darrerament també volen fotre aeroports, però això són figues d'un altre paner...)


Al que anava. M'enorgulleix saber que aquesta reusenca exiliada va seguint algunes de les coses que passen per aquesta ciutat nostra a través del meu bloc i que, a més a més, m'hagi escollit per fer difusió del que ella mateixa qualifica com a bogeria. Com que tot plegat, tal com deia al principi, resulta força creïble, aquí us deixo el cartell-convocatòria que ha confeccionat la pròpia protagonista de la Trobada, per si la coneixeu o sabeu d'algú que la conegui.

Llàstima que aquell cap de setmana estaré fora de Reus. És el típic pont de desembre en què qui més qui menys aprofita per fer alguna escapadeta. Si fós per aquí, només per curiositat, m'arribaria fins a la plaça del Castell per veure quin resultat té la Trobada. Si hi aneu ja m'ho explicareu!


Ah! Per cert, aquí us deixo el seu e-mail per si hi voleu contactar: rosaeva28@yahoo.es

dijous, 12 de novembre del 2009

Un dissabte a Perpinyà






Aquest dissabte passat, 7 de novembre, la població nord-catalana de Perpinyà va acollir els actes reivindicatius en motiu dels 350 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus. El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola van fer servir els catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV, amb la consegüent pèrdua de llibertats que perdura fins els nostres dies.



Van ser més de 5.000 persones arribades de tots els Països Catalans les que es van reunir dissabte a Perpinyà. De Reus vam pujar 2 autocars. Passats uns minuts de les nou del matí enfilavem cap al nord. Les converses a l'interior de l'autocar éren variades, des dels que es dedicaven a intentar solucionar els problemes del món a nivell més local fins als que ho fèien amb un caire més global. D'aquesta manera vam arribar al punt fronterer de La Jonquera. Diuen que actualment dintre de l'espai europeu hi ha llibertat de circulació i fronteres obertes però curiosament el nostre autocar fou aturat, va pujar una gendarme, va demanar la documentació a totes i cadascuna de les persones que hi anavem i se la va emportar cap a la garita retornant al cap d'uns minuts. Els devia fer il·lusió quedar-se amb els nostres caretos... Després, parlant amb altres persones, vam saber que pràcticament tots els autocars havien estat sotmesos a aquest control policial.

Anècdotes a banda, va ser una jornada de reivindicació i de festa alhora, mostrant un cop més que tot i que encara hi ha molta feina a fer en les nostres lluites reivindicatives per aconseguir que la nostra terra sigui lliure, també hi ha un bon caliu i un esperit de mobilització que es demostra en ocasions com aquesta.



Si voleu veure un recull fotogràfic dels diversos actes del 7 de novembre a Perpinyà cliqueu aquí.

I aquí teniu un recull de vídeos.


Manifestació (primera part)


Manifestació (segona part)


Marxa de torxes


Concert Al Tall


Concert Raph Dumas & The Primaveras



dilluns, 9 de novembre del 2009

The Wall





Avui s'acompleixen 20 anys de la caiguda del mur de Berlín.

Però, tal com podem
llegir en aquest reportatge de Vilaweb, al món encara queden molts altres murs que caldria derruir.



dimarts, 3 de novembre del 2009

Memorimage 2009




Del 4 al 8 de novembre Reus viurà una nova edició, la quarta, del Memorimage, Festival internacional de cinema amb imatges d'arxiu.



Si voleu visitar el lloc web del festival cliqueu aquí.

Per descarregar-vos el programa en format pdf
cliqueu aquí.


dissabte, 31 d’octubre del 2009

Per sempre més, castanyada!




La Castanyada és una festa popular de Catalunya que inicialment se celebrava el dia de Tots Sants. Més recentment se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons (que no té res a veure amb l'americanització que se n'ha fet en dates més recents), prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Aquí podem veure una imatge representativa d'una castanyera tradicional. Evidentment no té res a veure a com són els castanyers i castanyeres que ens podem trobar avui en dia als nostres pobles i ciutats.


En molts llocs, el dia de Tots Sants, s'organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Antigament aquesta rifa l'organitzaven els confiters però en l'actualitat solen anar a càrrec de determinades entitats o associacions.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.


Sigui com sigui recordeu: de carabasses, segons com, ja en rebem tot l'any. Així doncs, per sempre més defensem la nostra castanyada!


divendres, 30 d’octubre del 2009

Tothom a Perpinyà!







La capital de la Catalunya del Nord serà escenari el proper 7 de novembre d'un conjunt d'actes en record de la firma del Tractat dels Pirineus, que ara fa 350 anys va suposar la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França. La commemoració es planteja altament reivindicativa, però també festiva, coincidint amb la cloenda del Correllengua organitzat per la CAL.

Sens dubte és una bona ocasió per fer sentir la nostra veu, la veu de tots els Països Catalans!

Per a més informació sobre els autocars que
Òmnium Cultural Baix Camp organitza amb sortida des de Reus cliqueu aquí.

Per a informar-vos sobre autocars amb sortida des d'altres ciutats
cliqueu aquí.



dijous, 29 d’octubre del 2009

Pandilleros, un concert o un musical




Aquest dijous 29 d'octubre la Fundación Tony Manero presentava el seu darrer disc 'Pandilleros' al Teatre Bartrina de Reus.

Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.

Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.

La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.

Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.

Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.


Fundación Tony Manero - Los Peineta

Fundacion Tony Manero | MySpace Video


I ara un bloc de viatges



Doncs sí. Tal com ho llegiu. Aprofitant la meva participació en el curs pilot a Facebook de la UOC 'Viatges 2.0: eines i recursos en línia' i tenint en compte que ens han encarregat als participants la creació de bitàcoles de viatges com un dels elements pràctics d'aquest curs, acabo de crear un bloc nou que tractarà exclusivament aquest tema, els viatges. I més concretament els viatges 2.0.


El bloc es titula 'Viatges 2.0: una nova manera de viatjar' i de moment només hi ha un post de presentació. Si voleu, podeu passar a veure'l clicant aquí.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

COS 2009, Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus






Des d'avui dimecres 21 d'octubre i fins el proper diumenge 25, arriba a Reus la 12a edició del Festival COS.


Un festival internacional de mim i teatre gestual que, any rera any, es consolida dintre del panorama cultural de la ciutat.

Si voleu visitar la pàgina web del COS 2009
cliqueu aquí.

Si us voleu descarregar el programa en format pdf
cliqueu aquí.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Una llengua deixa d'existir quan deixa d'utilitzar-se!






Transcric literalment el contingut d'un missatge que he rebut avui mateix per correu electrònic i que descriu una situació que malhauradament es repeteix massa sovint en la nostra societat.



El català a Custo Barcelona

El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes.

Custo Barcelona, com sabem, és una empresa especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, bo i exigint-los que ho facin en castellà.

Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:

-Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.

Tot sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:

- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així!

Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: 'Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya'.

Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.

Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes.

Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb que es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada.

UNA LLENGUA DEIXA D'EXISTIR QUAN DEIXA D'UTILITZAR-SE!



diumenge, 18 d’octubre del 2009

Participació en el 130è joc literari del Jesús Tibau



Una vegada més (i ja en van 130) l'escriptor Jesús M. Tibau ens convida a participar en un dels seus jocs literaris de tipus creatiu. En aquest 130è joc literari hem d'escriure un relat curt, d'extensió entre 100 i 200 paraules, inspirat en aquesta foto:



Així que ja ho sabeu, poseu en marxa la neurona de la imaginació i animeu-vos a participar.

Aquesta és la meva participació en el 130è joc literari:

En quedar-se sola, la senyora Maria es va comprar aquell lloro tan vistós que havia vist a la botiga d'animals.

-Et diràs Pepet! -va dir a l'arribar a casa. I li va ensenyar com pronunciar el seu nom fins que el lloro no parava de dir Pepeet... Pepeeettt... Pepeeeeeettttt...

Va aprendre altres paraules. També sabia xiular tothom que passava pel carrer. Des del balcó, els feia girar el coll mirant cap amunt buscant qui xiulava.

Fins que, cansat de la monotonia, va sortir a fer un vol. Anava d'un balcó a l'altre observant i aprenent paraules noves que anava practicant aquí i allà.

Un dia, passejant per la barana d'un balcó, va sentir una cançoneta que parlava d'un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico. Aquell lloro de la cançó no quedava gaire ben parat. També va recordar haver vist la seva foto penjada pels carrers i va pensar que la senyora Maria el devia trobar a faltar.

Així que, reflexionant sobre el que li convenia més, va aixecar el vol cap al balcó de la seva enyorada mestressa. Al cap i a la fi tampoc s'hi estava tan malament.







divendres, 16 d’octubre del 2009

Imatges de l'Alguer



Vista des del Port



Carrers del centre històric







Campanar



Torre de l'Esperó Reial



Torre de la Polvorera



Accés a les Grutes de Neptú




Si voleu veure l'àlbum sencer (174 fotos) cliqueu aquí.


dissabte, 10 d’octubre del 2009

Escapada a l'Alguer



Tenint en compte que el mes passat vaig estar uns dies tombant per Mallorca i que d'aquí a unes hores me'n vaig cap a l'Alguer, està clar que la cançoneta més adient que us puc posar és aquesta:



Cançó 'Des de Mallorca a l'Alguer' interpretada per la cantant algueresa Elena Ledda



Encara que tenint en compte la companyia aèria amb la que hi vaig i lo baratet que em surt (1 euro per trajecte), també podria posar aquesta entrevista en la qual el cantant alguerés Claudio Sanna diu, amb un cert toc d'ironia, que 'Ryanair pot salvar l'alguerés' en clara referència a una cançó seva titulada 'Santa mare llengua (Santa Ryan Air?)'.

En aquesta cançó, Sanna, tot repassant l'evolució de l'ús del català a Sardenya durant les últimes dècades, conclou que aquesta línia de baix cost de la companyia irlandesa pot garantir la pervivència de l'idioma a l'illa. La lletra de la cançó, inclosa en el disc 'Terrer meu', fa:

Mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto
Santa santa santa
santa santa Ryan Air
salva l'alguerès
salva l'alguerès.



Ja us ho explicaré... Ens retrobem dimarts (i 13)

;)

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Concert d'Anita Miltoff a Reus





Dissabte passat, 3 d'octubre, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, el grup Anita Miltoff va actuar a la plaça de les Peixeteries Velles de Reus. Prèviament també van actuar els reusencs Poker's.



Anita Miltoff és el grup guanyador de l'edició del 2008 del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'. Això els ha permès enregistrar un primer disc que han titulat 'Gràcia'.

Divendres 25 de setembre van presentar el disc a la Sala Monasterio de Barcelona i el dia anterior al concert de Reus també van actuar a la
Llotja de Música Urbana de Vila-real, a la Plana Baixa.

Aquest primer treball discografic porta el nom de 'Gràcia' (Edicions Singulars, 2009) en honor a la procedència del grup i per ser l'indret on s'ha escrit, compost, assajat i enregistrat. El disc l'ha enregistrat i produït l'Enric Espinet als Estudis Masamara, entre els mesos de novembre de l'any passat i el gener d'enguany, i l'ha masteritzat J.J. Golden a l'Estudi Golden Mastering de California.

El nom del grup és una personalització de la frase en hebreu 'amit a mil tof' que significa 'sóc un bon alumne', frase preferida per la joventut palestina durant l' Intifada; 'odi és el que ens heu ensenyat per tant som els vostres millors alumnes', per oferir més matisos van optar per la personalització i la dualitat d'un nom que no vol dir res i moltes coses a la vegada.

En aquest video podeu veure diversos moments del concert d'Anita Miltoff dissabte passat a Reus.





dilluns, 5 d’octubre del 2009

L'Enganxa't a la música ja té guanyador



Gonçal, de Barcelona, ha resultat l'artista guanyador del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música', després del concert de la Gran Final celebrada divendres 2 d'octubre a la sala Suau de Reus juntament amb els grups Víctor Blanca & Les Claus de Jade i Smou Poc.

La proposta de Gonçal -alter ego de Gonçal Perales- és la d'un jove barceloní que va iniciar la seva carrera musical l'any 2006. Després dels dos primers treballs autoproduïts, 'Cançons hamburgueses' (2006) i 'Sol' (2007), Gonçal ens presenta 'Poble no identificat, un conte musical on es narren les aventures d'en Francesc Marcià'. Un espectacle que es tradueix a l'escenari amb tota la banda disfressada de marcians, tot seguint el fil conductor de l'esperpèntica figura del narrador.

En aquest video podeu veure un moment de l'actuació de Gonçal al Suau en el concert de la final del concurs.



I aquests altres vídeos corresponen a les actuacions que van fer els altres dos grups finalistes.

Víctor Blanca & Les Claus de Jade (Barcelona)



Smou Poc (Solsona)




divendres, 2 d’octubre del 2009

Arriba la final del concurs Enganxa't a la música 2009




Aquest divendres 2 d'octubre el Suau de Reus acollirà les actuacions dels tres finalistes del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música.

Després dels concerts de semifinals que van tenir lloc els dies 21, 22 i 23 de setembre, el jurat va escollir els tres grups que passaven a la final, dels quals en sortirà el guanyador de la setena edició de l'Enganxa't.

Els tres finalistes, per ordre d'actuació, són: Víctor Blanca i Les Claus de Jade, de Barcelona; Gonçal, de Barcelona, i Smou Poc, de Solsona.

El guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.


De fet, aquí a Reus portem uns dies força profitosos musicalment parlant. A les esmentades semifinals de l'Enganxa't que encetaven la setmana i amb la Festa Major de Misericòrdia pel mig vam tancar la setmana, dissabte 26, amb el multitudinari concert de comiat dels Whiskyn's que va aplegar milers de persones a la plaça del Mercadal.

Si voleu veure alguns videos tant de les semifinals del concurs com del concert dels Whiskyn's només cal que passeu pel meu canal de Youtube.

Es bo poder gaudir de música en directe i potser caldria que tots plegats ens conscienciéssim de la necessitat de donar suport no només a propostes consolidades sinó a qualsevol iniciativa que pugui sorgir. No costa res ampliar les nostres mires i la nostra cultura musical intentant descobrir o redescobrir què s'amaga en aquest món tan particular com és el món de la música. A partir d'aquí, hi haurà propostes que agradaran més i d'altres que agradaran menys i, òbviament, cadascú haurà d'aplicar el seu criteri per fer la tria que consideri adient.

Corren mals temps per a la cultura en general i per a la música en particular. Ahir mateix ens en posàven un exemple en aquest post. Per això, ara més que mai, és important que mostrem quines són les nostres necessitats d'oci i de cultura. I que ho fem assistint massivament a tots aquells actes que, malgrat alguns impediments i retallades, podrem seguir trobant pels carrers, places o locals.



I feta aquesta reflexió vull recordar també que a Reus acabarem la setmana novament amb música en directe. Serà dissabte a la nit, a les Peixateries Velles, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, que actuaran els reusencs Poker's i els guanyadors de l'edició del 2008 de l'Enganxa't a la música, Anita Miltoff, que arribaran des de la vila de Gràcia per presentar el disc que porta com a títol el seu lloc de procedència 'Gràcia'.

L'endemà diumenge al migdia aquesta Trobada comptarà també amb l'actuació musical del cantautor tarragoní Josep Romeu.


Sense música la vida seria un error
Friedrich Nietzsche