dimarts, 11 de novembre del 2008

Cinc anys sense el Poeta del Poble



Miquel Martí i Pol va néixer el 17 de març de 1929 a Roda de Ter (Osona), en una família d'origen obrer. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil ('La blava', mencionada en ocasions als poemes), i poc després dels quaranta va deixar la feina per l'esclerosi múltiple que li havien diagnosticat tres anys abans. Ja de petit va conrear la poesia, i va participar en activitats culturals catalanistes. També va col·laborar amb el PSUC. El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. El 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala. Va rebre diversos premis, entre els quals el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a Roda de Ter.

Avui fa 5 anys...


NO DEMANO GRAN COSA

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol



1 comentari:

Jobove - Reus ha dit...

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.

Marti Pol