Ahir dissabte a la nit el Teatre Metropol de Tarragona acollia un dels concerts de la nova gira del grup Pegasus. Una gira que s'iniciava el mes de setembre al Mercat de Música Viva de Vic i que després de passar pel Festival de Jazz de Barcelona, el 6 de novembre, arribava aquest cap de setmana a Tarragona.
El grup de rock progressiu creat durant la dècada dels 80's del segle passat per components de grups com Iceberg, Fusioon o Gotic, retorna als escenaris després de 10 anys d'absència.
Max Sunyer, a la guitarra, Josep Mas Kitflus, als teclats, Rafel Escoté, al baix i Santi Arisa, a les percussions, denotaven un cert canvi físic (normal pel pas del temps), com ara una mica menys de cabells (algun més que els altres). Però a banda d'aquest fet anecdòtic des d'un principi vam poder comprovar que la força de la seva música és manté intacta.
Van començar el concert amb temes com Àrea metropolitana o Cáscaras. Després del tercer tema, Max Sunyer va prendre la paraula, explicant que en aquesta gira, poc o molt, parlen tots els components del grup. Va fer les presentacions i es va referir també a un increment, pel que fa a components, dels Pegasus. Un increment que ja des d'un bon principi s'havia fet notar mostrant estar a l'alçada de la resta del grup. Ben aviat vam descobrir que el nom de l'increment era Dan Arisa, el fill del Santi. I és evident que n'ha heretat els gens percussionistes.
Més endavant Kitflus feia un comentari a l'entorn d'un company del seu grup anterior, Iceberg. No era altre que el tarragoní Jordi Colomer, bateria dels Iceberg, que era present a la sala i a qui va dedicar l'actuació.
Els Pegasus van oferir un recull dels temes més emblemàtics de la seva discografia, amb arranjaments actuals però transmetent en tot moment l'energia i les sensacions de sempre. Entre altres vam poder escoltar temes ja mítics com ara Funktàstic o Transmediterrani Express.
En un moment de l'actuació vam poder gaudir d'un veritable diàleg acalorat de percussions entre Arisa pare i Arisa fill que va fer les delícies de tots els presents al Teatre.
Al final de l'actuació Santi Arisa va fer uns quants comentaris en to humorístic, com és característic d'ell, i va acabar fent una petita demostració de com treure un bon so d'aquells instruments que utilitzaven fa uns anys als concerts: les paelles!
En definitiva, una nit de concert d'aquelles en què surts content de saber que els Pegasus encara tenen corda per estona. Ho van demostrar i de ben segur que ho seguiran demostrant.
La propera cita els portarà fins a Madrid per actuar en aquell indret que fa uns anys podia semblar llunyà però que avui en dia es troba a menys de tres hores de camí en tren de gran velocitat.
1 comentari:
vas anar al concert, quina ràbia que et tinc !!!
vaig intentar trobar entrades però feia dies que estaven exhaurides.
salut
Publica un comentari a l'entrada