Les noves tecnologies són la clau del futur de la societat. Per això és necessari que tota la societat sense distinció en tingui un coneixement suficient. Però el que hauria de ser la situació ideal per al correcte desenvolupament de la societat de la informació es veu dificultada per factors diversos.
D'una banda ens trobem amb la fractura digital. Si bé els qui utilitzem de manera habitual les tecnologies de la informació i de la comunicació podem tenir la sensació que tothom és present a la Xarxa i d'una manera o altra fa ús d'aquestes tecnologies, el cert és que, de la mateixa manera que al món hi ha grans desigualtats en el terreny econòmic i social, aquestes desigualtats es tradueixen també en grans dificultats en l'accés a les noves tecnologies de la informació a escala mundial. Les grans desigualtats tecnològiques i econòmiques del món actual repercuteixen també en les dificultats d'aplicar la societat de la informació de manera global. Les desigualtats no es produeixen només en els equipaments i en les possibilitats d'accés a Internet. Aquestes desigualtats també es produeixen en els orígens de la informació, en la disponibilitat de continguts i en els llenguatges utilitzats a la Xarxa.
De fet, els majors percentatges d'utilització de la Xarxa es concreten en zones com ara els Estats Units d'Amèrica i Europa occidental, mentre que en zones com Àfrica o l'Orient Mitjài la població usuària es troba sota mínims. En qualsevol cas, a nivell mundial, el percentatge de persones connectades a Internet representa al voltant d'un 30%.
El potencial d'usuaris existent es troba en fase de creixement però a l'hora de fer ús de les tecnologies tant les empreses, com les entitats o els usuaris particulars tenen dificultats tant en l'ús com en la implantació. Per tant, la fractura digital no afectaria només a la població no escolaritzada o formada digitalment sinó també a les persones que gestionen dinàmiques educatives, alts càrrecs d'empreses o persones amb capacitat de decidir que no veuen o no volen veure la necessitat d'aquesta formació digital.
Tal com comenta el professor Martín Becerra, els factors que intervenen en la complexitat dels processos als quals dóna nom la societat de la informació són socials, econòmics, polítics, culturals i tecnològics. D'aquesta manera es produeixen impactes diferents en societats que són divergents.
Una altra de les principals dificultats del que es coneix com a societat de la informació i del coneixement la trobem en l'existència de canvis constants i permanents. Això origina la necessitat de fer noves anàlisis i aproximacions de les noves realitats que van sorgint arran d'aquests canvis. Aquesta situació canviant planteja també tot un seguit de reptes de cara a l'anàlisi que n'han de fer els estudis de la comunicació.
No obstant això, la desigualtat en l'accés als recursos no sempre es troba en els països menys desenvolupats. La globalització en que estem immersos pot fer que s'intensifiquin les dificultats en qualsevol país o zona del món a causa de l'aparició de noves pressions de caire multi direccional. Això pot provocar situacions de coordinació però també pot fer aparèixer noves formes d'aïllament ja sigui entre persones o entre nacions.
Aquest seguit de situacions o de circumstàncies van lligades perfectament amb les cinc contradiccions importants que apareixen en la societat de la informació: l'economia, la segmentació, la necessitat d'intermediaris, la traçabilitat i l'excés d'informació.
En conclusió, m'atreviria a afirmar que el futur de la societat de la informació passa necessàriament pel fet d'assolir la normalitat de les comunicacions digitals. És a dir, per arribar al punt que puguem conviure amb tota normalitat amb aquest fet considerant-lo un element més de la quotidianitat de les persones i de la seva manera de viure.
En el procés de millora i normalització de les tecnologies caldrà tenir en compte igualment que tot i que la base principal de la societat de la informació és Internet, també cal fer atenció a les tecnologies complementàries o inherents com ara la telefonia mòbil, la ràdio i la televisió digitals i altres serveis de demanda sobre IP.
