dilluns, 22 de març del 2010

CAMPIÓ INTERCONTINENTAL



Aquest diumenge 21 de març el Reus Deportiu s'ha proclamat guanyador de la Copa Intercontinental d'hoquei patins.

Aquesta competició enfronta el guanyador d'Europa, que el 2009 va ser el Reus, amb el guanyador d'Amèrica, que va ser el Petroleros YPF de Mendoza (Argentina).

L'encontre, disputat al Pavelló Olímpic municipal de Reus ha acabat amb victòria de l'equip roig-i-negre per 4 gols a 1.

Fins ara aquesta copa era inèdita a les vitrines del Reus. Amb aquesta fita els roig-i-negres esdevenen l'únic club del món que té en el seu palmarès tots els títols possibles d'aquesta especialitat esportiva.


Tot seguit podeu veure un recull fotogràfic i videogràfic de diversos moments del partit, del lliurament de la copa al final del partit i de l'arribada i recepció a l'Ajuntament.




EL PARTIT
Un parell de vídeos que recullen diversos moments del partit





ELS GOLS
Vídeo que recull 3 dels 4 gols que van permetre que el Reus alcés la Copa Intercontinental



LA COPA
Vídeo que recull el lliurament de la Copa al Pavelló i la recepció posterior a l'Ajuntament






FORÇA REUS !!!
EL MILLOR CLUB DEL MÓN !!


divendres, 19 de març del 2010

Crema catalana



I avui, tal com mana la tradició...

CREMA CATALANA
(Mesclat)

Perquè això ja ve d'enrere i no ens hi posem per poc.
Seny o rauxa encén la xera som terra de foc.
Diu la tieta que el besavi, que era home de seny,
vigilant per no fer agravi va cremar més d'un convent.

Fixa-t'hi bé: jo te l'encendré.

Crema, dins del cor ens crema
la roïnesa extrema, encès pel nostre instint rebel.
Crema, a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema, a punt per artigar l'arrel.

Fusta seca, cairats i mobles, caixes velles i sarments,
és la festa del meu poble, és així la meva gent.
Amb palets encén la foguera, per fer un bon servei:
Bona flama fa l'estanquera i el retrat del rei.

Fixa-t'hi bé: jo te l'encendré.

Crema, dins del cor ens crema
la roïnesa extrema, encès pel nostre instint rebel.
Crema, a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema, a punt per artigar l'arrel.

Fixa-t'hi bé: jo te l'encendré.

Crema, dins del cor ens crema
la roïnesa extrema, encès pel nostre instint rebel.
Crema, a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema, a punt per artigar l'arrel.



També en podeu fer i menjar d'aquesta altra...





dimecres, 17 de març del 2010

La darrera cagada



El títol d'aquest post pot fer pensar que fa referència a algun polític o governant i les seves malifetes. Doncs no. Fa referència a la senyora d'aquesta foto. És molt probable, veient què se li acosta pel darrere, que aquesta sigui la seva darrera cagada.

D'acord que quan les necessitats fisiològiques t'obliguen s'ha de prendre una determinació immediata, però en determinades circumstàncies potser val més fer-se cobrir les espatlles.



'un, hauria d'automedicar-se el riure, com un tractament de profilaxi psicològica, però el problema es que no abunden els motius per a riure'
Mario Benedetti

dissabte, 13 de març del 2010

Cal Massó ja torna a estar obert



L'antiga fàbrica de licors Cal Massó és un edifici de tipus industrial que data de l'any 1920, construït pels arquitectes Pere Caselles i Pau Monguió.

L'any 2005 es va iniciar la remodelació d'aquest edifici, tancat des de feia anys, per tal de reconvertir-lo en un espai de caire experimental i multidisciplinar destinat a acollir diferents propostes de cara al foment i la difusió dels diferents llenguatges de l'art contemporani. La inauguració del Centre d'Art Cal Massó tingué lloc el mes de maig del 2007.

Després d'una primera etapa, el mes de juny del 2009 Cal Massó va tancar portes per tal de dur a terme un procés d'ampliació. Ahir divendres, 12 de març, es reobria novament aquest edifici per mostrar el resultat d'aquesta ampliació al públic. Un públic que es va reunir cap a les 8 del vespre, en quantitat molt nombrosa, a l'entorn de Cal Massó per veure l'espectacle inaugural.

La companyia Telenoika va escollir per a aquesta ocasió 'Mapping' un espectacle audiovisual que, mitjançant projeccions a la façana i un acompanyament musical, ens va transportar per la història d'aquest edifici històric de la ciutat i per les seves diverses transformacions des dels seus inicis, com a fàbrica de licors, fins arribar a reconvertir-se en l'actual centre d'art i de cultura contemporània.

En aquest vídeo podeu veure una petita part d'aquest espectacle.



Després d'aquest acte, el públic va accedir a l'interior de l'edifici i va poder veure el resultat de l'ampliació. Un cop feta la inauguració oficial i els parlaments de les autoritats es va donar pas a la zona habilitada com a bar en la qual mentre assaboríem una copa de vi i un grapat d'avellanes vam poder contemplar que aquest serà un espai complementari força interessant pensat tant per a l'hivern com per a l'estiu on poder gaudir d'una copa mentre assistim a qualsevol dels espectacles de Cal Massó.


Aspecte que oferia l'interior de Cal Massó durant l'acte inaugural

Per veure més fotos cliqueu aquí.

A partir d'ara s'inicia la nova programació de Cal Massó en la qual, entre altres coses, podrem assistir el proper mes d'abril a la tercera edició del cicle R-evolució Escènica, amb un seguit d'espectacles de dansa, música i teatre pensats per fer participar o interactuar el públic.

En definitiva, Cal Massó és una proposta més a tenir en compte a l'hora de repartir els nostres moments d'oci o esbarjo cultural a Reus.


dilluns, 8 de març del 2010

Imatges dels Tres Tombs de Reus





Un any més el primer diumenge de març ha servit per veure passar els tradicionals Tres Tombs pel tomb de ravals i altres carrers de la capital del Baix Camp.

Els Tres Tombs és una festa vinculada estretament al món agrari i especialment dedicada a la protecció dels animals de treball. El costumari català la vincula al cicle de carnaval. També s'hi troben restes d'antics rituals destinats a propiciar el pas de l'hivern cap a la primavera. Havia estat la festa dels pagesos i dels oficis que empraven animals per al transport.

En l'àmbit religiós aquesta festa es vincula amb Sant Antoni, considerat el patró dels animals domèstics i de feina. Un dels actes importants de la diada era la benedicció del bestiar, especialment de cavalls, ases, matxos i mules. Pagesos i traginers raspallaven i netejaven els seus animals i els posaven els guarniments per portar-los a beneir al davant de l'església. Desprès, els animals es passejaven pels carrers o s'organitzaven curses de rucs, cavalls i matxos.

El nom de Tres Tombs, que s'aplica a la desfilada d'animals i carruatges, deriva d'un antic ritual de protecció -voltant tres cops un indret sagrat- que va derivar el costum de recórrer per tres vegades, el perímetre de la vila. A Reus, a final del segle XIX, es feien pel tomb de ravals. Actualment, tot i que es manté una part d'aquest recorregut pel tomb de ravals, la ruta és una mica més àmplia ja que la comitiva es reuneix als afores de la ciutat i es dirigeix cap al centre per dur a terme aquest ritual en una versió podríem dir més modernitzada.

Tot seguit podeu veure un recull fotogràfic d'alguns dels participants als Tres Tombs de Reus 2010.





divendres, 5 de març del 2010

A Reus farem un flashmob



Des de Nadafool, portal de cultura i oci del Camp de Tarragona, ha sorgit la iniciativa d'organitzar un flashmob a Reus.

La proposta s'ha donat a conèixer mitjançant la creació d'un grup a Facebook en el qual se'ns explica que un flashmob és una accio organitzada en la que un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom inusual i després es dispersa.



En només dos dies aquest grup ja compta amb prop de 500 persones afegides. La iniciativa també ha tingut ressó en la premsa.

Aquest primer flashmob a Reus es farà abans de l'estiu. El què, quan, qui i com encara no se sap ja que el factor sorpresa juga un paper important en aquestes accions.

De fet fins fa, com aquell que diu, quatre dies no estava gaire al corrent d'aquest tipus d'acció, però precisament aquest dilluns passat el programa 'Entre línies' de TV3 dedicava un dels seus reportatges a parlar dels flashmobs.



A partir d'aquí m'he anat informant una mica més i he arribat a la conclusió que es tracta d'una manera de passar-s'ho bé una estona fent alguna cosa diferent a les que fem de manera habitual.

En definitiva penso que en els temps que ens ha tocat viure tot el que sigui passar una estona amb bon humor i de manera desinhibida pot resultar una experiència molt agradable i positiva.

Jo m'hi apunto!

I valtros?


diumenge, 28 de febrer del 2010

Escapada a Lloret: hoquei i turisme




Quan el Reus Deportiu d'hoquei patins es va classificar per jugar la fase final de la Copa del rei, vaig pensar que era una bona excusa per fer una escapada a Lloret de Mar, població que ha acollit enguany aquesta final.

El fet que la primera eliminatòria fós contra el F.C. Barcelona era un handicap difícil però no impossible de superar. De fet anava mentalitzat que el Reus podia quedar eliminat el primer partit, però es tractava de combinar un cap de setmana d'hoquei amb una mica de turisme. Tot i aquesta mentalització, el cert és que predominava en mi l'esperança de creure amb convenciment que era possible, com a mínim, superar aquesta primera eliminatòria.

Vaig arribar a Lloret a mitja tarda del divendres i, un cop instal·lat a l'hotel, vaig anar a fer un tomb i cap allà a les 7 arribava al Pavelló esportiu. Els seguidors del primer partit de quarts de final d'aquell dia, Vic i Noia, ja feien cua per entrar. Al cap d'uns minuts vaig començar a veure cares conegudes arribades des de Reus. Vaig veure passar de lluny un grup de periodistes de la capital del Baix Camp que anaven a cobrir el partit. I, a partir d'aquí, algunes de les cares més habituals de l'afició roig-i-negra van anar fent acte de presència. Entre aquestes coneixences vaig trobar una pèl-roja i una rossa molt seguidores del Reus, l'Anna i la Nina per més senyes. Vaig decidir afegir-me al seu grupet a l'hora de seure a les grades. El partit entre el Vic i el Noia va anar evolucionant i va acabar amb resultat favorable al Vic. Un equip que s'afegia als classificats el dia anterior, Vilanova i Liceo, per disputar les semifinals de dissabte.

L'afició roig-i-negra es va anar repartint per les grades, barrejada amb públic divers. L'ambient era d'il·lusió continguda. Penso que, en general, a tots ens passava que el cor deia una cosa i el cap una altra. Però tot estava per dir, encara. I tot era possible.



M'abstindré d'allargar-me en els comentaris del partit ja que per a això podeu llegir qualsevol de les cròniques publicades. El que si que vull destacar és que el resultat de 6 a 1 favorable als blaugranes no va fer justícia al que es va veure a la pista. El joc del Reus es va merèixer que el resultat fós molt més ajustat, com reflectia el marcador al final de la primera part, per exemple, amb un 2 a 1 que feia pensar que podia passar qualsevol cosa. Però una vegada més la mala sort va ser un factor clau. També algunes més que discutibles decisions arbitrals que, sense ser decisives, sí que van contribuir a fer que el resultat final fós excessivament desmesurat.



Després de la lògica enrabiada per la derrota del Reus, el matí de l'endemà, dissabte, el vaig dedicar a fer una mica de turisme. Una passejada pel centre i la visita als Jardins de Santa Clotilde. Un indret on, a la tranquil·litat de passejar per uns jardins immensos s'afegeixen les relaxants vistes de la Costa Brava des de diversos miradors. I és que a mi, personalment, és un paisatge que em relaxa molt el de la Costa Brava. M'agrada badar i fer l'encanteri observant aquelles tonalitats de colors que té el mar entre aquelles cales que dibuixen paisatges plens de llum i de color fins i tot ara a l'hivern i en un dia mig ennuvolat com ho va ser dissabte.



A la tarda vaig anar a veure els partits de semifinals, ara ja d'una manera més neutral. La primera semifinal enfrontava el Patí Vilanova i el Liceo de A Coruña. Va ser un partit d'aquells que creen afició. El Vilanova va guanyar merescudament el passi a la final marcant un gol que desfeia l'empat a 3 quan mancava menys d'un minut per acabar el partit i tothom pensava ja en la pròrroga. Un 10 per a l'afició del Vilanova que no va defallir en cap moment animant el seu equip i omplint les grades de càntics, alguns dels quals coincidents amb els que entonem l'afició roig-i-negra, això sí, canviant o adaptant les lletres als colors dels respectius equips.

La segona semifinal, jugada entre el Patí Vic i el F.C. Barcelona es va decantar a favor del Vic. Va ser necessari arribar a la pròrroga i al llençament de penals per desfer l'empat a 1. Una altra victòria merescuda ja que el Vic va fer força més mèrits que els culés per plantar-se a la final.

Malgrat que una de les fites que volia aconseguir veure aquest cap de setmana (que el Reus guanyés la Copa) no havia estat possible, com a mínim una altra de les fites desitjades (contemplar l'eliminació del Barça) sí que havia estat possible. Estic segur que, com jo, vam ser molts els aficionats que ens en vam alegrar d'aquesta eliminatòria dels culés.

La nit de dissabte encara va deparar una trobada amb un parell dels reusencs que encara quedaven per Lloret i que ja havia pogut saludar a la tarda al Pavelló, el Lluís i la Natàlia per ser més exactes, amb els quals vaig tenir ocasió de compartir una cervesa i una estona de comentaris diversos abans de retornar a l’hotel.



Diumenge al matí em vaig retrobar amb el Lluís i la Natàlia mentre feien un cafè acompanyats del Carles i família.



Després d'una passejada pels carrers més cèntrics de Lloret va arribar l'hora de dinar i d'anar de nou cap al Pavelló amb temps suficient per agafar lloc per seure. Ho vam calcular bé ja que, pocs minuts després d'arribar el Pavelló s'omplia de gom a gom. Fins i tot podríem dir que a l'organització se'ls va desbordar una mica l'assistència i va haver d'encabir el públic com va poder. Escales, passadissos... qualsevol racó del Pavelló servia per encabir el nombrós públic. Un gran ambient ple de color i de crits i càntics d'ànim de les dues aficions, Vilanova i Vic, feia presumir que tornaríem a viure un partit dels que fan afició. Com així va ser. Durant una bona part del partit l'equilibri de forces i de joc feia pensar que la victòria es podia decantar cap a qualsevol equip. Poc a poc, però, el Vic es va anar distanciant en el marcador fins assolir la victòria final per 4 gols a 2. Una victòria que permet que els vigatans s'enduguin per segon any consecutiu la Copa del rei.



No vulgueu veure en tots aquests comentaris cap mena de crònica objectiva del desenvolupament d'aquesta final. Perquè ni ho és ni ho vol ser. Només pretenc que sigui una descripció de les sensacions viscudes a títol personal en un cap de setmana en què, malgrat que el meu estimat equip no ha assolit els propòsits marcats, he pogut veure i viure que els esports, com l'hoquei patins, que no són considerats entre els grans ni tenen el seguiment mediàtic que solen tenir altres especialitats esportives, també poden ser capaços d'arrossegar gent plena d'il·lusió i disposada a donar suport. Aquest cap de setmana hem pogut veure i escoltar comentaris de gent arribada de Tenerife o de A Coruña, a més dels seguidors d'equips catalans, que érem els majoritaris. És normal que quan s'enfronta un i altre equip hi hagi rivalitat entre les aficions. Sana rivalitat, això sí. Però també fa goig veure l'harmonia que es pot crear fora de la pista o, simplement, poder observar, escoltar i aprendre d'un simple comentari, d'una opinió sobre el propi equip o de la manera d'incitar una afició a no defallir en cap moment a l'hora de donar suport als seus colors.


dilluns, 22 de febrer del 2010

25 anys sense Espriu: homenatge blocaire



Fa uns dies que va aparèixer al facebook la convocatòria d'un homenatge blocaire en motiu del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. La proposta sorgia del bloc Antaviana.

De seguida vaig recordar que el 22 de febrer del 1985, ara fa 25 anys, en assabentar-me de la mort del poeta, vaig escriure un poema inspirant-me en una part de la seva obra. Estava segur que la llibreta on ho vaig escriure havia de ser en un racó d'armari dintre del desordre ordenat de papers que em caracteritza. La memòria fotogràfica em va portar a encertar a la primera per quina zona de l'armari s'amagava la llibreta. Una llibreta que havia començat a omplir amb els típics poemes d'adolescència que tothom ha escrit en alguna etapa de la seva vida i que havia seguit omplint fins més enllà de la vintena. A mida que han anat passant els anys aquesta afició per escriure poemes l'he mantinguda però de manera molt més espaiada en el temps. Quan vaig escriure aquest poema tenia 24 anys. Segur que si l'hagués d'escriure ara el resultat seria diferent. Ho podria haver fet això d'escriure'n un ara, però he pensat que transcriure aquell poema d'ara fa 25 anys pot ser una bona manera de participar en aquest homenatge.

En aquesta imatge podeu veure el text original del poema, escrit de pròpia mà. A sota de la imatge us transcric el poema en el qual només he canviat les errades lingüístiques més flagrants que he detectat a l'hora de rellegir-lo.



A SALVADOR ESPRIU
(en la seva mort)

Ha mort el Poeta,
però no pas l'Obra.
L'Obra restarà
fidel per sempre més,
al servei d'aquest Poble.
D'aquest Poble
i d'altres Pobles.
De tots aquells Pobles
que, com ha deixat escrit,
mai no han de morir per un home sol.
Se n'ha anat el lluitador,
resten els instruments de lluita,
instruments que permeten
una lluita sense vessament de sang
neta, noble, intel·ligent...
Vindran successors,
imitadors,
crítics.
Cap podrà ser ell mateix,
només un intent de ser-ho.
Ha estat Llum!
Ha estat Font d'inspiració!
Ha estat mestre i director.
Els seus mots formen un núvol
d'on hi surt
quelcom que escric,
quelcom ínfim, un extracte reduït
a la mínima expressió
incomparable, aleshores,
amb el seu gran resplendor.
Per tot i amb tot
se't recordarà, Poeta,
per tot allò que resta.
Tot plegat,
Terra, Obra, Llengua,
Esperit, Força, Lluita,
Home, Poble, Nació,
romandrà per sempre més
a través dels dies
a través dels mesos
a través dels anys
a través dels segles...
Per tot això i molt més
podem cridar amb tu,
ens mantindrem fidels
per sempre més
al servei d'aquest Poble!

22-2-85
En un moment de reflexió davant la pèrdua d'un Català Universal
VISCA CATALUNYA!!
VISCA EL POBLE DELS PAÏSOS CATALANS!!




I per completar la meva modesta aportació a aquest homenatge blocaire us poso l'enllaç a un parell de vídeos de la versió musicada del poema de Salvador Espriu Indesinenter. El primer correspon a la versió ja clàssica que en va fer el cantautor de Xàtiva Raimon. El segon vídeo correspon a la versió que n'han fet els també valencians La Gossa Sorda aquest passat any 2009.





dijous, 18 de febrer del 2010

La plaça del Prim al programa Carrers




Carrers és un programa fet per l'equip d'E2S, produït per a Lavinia i emès per la Xarxa de Televisions Locals.

El programa és un homenatge a tots els carrers i places de Catalunya i a la seva història, una història que es construeix amb les persones que hi viuen.

Un dels capítols d'aquesta sèrie està dedicat a la plaça del General Prim, de Reus. Tot seguit us poso l'enllaç que us permetrà veure'l. Encara que sigueu de Reus i conegueu la història d'aquest lloc de referència de la ciutat, segur que en aquest reportatge descobrireu alguna cosa que no sabíeu.

http://www.xiptv.cat/video/21857

diumenge, 14 de febrer del 2010

Rua de Lluïment: tot bastant previsible



Temes d'actualitat com l'aeroport de Reus, el cementiri nuclear, la mort del cantant Michael Jackson, la pel·lícula Avatar o la nina Barbie han servit d'inspiració a algunes de les colles del carnaval reusenc a l'hora de triar la disfressa.

A les 6 de la tarda d'aquest dissabte 13 de febrer la Gran Rua de Lluïment del Carnaval de Reus començava el seu recorregut pel tram comprès entre la plaça del Nen de les Oques i el passeig de Misericòrdia.

El públic, com cada any, es va repartir per tot el trajecte, tot i que en quantitat inferior a edicions anteriors. Una davallada d'assistència motivada probablement per les baixes temperatures que rondaven els 3 o 4 graus.

Pel que fa a les disfresses escollides per les diferents colles es podia veure una mica de tot. Pallassos, personatges de còmic, elements de fantasia, pintors, àngels i dimonis convivint en plena harmonia... A aquestes temàtiques més generals s'hi van afegir les disfresses que feien referència a temes més locals, com ara els aparcaments de pagament o l'aeroport. Una referència, la de l'aeroport, utilitzada per dues de les colles participants. Una d'elles repartint avionets de paper i l'altra aportant tota una colla de pilots d'alts vols que deixaven ben clar que volaven a l'aeroport de Reus, i punt! Tampoc van mancar disfresses referides a la crisi i al cementiri nuclear. Una de les carrosses mostrava una solfa que combinava euros amb notes musicals i on podíem veure una partitura amb les notes Do, Re, Mi i Llet. També hem pogut veure caracteritzacions dels curiosos personatges de la pel·lícula Avatar i un Michael Jackson ben acompanyat de tots els zombies que el perseguien en aquell videoclip que tothom ha vist centenars de vegades. Destacar també la presència d'una colla de nines Barbie que semblava que competissin per veure quina d'elles feia el posat més sexy. Una altra de les colles ens presentava una invasió de Belens Estebans disposades a qualsevol cosa per sortir en un programa televisiu.

Els recursos musicals, com cada any, estaven centrats en les melodies més habituals com ara la música més discotequera dels anys 80 o els ritmes que en alguna ocasió van esdevenir 'cançó de l'estiu'. Música sense massa complicacions destinada a fer moure l'esquelet dels participants i, en menor mesura, del públic que es vulgui afegir a la festa. Això sí, sembla que les colles es van posar d'acord enguany en que ja no calia recórrer a aquella cançoneta tan repetitiva que parlava d'un tractor groc i que tants anys hem estat escoltant rua darrere rua. De la cançó que sembla que encara no es pot prescindir és d'aquella que parla d'un negre que no pot dormir.

Un altre fet característic d'algunes de les colles és l'avituallament. Carrosses ben equipades amb pernils, cervesa i altres elements que serveixen de reconstituent per tal que no defalleixin les forces. Encara que això del pernil també va de baixa, ja són ben poques les carrosses que exhibeixen tan suculenta menja mentre algú de la colla mostra les seves habilitats tallant una llesca de pernil darrere l'altra.


Recull fotogràfic de les colles participants a la Rua de Lluïment




I canviant de tema però sense deixar la vessant carnavalesca us transcric una notícia de les que podem llegir en una de les moltes publicacions satíriques que editen les colles aquests dies. En concret es tracta d'una notícia apareguda al Punt Diari de Carnaval de Reus, que edita la colla Corre-cuita. La notícia diu així:

L'SGAE, la tronada i els gegants. L'IMAC tem que per a la propera festa major hi pugui haver problemes amb l'ESGAEH!! Els tècnics de l'IMAC han estat estudiant el cas i no creuen que amb el so de la tronada hi pugui haver problemes, però sí amb la música que acompanya els gegants i també la dels nanos; per sortir del pas estan mirant de fer que cada gegant i cada nano toqui la seva pròpia música.

Així que ja ho sabeu, músics acompanyants de gegants, nanos i altres elements festius, aneu amb molt de compte perquè els veritables bandolers del segle XXI són ells, l'ESGAEH!!!

Per cert que si voleu llegir tota la premsa especial que es publica per Carnaval i no l'heu pogut aconseguir directament de mans dels seus repartidors només cal que passeu pel quiosc, el quiosc del Carnestoltes naturalment!


dimarts, 9 de febrer del 2010

Imatges d'una setmana molt musical



Tal com comentava en aquest post i en aquest altre la setmana que hem deixat enrera ha estat protagonitzada per tota una sèrie d'actuacions musicals en directe a Reus i el Baix Camp. Dimarts 2 de febrer començava l'Autúria a Reus, un festival que es va allargar fins diumenge. Dissabte, una bona munió de gent ens vam aplegar al poliesportiu de Mont-roig del Camp per tal de gaudir de nou dels potents directes dels Brams. La banda berguedana va demostrar que està en plena forma.

Aquí us poso un recull d'imatges dels concerts als quals vaig assistir.



Cliqueu aquí per veure la galeria de fotos de les actuacions d'Anna Roig i l'ombre de ton chien i de Joan Masdéu i Miquel Abras a l'Autúria 2010.



Vídeo de l'actuació d'Anna Roig i l'ombre de ton chien el dimecres 3 de febrer al Racó de La Palma de Reus.



Vídeo de l'actuació de Joan Masdéu i Miquel Abras el dijous 4 de febrer al Racó de La Palma de Reus.



Cliqueu aquí per veure la galeria de fotos de l'actuació dels Brams en la Gira Brams 2010 a Mont-roig del Camp.


Vídeos de l'actuació de Brams el dissabte 6 de febrer al poliesportiu de Mont-roig del Camp.





dissabte, 6 de febrer del 2010

BRAMS 2010 arriba a Mont-roig del Camp




A la comarca del Baix Camp tenim la sort de poder comptar amb 2 dels concerts previstos de la gira BRAMS 2010. Una gira que suposa el retorn de la banda berguedana als escenaris després de gairebé 5 anys d'haver-se acomiadat aquell 7 de maig del 2005. I han decidit tornar no per recordar aquell acomiadament sinó per celebrar que enguany fa 20 anys que van néixer artísticament.

Aquesta nit de dissabte tindrem ocasió de gaudir del primer dels 2 concerts programats al Baix Camp. Serà a Mont-roig del Camp, una població que molts associem amb nits entranyables de concerts en directe. Unes nits de concert que, els que ja tenim una edat, recordarem perfectament que gairebé sempre acabaven fent la penúltima copa al Sarau, local mític de la nit montrogenca que fins i tot va sortir en la lletra d'una de les cançons d'Els Pets. Ara el Sarau ja no existeix però segur que aquell esperit de festa que es vivia en els concerts de fa dues dècades reapareixerà de nou, de la mateixa manera que reapareixen els Brams a l'escenari. Amb tota l'energia i la il·lusió que mereix una ocasió com aquesta.

Avui, a Mont-roig, escoltarem de nou allò de... '
Bona nit, som els Brams, impresentables i berguedans!'.

I tot seguit començarem a cantar i també a brindar tots plegats.



Benvinguts de nou amics!


La propera cita, a la comarca del Baix Camp, serà el 20 de març a Vinyols i els Arcs, un altre poble molt avessat als concerts en directe.




diumenge, 31 de gener del 2010

Autúria, una setmana de música en directe a Reus





Aquesta primera setmana de febrer es presenta plena de música en directe a Reus. Arriba la cinquena edició del festival de canço d'autor Autúria que organitza l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA).

Des de dimarts i fins dissabte tindrem ocasió de gaudir al Racó de La Palma i a la Sala Polivalent de diverses propostes musicals força interessants.

Autúria va néixer, l'any 2006, amb la voluntat de mostrar que l'estat actual de la cançó d'autor va molt més enllà de la típica imatge estereotipada que tots tenim del cantautor de tota la vida, de cançó protesta, cadira i guitarreta.

L'ampli ventall estilístic existent actualment, demostra que la cançó d'autor va molt més enllà de tot això. Cantautors dins el terreny del pop, del rock, del folk, més excèntrics o més tradicionals, ens demostren que aquest terme no és un gènere musical com a tal, sinó que és un concepte tan ampli com possibilitats musicals hi hagin.

Autúria vol acostar aquest tipus d'expressió musical programant sis dies de concerts, gràcies a la col·laboració dels diversos col·lectius i entitats que han fet possible la realització d'aquesta cinquena edició del festival.

Un dels concerts, el de Joan Masdéu i Miquel Abras, es fa coincidir amb la celebració del 21è aniversari del programa de ràdio degà de la música en català 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio.



divendres, 29 de gener del 2010

Homenatge musical











Ara fa 2 anys que escrivia aquest post. Aleshores feia 3 anys que el Jordi Bonet ens havia deixat. Avui ja fa 5 anys que se'n va anar. Podria tornar a repetir les paraules de record d'aquell post però al final m'he decidit per retre-li un petit homenatge musical amb una part de la música que tant li agradava. Aquests quatre videos d'aquí a dalt pertanyen a un gènere en el qual ell estava molt especialitzat, el jazz i el blues. Però el cert és que podria haver posat qualsevol altre estil perquè era un amant de tot el món musical en general.


dimarts, 26 de gener del 2010

Carta a l'alcalde d'Ascó




Des del facebook ha sorgit una iniciativa consistent en enviar cartes de protesta a l'alcalde d'Ascó pel seu suport a la instal·lació d'un cementiri nuclear en aquesta població de la Ribera d'Ebre.

Per enviar aquesta carta i mostrar la nostra disconformitat només cal que enviem el text que copio aquí a sota a l'adreça electrònica aj.asco@altanet.org

També es demana que n'envieu còpia a nocementerinuclear@yahoo.es per tal que els organitzadors d'aquesta protesta puguin tenir coneixement de la quantitat de cartes que s'envien.

El text és el següent:

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!


diumenge, 24 de gener del 2010

El Reus guanya la Copa Continental d'hoquei patins




La Copa Continental és el que abans es coneixia com la Supercopa d'Europa i la juguen el guanyador de la Lliga Europea, que el 2009 va ser el Reus Deportiu, i el guanyador de la Copa de la CERS, que va ser el Mataró.

Aquest diumenge 24 de gener s'ha jugat aquesta final de Copa al pavelló de Sant Sadurní d'Anoia. El Reus Deportiu ha aconseguit la victòria, guanyant per 4 gols a 1 al Mataró. D'aquesta manera els roig-i-negres s'han emportat cap a Reus una copa que, fins ara, era inèdita en les vitrines del club.

Cliqueu aquí per veure un recull fotogràfic d'aquesta final de la Copa Continental.

Vídeo que recull 3 dels 4 gols que han servit perquè el Reus pogués alçar aquesta Copa:



En aquest altre vídeo podeu veure diversos moments del transcurs del partit:



I, finalment, aquest vídeo recull el moment apoteòsic en què els jugadors reben i passegen per tota la pista la primera Copa Continental que guanya el Reus:




dissabte, 23 de gener del 2010

Fito Luri omple el Teatre Bartrina en la presentació del seu nou disc




El Teatre Bartrina de Reus ha acollit aquest dissabte al vespre la presentació del nou disc del músic i actor reusenc Fito Luri. 'Zoòtrop' és el segon disc en solitari del Fito que arriba set anys després de l'anterior titulat 'Aromes'.

El bagatge musical del Fito, però, vé de lluny. Fa més de 20 anys que va començar amb aquell grup anomenat Om que podíem veure de tant en tant per diversos pobles de les nostres comarques. Uns primers companys del viatge musical del Fito que avui no s'han volgut perdre l'estrena del nou disc. Després vindrien altres formacions com els Cafè París o La Banda del Pantanu.

Fins a arribar a l'orquestra La Padrina, un projecte musical i també humà que va ser molt més que una orquestra o un grup de música en directe. Va fer possible, amb el que es va anomenar l'Estripadrina, que durant uns anys les festes de Misericòrdia tinguessin un caire lúdicofestiu diferent, amb noves propostes d'oci i de diversió. Amb ganes i bones idees. D'aquí va sorgir, per exemple, el Masclet (la beguda típica de la festa major) i tot el que l'envolta, a més a més de diverses actuacions musicals.

I tot aquest ambient, tot aquest bagatge músicofestiu és el que hem viscut durant més d'una hora i mitja aquesta nit al Bartrina. Perquè crec que la gran majoria dels presents hem compartit d'una o altra manera aquest viatge musical pel qual ens ha portat el Fito i tota la resta de bons músics que sempre ha sabut trobar al llarg de tots aquests anys. És inevitable que mentre escoltes alguna de les seves cançons, noves o de fa uns anys, et vingui al cap algun dels moments viscuts enmig d'un concert o d'una festa major.

Una actuació que ha servit, sobretot, per poder conèixer les cançons d'aquest nou disc en directe, però on també hi ha hagut temps per al record i per a l'emotivitat. Referències del Fito als seus inicis, l'any 1988, amb el grup Om, i referències també a tota la resta de la seva carrera musical.

Les lletres de les cançons que configuren 'Zoòtrop' permeten deixar-se endur per aquell esperit reusenc que coneixem prou bé tots els ganxets i totes les ganxetes. Parlen de situacions quotidianes, normals i corrents de la vida reusenca, o de la vida en general. Unes lletres que contenen moltes referències a carrers i places de la ciutat. També a amics i coneguts relacionats amb la cultura o simplement amb la vida quotidiana. Sens dubte el tema més emotiu és el que ha servit per cloure l'actuació. La cançó 'Sant Pere a Cassiopea' (primer tema del disc) que conté diverses referències a la nostra festa major i a alguns dels seus elements principals com els Gegants i la Tronada.

En definitiva, que hi havia ganes de tornar a escoltar el Fito Luri cantant a dalt de l'escenari. Ara només cal esperar que les actuacions es repeteixin ben sovint. I en això hi tenen molt a dir els governants municipals que avui eren presents gairebé al complet al teatre. Ja està bé ja, fer-se veure als actes, però amb això no n'hi ha prou, també estaria la mar de bé donar una mica més de suport, no únicament moral, a la cultura en general i a la música i als músics de casa nostra en particular. Sí, sí, ja sé que hi ha crisi, que no hi ha pressupost, etc. etc. Però de la mateixa manera que el poble, es grata la butxaca quan cal per omplir un teatre i donar suport a la gent de casa, els nostres governants també haurien de fer el mateix i mirar de gratar una mica més les arques quan és necessari, fent honor a la dita aquella que diu que 'els catalans de les pedres en fem pans'.

Vull fer també una menció especial als músics que acompanyen el Fito Luri en aquesta nova aventura. Uns músics coneguts i reconeguts que hem pogut i podem veure sovint en diversos escenaris i acompanyant diferents formacions, a més a més dels seus projectes propis. Tal com deia abans, el Fito sempre s'ha sabut fer acompanyar per bons músics. En aquest disc trobem un virtuós del saxo com és el Gerard Marsal, que avui ha col·laborat en un dels temes. També hi trobem el cantautor Kandi Álvarez que s'encarrega de les guitarres, veus i charango, a més a més de ser el productor i qui, tal com ha dit el Fito durant l'actuació, el va empényer a tirar endavant aquest nou projecte. Jorge Varela es fa càrrec del piano i dels teclats. Un altre conegut de l'afició és el baixista Isidre Sans (sí... aquell que quan no el veiem tocant el baix el podem veure fent de tècnic de so). El Jordi Salvadó és qui s'encarrega de la bateria i de les percussions. I junt amb aquests músics ja força reconeguts trobem una jove promesa, un violinista, el Guillem Cabré, que no desentona gens. Tot el contrari, el Guillem afegeix amb el seu instrument aquell so que tant ens agrada escoltar a la gent de Reus. Un so, el del violí, al qual ens hem acostumat a través de diverses formacions, com ara Tradivarius o els mateixos Cafè París, que l'han incorporat en el seu repertori. En el disc intervenen també dos músics més, el guitarrista Joan Sanjuan i el clarinetista Aleix Vallverdú que avui no els ha estat possible actuar en directe.


dilluns, 18 de gener del 2010

Martxelo Otamendi parla del cas Egunkaria a Reus




El local del sindicat CGT ha aplegat més de 50 persones que han pogut conèixer d'aprop tant el naixement i evolució com el tancament del diari basc Egunkaria. La presentació de l'acte ha anat a càrrec de Jordi Martí Font.

Otamendi ha iniciat la xerrada parlant dels orígens del diari Egunkaria que va néixer l'any 1990. S'ha referit a la necessitat que hi havia en aquells moments de crear una publicació escrita exclusivament en euskara. Va ser així com va sorgir aquest projecte amb una visió de diari estàndard. És a dir, la informació que cobria no era només local sinó que s'hi podien trobar informacions d'actualitat d'allò que passava arreu del món, com a qualsevol altre diari. D'aquesta manera, l'equip de periodistes que integraven el diari es desplaçaven on calia per tal de poder obtenir la informació de primera mà i donar-la a conèixer als lectors.

Martxelo Otamendi a Reus
Foto de l'acte gentilesa de maskoni

Egunkaria va tenir dos directors abans que aquest càrrec recaigués sobre Martxelo Otamendi. Això succeïa l'any 1993. Deu anys més tard, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenava el tancament cautelar del diari i feia 10 detencions. El motiu al·legat, en base a un informe sense fonaments provatoris previs, va ser la presumpta pertinença dels detinguts a ETA i el suposat finançament del diari per part de la banda armada. En els dies posteriors a la detenció alguns dels detinguts, entre els quals s'hi trobava el mateix Otamendi, van patir tota mena de tortures i vexacions per part del cos policial de la Guardia Civil.



Martxelo Otamendi ha continuat explicant que durant els anys següents al tancament es va endegar una investigació per part de l'Audiencia Nacional per tal de trobar les proves que motivessin les acusacions esmentades, cosa que no va ser possible perquè, tal com ha comentat Otamendi, "no es poden trobar proves d'uns fets inexistents".

L'any 2006, després d'un canvi de color polític en el govern de l'estat espanyol i la consegüent remodelació dels membres de l'estament judicial, la fiscalia va aconsellar que s'arxivés la causa per manca de proves.

De tota manera, ha seguit explicant Otamendi, l'Audiencia Nacional ha tirat endavant el judici sense acusació particular i donant resposta únicament a l'acusació popular exercida per AVT i Dignidad y Justicia, associacions vinculades estretament al Partido Popular i a la Guardia Civil. En aquest sentit, Martxelo Otamendi ha comentat que en el transcurs del judici la fiscalia es limita a dir que no té cap pregunta a fer i es manté en una actitud passiva.

El judici segueix un procediment força atípic ja que té lloc en sessions alternes. El 15 i 16 de desembre passat van tenir lloc les primeres sessions. Gairebé un mes més tard es va reprendre en una sessió de 3 hores el 12 de gener passat. Els encausats han estat convocats novament per als dies 25, 26 i 27 d'aquest mes i també per a finals del mes de febrer.



Tot i que l'actitud de la fiscalia podria fer pensar en un resultat favorable per als encausats, aquests no volen abaixar la guàrdia ni refiar-se'n ja que l'evolució d'aquest cas i altres actuacions del govern espanyol poden fer pensar que es vulgui establir una mena d'escarment al poble d'Euskal Herria. És per això que s'ha organitzat aquest seguit d'actes de solidaritat que començaven avui a Reus i continuaran els propers dies a València, Barcelona, Palma de Mallorca i Girona. També s'han previst actes a Saragossa i Madrid.


Aquesta no ha estat la primera vegada que Otamendi parla a Reus del cas Egunkaria. Ja ho va fer en la cinquena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter bianual organitza l'emissora Punt 6 Ràdio. Fou el mes de novembre del 2004. En aquella ocasió venia com a director del nou diari Berria, però va ser inevitable que, en el transcurs de la seva intervenció, es referís a les viscissituds viscudes arran de les detencions i el tancament d'Egunkaria.


dijous, 14 de gener del 2010

Cops i Flames: 21 anys de promoció i difusió de la música en català





El programa degà de la música en català 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio commemora aquest 14 de gener el seu 21è aniversari en antena (1989-2010).Per celebrar-ho, l'històric espai radiofònic ha posat en marxa un projecte que es basa en l'elaboració de sessions de música en català de tot tipus d'estils que es programaran tots els dijous, a partir de les 11 de la nit, al bar musical 'La Lira', situat a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Les sessions setmanals de dues hores donaran el seu tret de sortida el proper dijous 4 de febrer.

Tant els representants del programa com els propietaris del pub irlandès han coincidit en destacar que 'si bé s'ha produït darrerament un augment de l'oferta d'oci nocturn a la ciutat, aquesta contrasta amb la poca presència de cançons dels nostres grups o artistes als locals del Camp de Tarragona'. Aquesta selecció també vol trencar una llança a favor de la varietat d'artistes i d'estils que es poden punxar en qualsevol local nocturn. Per això, el programa radiofònic ha fet una crida als pubs musicals que hi estiguin interessats a col·laborar 'programant les nostres sessions quan ho creguin oportú'.

L'equip del programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat ), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. El programa va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des d'aleshores, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.

El programa també és conegut per ser impulsor del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música' i per les seves maratons musicals, la darrera de 100 hores de música en català el 2009, que han servit per celebrar l'aniversari en diverses ocasions.


dimecres, 13 de gener del 2010

40 anys de cineclub al Centre de Lectura de Reus




El 4 de desembre passat va fer 40 anys de la primera projecció al cineclub del Centre de Lectura. Un grup de pioners del cinema i d'altres inquietuds socials d'uns moments foscos de les darreries del franquisme van fer possible que l'antic Teatre Bartrina del Centre de Lectura acollís la projecció de 'Los olvidados' de Luis Buñuel, presentada per l'inoblidable savi i combatent del cinema Miquel Porter-Moix. Enric Roig, Pere Prats (creador del logo del cineclub), Patrici Ricart i Josep Borrell foren aquests pioners.

Font d'informació: Secció de cineclub del Centre de Lectura

Per celebrar aquest 40è aniversari s'ha organitzat un cicle que permetrà tornar a visionar les 15 pel·lícules amb més èxit projectades al cineclub durant aquestes quatre dècades.

Les projeccions es podran veure en periodicitat quinzenal els dimecres de gener a maig i d'octubre a desembre a la sala d'actes del Centre de Lectura de Reus, a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.

Si voleu conèixer la programació completa d'aquest cicle especial cliqueu aquí.

Evidentment també podeu assistir a les projeccions de la programació habitual del cineclub els divendres a les 10 de la nit al Teatre Bartrina.


dissabte, 9 de gener del 2010

Llits, un espectacle molt recomanable




Què passa quan es barreja la música, el teatre i el circ i s'hi afegeixen altres ingredients com ara originalitat, ironia, bon humor i un pessic de malenconia i genialitat? Doncs que és molt fàcil que el producte sigui un espectacle com Llits, l'obra del director Lluís Danés que podem veure aquest cap de setmana al Teatre Bartrina de Reus en doble sessió de dissabte i diumenge.

Aquest dissabte al vespre he anat a veure la representació d'aquest espectacle. Un Teatre Bartrina ple de gom a gom, amb les entrades exhaurides, ha assistit a l'evolució d'uns artistes que han ofert el millor d'ells mateixos i ens han permès conèixe'ls en facetes que desconeixíem. Aquest és el cas d'Albert Pla i de Lídia Pujol que en aquest espectacle sumen a les seves conegudes dots músicovocals altres qualitats com les teatrals i circenques. Els acompanyen diversos artistes de circ que interpreten els personatges anomenats Matalàstics.

Els protagonistes de l'obra, persones i llits, apareixen entre el públic a través d'una de les portes d'accés al teatre i evolucionen cap a l'escenari. A partir d'aquí es van succeint tot un seguit d'escenes divertides i en algun moment absurdes. Són escenes que, de vegades, també conviden a la reflexió.

Tot plegat gira al voltant del llit. O més ben dit, de diversos llits. Llits en els quals tota persona humana s'hi pot veure reflectida. Comencem veient el bressol, el llit d'infantesa o el de l'adolescència amb tots els personatges i les pors que els envolten. Passem per una escena, amb una llitera de cinc pisos, plena d'acrobàcies i evolucions gestuals que en algun moment ens recorden la manera de fer de 'La Fura dels Baus' (salvant les distàncies). El llit del sexe se'ns presenta en forma de llit-trapezi on els protagonistes evolucionen representant la seva trobada sensual mentre l'acte es retransmet al més pur estil d'una retransmissió esportiva plena de passió.

Podem veure molts altres llits que reflecteixen els diversos moments de les nostres vides. Fins a arribar al llit de l'últim viatge...

El repartiment està encapçalat per Albert Pla, en el paper del Gran Lectus, Lídia Pujol, com a Léctica i Alba Sarraute que fa el personatge de Kliné. Els acompanyen, com a Matalàstics, Íngrid Esperanza, Jordi Gaspart, Fabrizzio Giannini, Ignasi Gil, Claudio Inferno i Armando Rabanera. La música original de l'obra ha anat a càrrec de Lluís Llach i de Borja Penalba. El guió és del director de l'obra Lluís Danés i de Feliu Ventura que també ha fet els poemes i lletres que formen part de l'obra.

Tot plegat dóna com a resultat un espectacle altament recomanable. Encara podeu anar a veure la sessió de demà diumenge a les 6 de la tarda, si en teniu ocasió i queden entrades.

Aquí us deixo un enllaç a un vídeo de l'assaig d'aquesta obra en la seva estrena al TNC el mes de desembre passat on el director Lluís Danés explica a grans trets l'essència de l'espectacle.



divendres, 8 de gener del 2010

Nevada (o nevadeta) a Reus




Aquest matí de divendres la neu ha fet acte de presència a la ciutat de Reus. Ha arribat dissimuladament, com qui no vol la cosa, en forma de petites volves gairebé imperceptibles. Progressivament s'ha anat fent notar més fins aconseguir emblanquinar places, carrers, balcons i terrats. I finalment ha decidit tornar a marxar dissimuladament, tal com havia arribat.

En aquest video que he gravat des de l'oficina es pot observar aquesta progressió.



És evident que qui estigui avessat a veure nevar a base de bé dirà que això de nevada no en té res. Com a molt una nevadeta. I no li mancarà raó. Però com que aquí a Reus això passa molt de tant en tant ja ens conformem amb una visita curta, com si diguéssim de salutació, lo just per poder dir encara que sigui per uns minuts A REUS HA NEVAT !!!





Galeria d'imatges de la nevada a diverses poblacions del Camp de Tarragona publicades a Reus Digital.

Galeria d'imatges de la nevada a diverses poblacions del Camp de Tarragona publicades a delCamp.cat.

dimarts, 5 de gener del 2010

Lus Reissus arriben a Reus




Aquest vespre han passat per Reus, com ho han fet a tants altres pobles i ciutats (o viceversa) els Reis d'Orient, també anomenats los Reixos a les comarques meridionals, a les comarques de Ponent, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià. I dintre d'aquesta riquesa i varietat expressiva de la nostra llengua encara en podríem afegir una altra d'expressió per referir-se a aquests personatges. En lu parlar genuí de Reus pronunciem exactament lus Reissus per referir-nos als visitants que rebem cada 5 de gener.

Com cada any han fet un tumet (paraula també característica de lu parlar reusenc per referir-nos al diminutiu de la paraula tomb) per diversos carrers entre els quals hi ha el tradicional tomb de ravals. Aquí us deixo un vídeo amb un resum del pas de tota la comitiva per la plaça del Prim.



Després, ses majestats, han sortit al balcó de l'Ajuntament per tal de fer els parlaments i rebre les claus de totes les llars de la ciutat a fi de poder repartir regals durant tota la nit, això sí, com sempre, amb l'inestimable col·laboració de l'escala dels bombers, un altre dels elements característics de la nit de reis reusenca.



Ara només caldria afegir uns bons desitjos per tal que tothom que s'ho mereixi rebi algun present. Això sí, majestats, també us demano que no oblideu repartir força carbó als lladres, corruptes i mala gent que hi ha repartida per tot el món mundial. Encara que només sigui un trosset perquè em fa l'efecte que, com més va, més en necesiteu de carbó. Per cert, el carro del carbó d'aquí a Reus era bastant petit. Es veu que els ganxets i ganxetes ens hem portat molt bé. Potser es que han près tot el carbó cap a la ciutat romana d'aquí al costat...


dissabte, 2 de gener del 2010

Foc! Foc! Fot-li fort!







Un any d'esforços, mocions de 18 consells municipals, del Consell general i del Consell Regional, 2 qüestions al govern francès, una del diputat François Calvet i una del diputat Daniel Mach no hauran estat suficient. L'estat francès ignora la identitat catalana i les seues tradicions.

Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord condemnats a mort es veuen en l'obligació d'exiliar-se. Un exili simbòlic ja que no canvien de país, sinó que canvien d'estat. Des de l'exili Diables i Bruixes del Riberal continuaran la lluita per a tornar a fer viure les tradicions catalanes a Catalunya Nord.

Diables i Bruixes del Riberal seran rebuts oficialment a Alforja, seu de la Federació Nacional de Diables i Dimonis de Catalunya. Seran acollits oficialment pel president de l'Ateneu, el batlle d'Alforja, el Consell Comarcal (i segurament per un representant a nivell nacional).

Els Diables del Riberal celebraven 10 anys el 2009, les Bruixes del Riberal celebraran 10 anys el 2010. Uns i altres condemnats de la manera més insuportable, per indiferència.

En cap moment les institucions de l'estat s'han interessat per la tradició dels correfocs, els seus símbols, ni tan sols els riscs que poden comportar. El silenci ha estat la sola resposta a les demandes, als manifests, a les mocions i a les manifestacions.

La directiva europea permet a cada estat una adaptació per mor de respectar les pràctiques religioses, tradicionals i festives. França nega l'excepció cultural que és la nostra.

Més informació a: www.airenou.cat

Mentrestant al Principat la cosa tampoc està com per tirar coets (mai millor dit). Si cliqueu aquí podreu llegir la nota de premsa que ha publicat sobre aquest tema el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

I el mateix passa a la resta dels Països Catalans. Com sempre, tan al nostre país com al país veí, que ens domina i ocupa, les lleis s'aproven (si s'aproven) a cuita correns i quan el tro gairebé els ha petat als dits.