divendres, 29 de febrer del 2008

Heu presenciat mai el llançament d'un disc?

A través del bloc Percepcions ens arriba la notícia del llançament del nou disc de Roger Benet i els Oximorònics.

Aquí podeu veure el llançament que ha tingut lloc aquest 29 de febrer:



Sens dubte un llançament en el sentit més literal de la paraula!

Roger Benet i els Oximorònics ha estat el grup guanyador de la cinquena edició del concurs
Enganxa't a la música que tingué lloc aquest passat any 2007.

El disc és precisament el premi que atorga l'organització del concurs a qui en resulta guanyador. A més de l'edició del disc, els guanyadors també aconsegueixen una gira de concerts que inclou els festivals
Senglar Rock, Acústica de Figueres i actuacions a poblacions com Reus, Tarragona, València o Lleida, entre altres.

dijous, 28 de febrer del 2008

Superfort vs. Chiki Chiki

Any 1998

El programa Malalts de Tele, de la factoria El Terrat, conduït per Toni Soler, posa en marxa un personatge mediàtico-friki anomenat Josmar amb la intenció de presentar-lo al festival d'Eurovisió cantant en català. Òbviament es tracta d'una participació no oficial que es mou, podríem dir, en paral·lel amb el festival oficial.

El que comença com una conya marinera es converteix en un fenòmen de masses i la cançó És superfort sona de boca en boca en una mena d'atac de rauxa col·lectiva.



Any 2008

Un altre presentador mediàtic i, curiosament, un dels amos d'El Terrat, Andreu Buenafuente, endega una conya similar. En aquest cas, però, la idea és aconseguir que el personatge creat, Rodolfo Chikilicuatre, encarnat per un dels actors d'El Terrat (aquell que potser recordareu que feia de gilipolles), aconsegueixi optar a representar l'estat espanyol a Eurovisió.



I el cas és que han aconseguit classificar l'individu en qüestió, amb la cançó Chiki Chiki entre els finalistes que optaran a Eurovisió en una gala el proper 8 de març (jornada de reflexió, entre altres coses). Aquesta classificació ha estat relativament fàcil perquè aprofitant el ressó televisiu i el fet que només calia que la gent enviés missatges de mòbil (cosa a la qual ens estem aficionant molt tots plegats per a satisfacció i enriquiment de les companyies telefòniques) hi ha hagut una resposta que sembla que no se l'esperaven ni ells. Ara però, a la gala aquesta del dia 8, tot i que no estic gaire posat en aquestes coses, sembla ser que serà com una mena de comissió especialitzada en la matèria qui haurà de triar i el més probable és que el tal Rodolfo quedi descartat. Però mai se sap!

Fa 10 anys, en el cas Josmar, resultava curiós veure un friki com aquell ja que no eren tan habituals. Ara, en canvi, n'estem envoltats de frikis i sembla ser que el frikisme està de moda o, si més no, és el que demana el públic.

Fent una mica de música-ficció estaria bé que al final el Chiki Chiki aquest acabés representant el país veí al festival. Segur que obtindria tan bon resultat com aquella que un any cantava sobre no sé quins problemes que tenia amb una barca i que va quedar en darrera posició amb zero points. A veure si hi ha sort i es repeteix el resultat!

Sigui com sigui ÉS SUPERFORT !!

dimecres, 27 de febrer del 2008

Reus city... ciutat sense llei ?

El títol vol ser una adaptació d'aquell cutre-western anomenat 'Dodge City ciudad sin ley' que segur que hem vist mil i una vegades.

A Reus també es produeixen, de tant en tant, escenes típiques de cutre-western. Aquesta és la notícia:

La Guàrdia Urbana de Reus ha informat que aquest dilluns 25 de febrer a les nou del vespre s'ha produït un tiroteig a la via pública quan des d'un vehicle en marxa s'han disparat una sèrie de trets contra el bar situat a la cantonada entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret i de Modest Gené, un establiment freqüentat per ciutadans de nacionalitat dominicana. Els fets han tingut lloc quan el vehicle en què viatjaven cinc persones, segons testimonis presencials, circulava per davant del local. Segons les primeres investigacions, durant el tiroteig s'ha disparat més d'una arma. En el moment dels fets, a l'interior del bar només hi havia cinc persones, cap de les quals ha resultat ferida. El Cos Nacional de Policia s'ha fet càrrec de les investigacions i ha precintat el local en espera que la policia judicial faci una inspecció minuciosa de l'establiment. La Guàrdia Urbana ha col·laborat en tasques de suport.



Foto: diari Aquí.


Bé, l'escena també podria ser pròpia d'una peli de l'Al Capone. Sigui com sigui Reus ha tornat a sortir als telenotícies i no precisament per una bona notícia...

dilluns, 25 de febrer del 2008

Ja he votat !

Ep! No, no us confongueu. No és que hagi utilitzat l'opció de vot per correu en aquestes eleccions que s'anuncien un dia sí i l'altre també.

Parlo d'un altre tipus de votació. Una per a la qual no és tan complicat haver de decidir què has de fer. Només necessites aplicar el teu criteri o preferències musicals.

He votat als Premis
Disc català de l'any que un any més, des dels anys 70 del segle passat, convoca l'emissora Ràdio 4.



Els Premis Disc català de l'any són concedits per votació dels oients i des de fa uns quants dies ja és oberta la participació. Només cal accedir al web dels premis i omplir el formulari escollint tres discos entre els 118 candidats.

Al mateix web també trobareu un apartat on s'explica una mica la
història tant dels premis com de l'emissora en general.


I no em fa res desvetllar per quines opcions m'he decantat a l'hora d'emetre el meu vot.



Candidat 1: Whiskyn's - Reus, París, Londres

Perquè són de Reus i personalment penso que, primer de tot, s'ha de donar suport a la gent de casa. A més porten més de 15 anys als escenaris i, en major o menor mesura, sempre els he anat seguint la trajectòria musical.



Candidat 2: Antònia Font - Coser i cantar

No és que sigui un dels grups que he seguit més assiduament. És obvi que he anat a alguns concerts i a base d'escoltar-los t'arribes a aprendre, si més no, les cançons més conegudes. Però l'experiment que han fet en aquest darrer disc, reversionant els temes de la seva discografia amb l'afegit d'una orquestra simfònica, m'ha sorprès de manera molt grata.



Candidat 3: Lídia Pujol - Els amants de Lilith

A part de la indubtable professionalitat de la Lídia m'he decantat per escollir aquest disc per la barreja que desprèn de passat i present en la temàtica i les lletres i per la sonoritat que li dóna la munió de músics amb qui s'ha sabut fer acompanyar la cantant.


Hi hauria algunes opcions més de discos que també són de la meva preferència, però la votació està limitada a tres. Com passa sovint a la vida et veus obligat a descartar encara que no t'agradi fer-ho.

Però, tal com us deia al principi, decidir en aquestes votacions no és gens complicat.


diumenge, 24 de febrer del 2008

La Voz de los Nadie, una proposta musical interessant


Aquesta nit de dissabte he tret el cap a la Sala Polivalent de La Palma de Reus on tenia lloc un dels concerts del 3r festival de cançó d'autor Autúria. Així he pogut escoltar per primer cop en directe el grup La Voz de los Nadie que presentaven el seu primer disc en directe.

Un grup de Reus, o del Baix Camp, per ser més exactes quant a la procedència dels seus components. El grup fa uns tres anys que existeix però els músics que l'integren tenen una experiència de 15 anys als escenaris en altres formacions.

Grups com Broad Peak o Presidents, pel que fa al Jaume Blanc (baix i veu) i al David Fossas (guitarra i veu). O bé grups com La Padrina, entre altres, on han estat el bateria Pepo Busquets i el percussionista David Rincón. La resta de components de La Voz de los Nadie són Gustavo Espinosa (guitarra elèctrica) i Ivan Sáez (saxo). Aquest últim avui no ha pogut estar present al concert i han incorporat un saxofonista argentí.



Ritmes de rock amb lletres ben treballades i una forta càrrega de crítica social, amanit amb pinzellades de mestissatge, són les característiques que trobem en els temes de La Voz de los Nadie. El disc també inclou una versió del tema 'Horas Lentas' dels Números Rojos de Torreforta.

Dimecres passat van presentar el disc a Madrid, anit a Reus, i tot seguit inicien una gira que els portarà per diverses poblacions de l'estat espanyol, a més del País Valencià i Ses Illes.

Ha estat una proposta musical ben interessant, d'aquelles per passar una bona nit de dissabte escoltant música en directe.

Podeu trobar imatges del que va ser la gravació del disc i una mostra de les seves cançons aquí.

I aquest és un videoclip de la cançó 'Sonríe la sencillez':

dissabte, 23 de febrer del 2008

A riure!

Per molt que els escoltem una vegada i una altra els seus acudits sempre ens faran riure...

divendres, 22 de febrer del 2008

I què estaven fent fins ara?

Diuen que des de fa poc més d'una hora ha començat la campanya per les eleccions del país d'aquí al costat.

I el que han estat fent fins ara què era... fer ganxet?

Val més que hi posem una mica d'humor amb aquest acudit (o potser no és cap acudit...)

Un dia, mentre caminava pel carrer, un dirigent d'un partit polític important mor tràgicament atropellat per un camió. La seva ànima arriba al paradís (erròniament per descomptat) i es troba Sant Pere en persona a l'entrada.

-Benvingut al paradís -li diu Sant Pere-. Abans que t'acomodis, sembla que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un alt polític ha arribat aquí i no estem segurs de què fer amb tu. Et farem passar un dia a l'infern i un altre al paradís. Després podràs triar on passar l'eternitat.

Sant Pere acompanya el polític a l'ascensor i baixa fins a l'infern. Les portes s'obren i es troba just enmig d'un verd camp de golf. Més lluny hi ha un club i drets davant d'ell veu tots els seus amics polítics amb qui havia treballat. Tots vestits de nit i molt contents. Corren a saludar-lo, l'abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després, a la nit, sopen junts al Restaurant Gourmet del club, amb llagosta com a plat principal.

Comparteixen la nit amb boniques i liberals jovenetes. El polític es troba també el Diable, que de fet és un tio molt simpàtic i es diverteix molt explicant acudits i ballant. S'està divertint tant que se li fa l’hora d'anar-se’n sense gairebé ni adonar-se'n. Tots li donen una encaixada de mans i el saluden mentre puja a l'ascensor.

L'ascensor puja, puja, i es reobre la porta del paradís on Sant Pere l'està esperant.

-Ara és el moment de passar al paradís.

Així que el polític passa les 24 hores successives saltant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant. Les 24 hores ja han passat i Sant Pere el va a buscar.

-Ja has passat un dia a l'infern i un altre al paradís. Ara has de triar la teva eternitat.

L'home reflexiona un moment i després respon:

-Bé... el paradís ha estat bé, però crec que he estat millor a l'infern.

Així que Sant Pere l'acompanya fins a l'ascensor i una altra vegada baixa, baixa, baixa fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren, es troba enmig d'una terra deserta coberta de merda i desperdicis. Veu a tots els seus amics vestits amb draps, recollint la porqueria i ficant-la en bosses negres. El Diable arriba i li passa un braç per damunt de l'espatlla.

-No ho entenc -diu el polític tot confòs-. Ahir vaig estar aquí i havia ties bones, un camp de golf i un club, vam menjar llagosta i caviar, ballavem i ens divertiem molt. Ara tot el que hi ha és un terreny desèrtic ple de porqueries… i els meus amics semblen uns miserables.

El dimoni se'l mira, somriu i diu:

- AHIR ESTAVEM EN CAMPANYA. AVUI JA ENS HAS VOTAT !!!


Ja ho sabeu... compte amb les apariències !!

;)

Si necessiteu instruccions sobre com va això de les eleccions mireu aquest video:

dimecres, 20 de febrer del 2008

Festival Autúria: Quico Pi de la Serra presenta el disc Tot al Teatre Bartrina


El festival Autúria continua oferint diverses actuacions en diferents escenaris de la ciutat de Reus.

Avui li ha tocat el torn al Quico Pi de la Serra que presentava el seu darrer disc Tot. Al voltant d'un centenar de persones ens hem reunit a la platea del teatre. Podríem dir allò de... érem pocs però bons! Qui no hagi volgut venir, tot això que s'ha perdut.

Els tres músics que acompanyaven el Quico també són prou coneguts i reconeguts:

Josep M Borràs: direcció musical i arranjaments, piano, teclats i acordió.
Amadeu Casas: guitarres, dobro, mandolina, ukelele, lap steel guitar.
Emiliano Roca: contrabaix

La formació al complet, que també és la que ha participat en l'enregistrament del disc, la integren, a més a més dels esmentats, Xavier Fusté (bateria) i Cogumelo (percussions). L'altre contrabaix és l'Andrés Serafini.

Al disc trobem onze temes que mostren un Quico més intimista però a la vegada més contundent, tal com ens comentava Jordi Freixes de Batall Management en finalitzar l'espectacle. Trobareu més informació sobre el disc i la trajectòria musical de Pi de la Serra aquí.

L'actuació al Bartrina ha començat amb el tema Harlem, dedicada al barceloní Harlem Jazz Club i a Daniel Negro. Ha seguit amb Plurals, dedicada als forasters. La cançó Abans de néixer morir parla dels nens que han de patir les conseqüències de les guerres. Estocolm és un tema dedicat a la síndrome que porta el nom d'aquesta ciutat. El Quico ha manifestat la gran amistat que l'unia amb Ovidi Montllor. És per això que en el disc fa una versió molt particular del tema Perquè vull que ja fa temps que interpreta en els directes. També ha dit que té intenció de versionar una cançó de l'Ovidi cada any. Hey Hey Baby és un tema dedicat al blues i inspirat en una creació de Big Bill Broonzy. Anuncis per paraules està dedicat a un personatge que a principis del segle XX cantava les seves cançons a les Rambles de Barcelona i després en venia els textos. Al disc també s'inclou un tema en castellà amb un títol força llarg però que reflecteix una bona filosofia de la vida: Para encontrar el camino, hay que ser frágil y fuerte, no hay que temerle al destino, ni a la vida ni a la muerte. El Quico ha comentat que aquesta cançó li va venir tota alhora: música, textos, arranjaments... Igual que ahir és una cançó dedicada al demà. I Passen els dies està dedicada, segons ens explica, al temps que fa que viu. Una molt particular versió de La Internacional, a ritme de blues, clou els onze temes que integren el disc.

Entre mig de les cançons del disc n'ha anat intercalant d'altres d'aquelles que ja són clàssics de la discografia del Quico. Així hem pogut escoltar temes com La cultura, amb un comentari previ sobre la conveniència de reflexionar, pensar i criticar tant com calgui. Tampoc han faltat L'home del carrer o A poc a poc. I al darrer tema el Quico ens ha retornat a temps pretèrits quan ha sortit a cantar o recitar, megàfon en mà, allò de Quico... rendeix-te! mentre els músics, cadascun d'ells amb una barretina al cap, tocaven una sardana a ritme de blues.

Ha estat molt bé poder tornar a veure el Quico en directe tenint en compte que les seves actuacions no es prodiguen gaire per les nostres comarques.

I com no podia ser de cap altra manera al sortir del teatre he aprofitat per comprar el disc per tal de poder-lo seguir descobrint.

La Internacional a ritme de blues (actuació al Mercat de Música Viva de Vic l'any 2006)


Perquè vull (actuació al Mercat de Música Viva de Vic l'any 2006)

20 de febrer, 5 anys del tancament d'Egunkaria


Aquest dimecres fa exactament 5 anys del tancament del diari Egunkaria.

El 20 de febrer del 2003, la guàrdia civil espanyola, per ordre de l'Audiència Nacional de Madrid, assaltà les oficines de la publicació, requisà documents i ordinadors, i detingué deu persones que feien part del personal de l'empresa o bé n'havien fet part prèviament.

Hi va haver moltes mostres de solidaritat amb els afectats.

El novembre de l'any passat un informe internacional va concloure que el tancament dels mitjans de comunicació Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria vulnerava l'article 20 de la constitució espanyola i els articles 10 i 15 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). L'estudi estava signat per quatre professors de dret de les universitats de Castelló, Florida (EUA), Utrecht (Països Baixos) i Göttingen (Alemanya), i elaborat a instàncies de la Direcció de Drets Humans de la conselleria de Justícia del govern basc.

Els acusats pel cas Egunkaria, per la seva banda, temen que l'Audiència Nacional espanyola els condemni sense proves, segons van explicar el mes passat en conferència de premsa.


Cinc anys després, coincidint amb les concentracions que es faran a tots els municipis bascos, s'ha organitzat també una concentració solidària a Barcelona, de 20.00 a 20.30 hores a la Plaça de Sant Jaume. L'acte el clourà Martxelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria.



De fet, mirant enrera en el temps, s'han donat altres casos de característiques similars. Sense comptar les detencions més recents de polítics abertzales a Euskal Herria, podem recordar també el cas d'independentistes i periodistes catalans detinguts el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, torturats i posats en llibertat més tard sense cap explicació.


dilluns, 18 de febrer del 2008

TODAY KOSOVË TOMORROW CATALONIA - AVUI KOSOVË DEMÀ CATALUNYA

A partir d'una iniciativa endegada pel bloc Fantassin un crit es va estenent a la catosfera i, per extensió, a la blogosfera.

AVUI
KOSOVË...



DEMÀ CATALUNYA !!!







diumenge, 17 de febrer del 2008

COSER I CANTAR. ANTÒNIA FONT A RITME D'ORQUESTRA SIMFÒNICA A REUS.


Aquesta nit de dissabte hem pogut veure i viure al Teatre Bartrina de Reus la presentació del disc 'Coser i cantar' dels Antònia Font.

En l'enregistrament del disc els Antònia Font es van fer acompanyar de la Bratislava Symphony Orchestra, amb uns cinquanta músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats per a l'ocasió pel violoncel·lista i compositor Miquel Àngel Aguiló. Vint temes de la discografia dels mallorquins reversionats en un doble CD i DVD.

La gira va començar el 30 de gener a Palma de Mallorca i després de passar per Girona i Manresa ha arribat a Reus. En el directe els acompanyaran diferents orquestres. En el cas de Reus ha estat l'Orquestra de Girona.

Les entrades per veure aquest espectacle ja feia dies que s'havien exhaurit. Amb el Teatre Bartrina ple la quinzena de músics de l'Orquestra de Girona, dirigida per Miquel Àngel Aguiló, s'ha anat situant al fons de l'escenari. Tot seguit s'han incorporat els Antònia Font.

A diferència d'altres directes, la totalitat dels músics romanen asseguts la major part del temps que són a l'escenari. Estem acostumats a veure asseguts teclistes i bateries. Ja no és tan habitual veure el guitarra assegut en una cadira o el cantant i el baixista asseguts també en un taburet alt.

Tot plegat, però, forma part de l'espectacle, de la manera com està concebut, de la posada en escena. Una combinació de llums tènues però suficients donen el toc intimista que correspon a un concert d'aquestes característiques.

Els Antònia Font van desgranant un a un els vint temes del disc amb l'acompanyament de l'orquestra donant peu en tot moment a l'espectador a deixar-se endur cap a un univers musical que ens permet redescobrir aquelles cançons que en altres ocasions havíem cantat i ballat a un ritme més trepidant i frenètic.

Això sí, a mida que anava avançant el concert, el públic s'anava tornant més participatiu, s'endinsava en la reinterpretació de les cançons i hi afegia acompanyaments picant de mans.

Després d'interpretar la totalitat de cançons del disc els Antònia Font s'han retirat de l'escenari i han donat pas a l'Orquestra de Girona que ha ofert una peça musical en solitari.

El final de festa ha estat amb els mallorquins, sense l'orquestra, interpretant uns quants bisos més a l'estil dels concerts aquells de saltar i ballar. El públic s'anava animant cada vegada més tot i les limitacions de les butaques d'un teatre.



Però no s'ha acabat aquí la cosa. Després de tornar a fer sortir tots els membres de l'orquestra per fer les salutacions de rigor, grup i orquestra ens han ofert novament dos bisos, Alegria i Wa yeah! on el públic totalment entregat i dempeus ballava i cantava en un esclat de festa.

Podeu veure alguns fragments de l'actuació al Bartrina en aquest video:

dissabte, 16 de febrer del 2008

20 forats

Llegit a e-notícies:

El periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, ha amenaçat durant l'emissió del seu programa l'espai de TV3 'Polònia', dient que "como se les ocurra utilizar mi libro o a mi persona, vamos, no voy con la Guardia Civil porque no está a mano, pero el querellón no se lo va a pagar toda la Corpo, como llaman allí, y si quieren reirse, que se rían de su padre o de su madre, si lo conocen" ha afegit. Losantos ha afirmat que "lo aclaro porque luego no digan, no nos advirtieron". "Sí, os estamos advirtiendo, pero no porque sean un grupo de titiriteros, progres, más o menos mamarrachos, bordes y tal, no, no... es porque es en TV3 donde se hace la apología del terrorismo, y además se anuncia que van a seguir, pos ya, la apología del terrorismo y el recochineo con las víctimas ni hablar, o sea, que ojo polonios, avisados quedáis, luego no digáis". Tot i això, el periodista creu que "estos te hacen la fechoría, luego encuentran un juez y tiran del presupuesto". Losantos també ha titllat el programa de "titiritero". En aquest sentit, Jiménez Losantos ha dit que a Catalunya, "si les llevas la contraria te atizan, te encarcelan, te persiguen, te multan, te acosan, te trituran, te injurian en TV3, te sumergen... es más, te ahogan" ha conclòs.

El periodista de la Cope ha fet aquestes declaracions després que, en el programa de dijous, hi hagués un 'gag' sobre ell. Jiménez Losantos apareixia, a començaments dels 70, amb un jove Joan Saura durant una protesta antinuclear. En un moment determinat, passava a l''acció directa' i llançava un roc contra la central la qual cosa provocava una fuga radiactiva. El programa de TV3 es referia així a les recents memòries del periodista, que explica la seva estada a Barcelona a finals del franquisme, quan era proper al comunisme.

(Aquest de dalt és el contingut de la notícia. El que segueix és la cullerada que posa l'autor d'aquest bloc)

També podeu escoltar les paraules del FJL i veure el gag innocent i divertit de la gent del Polònia anant al bloc de Puig d'en Cama.

Aquest FJL se les empesca totes, ¿no trobeu? El mínim que podem fer és dedicar-li una cançoneta (gentilesa dels Antitank).



M'hi pixo !!

Escolto a la ràdio que avui està previst que hi hagi un gran míting a Barcelona amb la presència dels principals capitostes de tal partit i bla bla bla... També anuncien la presència d'un ex-capitoste que ja hauria d'estar jubilat de la política però es veu que encara el guarden a la nevera per treure'l com fem tots amb aquells productes que guardem per si de cas a la nevera per si ens convé sorprendre algun convidat.

A la mateixa notícia diuen també que això es fa quan encara falta una setmana per a l'inici de la campanya electoral.

I jo em pregunto... Ah! ¿encara no ha començat la campanya?

Vinga va !!

M'HI PIXO DIRECTAMENT !!!

dijous, 14 de febrer del 2008

Autúria, 3r festival de cançó d'autor

Des d'avui dijous i fins el proper diumenge 24 de febrer tindrà lloc a Reus la tercera edició del Festival Autúria, organitzat per l'associació per a la música creativa i actual (AMCA).

La idea amb què es va crear aquest festival, ara fa tres anys, va ser la d'anar més enllà de la típica imatge estereotipada que tots tenim del cantautor de tota la vida, de cançó protesta, cadira i guitarreta.

És per això que a l'Autúria podem trobar cantautors dins el terreny del pop, del rock, del folk, més excèntrics o més tradicionals. Una varietat que demostra que el concepte cantautor és tan ampli com ho pot ser el ventall de possibilitats que podem trobar en el món de la música.



El cicle, que es desenvolupa en diversos escenaris de la ciutat, ha començat avui amb l'actuació a l'espai El racó de la Palma d'Albert Fibla presentant el seu tercer disc 'El món es mou'.

El mateix indret acollirà demà divendres l'actuació conjunta de dos cantautors, el tarragoní Espaldamaceta i el lleidatà Xavier Baró.

Aquest concert és fruit d'una iniciativa de la discogràfica barcelonina Bankrobber que amb el nom de 'Cicle de petits concerts impossibles' agrupa parelles de cantautors que actuaran arreu de Catalunya.

Una altra d'aquestes parelles és la formada per Mazoni i Sanjosex, que es podrà veure en directe el dia 22 de febrer. Aquest concert servirà per celebrar el 19è aniversari del programa degà de la música en català Cops i Flames de l'emissora Punt 6 Ràdio de Reus.

El músic extremeny Victor Mariñas actuarà per primera vegada a Catalunya el diumenge 17 dins l'Autúria, presentant el seu darrer disc 'Óyeme'.

Dimecres dia 20, el reconegut Quico Pi de la Serra actuarà al Teatre Bartrina interpretant les cançons del disc 'Tot'.

Un dia després, el cantant dels tarragonins Papa:Noes, Albert Jordà, presentarà el seu nou projecte en solitari.

Dissabte 23, l'escenari de la Sala Polivalent de La Palma acollirà les actuacions del solsoní Roger Mas i de La Voz de los Nadie, una banda del Baix Camp que acaba d'estrenar el seu primer disc.

L'endemà diumenge, el cantant de Whiskyn's, Joan Masdéu, oferirà l'espectacle 'Miniatures' acompanyat tan sols de la seva guitarra.


Segur que entre aquesta àmplia oferta trobareu alguna proposta que sigui del vostre agrat. I, recordeu... l'entrada a totes aquestes actuacions és totalment gratuïta!



dimarts, 12 de febrer del 2008

No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat !!



Els blocaires d'Euskal Herria han endegat una campanya com a resposta a les actuacions del poder judicial contra els partits independentistes. El lema d'aquesta campanya és:

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna

No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat

No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad

There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity


AQUEST BLOC S'ADHEREIX A LA CAMPANYA !!

dilluns, 11 de febrer del 2008

En clau d'humor... però és per reflexionar-hi !!

(Mantinc la redacció d'aquest text en la seva llengua original, tal com ho he rebut. Una traducció li faria perdre tot el sentit)

DEMOSTRACIÓN DE QUE LA LENGUA CASTELLANA NO ES MACHISTA EN ABSOLUTO

ZORRO: Espadachín justiciero
ZORRA: Puta

PERRO: El mejor amigo del hombre
PERRA: Puta

AVENTURERO: Osado, valiente, arriesgado, hombre de mundo
AVENTURERA: Puta

AMBICIOSO: Visionario, enérgico, con metas
AMBICIOSA: Puta

CUALQUIER: Cosa o persona indeterminada
CUALQUIERA: Puta

HOMBREZUELO: Hombrecillo, varón mínimo o pequeñito
MUJERZUELA: Puta

HOMBRE PÚBLICO: Personaje prominente
MUJER PÚBLICA: Puta

GOLFO: Masa de agua marina, parcialmente rodeada de tierra
GOLFA: Puta

LOBO: Mamífero predador rapaz y feroz. Hombre experimentado y agresivo.
LOBA: Puta

LIGERO: Hombre débil y/o sencillo
LIGERA: Puta

ADULTERO: Infiel
ADULTERA: Puta

PUTIN: Jefe de Estado ruso
PUTINA: Putilla

Y para terminar de manera definitiva:

HOMBRE QUE VENDE SUS SERVICIOS: ABOGADO
MUJER QUE VENDE SUS SERVICIOS: Puta

divendres, 8 de febrer del 2008

Els amants de Lilith, un disc per escoltar sovint


La trajectòria artística de la cantant Lídia Pujol sempre ens ha portat bones sorpreses. La més recent d'aquestes sorpreses és un disc fet espectacle (o un espectacle fet disc, com vulgueu) anomenat Els amants de Lilith. La manera més encertada d'anomenar-lo seria dient que es tracta d'un concert teatralitzat.

Quan vaig sentir algunes cançons d'aquest disc per la ràdio vaig decidir que me l'havia de comprar, cosa que vaig fer fa dues o tres setmanes. Ja l'he escoltat un parell de cops sencer. I ho seguiré fent. Personalment penso que la veu de Lídia Pujol quadra perfectament amb l'estil de les cançons d'aquest disc.

La Lídia dona veu a moltes dones que, segles enrere, van estimar i van anar més enllà dels límits de la raó deixant una història per a la llegenda, recollida en la tradició popular.

Lídia Pujol explica que l'origen del disc el trobem en els viatges que va fer ella mateixa per diversos pobles de Catalunya, el País Valencià i Ses Illes a la recerca de cançons populars de transmissió oral. Afegeix que allò que va començar com una mena d'investigació sobre el nostre patrimoni oral va acabar esdevenint una veritable sorpresa: aquelles senyores grans, d’expressió severa, li ensenyaven unes cançons terribles, extraordinàries. Cançons d'abusos, d'incests, d'assassinats, de violència de gènere. Cançons que parlen de fets que llegim, encara avui, cada dia als diaris.



Les cançons dels disc estan interpretades a la manera dels joglars i trobadors, amb acompanyaments de guitarra i contrabaix en alguns casos. En altres s'incorporen sons més propis de l'època afegint-hi un grup de música antiga amb clavicèmbal, flautes de bec, percussions, tiorba o violes de gamba.

Tot això dóna com a resultat un repertori de contes i històries mítiques i populars on la Lídia fa de trobadora contemporània que interpreta avui els temes i personatges de sempre.

Els músics que l'acompanyen en aquesta aventura són:
Pau Figueras (guitarra)
Dani Espasa (clavicèmbal, piano, acordió)
Xavi Lozano (flauta, tibla i “ruidismes”)
Miquel Àngel Cordero (contrabaix)
Aleix Tobías (bateria i percussió)
Sergi Alpiste (violí barroc)
Quim Badia (viola)
Peter Krivda (viola de gamba)



Les cançons del disc són:

1) L'enamorada desesperada (que parla de com l'enamorada es fa estimar per força).
2) Amèlia (referida a per què l'Amèlia va canviar el seu testament).
*** Si escolteu la música d'aquesta cançó segur que recordareu la versió que en va fer també la Companyia Elèctrica Dharma amb el títol 'El testament d'Amèlia' ***
3) La filla del rei (parla del que li va fer la mare a la filla predilecta del pare).
4) Caterina de Lió (sobre els copets o garrotades que rep la Caterina quan la seva sogra parla amb el seu marit).
5) Beatriu, comtessa de dia (aquí ens explica el desfici inclement que sentia la comtessa per fer seu el cavaller en lloc del marit).
6) Cecília (de quan la Cecília, generosa, va regalar la seva germana).
7) La Nina i són germà (de què és i què no és amor).
8) La dama enganyada (del poder, el sexe, la traició i la venjança a Reus).
*** vés per on... es veu que no és una cosa d'ara que només es parli de Reus quan passa alguna desgràcia! ***
9) El moliner (tracta de les llàgrimes amargues del moliner).
10) La pastora (de com el soldat va voler abusar de la pastora).
11) La guardadora d'un mort (ens parla de l'amor etern, o de com la guardadora es va desfer del mort i de la seva honra).
12) La mort i la donzella (del que li oferí la donzella a la Mort a canvi de conservar la vida).
13) El somiatruites (de per què els somnis van farcits de truites).

Totes les cançons del disc han estat musicades per la Lídia Pujol amb el Pau Figueras, a partir de cançons populars, excepció feta d'aquesta última El somiatruites que, com molta gent recordareu, és una cançó amb lletra i música de l'Albert Pla.

Si voleu llegir al complet totes les lletres d'aquestes cançons podeu anar aquí.

I per fer un tastet de la música aneu aquí.

Encara que el millor que podem fer és escoltar el disc sencer. I veure l'espectacle en directe.

De moment, des del mes d'octubre passat, l'espectacle Els amants de Lilith ja s'ha pogut veure a Girona i a Barcelona. Properament, el 8 de març, es podrà veure al País Valencià, al Teatre Serrano de Gandia. Abans, el 23 de febrer la Lídia presentarà el disc a la Sala Colonial de Madrid.

No es coneixen més dates ni llocs d'actuació per als mesos propers, però cal preveure que n'hi haurà més. Tan aviat com en tingui ocasió no em penso perdre aquesta interpretació en directe que sens dubte, pels comentaris i crítiques que n'he sentit i per la vàlua de l'artista, ha de ser d'allò més encisadora.

dijous, 7 de febrer del 2008

Crema del braç i Escamarlà a la brasa

Tal com anunciava el programa oficial aquest dimecres era el dia de l'espectacular carretillada, versots, crema i pet del braç incorrupte del Rei Carnestoltes a la plaça del Mercadal de Reus.



De tot això cada any se n'encarrega molt encertadament el Ball de Diables de Reus. Però enguany, a més a més, entre mig de tot això s'havia de reunir la Comissió de Putucul per decidir el futur de l'Escamarlà de Reus. Aquell element festiu que amb molt de rebombori i espectació es va presentar el dia 26 del mes passat.



Després de les carretillades dels diables la Comissió de Putucul s'ha reunit a la mateixa plaça per dirimir l'entrada de l'Escamarlà de Reus al Seguici festiu de la festa major.



L'Escamarlà ha estat cridat a plaça per tal d'interpretar el seu ball solemne davant la Comissió. Després d'una primera interpretació, la Comissió n'ha exigit una segona per acabar d'observar uns detalls (deien). Un cop feta la interpretació, els tres membres de la Comissió de Putucul, al més pur estil de programa cutre de televisió d'aquells que decideixen qui val i qui no val, ha votat: el primer membre un 0, el segon membre un altre 0 i el tercer un 0,2. Hi ha hagut crits de disconformitat, de 'tongo, tongo', de 'fora, fora' i fins i tot en algun moment s'ha especulat amb la possibilitat que els membres de la Comissió de Putucul fossin de Tarragona.



Davant d'aquest resultat els pares de la criatura han decidit que l'Escamarlà havia de desaparèixer mitjançant l'element que tan bé coneixen i dominen els diables: el foc.





Escamarlà i braç incorrupte del Carnestoltes han cremat i petat conjuntament entre l'estupor de la concurrència que no es podia acabar de creure que per Sant Pere no veurem desfilar l'Escamarlà junt amb la resta de bèsties del seguici.



Així és com l'Escamarlà de Reus ha acabat la seva curta existència, com l'acaben la majoria dels seus congèneres: fet a la brasa!



Aquests són els videos de l'esdeveniment:






El carnaval oficial s'ha acabat. Però no patiu. Que sigui carnaval cada dia de l'any només depèn de nosaltres mateixos. És qüestió de farcir les nostres vides amb bones dosis d'ironia, sàtira i bon humor i passar-ho tan bé com puguem, digui el que digui el calendari.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Tolerància zero contra la mutilació genital femenina


A tot el món cada any hi ha 130 milions de nenes que són víctimes de l'ablació. Les conseqüències, físiques i psicològiques, d'aquesta pràctica són molt dures. Físicament, pot acabar amb la mort de la víctima, per hemorràgia o infecció. Però també hi ha perill de sida, hepatitis o tètanus, si els instruments amb què es fa no s'han esterilitzat. Deixa seqüeles per a tota la vida: anorgàsmia, disminució de la sensibilitat sexual i dolor en el coit.

Psicològicament, és habitual que les víctimes tinguin crisis de pànic, de depressió i d'angoixa, o sentiments d'humiliació. A més a més, sol haver-hi minva de l'impuls sexual, acompanyada de por i de rebuig.

Avui és el dia d'Acció Internacional contra la mutilació genital femenina i s'organitzen diverses accions arreu del món.

Però no n'hi ha prou amb que hi destinem un dia, ens queixem i demà tot segueix igual. Ja és hora que aquesta barbàrie s'eradiqui completament del nostre planeta.

Les imatges d'aquest video ho diuen tot...


dimarts, 5 de febrer del 2008

El Carnestoltes és mort i ben cremat. Però la festa continua!

Enguany hi ha hagut una bona coordinació entre tots els elements que intervenen en la crema del Carnestoltes reusenc i l'acte s'ha desenvolupat amb agilitat i el to humorístic que el caracteritza.



La comitiva fúnebre-mortuòria, encapçalada pel taüt del difunt, ha fet entrada a la plaça entre plors i planys ben diversos. Moments abans que el taüt fós disposat per tal de ser consumit per les flames ha fet entrada a la plaça una comitiva de Diables. Tot seguit ha fet aparició un tren HABE, model PUTI CLUB, procedent de Misericòrdia. Era la manera que tenien previst enguany els Diables segrestar el braç incorrupte de Sa Majestat Carnestoltes XLVIII per tal d'allargar la festa durant el dia de demà i tots els dies que calgui. Ajudats per uns personatges il·lustres que han baixat de l'HABE, un tal Santamaria, una tal Empar i un tal Lluismi, a més a més de dos mossos d'esquadra que acompanyaven un tal Ernest, el braç ha anat a parar a mans dels Diables, cosa que han celebrat amb una carretillada mentre el taüt amb el cadàver del Carnestoltes anava cremant al mig de la plaça.





Ha cremat ràpid i bé enguany, devia ser de bona fusta. Desconec la causa de la defunció. Pot haver estat un enuegament, com ha succeït altres anys, o potser una mala caiguda, o un encostipat mal curat, o un ensurt... Vés a saber, potser s'ha mort de fàstic!



Quan les flames havien consumit la totalitat del taüt ha arribat el torn de la intervenció dels membres de la Germandat dels Set Pecats Capitals. Ells, amb la solemnitat que els caracteritza i que requereix un acte com aquest, han procedit a recollir les cendres de sa majestat i les han dipositades en una urna per tal de preservar-les de la millor manera fins l'any que ve.






Però això encara no s'ha acabat !! Demà dimecres feu cap a la plaça del Mercadal a 2/4 de 9 del vespre. Els Diables ens oferiran una bona festa de foc, llum i versots d'aquells que deixen ben retratat tothom que s'ho mereix. I, naturalment, caldrà procedir a l'enterrament del braç. Segur que ens tindran preparada alguna sorpresa ben espectacular. Ah.. I també repartiran moscatell i galetes per a tothom.

No hi falteu!

En aquest video podeu veure un resum del que us acabo d'explicar: