Festival Autúria: Quico Pi de la Serra presenta el disc Tot al Teatre Bartrina

El festival Autúria continua oferint diverses actuacions en diferents escenaris de la ciutat de Reus.

Avui li ha tocat el torn al Quico Pi de la Serra que presentava el seu darrer disc Tot. Al voltant d'un centenar de persones ens hem reunit a la platea del teatre. Podríem dir allò de... érem pocs però bons! Qui no hagi volgut venir, tot això que s'ha perdut.

Els tres músics que acompanyaven el Quico també són prou coneguts i reconeguts:

Josep M Borràs: direcció musical i arranjaments, piano, teclats i acordió.
Amadeu Casas: guitarres, dobro, mandolina, ukelele, lap steel guitar.
Emiliano Roca: contrabaix

La formació al complet, que també és la que ha participat en l'enregistrament del disc, la integren, a més a més dels esmentats, Xavier Fusté (bateria) i Cogumelo (percussions). L'altre contrabaix és l'Andrés Serafini.

Al disc trobem onze temes que mostren un Quico més intimista però a la vegada més contundent, tal com ens comentava Jordi Freixes de Batall Management en finalitzar l'espectacle. Trobareu més informació sobre el disc i la trajectòria musical de Pi de la Serra aquí.

L'actuació al Bartrina ha començat amb el tema Harlem, dedicada al barceloní Harlem Jazz Club i a Daniel Negro. Ha seguit amb Plurals, dedicada als forasters. La cançó Abans de néixer morir parla dels nens que han de patir les conseqüències de les guerres. Estocolm és un tema dedicat a la síndrome que porta el nom d'aquesta ciutat. El Quico ha manifestat la gran amistat que l'unia amb Ovidi Montllor. És per això que en el disc fa una versió molt particular del tema Perquè vull que ja fa temps que interpreta en els directes. També ha dit que té intenció de versionar una cançó de l'Ovidi cada any. Hey Hey Baby és un tema dedicat al blues i inspirat en una creació de Big Bill Broonzy. Anuncis per paraules està dedicat a un personatge que a principis del segle XX cantava les seves cançons a les Rambles de Barcelona i després en venia els textos. Al disc també s'inclou un tema en castellà amb un títol força llarg però que reflecteix una bona filosofia de la vida: Para encontrar el camino, hay que ser frágil y fuerte, no hay que temerle al destino, ni a la vida ni a la muerte. El Quico ha comentat que aquesta cançó li va venir tota alhora: música, textos, arranjaments... Igual que ahir és una cançó dedicada al demà. I Passen els dies està dedicada, segons ens explica, al temps que fa que viu. Una molt particular versió de La Internacional, a ritme de blues, clou els onze temes que integren el disc.

Entre mig de les cançons del disc n'ha anat intercalant d'altres d'aquelles que ja són clàssics de la discografia del Quico. Així hem pogut escoltar temes com La cultura, amb un comentari previ sobre la conveniència de reflexionar, pensar i criticar tant com calgui. Tampoc han faltat L'home del carrer o A poc a poc. I al darrer tema el Quico ens ha retornat a temps pretèrits quan ha sortit a cantar o recitar, megàfon en mà, allò de Quico... rendeix-te! mentre els músics, cadascun d'ells amb una barretina al cap, tocaven una sardana a ritme de blues.

Ha estat molt bé poder tornar a veure el Quico en directe tenint en compte que les seves actuacions no es prodiguen gaire per les nostres comarques.

I com no podia ser de cap altra manera al sortir del teatre he aprofitat per comprar el disc per tal de poder-lo seguir descobrint.

La Internacional a ritme de blues (actuació al Mercat de Música Viva de Vic l'any 2006)


Perquè vull (actuació al Mercat de Música Viva de Vic l'any 2006)