diumenge, 24 de febrer del 2008

La Voz de los Nadie, una proposta musical interessant


Aquesta nit de dissabte he tret el cap a la Sala Polivalent de La Palma de Reus on tenia lloc un dels concerts del 3r festival de cançó d'autor Autúria. Així he pogut escoltar per primer cop en directe el grup La Voz de los Nadie que presentaven el seu primer disc en directe.

Un grup de Reus, o del Baix Camp, per ser més exactes quant a la procedència dels seus components. El grup fa uns tres anys que existeix però els músics que l'integren tenen una experiència de 15 anys als escenaris en altres formacions.

Grups com Broad Peak o Presidents, pel que fa al Jaume Blanc (baix i veu) i al David Fossas (guitarra i veu). O bé grups com La Padrina, entre altres, on han estat el bateria Pepo Busquets i el percussionista David Rincón. La resta de components de La Voz de los Nadie són Gustavo Espinosa (guitarra elèctrica) i Ivan Sáez (saxo). Aquest últim avui no ha pogut estar present al concert i han incorporat un saxofonista argentí.



Ritmes de rock amb lletres ben treballades i una forta càrrega de crítica social, amanit amb pinzellades de mestissatge, són les característiques que trobem en els temes de La Voz de los Nadie. El disc també inclou una versió del tema 'Horas Lentas' dels Números Rojos de Torreforta.

Dimecres passat van presentar el disc a Madrid, anit a Reus, i tot seguit inicien una gira que els portarà per diverses poblacions de l'estat espanyol, a més del País Valencià i Ses Illes.

Ha estat una proposta musical ben interessant, d'aquelles per passar una bona nit de dissabte escoltant música en directe.

Podeu trobar imatges del que va ser la gravació del disc i una mostra de les seves cançons aquí.

I aquest és un videoclip de la cançó 'Sonríe la sencillez':

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Llàstima que la "veu" d'una part del públic, que sembla que esperava l'actuació d'aquest grup reusenc, va malmetre el concert anterior, el de Roger Mas. Potser l'organització, que se suposa amb experiència, hauria d'haver previst que del contrast entre ambdues propostes i la barra de bar en funcionament no en podia sortir res de bo. Total, un desastre.

Jordi Pinyol ha dit...

No sé què va ser això tan "greu" que va passar amb l'actuació de Roger Mas perquè no hi era (encara no havia arribat).

Però és el més normal això de barrejar diversos estils o grups en un mateix concert i no té perquè ser cap desastre. El fet que hi hagi gent entre el públic que estigui més per un concert que per l'altre no és culpa de l'organització. Cadascú és lliure d'escollir el tipus de música que més li agrada.

I el tema 'barra de bar en funcionament' tampoc l'acabo d'entendre. Només faltaria que en un concert no hi hagués barra de bar. Quina set!

:)

zel ha dit...

Què ho farà que darrerament tots o molts anem canviant el color de fons i ens decantem per varietats de groguet a crema????
Aixxx, no ens tornarem "amarillos" com els sindicats aquells....