Avui guerra de tomaques i Rua de lluïment (I tant que s'hi han lluït!)

El dissabte de carnaval a Reus es caracteritza per dos actes: la guerra de tomaques i l'anomenada Rua de lluïment.

De fet els primers anys la guerra de tomaques tenia lloc un altre dia. Ha estat més recentment que s'ha afegit als actes de dissabte. Aquells primers anys (finals dels 70 i principis dels 80) tot era més espontani i menys institucionalitzat. Recordo que plegava puntual de treballar, a les 2 del migdia, i depressa depressa encara tenia temps de veure, i segons com rebre, les darreres tomacades. Però sobre la guerra de tomaques més val que no en parli més i que aneu directament a llegir el post que publica avui el mussol de carnaval (alter ego carnavalesc del Salvador Palomar) en la seva Teiera.

Només afegiré, sobre l'any aquell de la prohibició, que l'alcalde en qüestió era un tal Martí a qui recentment se li va fer un homenatge. No dic que l'homenatge no fós merescut, pel que fa a la persona, però aquella prohibició va ser una bona patinada segons el meu parer i el de molta altra gent que ho vam viure. Recordo que les ires es van girar contra l'edifici de l'ajuntament sobre el qual van caure les tomaques fins que el desplegament (excessiu i desproporcionat com passa sempre) dels policies antiavalots va dispersar tota la gent que s'havia concentrat a la plaça. Feia molta impressió veure'ls amb els seus cascos, escuts protectors i fusells dels quals es va escapar més d'una pilota de goma. Molt ben armats, sens dubte, per tal de poder lluitar contra aquelles armes tan perilloses de color vermell i molt sucoses anomenades tomaques.

Però, sigui com sigui, això ja és història. Tornem a l'actualitat i a la segona part, o tema, d'aquest post: la Rua de lluïment.

Si mirem el programa del carnaval reusenc veurem que la Rua del dissabte s'anuncia com a GRAN RUA DE LLUÏMENT DEL CARNAVAL DE REUS. Així, amb lletres majúscules a més a més.

I clar, llegit així sembla que hagi de ser una rua d'allò més espectacular, de les que et deixen bocabadat. Doncs no! Ho heu d'interpretar en aquell altre sentit que es dona al verb lluïr quan alguna cosa es fa de qualsevol manera i es diu allò de... t'has ben lluït!

La música, tret d'excepcions comptades, la mateixa de sempre. En molts casos la música d'una carrossa trepitja la del davant o la del darrera. Com deia, hi havia casos que es podien salvar musicalment parlant, com ara la colla que comptava amb la participació musical del DJ Francesc Torres. O bé una altra de les colles, els que anaven de pops, en la qual hi havia el regidor Ariel Santamaria, que comptava amb un repertori més local. En aquesta carrossa sonaven temes com 'Reus' dels Whisky'ns o 'Tots som de Reus' que darrerament canta el propi regidor Ariel. Pel que fa a les disfresses també molt suades i originals: indis, bestioles de tota classe, jipiorros amb carrosses decorades amb quatre herbes i porros gegants. Aixó que deia... disfresses originals i mai vistes al carnaval de Reus. Ah, sí.. calla.. alguna novetat sí que hi era: les jardineres o torretes del Mercadal i una paròdia de la Capsa Gaudí, rebatejada com a Caque Gaudí. Molt previsible també.

Si l'any passat, a mitja rua, es va incendiar una de les carrosses, enguany n'hi ha hagut una altra que s'ha espatllat just uns metres més enllà d'on feien el tomb, al passeig Misericòrdia, per fer la ruta circular establerta. Total que algunes carrosses s'han quedat atrapades força estona sense poder-se moure, mentre que altres han improvisat un tomb per la plaça de la Pastoreta per fugir del colapse. Al cap d'una bona estona, quan ja gairebé s'acabava la cosa, s'ha incorporat la carrossa averiada i les que li anaven al darrera. Un altre lluïment!

I anem acabant comentant la foto que poso per aquí a dalt. A la foto podem veure el cos de... ¿ball? que acompanya la carrossa de l'Ajuntament del Carnaval. Una carrossa que va a la Rua des de fa 30 anys, des del moment de la recuperació del carnaval reusenc. Els primers anys només hi anaven els membres del consistori carnavalesc. Més recentment han afegit un grup de tres brasileres i un brasiler que generalment es movien la mar de bé al llarg de tota la rua i, com a mínim, animaven una mica la cosa. Però enguany també s'han ben lluït. Les brasileres amb prou feines remenaven una mica el cul de tant en tant, alguna fins i tot feia cara de fàstic i avorriment mentre restava impassible agafada a la barra. Al final del recorregut quan la cosa ja s'anava acabant el 'cos de ball' ha desaparegut misteriosament i a la carrossa només hi anava tota aquella colla de gent vestida de negre que caracteritza l'Ajuntament del Carnaval que, tot sigui dit, també ha perdut bastant en relació als primers anys.

Qui llegeixi el meu comentari sobre l'arribada del Carnestoltes, dijous passat, i aquest d'avui de la rua potser li semblarà que no faig res més que criticar. Però... què voleu que faci xiquets i xiquetes... és el que hi ha!

Així són les coses i així us les he explicat !!

Si no mireu aquest video amb el resum de la rua i decidiu si tinc o no tinc raó...