El Senglar Rock 2008 ja té cartell definitiu

Fa uns dies que s'ha donat a conèixer el cartell definitiu de grups participants en l'edició d'enguany del Festival Senglar Rock.

Els dies 3, 4 i 5 de juliol el Parc Municipal de les Basses, a Lleida, acollirà aquesta onzena edició que incorpora tot un seguit de novetats.

Entre aquestes novetats destaca la supressió d'un dels escenaris, un reajustament en els preus de les entrades i dels abonaments i el fet sorprenent que els Lax'n'Busto, després d'haver-hi estat presents des de la primera edició, l'any 1998, enguany no tocaran al Senglar. Els vendrellencs estan enregistrant el seu nou treball discogràfic, la qual cosa els impedeix ser a Lleida en les dates del festival.

Des dels seus inicis a Prades (Baix Camp), passant per Montblanc (Conca de Barberà), el Senglar Rock va arribar a la capital del Segrià ara fa 4 anys. Al llarg d'aquest temps també ha anat variant la procedència dels grups participants. Així, si bé en els seu inicis el Senglar només comptava amb la participació de grups catalans, progressivament des de l'organització s'ha optat per programar també grups de l'estat espanyol i d'altres països. Això es fa amb la intenció d'atraure un major nombre de públic. Pot agradar més o menys, però la qüestió és que això permet també gaudir de més oferta musical amb bones propostes tant de casa nostra com d'altres indrets.

Ho podeu comprovar a través de la PROGRAMACIÓ dia a dia i hora a hora que trobareu al web del Senglar Rock 2008.

Aquí teniu uns quants videos de diferents edicions del Senglar.

Senglar Rock 1999 - Prades


Senglar Rock 2003 - Montblanc


Senglar Rock 2007 - Lleida

Sobre bisbes i granotes

Un bisbe s'ha mostrat molt escandalitzat per la presència d'una peça que representa una granota verda crucificada, exposada en el nou Museu d'Art Modern de Bolzano, al nord d'Itàlia. El bisbe ha demanat que es respectin els sentimients religiosos i les autoritats locals n'exigeixen la seva retirada.

Els responsables del museu han decidit mantenir la peça, que fa un metre d'alçada. La granota crucificada apareix amb una gerra de cervesa en una mà i un ou a l'altra. També hi ha abundant material informatiu. L'obra la va fer l'artista alemany ja mort Martin Kippenberger i volia representar la crisi personal de l'autor.

Com passa sovint, hi ha qui s'entesta a voler veure més enllà del que són realment les coses. En aquest cas, purament i simplement, una obra d'art.

Presentat el programa de la Festa Major de Reus

Avui mateix s'ha presentat oficialment el programa d'actes de la Festa Major de Sant Pere d'enguany a Reus.

L'emissora local Punt 6 Ràdio i el diari Reus Digital han estat dels primers mitjans que se n'han fet ressó. A Punt 6 Ràdio se n'està informant tant a través dels informatius com a través dels diferents magazines de l'emissora.

Pel que fa a Reus Digital, ja hi podem trobar un enllaç on descarregar el programa complet de la Festa Major.

Hi ha força canvis i novetats com, per exemple, la incorporació del Ball de Diables de Reus al seguici festiu o la recuperació d'una especialitat gastronòmica de la ciutat, el bou i arrós.

De moment anirem fent una ullada al programa. Temps hi haurà, a partir d'ara, de comentar i criticar, si cal, amb més deteniment tot el programa.

Sigui com sigui la Festa ja és a punt d'arribar!

Seguint el Canó pels carrers de Reus

Ahir dissabte a la tarda va fer acte de presència pels carrers de Reus el Canó de les Festes. Qualsevol que passés pels carrers o places del nucli antic tenia moltes possibilitats de trobar-se el Canó i tota la seva acompanyamenta. En el meu cas, els vaig enxampar al carrer Pubill Oriol i els vaig anar seguint fins a la plaça del Castell, passant per la plaça del Mercadal.

L'ús del Canó de Festes a Reus es troba documentat ja al segle XIX. El canó que s'usa actualment es va recuperar l'any 2002 com a mitjà per anunciar la festa i portar l'ambient festiu a diferents punts de la ciutat. Acompanya el canó el grup Insonora, una colla de cantadors i músics que, a més d'anunciar els actes festius, interpreten corrandes burlesques o 'canonades' referents a esdeveniments d'actualitat local. Té cura de disparar el canó un personatge teatral vestit de militar d'època.





Tal com deia abans, el Canó, en el seu recorregut, va arribar a la plaça del Castell.

Allí vaig aprofitar per fer unes quantes fotos més de l'Ou com Balla i un video una mica més llarg que el de dijous passat.



També podeu passar per aquí a veure'n un recull fotogràfic.

Li hauríem de donar el títol de friki-presentador dels dos últims segles

El Festival d'Eurovisió s'ha acabat fa una estona. L'ha guanyat Rússia i Rodolfo Chikilicuatre amb el seu Chiki Chiki ha quedat en un lloc prou bo: el setzè d'un total de vint-i-cinc (n'hi ha que ho han fet molt pitjor...) Però d'això ja se'n parlarà demà i potser els propers dies a diaris, revistes i teles diverses.

De qui vull parlar és d'un personatge que es considera presentador però que més aviat es mereixeria el títol de friki-presentador d'aquest segle i també del passat. Tenint en compte que, per a alguns, avui és el dia de l'orgull friki, el post és d'allò més apropiat.

Per si encara no ho heu endevinat estic parlant de José Luís Uribarri.

El Festival d'Eurovisió acostuma a ser bastant soporífer, però enguany encara es podia aguantar, musicalment parlant, gràcies a propostes innovadores que li donaven una nota de color i d'originalitat que permetia trencar la monotonia d'anys enrera.

El que es feia totalment inaguantable era haver de suportar els comentaris del friki-presentador en qüestió. Que dic comentaris... Aquest home el que té realment són rabietes en directe. Sobretot quan es refereix al que ell anomena com a países del Este y Balcánicos. Cada dos per tres deixava anar això de los países del Este i ja no diem quan parlava d'Azerbaijan en què feia servir frases com estos están al Este del Este. Parlava d'aquests països amb un to com si es referís a algun ésser monstruós o maligne, com a mínim. Després, durant les votacions, també ha sigut molt bo. Només feia que enfotre-se'n de tot déu i sa mare cada vegada que connectaven amb un país que havia de votar. I xalava sol cada vegada que encertava qui votaria a qui, en una mena de travessa o porra que feia competint amb ell mateix. Em sembla que aquest paio comenta el festival fumat o empastillat. O aixó, o és que després de tants anys de presentar l'Eurovisió ja se li han cremat totes les neurones, cosa que també entra dintre de les possibilitats.

El millor que podria fer és plegar d'una punyetera vegada i dedicar-se a passar el que li queda de vida mirant els videos de les seves friki-presentacions eurovisives.

Una finestra oberta a La Patum de Berga

Durant aquests dies totes aquelles persones que no puguin o no vulguin assistir personalment als actes de La Patum de Berga tenen una opció de fer-ho des de casa. Gairebé és com guaitar per la finestra de casa i veure-ho.

Si voleu veure què passa a La Patum només cal que mireu aquí.

També us podeu mantenir ben informats sobre La Patum passant pel bloc Consueta que, des de fa uns quants dies, ens ofereix alguns posts sobre aquesta temàtica.

Per cert que això de viure La Patum in situ, en viu i en directe, és una de les meves assignatures pendents. A veure si un dia o altre m'hi decideixo. Clar que, si vols evitar aglomeracions, l'ideal és viure-la des d'algun balcó que doni directament a la plaça. Segur que aquests balcons deuen anar molt buscats aquests dies.

:)

L'Ou i els Gegants: a ballar!

Diu la tradició que en la festivitat de Corpus, els Gegants de Reus i la Mulassa, passejaran tot el dia pels carrers de la ciutat mentre repiquen les campanes. Al vespre, a la plaça del Mercadal, es reparteix la típica coca amb cireres ja que la tradició també diu que cal anar al darrere dels Gegants tot menjant coca amb cireres.



Enguany s'ha introduït, a més a més, un nou element ballador: l'Ou.

L'Ou com balla, fins ara inèdit a Reus, és una tradició vinculada a la fertilitat, tot i que l'església, com de costum, l'ha reconduït cap a terrenys més espirituals argumentant que l'ou representa l'òstia. Hi ha altres versions sobre aquests orígens, tal com podeu llegir en aquest bloc o en aquest altre.

L'Ou com balla es podrà veure al pòrtic de Sant Sebastià, a la plaça del Castell, a unes hores determinades des de dijous fins diumenge.

Maig del 1968 - Maig del 2008: Raimon a Madrid

El mes de maig de 1968 jo tenia 7 anys. Per tant, no va ser fins uns anys més tard que vaig anar prenent consciència de quin fou el significat d'aquella data.

L'epicentre es situava a París. Estudiants i obrers ocupaven els carrers de la capital francesa per demanar un món més just.

Aquesta mobilització es va anar estenent per diversos indrets i va arribar també a Madrid. Els universitaris madrilenys prenien el testimoni revolucionari dels francesos i, en la seva lluita per la democràcia, organitzaven unes jornades que van tenir un dels seus moments àlgids en un multitudinari recital que va oferir el cantant Raimon a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials.


18 de maig a la "Villa"
(Raimon)

I la ciutat era jove,
aquell 18 de maig.
Sí, la ciutat era jove,
aquell 18 de maig
que no oblidaré mai.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.

De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les esperances,
i semblaven noves,
acabades d'estrenar:
de ben lluny les portàvem.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.

Una vella esperança
trobava la veu
en el cos de milers de joves
que cantaven i que lluiten.

No l'oblidaré mai,
no l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig,
no l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig
a Madrid.

(1968)


Ara, quatre dècades més tard, l'artista valencià reviurà aquella jornada històrica amb un nou concert gratuït organitzat per la Universitat Complutense de Madrid.


Serà aquest dijous 22 de maig, a les nou del vespre, a l'Amfiteatre Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina. Segons ha assenyalat l'organització en un comunicat, la trobada pretén ser un homenatge a tots aquells que, amb la seva presa de consciència i la seva assistència, van contribuir a construir una Espanya més lliure.

La commemoració d'aquest aniversari inclou, a més, exposicions amb les fotografies més representatives d'aquelles jornades, sessions de cinema fòrum, i tres taules rodones, inaugurades dilluns pel mateix Raimon i que continuaran abordant els conceptes d'Universitat i Societat, i l'Altra Cançó amb les opinions de professors universitaris, periodistes i artistes com Rosa León.

Trapezi 2008: fins l'any que ve

El Trapezi s'ha acabat i amb ell s'acaba també aquesta sèrie de posts que he anat dedicant els darrers dies a la Fira del Circ de Catalunya (confio no haver-me fet massa pesat amb el tema).

Ahir a la tarda vaig aprofitar per acabar de fer un recorregut per alguns dels espectacles. Cap a quarts de sis a l'estany del Parc de Sant Jordi feien un espectacle d'hula-hops de gran alçada. Bàsicament perquè l'artista feia tota mena d'acrobàcies amb aquest estri a una alçada considerable. Mai vaig aconseguir que un hula-hop d'aquests donés més d'un parell de voltes per la meva cintura. Això estant a peu pla. Ja no parlem d'intentar-ho a 9 metres d'alçada i sobre un pal que es va movent. Mireu, mireu...

Hula Hoopla!!! amb l'artista francès Julot.



Passejant passejant vaig anar fins als Jardins de l'Estació Enològica, passant per la plaça del Mercadal on hi havia molta gent esperant l'inici del proper espectacle. Als Jardins de l'Estació Enològica s'han instal·lat un seguit d'espectacles de petit format però molt interessants. No hi havia pogut anar cap dels dies anteriors i no volia deixar passar l'ocasió de treure-hi el cap abans que s'acabés el Trapezi. Entre altres em va sorprendre molt gratament l'espectacle La Cymbalobylette. Un artefacte accionat per la força muscular amb el qual ens oferien veritables concerts musicals d'allò més animats. Veieu-ne un resum...

La Cymbalobylette amb la companyia francesa Dynamogène



Tombant tombant encara vaig fer un últim recull de pallassades diverses...




El recull fotogràfic del Trapezi ja està complet. Mireu-lo aquí.



I abans d'acabar només afegir algunes reflexions post-Trapezi. M'agrada, com a molts reusencs i reusenques, veure com la nostra ciutat encara que sigui per només uns dies s'omple de colors diferents als que estem acostumats de manera habitual. És bonic anar tombant pels carrers i trobar-te espectacles de circ i tot el mundillo que això comporta. Gent amunt i avall pels carrers. Malabaristes assajant per qualsevol racó. Barreja d'idiomes a les converses... Fins i tot dissabte a la nit, baixant de La Palma, vaig veure un individu pel carrer Llovera que es desplaçava no amb bicicleta no, això és fins a cert punt habitual. Ho feia amb un monocicle! Són escenes d'aquelles que et deixen una mica bocabadat i et fan entendre una mica més tota la màgia del circ de sempre, d'aquell més tradicional, del circ de carrer. Un circ ben allunyat d'aquell tan estereotipat de tigres, lleons i clowns, pensat només per als infants i que a mi, personalment, no em crida gaire l'atenció.

Un diumenge a la tarda normal els carrers de Reus estan deserts de gent, sobretot quan comença a arribar el bon temps. Ahir, en canvi, es veia gairebé tanta gent com aquells dissabtes a la tarda en què la gent surt com a obssesionada per anar d'una botiga a l'altra. Aquests dies pels carrers ens trobem cares diferents, gent fora de l'habitual, més gossos de l'habitual també (es veu que la gent del circ té aquesta mascota com a predilecta). Tot agafa un altre color, un aspecte diferent, fins i tot es respiren aires o aromes diferents (els habituals de les sessions golfes a La Palma entendreu perfectament a què em refereixo). Tot plegat contribueix a donar una mica més de vida a la ciutat i a fer que puguem sortir de la monotonia que sovint envolta Reus els caps de setmana. És per això que cada any som molta gent els qui, unes setmanes abans que arribi, esperem amb fruició que comenci el Trapezi.


Llàstima que una notícia tràgica, aliena totalment al Trapezi, hagi embrutat de sang, en el sentit més literal de la paraula, els carrers de Reus la passada matinada de dissabte a diumenge. Ja comença a ser hora de dir prou, pacíficament, mantenint la calma i el civisme que ens hauria de caracteritzar a tots plegats. Últimament a Reus estan succeint fets més que reprobables i lamentables. No pot ser que haguem d'estar patint pel que pot fer una minoria quan la majoria el que volem és poder sortir amb tota tranquil·litat a fer una copa, a veure un espectacle o a passejar per la ciutat sense emprenyar ningú i sense que ens emprenyin.

Trapezi 2008: dissabte de circ

Ahir dissabte al matí, just en el moment d'iniciar-se els espectacles del Trapezi va començar a ploure. La conseqüència va ser que la majoria dels actes previstos es van haver de suspendre.

De tota manera des del bloc de l'Elefant del Trapezi ens informaven en tot moment que s'estava treballant per reubicar novament els espectacles de cara a la tarda. Com així va ser. A diferència del matí, la tarda va ser esplèndida, fins i tot amb estones de sol. Es van poder representar tots els actes que havien estat suspesos al matí i al mateix temps es va anar desenvolupant tota la programació prevista per a la tarda i la nit.

Així doncs, ahir a la tarda el que tocava era tombar pels carrers a la recerca de circ.

The Flamingo's amb la companyia catalana Els Herrerita



Globos amb la companyia francesa Eclats d'Epices



Una artista (en desconec el nom) actuant davant del Gaudí Centre



Daydreaming amb la companyia belga-israeliana Kirkas Gaya



La nit va acabar (per a mi) amb una nova Sessió Golfa de Circ i Cabaret a La Palma




Per veure el recull fotogràfic del Trapezi cliqueu aquí.


I recordeu que avui encara teniu tot un diumenge per seguir gaudint del Trapezi, fins cap allà a quarts de nou del vespre en què el Trapezi dirà allò de passiu bé i fins l'any que ve!

Trapezi 2008: Sessió Golfa de Circ i Cabaret

Són quarts d'onze del matí de dissabte i torna a ploure. Ahir a la nit el temps es va comportar i va permetre que es desenvolupés amb tota normalitat la segona de les sessions golfes del Trapezi.

Les sessions golfes són tot un clàssic dintre de la programació del Trapezi. S'han fet des de la primera edició en aquest marc de visita obligada, sobretot a la primavera i a l'estiu, que és La Palma. Amb un títol tan cridaner potser l'únic que hi trobaríem a faltar és una mica més de golferia.

Sigui com sigui aquestes sessions permeten gaudir en un mateix indret de les evolucions de diferents artistes. Còmics, malabars, trapezi, yoyo... amenitzat en cadascun dels números amb la particular presentació de Bernard Massuir i acompanyat de la música en directe de la Banda de Guillaume.

Tot i que al programa del Trapezi s'anuncia que aquest espectacle és de 90 minuts, la sessió d'ahir (desconec què va passar a la de dijous) només va durar 60 minuts.



Aquí teniu un video-resum de la sessió golfa d'ahir. Recordeu que aquest dissabte La Palma acollirà la tercera nit golfa del Trapezi, a partir de dos quarts d'una de la matinada.



L'àlbum fotogràfic del Trapezi es va omplint. El podeu veure aquí.

Divendres tarda: Trapezi remullat

Això és tot el que he pogut veure dels espectacles del Trapezi d'aquesta tarda...

A veure si hi ha més sort aquesta nit a la sessió golfa i durant tot el dia de demà..

Siusplau senyora pluja.. aguanteu una miqueta fins dilluns. O aneu a ploure a Barcelona que es veu que estan molt assedegats. A partir de dilluns ja podeu tornar cap a Reus i deixar anar tota l'aigua que us vingui de gust.

(Confio que funcioni la invocació)

Trapezi 2008: Circ al Teatre Fortuny

A més de carrers, places i altres escenaris a l'aire lliure, diferents teatres reusencs acullen també espectacles del Trapezi.

Aquesta nit de dijous al Teatre Fortuny s'hi representava l'espectacle Le Jardin, a càrrec d'Atelier Lefeuvre & André.


Didier André i Jean-Paul Lefeuvre representen el paper de dos homes que treballen en un jardí. Mentre un d'ells es mostra molt actiu, hiperactiu podríem dir, l'altre és el summum de la droperia i es deixa portar per l'hiperactiu. Si més no, al començament. A partir d'aquest fil podem anar veient tot un seguit de malabarismes als quals s'hi afegeixen expressions físiques, facials i corporals plenes de comicitat. Els estris i elements propis del jardí esdevenen instruments adients per dur a terme tota mena de malabars. Així veiem com els dos homes fan els seus exercicis amb un carretó, amb taronges, amb les barres que sostenen l'hibernacle, amb trossos de mànega, amb poms de flors, amb jardineres... Una combinació en la qual no falta tampoc la màgia. Es representen situacions quotidianes amb tocs còmics i moviments que en alguns moments ratllen l'absurd i ens recorden grans mestres d'aquest gènere, com ara Buster Keaton.

Tot plegat, 75 minuts que ens mantenen amb el somriure als llavis i ens fan escapar algunes riallades de tant en tant. Amb un final ben divertit també que no desvetllaré ja que, si no l'heu anat a veure aquest dijous, encara teniu una segona oportunitat de fer-ho. Le Jardin es tornarà a representar al Teatre Fortuny aquest divendres a partir de les 23.15 hores.

Trapezi 2008: espectacle inaugural

La senyora pluja va treure el nas en diverses ocasions al llarg de la tarda-vespre d'ahir dimecres i va fer que l'acte oficial (amb autoritats i tota la pesca) d'inauguració del Trapezi 2008 a Reus s'hagués de traslladar al saló de plens de l'ajuntament.

Per sort, a l'hora de fer l'espectacle inaugural a la plaça del Mercadal, la pluja va ser respectuosa i va permetre que el circ fés acte de presència a la plaça. La companyia francesa Tréteaux du Coeur Volant va oferir l'espectacle Cocons.



Una combinació de llum, so, color, teatre, circ i pirotècnia que va anar in crescendo fins arribar al final. Al llarg d'una hora els protagonistes de l'espectacle ofereixen una combinació de números de circ en la qual destaquen especialment els números de funambulisme. A més a més de circ afegeixen un toc teatral que, en algun moment, recorda una mica la manera de fer del grup teatral català Comediants.

Aquí teniu un video amb fragments d'aquest espectacle que vaig anar filmant fins que, cap allà la meitat de l'actuació, em vaig trobar que es va esgotar la bateria (quina manca de previsió... caldrà anar amb la bateria ben carregada els propers dies per poder filmar qualsevol espectacle circenc dels que ens trobarem pels carrers).



També he obert un nou àlbum a Picassa on podreu anar trobant el recull fotogràfic del Trapezi 2008.

Trapezi 2008: La Fira del Circ de Catalunya

Després d'alguns actes previs una mica passats per aigua el cap de setmana passat, aquest dimecres s'inaugura oficialment a Reus la 12a edició de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi. Des del 14 de maig i fins el 18 podreu trobar per carrers, places, teatres i altres espais lúdics, diversos espectacles circencs d'acord amb la programació que podeu veure i descarregar aquí.

Enguany hi ha una novetat ben divertida que fa referència a la mascota oficial de la Fira del Circ, l'Elefant del Trapezi. Aquesta mascota ha decidit entrar en el món de les noves tecnologies i ha obert un bloc a través del qual ens explica qui és ell i quina és la seva visió particular del Trapezi. No deixeu de visitar el bloc de l'Elefant del Trapezi.


Mentrestant podeu veure fragments d'algunes de les actuacions del Trapezi 2007 en aquesta llista de reproducció.

Cançoneta típica mallorquina. O potser no...

Menja sobrassada

Adaptador: Joan Torres i els intèrprets són Pep Suasi i Pep Noguera

Pa amb oli pa amb oli,
Sa sobrassada és el més gran del món,
En mengen a Sa Pobla i també a S'Arracó,

Posa sobrassada en es pa moreno,
i un parell d'olives dins un tassó.

En menja en Pep Noguera,
En menja en Pep Suasi,
En menja en Tomeu Penya
I també la Balanguera

I sa sobrassada se menja així:

Un, amb pa moreno
Dos, amb un llonguet
Tres, amb ensaïmada
Quatre, galleta Quely

Menja sobrassada,
menja sobrassada
La menja en Pep Suasi,
la menja en Pep Noguera

Ajam, així,
nyam, nyam,
ah, nyam, ah, nyam,
pa amb oli pa amb oli.

Passa'm un palillo que m'ha quedat dins un queixal

(c) Copyright by ARA DIU QUE TANT, S.L. / EDICIONES MUSICALES CLIPPER'S, S.L.

Potser la lletra en sí no us diu gran cosa, encara que té la seva gràcia. Ara escolteu-la amb música incorporada i ja em direu si no us sona de res... (quina troballa!)

Temps de reivindicació

Arriben dies de reivindicació...


CAMINADA POPULAR SALVEM LA BOCA DE LA MINA:
Dissabte 10 de maig a Reus

==== SEGONS INFORMEN DES DE L'ORGANITZACIÓ LA CAMINADA HA ESTAT POSPOSADA FINS DISSABTE QUE VE PER RAONS METEOROLÒGIQUES ====

LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA:
Dissabte 10 de maig a Barcelona




MANIFESTACIÓ 'LOS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ':
Diumenge 18 de maig a Amposta

I la cosa no s'acaba aquí: cementiris nuclears, repressions diverses, injustícies... Segur que no mancaran motius per sortir una vegada i una altra al carrer i protestar tan com calgui.

Ens hem de preocupar?

No fa gaire vaig rebre un d'aquests correus electrònics que rebem diàriament de manera massiva. En aquest cas el correu incloia unes imatges que, deien, corresponen a resolucions reals d'examens de matemàtiques fets per determinats alumnes.

Aquests són els presumptes examens reals amb les correccions o anotacions dels profes...

El cert és que, en la meva època d'estudiant, les matemàtiques no eren precisament un dels meus forts. Però mai se m'hauria acudit contestar de forma tan passota. En cas de no saber la resposta o bé deixava la pregunta en blanc o, si la contestava, procurava fer-ho amb una certa coherència encara que fós una resposta errònia.

Si la canalla d'ara pugen així potser arribarà un moment que no ens sortiran els números. Ara bé, el cert és que, encara que de matemàtiques no en tinguin ni idea, el que sí que tenen és molta imaginació.

Com que entre la família blocaire em consta que hi ha alguna representació del professorat potser ells o elles ens podran aclarir si realment es troben amb respostes d'aquest estil als examens.

Resum video-fotogràfic de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca

Tal com comentava al post anterior, durant aquest llarg cap de setmana s'ha dut a terme la novena edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca.

Aquí teniu un RECULL FOTOGRÀFIC d'algunes de les actuacions a les quals vaig assistir.

I aquest altre és el RECULL VIDEOGRÀFIC en format llista de reproducció:



Hi ha un total de 18 videos que s'aniran reproduint un darrere de l'altre. Si només en voleu escollir uns de determinats del total que inclou la llista de reproducció cliqueu aquí i trieu.


Ahir dissabte el programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio es va emetre en directe des de la Fira de Música al Carrer. Al llarg de les dues hores de programa vam poder entrevistar Isabel Cabós, cap de producció de la Fira, i el director artístic Quique Bela. També van passar dos dels músics que havien d'actuar al llarg del vespre-nit de dissabte: Pep Gimeno 'Botifarra' i Cesk Freixas.

La Fira de Música al Carrer s'ha acabat. Durant tots aquests dies hem tingut música per triar i remenar. Ha estat, com sempre, una bona ocasió per escoltar en directe aquells gèneres o propostes musicals que ens són més afins i també per descobrir-ne d'altres. És bo que, en matèria musical, hi hagi una oferta ben variada per oferir al públic. A partir d'aquí, cadascú tindrà els criteris suficients per escollir allò que li vingui més de gust escoltar en cada moment.

I l'any que ve la Fira arribarà ja a la desena edició. Segur que els seus organitzadors, com han fet any rera any, esmerçaran tots els esforços per seguir sorprenent-nos de manera ben grata.

Jaume Sisa i Pepet i Marieta a la Fira de Música al Carrer

Ahir dijous va començar a Vila-seca la novena edició de la Fira de Música al Carrer.




A partir de les 9 del vespre, a la plaça de les Voltes, Jaume Sisa pujava a l'escenari. El primer que vam poder comprovar és que Sisa continua tan galàctic com sempre. O potser més i tot. En aquesta ocasió ens va oferir un recorregut per les seves cançons més conegudes en una mena de redescobriment de sí mateix. Com si d'un contacontes galàctic es tractés, Sisa anava relatant entre cançó i cançó la història que donava peu a cada tema musical convertint així l'espectacle en tot un lligat a través del qual va anar redescobrint temes tan coneguts com 'El setè cel' o 'Qualsevol nit pot sortir el sol' entre altres. Temes en els quals afegia unes sonoritats i uns 'arranjaments' ben personals. Si no ho vau veure en directe ho podeu comprovar en aquest petit tastet de tres videos de l'actuació:










Acabada l'actuació de Jaume Sisa, el grup de percussió Timbalao va iniciar el seu espectacle itinerant des de la plaça de les Voltes recorrent en una cercavila diversos carrers del centre acompanyat d'una bona munió de públic.






D'aquesta manera vam arribar tots plegats a l'escenari que havia d'acollir l'actuació següent: el Parc de la Formiga. Temps de menjar un entrepà acompanyat d'una cerveseta i va començar l'actuació de Pepet i Marieta. Feia força temps que no veia els de l'Ebre en directe. L'any passat, en aquesta mateixa Fira, va actuar el Pepet en solitari a altes hores de la matinada i amb pluja. Enguany però, amb un grup de músics ben nombrós, el Pepet va anar desgranant els temes més coneguts dels seus dos discos 'Sempre hi ha un pedaç pa un descosit' i 'Xalera' i, a més a més, ens va oferir alguns dels temes que formen part del seu tercer disc. Un disc que ja està enregistrat i que, segons va dir el Pepet, sortirà d'aquí a un mes i es titularà 'La pelu'.











En definitiva, un bon començament de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. I aquesta nit més. Amb moltes més actuacions que ahir. Així que ja toca fer una mica de tria per decidir si anar cap a un escenari o cap a l'altre.

Bon pont als qui, com jo, el feu i paciència a la resta que el cap de setmana ja és aquí!