Més sobre la Fira de música al carrer

Una altra de les propostes musicals gratament sorprenents de la Fira de música al carrer de Vila-seca, sense desmerèixer totes les altres, va ser descobrir l'Anna Roig i l'ombre de ton chien.

Una posada en escena d'aquelles que et fa quedar bocabadat esperant a veure què passarà, quina una en tindrà preparada l'Anna i els seus músics. En un ambient que recordava el vodevil i la chanson française, amb oportunes pinzellades d'espectacle de cabaret, l'Anna va anar oferint el seu repertori. Cançons que són pura poesia barrejada amb tocs d'humor i sensualitat. Una barreja d'aquelles que atrauen i captiven des d'un primer moment.


De fet, en l'entrevista que li vam fer instants abans de l'actuació a l'estudi improvisat al carrer Comte de Sicart des d'on vam fer el programa Cops i Flames, dedicat especialment a la Fira, l'Anna Roig ja ens ho va deixar entreveure. Ens va explicar una mica les seves inquietuds musicals, els seus origens i la seva manera d'interpretar la música. Però per copsar de debó l'essència de l'espectacle el millor que podeu fer és veure-la actuar en directe.

Aquí en teniu un parell d'exemples.






Al Cops i Flames també vam tenir ocasió d'entrevistar El Petit de Cal Eril que van arribar a Vila-seca des de Guissona per demostrar que a les Terres de Lleida també es poden trobar bones propostes musicals.




Si passeu pel bloc de Punt 6 Ràdio podreu veure un recull de fotos de tota la gent que va anar passant pel davant dels micròfons al llarg del programa.

També podeu veure més fotos de la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca en aquest àlbum.

El saben aquell blues que diu...

Una de les moltes opcions musicals que vam poder trobar en la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca, que tingué lloc el cap de setmana passat, va ser la del grup Elsa Benaquel i els Blues que diu.

Segur que recordareu el mític humorista Eugenio amb la seva caracterització inconfusible. Doncs imagineu un paio clavat a l'Eugeni, acompanyat de quatre músics, recitant acudits a ritme de blues i tindreu com a resultat Elsa Benaquel i els Blues que diu. Provinents del Delta del Llobregat van arribar fins a Vila-seca per oferir-nos clàssics de l'humor com aquests que podeu veure i escoltar en aquests videos.

LA SETENA !!!

Després d'una apassionant final a 8 a la Lliga Europea d'hoquei patins el Reus Deportiu s'ha alçat amb el triomf davant el Club Patí Vic aquesta tarda i assoleix així la setena Copa d'Europa.

El camí fins a aquest triomf no ha estat fàcil per al Reus, però l'equip roig i negre ha lluitat en tots i cadascun dels partits com ho sap fer, com un gran campió. Dijous a la nit aconseguia eliminar el F.C. Barcelona en la tanda de penaltis. Ahir dissabte, al vespre, el Reus va apallissar literalment l'equip amfitrió d'aquesta final a vuit, el Bassano 54, per un contundent 1 a 7. I, finalment, aquesta tarda de diumenge ha estat una tarda de glòria per a tota l'afició reusenca. Després de remuntar un resultat desfavorable davant del Vic, el Reus s'ha situat en la tanda de penals i s'ha imposat a l'equip osonenc. D'aquesta manera el Reus ha pogut aixecar la que és setena Copa d'Europa de la història d'aquest club que justament enguany celebra el 100è aniversari. Una Copa que arriba després d'haver transcorregut 37 anys des de la consecució de la sisena per part d'un equip històric en el qual jugava el que actualment és el president del Reus, Joan Sabater.

Podeu llegir cròniques del partit de la final aquí i també aquí.

Quan passaven pocs minuts de les 7 de la tarda diversos centenars de seguidors i de seguidores roig i negres ens hem apropat fins a la plaça del Prim, lloc de celebracions per excel·lència. Allí, un cop més, la plaça s'ha tornat a tenyir dels colors de l'equip que ha portat novament el nom de Reus fins al cim de la història de l'hoquei sobre patins.

En aquest video podeu veure un resum d'aquestes celebracions.



I també podeu veure'n un recull de fotos.


Ara bé, no estaria de més que, a nivell institucional, i més concretament l'Alcalde i demés governants de la ciutat reflesionessin una mica sobre la necessitat de donar més suport a una afició que, des de sempre, s'ha mostrat incansable a l'hora de donar suport al seu equip. A les grades del pavelló de Bassano hi havia més presència de seguidors vigatans que reusencs. El secret, pel que sembla, és que l'Ajuntament de la capital osonenca, ha ofert ajuts econòmics per facilitar el desplaçament dels seguidors. Ja en podria prendre exemple també l'Alcalde de la nostra ciutat que, de ben segur, demà s'omplirà la boca de bones paraules i elogis en la celebració oficial del títol. De vegades no n'hi ha prou amb paraules. També calen fets.

FORÇA REUS I ENDAVANT !!

Fira de música al carrer de Vila-seca

Des d'avui divendres 1 de maig i fins diumenge 3 arriba a la població de Vila-seca (Tarragonès) la 10a edició de la Fira de música al carrer.

Seran tres dies d'actuacions musicals i altres actes relacionats amb la promoció de la música repartits en diferents escenaris de la localitat. Si us voleu descarregar el programa de mà per seguir tots aquests actes cliqueu aquí.


A més a més, el programa Cops i Flames, el degà de la música en català, que s'emet cada dissabte de 4 a 6 de la tarda a l'emissora Punt 6 Ràdio, de Reus, es farà demà dissabte 2 de maig en directe des de Vila-seca, per tal de copsar tota l'actualitat que fa referència a la Fira de música al carrer. Ja ho sabeu, demà dissabte podeu venir a Vila-seca on, a més de veure bona música en directe, podreu veure també com es fa un programa de ràdio en directe. L'emissora Punt 6 Ràdio es pot escoltar pel 99.8 FM, des del Camp de Tarragona, o a través d'internet a: http://www.punt6radio.cat.

Ens veiem per Vila-seca!

Els Gegants de Reus se'n van de pont

Segons m'informa un dels membres de la Colla gegantera de Reus, informació que he contrastat amb la que apareix en aquest post del bloc Dimonis Factoria de So, els Gegants de Reus se'n van aquest cap de setmana llarg fins a l'illa de Mallorca per tal de participar com a colla convidada en la III TROBADA DE GEGANTS DE SANTA MARIA DEL CAMÍ.

Els nostres Gegants ja estan a punt per pujar aquest vespre en un vaixell que els portarà fins a Mallorca. Confiem que faci bona mar i que no es maregin gaire per tal que puguin ballar sense parar per terres mallorquines.

Que tingueu molt bon viatge!

Homenatge a Joan Amades a Montblanc

Informació rebuda, via correu electrònic, per part de l'Associació Cultural Joan Amades.

En el marc dels actes de la Setmana Medieval de Montblanc, l'església de Santa Maria es va omplir de gom a gom, diumenge passat al vespre, per viure un espectacle únic que va repassar les tradicions catalanes. Montblanc va retre homenatge al folklorista català Joan Amades, en un emotiu acte que va aplegar centenars de persones.

Abans de l'acte, però, es va inaugurar el monument a Joan Amades, situat al portal de Sant Jordi, on el folklorista català va situar la Llegenda de Sant Jordi. A l'acte hi van assistir regidors de l'Ajuntament de Montblanc, l'alcalde, Josep Andreu; el president de l'associació Joan Amades, Pere Cañellas, i el president de l'Associació Medieval, Joan Roig.

Tots van coincidir en destacar la importància de Joan Amades per a la vila i que aquest homentatge era un deute que els montblanquins i les montblanquines tenien amb el folklorista català, gràcies al qual Montblanc celebra, des de fa 22 anys, la Setmana Medieval. El monòlit, de grans dimensions, completa la millora del portal de Sant Jordi, juntament amb la nova barana de forja i les dues cases que s'han tirat a terra.

Més tard, l'església de Santa Maria va acollir l'acte d'homenatge a Joan Amades. Durant l'espectacle, es van repassar tots els costums i tradicions catalanes que se celebren arreu de Catalunya i que Joan Amades va situar al seu Costumari Català. Unes tradicions que a Montblanc es segueixen al peu de la lletra. Tot el seguici popular va ser present a l'acte, i van fer un recorregut per tot el calendari festiu de la vila. Un espectacle que va estar acompanyat de videos, fotografies, so i llum, tot amb la col·laboració de la Parròquia de Santa Maria.

L'acte va estar carregat d'emotivitat i simbolisme i va ser tot un homenatge del poble de Montblanc a Joan Amades. També hi va ser present, en representació del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Adam Manyé, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Durant l'acte l'Associació Medieval va distingir l'Associació Cultural Joan Amades amb l'espasa de Montblanc.

Des de l'Associació es vol agrair la col·laboració de totes les entitats i persones a títol individual que han participat a, no només l'acte d'homenatge a Joan Amades, sinó a tots els actes de la Setmana Medieval, que en són molts.

I l'endemà... la llegenda de Sant Jordi

Tal com comentava en el meu post anterior, ahir dissabte tocava veure un altre dels actes multitudinaris de la Setmana medieval de Montblanc: la representació de la llegenda de Sant Jordi.

Prèviament també vaig voler fer un tomb pel Mercat medieval que s'instal·la per tots els carrers de la vila ducal. Cap allà a les 7 del vespre arribava a Montblanc i, a diferència del dia anterior, ben aviat vaig veure que aparcar seria força complicat. La nit de divendres vaig anar cap a un d'aquells raconets que qui hagi estat en algunes ocasions a Montblanc, encara que no sigui durant la setmana medieval, coneix prou bé i vaig poder aparcar sense cap problema. Ahir dissabte, en canvi, la cosa estava absolutament desbordada. Cotxes i gent per tot arreu. Impressionant! Després de fer uns quants tombs vaig tenir la sort d'enganxar un cotxe sortint d'un aparcament i finalment vaig poder aparcar en condicions. Quatre passes i ja era a l'interior de la vila. Allí el panorama era increïble. Riuades de gent amunt i avall per tots aquells carrers plens de paradetes amb productes de tota mena i tota la gent del poble ataviada a l'estil medieval. En podeu veure un exemple en aquestes fotos.

Després de sopar amb algun dels productes gastronòmics que es podien trobar a les paradetes dels carrers vaig enfilar cap al passeig de Conangla (El Foradot). Pel camí vaig passar per una de les nombroses tavernes medievals on hi havia molta cua de gent afamada desitjosa per consumir alguna de les menges que s'oferien. En aquesta foto podeu veure la cuina d'aquesta taverna treballant a tota pastilla.

Vaig arribar a la guixeta quan faltava més d'una hora per començar la representació de la llegenda però ja hi havia força gent a la cua comprant entrades. Després una altra bona cua esperant entrar al recinte. Tot i agafar-m'ho amb temps vaig haver de seure bastant més enrera que el dia anterior però encara vaig trobar un lloc prou bo.

Pel que fa a la representació de la llegenda de Sant Jordi només us diré que s'ha de veure. A més a més de ser tot un espectacle de llum, so i focs artificials, podem veure tot un seguit de personatges desfilant per l'escenari. Està clar que aquests dies gairebé tots els habitants de Montblanc es converteixen en actors. I bons actors, sense cap mena de dubte! Durant una hora i mitja que realment es fa curta podem veure la versió d'una llegenda que coneixem prou bé però que, a través d'aquesta representació, agafa uns altres aires i que acaba amb uns emotius Visca Sant Jordi! Visca Montblanc! i Visca Catalunya! que fan posar la pell de gallina.

Aquí us deixo uns quants videos amb un resum perquè us en pugueu fer una idea. Però el millor que podeu fer és anar-ho a veure. Si encara no hi heu anat, comenceu-vos a reservar un racó en l'agenda de cara a l'any que ve. Val la pena.

De tota manera encara teniu uns quants dies, fins el proper 3 de maig, per seguir gaudint dels diversos actes de la setmana medieval. Podeu consultar el programa aquí.

Dracum Nocte a Montblanc

Des de ja fa 22 anys la vila de Montblanc, capital de la Conca de Barberà, retorna al passat per mitjà de la Setmana medieval que té lloc al voltant de la Diada de Sant Jordi.

Amb tot, durant tots aquests anys no havia trobat el moment de treure-hi el cap. És per això que ahir a la nit, finalment, vaig decidir véncer la temptació de quedar-me estirat al sofà i vaig enfilar cap a Montblanc disposat a gaudir de la Dracum Nocte i del Correfoc posterior pels carrers de la vila emmurallada.

Una decisió ben encertada. M'ho havien explicat però és una cosa que s'ha de veure. Tot decorat a l'estil medieval, amb tavernes que couen costellams al més pur estil de l'època i tota una munió d'elements que, si no fós perquè segueixes veient cotxes, càmeres o altres artilugis i gent amb les indumentàries d'aquest segle fent d'espectadors, talment semblaria que hem passat pel túnel del temps.

Aquí teníu un parell de vídeos amb un petit resum, de poc més de 10 minuts en total, d'un espectacle d'una hora de durada que val la pena veure en directe, la Dracum Nocte. El més impressionant, apart de la pròpia representació, és la combinació de llums i colors sobre la muralla que ens permet tenir una visió d'aquesta construcció de segles ençà molt diferent de la que podem tenir qualsevol altre dia que passem per la vila.





Per cert, aneu-hi amb temps si voleu trobar un bon lloc a les cadires que es distribueixen per veure l'espectacle a la zona anomenada El Foradot, al passeig de Conangla. Jo vaig arribar mitja hora abans de començar i vaig poder trobar un bon lloc. Minuts més tard va anar arribant cada cop més gent fins que es va omplir de gom a gom.


Després de la Dracum Nocte va començar el Correfoc pels carrers de Montblanc. Passaven uns minuts de la mitjanit quan els Dimonis de Montblanc, els Diables Pirats pel Foc de Pira i el Drac de Montblanc començaven el seu recorregut omplint d'espurnes tot el casc antic de la vila i una bona part de la muralla. Una nova ocasió per veure tota la muralla mentre gaudim també del foc de festa.

Per veure les fotos del Correfoc cliqueu aquí.

I aquesta tarda-vespre caldrà fer una nova escapada a Montblanc per veure el mercat medieval i un altre dels espectacles estrella d'aquesta Setmana medieval: la representació de la llegenda de Sant Jordi. Ja us ho explicaré.

Imatges de Sant Jordi a Reus

En primer lloc moltes gràcies pels comentaris, felicitacions i visites d'ahir. Veig que això de regalar roses, encara que siguin virtuals, té els seus efectes positius.

:)

Avui toca posar algunes imatges, en foto i video, del transcurs de la jornada d'ahir a la plaça Mercadal. Bé, per ser exactes, són imatges de cap al vespre. És el que té haver de treballar fins a les 7 de la tarda. Cal dir, però, que va ser precisament a partir d'aquesta hora que la plaça del Mercadal i els carrers del voltant es veien més plens. Costava fer-se un lloc per fullejar llibres a les paradetes. Com cada any el fi de festa va anar a càrrec dels Xiquets de Reus i de les espurnes escampades per les diferents bèsties de foc presents a la plaça.

RECULL DE FOTOS: CLIQUEU AQUÍ

VÍDEOS:

Xiquets de Reus - 5 de 7



Xiquets de Reus - 4 de 7 amb agulla



Xiquets de Reus - 3 de 7



Xiquets de Reus - Vano de 5



Xiquets de Reus - 'Pilars dels Jordis'



Drac de Reus



Drac Badalot de l'Arboç del Penedès



Víbria de Reus




Si en voleu veure uns quants més passeu pel Canal Dimoniet.

Bona Diada de Sant Jordi a tothom!

AGAFEU-LA, SI VOLEU...

US LA REGALO !!

Propostes a l'entorn de Sant Jordi

Parlant clar i català me la sua soberanament que diversos polítics de l'estat espanyol anuncïin la seva arribada a Catalunya durant aquests dies talment com una allau de colonitzadors que treuen el cap de tant en tant per la colònia a veure si tothom fa bondat.

A mi, aquests dies, se m'acuden coses millors per fer que estar pendent del que facin o desfacin aquesta colla d'individus.

Aquí teniu algunes propostes.



Per descarregar el programa d'actes de Sant Jordi a Reus cliqueu aquí.

Des de fa més de vint anys, l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc ha tingut cura de l'organització de les setmanes medievals, que se celebren anualment al voltant de la Diada del patró de Catalunya, esdevenint un dels grans revulsius de la capital de la Conca de Barberà.

La Setmana Medieval de Montblanc lliga una visió del passat amb un profund sentiment d'auto estima col·lectiva. No es tracta d'una visió religiosa o folklòrica, sinó històrica, és a dir, situada en el temps, en el segle XIV, l'època daurada de la Vila Ducal.

La ubicació a Montblanc de la llegenda de Sant Jordi, per part de Joan Amades en el seu Costumari, obeeix a tres raons bàsiques: aleshores era la setena ciutat del Principat (Perpinyà, inclosa) en nombre d'habitants, la seu de Corts i de sojorn de la cort reial i Sant Jordi dóna nom a una dels quatre portals del magnífic recinte emmurallat de Montblanc.

Per estar el corrent de tot el que es courà per Montblanc durant aquests dies i poder anar preparant les vostres agendes només cal que visiteu la pàgina web de la Setmana Medieval de Montblanc.

I, per descomptat, també podeu anar a qualsevol dels pobles i ciutats dels Països Catalans que celebraran, com cada any, aquesta diada tan nostrada.

Participació al joc literari 104

Des del bloc Tens un racó dalt del món, de l'escriptor Jesús M. Tibau, ens segueixen arribant propostes de jocs literaris. El número 104 és novament un joc creatiu. Cal escriure un relat breu (entre 100 i 200 paraules) inspirat en el dibuix que podeu veure aquí al costat. Aquesta imatge, a més a més, reprodueix el que serà el premi dels jocs literaris d'aquest mes d'abril: un dibuix cedit per l'artista roquetenc Ignasi Blanch.

Aquí teniu la meva aportació al 104è joc literari.


A VISTA D'OCELL

Asseguda en aquella branca de l'arbre s'anava endinsant en la lectura del llibre. Li agradava imaginar que era un dels personatges i que vivia les mateixes situacions que es descrivien en les pàgines que anava passant àvidament.

De sobte va sentir que començava a volar. Es deixava emportar pel vent i podia veure cadascun dels llocs màgics que havia estat imaginant mentre llegia. Podia veure totes aquelles persones que formaven part de cada lloc en el seu anar i venir atrafegat. Des de la seva posició privilegiada copsava amb claredat tots els problemes i totes les preocupacions de la gent. Al mateix temps, però, alguna cosa dintre seu li deia que tot allò que moments abans l'havia angoixada tenia solució, malgrat que a tota aquella gent els costava veure-ho.

Va ser aleshores quan se'n va adonar que a vista d'ocell les coses es veuen d'una altra manera.

VII Festival internacional de jazz de Reus

Amb l'acte previ d'avui dijous s'inicia la setena edició del Festival internacional de jazz de Reus que s'allargarà fins el dissabte 25 d'abril.

Si voleu conèixer tota la programació del festival cliqueu aquí.

El festival compta amb diverses propostes musicals entre les quals podem trobar artistes de renom. En el cas de les actuacions més destacades, però, els preus de les entrades per accedir a l'espectacle són força elevats i, tenint en compte els temps de crisi per als quals passem tots plegats, assistir al festival pot picar la butxaca de molta gent.

Recordo que les primeres edicions d'aquest festival podíem trobar actuacions més variades i assequibles, algunes d'elles de caràcter gratuït. Els organitzadors manifestaven que amb això volien apropar el jazz a tots els públics, no només a aquells que ja estan ben interessats per aquest gènere musical.

Els darrers anys, en canvi, dóna la sensació (i és una opinió personal) que no es té tan en compte aquest apropament al públic en general.

Si el que es vol és que aquest sigui un festival més aviat elitista i dirigit només a un públic especialitzat o entès en la matèria jazzística ja pot continuar per aquest camí. En canvi, si el que es vol és donar un major ressó i apropar aquest interessant gènere musical a tot el públic en general, penso que potser caldria plantejar-se fer-lo més assequible econòmicament a aquest públic.

Torno a repetir que és una opinió personal, a la vista de l'evolució que he anat veient en aquest festival, i com a tal perfectament discutible i contrastable.

Qüestió d'aniversaris

Avui fa 78 anys que es va proclamar la Segona república espanyola. Aquell mateix dia el president Macià proclamava també la Primera república catalana que, tot sigui dit, va resultar molt efímera.



He fet un tomb per alguns blocs i, com no podia ser de cap altra manera, en la blocosfera en general i en la catosfera en particular se'n parla d'aquest aniversari.

Però hi ha una cosa que m'ha sobtat. Molts mitjans de comunicació, entre ells TV3, han posat més èmfasi en parlar del vintè aniversari de l'aparició de la consola Game Boy que no en fer referència a l'aniversari molt més històric i (penso) important de la proclamació de la república.

Ben mirat tampoc és tan estrany. Ja les fan aquestes coses alguns mitjans...

Una altra manera de veure La Passió

No hi ha dubte que el missatge que desprén aquesta versió de La Passió, amb tot allò de la cruscifixió i tal, és força més positiu: busqueu sempre el costat brillant de la vida!

ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE.

Some things in life are bad
They can really make you mad
Other things just make you swear and curse.
When you're chewing on life's gristle
Don't grumble, give a whistle
And this'll help things turn out for the best...

And...always look on the bright side of life...
Always look on the light side of life...

If life seems jolly rotten
There's something you've forgotten
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps
Don't be silly chumps
Just purse your lips and whistle - that's the thing.

And...always look on the bright side of life...
Always look on the light side of life...

For life is quite absurd
And death's the final word
You must always face the curtain with a bow.
Forget about your sin - give the audience a grin
Enjoy it - it's your last chance anyhow.

So always look on the bright side of death
Just before you draw your terminal breath

Life's a piece of shit
When you look at it
Life's a laugh and death's a joke, it's true.
You'll see it's all a show
Keep 'em laughing as you go
Just remember that the last laugh is on you.

And always look on the bright side of life...
Always look on the right side of life...
(Come on guys, cheer up!)
Always look on the bright side of life...
Always look on the bright side of life...
(Worse things happen at sea, you know.)
Always look on the bright side of life...
(I mean - what have you got to lose?)
(You know, you come from nothing - you're going back to nothing.
What have you lost? Nothing!)
Always look on the right side of life...

De la pel·lícula Life Of Brian dels Monty Python

Jesus Christ Superstar (1973): un gran musical!

Es podrà estar més o menys d'acord amb la temàtica que tracta, però musicalment aquesta òpera rock va ser i continua essent una passada.

Després se n'han fet imitacions o noves versions, però cap d'elles supera les veus dels cantants que intervenien en aquella versió inicial. Veiem-ne alguns exemples en aquests vídeos...

Bons auguris per a La Gata

I pensareu... De quina gata parla ara aquest? Doncs de quina ha de ser.. De La Gata Borda!

Divendres passat vaig assistir a l'estrena de Petites ocupacions, la segona obra que representa aquest grup teatral reusenc. Un grup teatral que va néixer l'any passat i es va donar a conèixer al festival COS amb la representació de l'obra M'agraden les fruites del bosc, la qual em va sorprendre gratament, tal com ja vaig dir en el seu moment en un post d'aquest mateix bloc.

Una obra d'un estil completament diferent al d'aquella comedia dell'arte que vam poder veure al festival COS. En aquest cas es tracta d'una adaptació del recull de narracions 'M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc', de l'escriptora francesa Anna Gavalda. En aquesta obra trobem un seguit de personatges que reflecteixen situacions ben quotidianes. Situacions amb un puntet de diversió però que, a la vegada també fan pensar i reflexionar. És fa difícil no veure'ns reflectits en algun d'aquests personatges. Uns personatges que, al damunt de l'escenari, ens mostren també el seu alter ego, o allò que abans en dèiem la veu de la consciència, perquè sovint en les nostres relacions una cosa és allò que diem i una altra ben diferent allò que pensem. No hi manquen les referències a Reus o altres ciutats veïnes o referències a carrers i locals d'oci nocturn ben coneguts. Tot plegat perquè a la gent de Reus ens agrada deixar constància de la nostra procedència i dels trets que ens caracteritzen. I ben fet que fem! Qui ho farà si no ho fem naltros?

La Gata Borda és una companyia jove, pel que fa a la seva creació, però compta amb persones ben experimentades en el món del teatre. Començant per la seva directora, Ester Cort, coneguda també per la seva participació en sèries televisives. Tot un equip de gent, tant els qui treballen al damunt de l'escenari com els qui ho fan entre bambalines, que donen com a resultat una bona estona de teatre. Una obra d'una hora de durada que, certament, quan sonen els primers aplaudiments que indiquen el final de la representació, ens deixen un bon regust pel que hem vist però al mateix temps la sensació que s'ha fet curt.

Segur que al llarg dels tres dies de representació (divendres, dissabte i diumenge) molta gent ha tingut ocasió de sentir aquestes sensacions. Els qui no ho heu vist, tot això que us heu perdut (dit sigui de molt bon rotllo...) Ja sabeu què heu de fer. Quan La Gata torni als escenaris aneu-hi, segur que us ho passareu molt bé.

No és la primera vegada que sorgeix a Reus un grup de teatre des de la base per anar-se consolidant progressivament. Recordem, entre altres, els casos del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, Llop's Teatre, el TEBAC o la Companyia del Bravium Teatre, per citar-ne alguns. És per això que penso que podem parlar sense cap mena de recança que venen temps de bons auguris per a La Gata.

Com s'acostuma a dir en el món teatral, endavant i molta merda!

Avui a Reus veurem les estrelles

I la lluna i els planetes i...

En motiu de la celebració de l'Any Internacional de l'Astronomia, l'Associació Astronòmica de Torroja del Priorat i el Centre de Lectura de Reus organitzen una observació col·lectiva del firmament a la plaça de la Llibertat, per la qual cosa s'han instal·lat diversos telescopis en aquesta plaça.

Hi haurà una sessió d'observació diürna, des de les 12 del migdia fins a les 2 de la tarda, i una altra nocturna, des de les 9 del vespre fins a les 11 de la nit.

Així doncs, avui per uns instants ens podrem convertir en Gal·lileus i emular el que feia l'il·lustre astrònom ara fa 400 anys.

Per a més informació sobre aquesta activitat llegiu aquí.

Avui, a diferència d'aquests darrers dies, gaudim de bon sol i no es veu cap núvol al cel. O sigui que tot fa pensar que l'observació serà profitosa. Aprofitem doncs per pujar visualment cap al firmament i oblidar-nos per uns instants dels problemes terrenals.

I per a qui no pugui anar a veure-ho en viu i en directe aquí us deixo aquest vídeo que ofereix una mostra de què es cou per allà a dalt.

Tarragona a ritme de dixieland

Després del concert inaugural, dissabte passat, a càrrec de l'artista nordamericana Dianne Reeves, la 16a edició del Festival internacional de dixieland de Tarragona continua al llarg de tota aquesta setmana i fins el proper dissabte 4 d'abril.

Diversos carrers, places i locals tarragonins s'omplen dia i nit dels ritmes més diversos dintre de l'estil jazz i dixie. Una bona ocasió per gaudir de la música tot fent una cerveseta, o el que ens vingui de gust.

Si us voleu informar àmpliament sobre la programació, artistes, grups i llocs on podreu trobar alguna actuació del Festival al llarg d'aquests dies només heu de fer clic aquí.

Solució del 100è joc literari

Un cop finalitzat el termini per participar en el 100è joc literari del Jesús Tibau, aquí podeu veure la solució de quin era el llibre que vaig triar en la col·laboració que vaig fer en aquest concurs.

Efectivament, segur que amb les pistes que us donava moltes de les persones participants devíeu endevinar que el llibre no era altre que Natura d'anguila, de l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer.

I ja podeu tornar a passar pel racó del Tibau que, incansable, ens està preparant els jocs d'aquest mes d'abril amb un premi d'allò més interessant.

Maurice Jarre (1924-2009)

Els compositors se'n van, però la música perdura en el temps.

Llegiu la notícia aquí.



Perquè una pel·lícula sigui una bona pel·lícula necessita de manera indispensable una bona banda sonora.

Un cap de setmana mogudet

Aquest cap de setmana ens anuncien pluges i fred...

Penseu també que durant la matinada que va de dissabte a diumenge ens prenen una hora. A les 2 seran les 3 (bon senyal perquè això vol dir que ens apropem cap a l'estiu).

A més a més aquest dissabte, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre, es proposa L'hora del planeta, una apagada que té com a objectiu prendre consciència dels impactes que el canvi climàtic està produint en el planeta. El Fons Mundial per la Natura és una organització de conservació global del medi ambient, investigació i de defensa ambiental. Aquesta organització ha convocat una apagada a nivell mundial a la que ja s'hi han sumat més de 80 països i 1.672 ciutats.

Oblidar-nos de l'energia elèctrica i retornar, durant una hora, als temps que només s'utilitzaven espelmes pot ser una experiència interessant. Una altra cosa més discutible és si en té prou el planeta amb aquest 'estalvi'. Potser caldria fer plantejaments d'estalvi d'una manera més continuada i global.


A banda de tot això, o aprofitant la conjunció de tots aquests elements, cadascú es pot muntar la seva moguda particular. Evidentment.

Que tingueu molt bon cap de setmana!

Concurs literari breu (quina gràcia!)

Quan alguns encara estem aprofitant fins a l'últim dia per anar treient l'entrellat dels gairebé 70 fragments del 100è joc literari, el Jesús Tibau ja ens ha obsequiat amb el 101è joc literari i, no content amb això, hi afegeix un bonus track amb el títol 'El concurs literari més breu de la història'. Participar-hi és fàcil i divertit. S'ha d'escriure una sola paraula relacionada amb l'imatge que apareix al post que anuncia aquest concurs. Hi ha premi per a tothom: el plaer de participar. Animeu-vos! De moment ja som gairebé un centenar les persones que hi hem participat. I, a més a més, s'està aconseguint el repte marcat pel Jesús: que no hi hagi cap paraula repetida.


Tornant al 100è joc literari, a més de recordar-vos que encara hi podeu participar fins el 31 de març, vull comentar que m'ha fet molta il·lusió haver guanyat el llibre que el Jesús sortejava entre tots els blocs que han col·laborat a escollir algun dels fragments que s'han d'endevinar. Un sorteig clar i transparent (com tots els que fa) en què s'assigna un número a cada participant i es deixa la sort en mans del resultat del sorteig de l'ONCE. És així com, sense comptar que em pogués tocar, he estat l'afortunat guanyador d'un dels llibres del Tibau, a escollir. L'elecció no podia ser altra. He triat el llibre més relacionat amb aquest univers blocaire, a través del qual he descobert també aquest escriptor: El vertígen del trapezista. Ja el tinc. Va sortir ahir de Tortosa i avui ha arribat a Reus. Es veu que el servei de Correus a les Terres de l'Ebre va una miqueta millor perquè per aquí estem acostumats a veure com hi ha enviaments que, en ocasions, els costa gairebé una setmana per fer 10 o 15 quilòmetres. Però bé, ja sabem que aquest tipus de serveis (Correus, Renfe, etc. etc.) de vegades van i de vegades no van.


Ah! I el llibre va amb dedicatòria inclosa. Us la transcric tot seguit.

Per al Jordi Pinyol, en agraïment per la teva col·laboració en el 100è joc literari, i desitjant que t'agradi compartir aquestes petites acrobàcies literàries, sempre cap endavant.
Jesús

Moltes gràcies! He estat fent un primer cop d'ull al llibre i estic convençut que no serà gens difícil llegir-lo tot passant una bona estona. Ans al contrari. Llibres així, amb relats curts i alhora divertits, són ideals per recuperar l'hàbit de llegir que sovint deixem aparcat per 'culpa' de les noves tecnologies que ens tenen ocupats un bon grapat d'hores.

Aires de festa

I això del títol no és perquè el vent de Reus ens hagi sorprès avui amb una de les seves visites. Per aquí ja estem acostumats a aquestes bufades.

Em refereixo a aquells aires que comencem a respirar molts ganxets i ganxetes, sobretot els més festers. Aquesta gent, la gent festera, quan arriben aquestes dates en què el clima es torna més favorable per a la festa al carrer ja posem el punt de mira en el mes de juny (sense desmerèixer altres celebracions festives que vindran més aviat, com ara Sant Jordi).

El juny, però, és un mes de festa per excel·lència. Només cal mirar el calendari festiu de la ciutat i ens adonarem que aquell més té força anotacions festives.

Per exemple, de l'11 al 14 de juny aquest calendari ens indica que podrem veure l'Ou com balla. Ja podeu estar segurs que enguany, a més de veure ballar l'ou, si tombeu pels carrers més emblemàtics de la ciutat, també podreu trobar alguna altra sorpresa. Estigueu a l'aguait!

Una setmana més tard, també entre altres coses, podrem gaudir dels ritmes de blues amb el festival Reusblues.

I de Sant Joan a Sant Pere... festa grossa! La nostra estimada festa major en la qual n'hi ha per a tots els gustos.

Recordeu també que les Barraques de Reus celebren el desè aniversari i per això ens preparen algunes sorpreses i novetats. De moment el que podeu fer, si us sentiu artistes, és participar en el concurs que s'ha organitzat per dissenyar el cartell distintiu d'enguany de les Barraques. Us podeu descarregar les bases aquí.

Vinga va! Que ja tenim la festa aquí mateix... Tres mesos passen en un tres i no res.

La cançó de la setmana

Maleïda policia (Sangtraït)

Canvien els colors però no les maneres de fer

Els colors de la repressió...

Pot canviar el color de l'uniforme però la seva manera de fer segueix essent la mateixa de sempre. Ai de qui es posi en la trajectòria de les seves porres! És igual que siguis estudiant, periodista, un jubilat que passava per allí, un vianant... gent pacífica de tota mena. Siguis qui siguis, si goses creuar-te en el seu camí rebràs una bona surra.

Indignant! Molt indignant!!



Ni tan sols parlen la llengua pròpia del país que els paga el sou. Es poden escoltar perfectament expressions com vamos... fuera! en boca dels Mossos.

Aquí podeu veure un video enregistrat per l'Agència Catalana de Notícies, on es mostra com els Mossos ataquen deliberadament un grup de periodistes.



psssst... psssssttt... que vénen! que vénen!

Participeu al joc literari número 100 del Jesús Tibau

El blog Tens un racó dalt del món, de l'escriptor Jesús Tibau, arriba avui al 100è joc literari. Per a celebrar-ho em plau col·laborar amb el següent text:

Quan era un home jove i fort, n'Arnau s'imaginava la vida com una euga salvatge. Una euga recorrent desbocada els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la suor que li regalimava pel coll, que li recorria l'esquena ampla, que queia, gotellines diminutes, pel nas de l'animal fins al terra. O com una fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins la boca. Tota la barba roja, i les mans roges també de suc de magrana. Sempre deia que havia de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, perquè hi havia massa camins per recórrer, massa coses a fer.

Es tracta del fragment inicial d'un llibre en concret que heu d'endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

El llibre, guanyador del premi Carlemany, és d'una escriptora nascuda a Ses Illes Balears que també ha fet de presentadora de programes de televisió.

Més fàcil ja no us ho puc posar. Potser he donat massa pistes i tot, però al cap i a la fi es tracta d'una celebració i com més gent participi i encerti millor. No us sembla?

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món: http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html.

Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions. Qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.


Siusplau, no poseu la resposta en els comentaris d'aquest post. Si la sabeu li heu de comunicar directament al Jesús seguint les instruccions esmentades.

El 'Premi disc català de l’any' de Ràdio 4 celebra 30 anys amb un disc

(informació extreta del web Disc català de l'any)

Aquest mes de març editem un disc promocional per celebrar els 30 anys del Premi Disc Català de l’Any. Es tracta d'una selecció de temes d'alguns dels àlbums que han guanyat aquest guardó que s'atorga des de fa tres dècades.

La compilació reuneix cançons de Lluís Llach, Marina Rossell, La Trinca, Joan Manuel Serrat, Josep Carreras, Quimi Portet, Sau, Antònia Font o Gossos.

Algunes de les cançons del disc no s'han editat mai en format CD i per tant es pot considerar un disc apte per a col·leccionistes.

Aquest recull promocional s'entregarà a tots els assistents a la festa de lliurament del Premi Disc Català de l'Any que es farà el pròxim dimarts 24 de març a la Sala Luz de Gas de Barcelona.

La festa començarà a les 9 del vespre i comptarà amb les actuacions en directe del grup o solista guanyador de l'edició d'aquest any i també un grup convidat.

Si vols assistir a la festa i emportar-te a casa aquest disc de col·leccionista envia'ns un correu amb el teu nom a l'adreça electrònica: catalunyaexpres.rne@rtve.es i t'enviarem una invitació per a dues persones.


Recordeu també que, fins a aquest diumenge 15 de març, encara podeu votar un dels 10 finalistes que opten al Premi Disc Català de l'Any. Només heu d'entrar aquí i fer click al candidat de la vostra preferència. O voteu directament al formulari que teniu aquí a sota.

En aquest marc incomparable de 'belleza sin igual'

Els qui seguiu el grup des dels seus inicis recordareu que sovint el Joan Masdéu, cantant de Whiskyn's, deia aquesta frase en els concerts en directe. Per això l'he triat per titular aquest post i fugir així d'altres títols més típics i tòpics que podría utilitzar.

Eren aquells primers temps del grup, quan encara molts els recordàvem com a Terrat 26 o, anant més enrera, com a Terrado 26 en festes de barri i similars. Amb el temps la frase es va anar perdent o, més ben dit, va anar evolucionant junt amb el grup. En aquells inicis i en el context en què ens trobavem la frase tenia la seva gràcia, però és evident que si l'haguéssin fet perdurar en el temps ja hauria resultat repetitiva. Sigui com sigui, la frase no és més que una altra de les moltes anècdotes que podríem explicar sobre aquests bons amics.

Després de pair una mica la sorpresa de l'anunci de l'aturada indefinida dels Whiskyn's em decideixo a escriure aquest post, tot i que ja podem trobar altres blocs que en parlen àmpliament. Llegiu aquí i aquí. També podeu escoltar el podcast amb les declaracions del Joan al programa Club Cultura de Punt 6 Ràdio si cliqueu aquí.

Des d'aquells inicis fins ara han estat molts els concerts compartits amb els Whiskyn's i no patiu perquè encara tindrem tot aquest estiu per poder assistir als seus directes.

Al Facebook s'ha creat el grup Homenatge de comiat als Whiskyn's que ja compta amb prop d'un centenar de membres. L'ha creat la Coia. No sabeu qui és? Segur que sí... és aquella xiqueta que des de fa un munt d'anys, des de sempre vaja, podíem veure als concerts del grup ajudant a vendre samarretes, discos i tota mena de merchandising, a més de gaudir de tots i cadascun dels concerts naturalment.

Doncs bé, tampoc m'allargaré més perquè si voleu saber més cosetes només cal recórrer als poders de 'sant google gloriós' i anar buscant informació. Només he volgut deixar constància d'aquestes reflexions que et venen al cap quan reps una notícia inesperada com aquesta.

Per això, des d'aquest marc incomparable de 'belleza sin igual' que és la nostra estimada ciutat (malgrat que alguns s'entestin en que no ho sigui) som molts i moltes els qui us diem: FINS A SEMPRE AMICS !! A REVEURE !!!

Aquelles músiques

Avui un recull d'algunes d'aquelles cançons que ens feien vibrar en els concerts en directe d'aquest segle passat...


Sangtraït - Sang en el fang

Kitsch - Dia boig




Umpah Pah - Bevent passat




Sopa de Cabra - El carrer dels torrats



Elèctrica Dharma + Sau - Muntanyes russes
(Concert 20 anys de Companyia Elèctrica Dharma)




Brams - Pocatraça




Lax'n'Busto - Per una copa




i molts altres més que s'hi podrien afegir...

8 de març

La celebració en tot el món del dia 8 de març com a dia Internacional de la Dona remet, tradicionalment, a l'aniversari de la mort de 129 dones carbonitzades per l'incendi de la fàbrica El Triángulo on treballaven i on estaven tancades per una vaga l'any 1908.

És aleshores que es produeix l'anomenada 'Insurrecció de les vint mil dones' a l'East Side de Nova York, a partir de la convocatòria d'una assemblea de la indústria de la confecció el mes de novembre, després que dues fàbriques (el Triángulo n'era una) s'haguessin declarat en vaga durant un mes.

Més de 20.000 obrers, majoritàriament dones, van paralitzar les fàbriques tot començant una vaga que duraria setmanes durant la qual es produïren acomiadaments i més de sis-centes detencions.

Finalment, aconseguiren els objectius que s'havien proposat: augment del salari, reducció de la jornada laboral i una afiliació important al sindicat de la confecció.

Unes setmanes després d'aquest triomf, es convocà una manifestació on participaren treballadores immigrants i sufragistes. Les reivindicacions que s'hi van plantejar foren tant laborals (millora de les condicions de vida i de treball, eliminació del treball infantil, etc.) com polítiques, en concret el dret al vot. Aquesta manifestació va tenir lloc el 8 de març de 1909. Avui fa 100 anys.

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal

Avui Brussel·les parla català!

i parla amb una sola veu: VOLEM UN ESTAT CATALÀ A EUROPA !!

Cliqueu aquí per seguir les evolucions de la manifestació dels Deu mil a Brussel·les.

Videofreqüències a Cal Massó

Fa una estona al Centre d'Art Cal Massó de Reus ha tingut lloc l'espectacle inaugural de Videofreqüències, mostra de videocreació 2009.

Després de la presentació per part de la comissària d'aquesta mostra, Cristina Altadill, s'ha donat pas a l'espectacle de videodansa que ha anat a càrrec de la companyia Aiox 3.0. Una companyia que neix amb la intenció d'explorar noves formes d'expressió i d'interacció entre la música, la dansa i el teatre. Art multimèdia fet amb programari i maquinari lliure i les interpretacions de Gerard Marsal (saxo midi i instruments de vent), Laura Gallardo (dansa amb sensors) i Pere Vidal (Stick i instruments de corda) ens han transportat a un món virtual capaç de canviar o capgirar les coses. Així es crea un món nou on la dansa es pot escoltar i la música es pot mirar, donant peu al nom de l'espectacle: Escolta la dansa, mira la música.

Per acabar s'han projectat les quatre videocreacions del mes de març. La temàtica escollida per a aquest mes és el llenguatge gestual. Aquest ha estat el tret característic de les quatre obres en les quals, a més de veure les evolucions dels actors o actrius, també es pot escoltar l'acompanyament musical a càrrec, entre altres, de noms tan reconeguts com Xavier Pié o Ramon Altimir.

Videofreqüències continuarà amb les seves projeccions, els divendres de 7 a 9 del vespre, fins el proper mes de maig. Cada mes s'ha escollit una temàtica diferent. Durant aquestes dues hores s'aniran repetint les projeccions, d'una durada total aproximada de 20 minuts, per tal que tothom que vulgui tingui ocasió de veure-les.

No hauria de ser notícia

En un país normal el fet que el cinema es pugui veure en la llengua pròpia no hauria de ser notícia.



En un país normal el 100% (i no el 50%) de les pel·lícules haurien d'estar doblades en la llengua pròpia.

Ja tinc domini punt cat

Doncs això, que ja formo part de la comunitat dels 'puntcats'. De moment m'he limitat a redireccionar l'adreça del bloc al meu domini propi. Així que si voleu també podeu fer cap aquí a través de l'adreça:

http://jordipinyol.cat

Videofotocrònica dels Tres Tombs de Reus

Tot i que si heu passat per Cal Consueta ja els haureu vist, aquí us deixo un parell de videos que resumeixen una part de la cavalcada dels Tres Tombs d'ahir diumenge per la ciutat de Reus.





Aquí ja començaven a anar 'de retiro' i algunes bèsties anaven una mica embalades...

Fins fa poc feia fotos i videos amb la mateixa càmera. Ara en tinc una per a cada cosa. Podeu veure també unes quantes fotos fetes amb la meva nova càmera, una Kodak EasyShare C913, anant a aquest àlbum. En aquest cas les imatges són del pas dels Tres Tombs per la plaça del Prim.

Un gran artista i millor persona!

Avui mateix s'ha creat el grup de Facebook Rubianes, no t'oblidarem mai el qual ja compta amb prop de 4.000 membres.