Per sempre més, castanyada!

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que inicialment se celebrava el dia de Tots Sants. Més recentment se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons (que no té res a veure amb l'americanització que se n'ha fet en dates més recents), prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Aquí podem veure una imatge representativa d'una castanyera tradicional. Evidentment no té res a veure a com són els castanyers i castanyeres que ens podem trobar avui en dia als nostres pobles i ciutats.

En molts llocs, el dia de Tots Sants, s'organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Antigament aquesta rifa l'organitzaven els confiters però en l'actualitat solen anar a càrrec de determinades entitats o associacions.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.

Sigui com sigui recordeu: de carabasses, segons com, ja en rebem tot l'any. Així doncs, per sempre més defensem la nostra castanyada!

Tothom a Perpinyà!

La capital de la Catalunya del Nord serà escenari el proper 7 de novembre d'un conjunt d'actes en record de la firma del Tractat dels Pirineus, que ara fa 350 anys va suposar la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França. La commemoració es planteja altament reivindicativa, però també festiva, coincidint amb la cloenda del Correllengua organitzat per la CAL.

Sens dubte és una bona ocasió per fer sentir la nostra veu, la veu de tots els Països Catalans!

Per a més informació sobre els autocars que Òmnium Cultural Baix Camp organitza amb sortida des de Reus cliqueu aquí.

Per a informar-vos sobre autocars amb sortida des d'altres ciutats cliqueu aquí.

Pandilleros, un concert o un musical

Aquest dijous 29 d'octubre la Fundación Tony Manero presentava el seu darrer disc 'Pandilleros' al Teatre Bartrina de Reus.

Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.

Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.

La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.

Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.

Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.

Fundación Tony Manero - Los Peineta

Fundacion Tony Manero | MySpace Video

I ara un bloc de viatges

Doncs sí. Tal com ho llegiu. Aprofitant la meva participació en el curs pilot a Facebook de la UOC 'Viatges 2.0: eines i recursos en línia' i tenint en compte que ens han encarregat als participants la creació de bitàcoles de viatges com un dels elements pràctics d'aquest curs, acabo de crear un bloc nou que tractarà exclusivament aquest tema, els viatges. I més concretament els viatges 2.0.

El bloc es titula 'Viatges 2.0: una nova manera de viatjar' i de moment només hi ha un post de presentació. Si voleu, podeu passar a veure'l clicant aquí.

COS 2009, Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus

Des d'avui dimecres 21 d'octubre i fins el proper diumenge 25, arriba a Reus la 12a edició del Festival COS.

Un festival internacional de mim i teatre gestual que, any rera any, es consolida dintre del panorama cultural de la ciutat.

Si voleu visitar la pàgina web del COS 2009 cliqueu aquí.

Si us voleu descarregar el programa en format pdf cliqueu aquí.

Una llengua deixa d'existir quan deixa d'utilitzar-se!

Transcric literalment el contingut d'un missatge que he rebut avui mateix per correu electrònic i que descriu una situació que malhauradament es repeteix massa sovint en la nostra societat.



El català a Custo Barcelona

El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes.

Custo Barcelona, com sabem, és una empresa especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, bo i exigint-los que ho facin en castellà.

Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:

-Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.

Tot sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:

- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així!

Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: 'Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya'.

Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.

Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes.

Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb que es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada.

UNA LLENGUA DEIXA D'EXISTIR QUAN DEIXA D'UTILITZAR-SE!

Participació en el 130è joc literari del Jesús Tibau

Una vegada més (i ja en van 130) l'escriptor Jesús M. Tibau ens convida a participar en un dels seus jocs literaris de tipus creatiu. En aquest 130è joc literari hem d'escriure un relat curt, d'extensió entre 100 i 200 paraules, inspirat en aquesta foto:

Així que ja ho sabeu, poseu en marxa la neurona de la imaginació i animeu-vos a participar.

Aquesta és la meva participació en el 130è joc literari:

En quedar-se sola, la senyora Maria es va comprar aquell lloro tan vistós que havia vist a la botiga d'animals.

-Et diràs Pepet! -va dir a l'arribar a casa. I li va ensenyar com pronunciar el seu nom fins que el lloro no parava de dir Pepeet... Pepeeettt... Pepeeeeeettttt...

Va aprendre altres paraules. També sabia xiular tothom que passava pel carrer. Des del balcó, els feia girar el coll mirant cap amunt buscant qui xiulava.

Fins que, cansat de la monotonia, va sortir a fer un vol. Anava d'un balcó a l'altre observant i aprenent paraules noves que anava practicant aquí i allà.

Un dia, passejant per la barana d'un balcó, va sentir una cançoneta que parlava d'un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico. Aquell lloro de la cançó no quedava gaire ben parat. També va recordar haver vist la seva foto penjada pels carrers i va pensar que la senyora Maria el devia trobar a faltar.

Així que, reflexionant sobre el que li convenia més, va aixecar el vol cap al balcó de la seva enyorada mestressa. Al cap i a la fi tampoc s'hi estava tan malament.

Imatges de l'Alguer

Vista des del Port



Carrers del centre històric







Campanar



Torre de l'Esperó Reial



Torre de la Polvorera



Accés a les Grutes de Neptú




Si voleu veure l'àlbum sencer (174 fotos) cliqueu aquí.

Escapada a l'Alguer

Tenint en compte que el mes passat vaig estar uns dies tombant per Mallorca i que d'aquí a unes hores me'n vaig cap a l'Alguer, està clar que la cançoneta més adient que us puc posar és aquesta:



Cançó 'Des de Mallorca a l'Alguer' interpretada per la cantant algueresa Elena Ledda



Encara que tenint en compte la companyia aèria amb la que hi vaig i lo baratet que em surt (1 euro per trajecte), també podria posar aquesta entrevista en la qual el cantant alguerés Claudio Sanna diu, amb un cert toc d'ironia, que 'Ryanair pot salvar l'alguerés' en clara referència a una cançó seva titulada 'Santa mare llengua (Santa Ryan Air?)'.

En aquesta cançó, Sanna, tot repassant l'evolució de l'ús del català a Sardenya durant les últimes dècades, conclou que aquesta línia de baix cost de la companyia irlandesa pot garantir la pervivència de l'idioma a l'illa. La lletra de la cançó, inclosa en el disc 'Terrer meu', fa:

Mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto
Santa santa santa
santa santa Ryan Air
salva l'alguerès
salva l'alguerès.



Ja us ho explicaré... Ens retrobem dimarts (i 13)

;)

Concert d'Anita Miltoff a Reus

Dissabte passat, 3 d'octubre, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, el grup Anita Miltoff va actuar a la plaça de les Peixeteries Velles de Reus. Prèviament també van actuar els reusencs Poker's.

Anita Miltoff és el grup guanyador de l'edició del 2008 del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'. Això els ha permès enregistrar un primer disc que han titulat 'Gràcia'.

Divendres 25 de setembre van presentar el disc a la Sala Monasterio de Barcelona i el dia anterior al concert de Reus també van actuar a la Llotja de Música Urbana de Vila-real, a la Plana Baixa.

Aquest primer treball discografic porta el nom de 'Gràcia' (Edicions Singulars, 2009) en honor a la procedència del grup i per ser l'indret on s'ha escrit, compost, assajat i enregistrat. El disc l'ha enregistrat i produït l'Enric Espinet als Estudis Masamara, entre els mesos de novembre de l'any passat i el gener d'enguany, i l'ha masteritzat J.J. Golden a l'Estudi Golden Mastering de California.

El nom del grup és una personalització de la frase en hebreu 'amit a mil tof' que significa 'sóc un bon alumne', frase preferida per la joventut palestina durant l' Intifada; 'odi és el que ens heu ensenyat per tant som els vostres millors alumnes', per oferir més matisos van optar per la personalització i la dualitat d'un nom que no vol dir res i moltes coses a la vegada.

En aquest video podeu veure diversos moments del concert d'Anita Miltoff dissabte passat a Reus.

L'Enganxa't a la música ja té guanyador

Gonçal, de Barcelona, ha resultat l'artista guanyador del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música', després del concert de la Gran Final celebrada divendres 2 d'octubre a la sala Suau de Reus juntament amb els grups Víctor Blanca & Les Claus de Jade i Smou Poc.

La proposta de Gonçal -alter ego de Gonçal Perales- és la d'un jove barceloní que va iniciar la seva carrera musical l'any 2006. Després dels dos primers treballs autoproduïts, 'Cançons hamburgueses' (2006) i 'Sol' (2007), Gonçal ens presenta 'Poble no identificat, un conte musical on es narren les aventures d'en Francesc Marcià'. Un espectacle que es tradueix a l'escenari amb tota la banda disfressada de marcians, tot seguint el fil conductor de l'esperpèntica figura del narrador.

En aquest video podeu veure un moment de l'actuació de Gonçal al Suau en el concert de la final del concurs.



I aquests altres vídeos corresponen a les actuacions que van fer els altres dos grups finalistes.

Víctor Blanca & Les Claus de Jade (Barcelona)



Smou Poc (Solsona)

Arriba la final del concurs Enganxa't a la música 2009

Aquest divendres 2 d'octubre el Suau de Reus acollirà les actuacions dels tres finalistes del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música.

Després dels concerts de semifinals que van tenir lloc els dies 21, 22 i 23 de setembre, el jurat va escollir els tres grups que passaven a la final, dels quals en sortirà el guanyador de la setena edició de l'Enganxa't.

Els tres finalistes, per ordre d'actuació, són: Víctor Blanca i Les Claus de Jade, de Barcelona; Gonçal, de Barcelona, i Smou Poc, de Solsona.

El guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.


De fet, aquí a Reus portem uns dies força profitosos musicalment parlant. A les esmentades semifinals de l'Enganxa't que encetaven la setmana i amb la Festa Major de Misericòrdia pel mig vam tancar la setmana, dissabte 26, amb el multitudinari concert de comiat dels Whiskyn's que va aplegar milers de persones a la plaça del Mercadal.

Si voleu veure alguns videos tant de les semifinals del concurs com del concert dels Whiskyn's només cal que passeu pel meu canal de Youtube.

Es bo poder gaudir de música en directe i potser caldria que tots plegats ens conscienciéssim de la necessitat de donar suport no només a propostes consolidades sinó a qualsevol iniciativa que pugui sorgir. No costa res ampliar les nostres mires i la nostra cultura musical intentant descobrir o redescobrir què s'amaga en aquest món tan particular com és el món de la música. A partir d'aquí, hi haurà propostes que agradaran més i d'altres que agradaran menys i, òbviament, cadascú haurà d'aplicar el seu criteri per fer la tria que consideri adient.

Corren mals temps per a la cultura en general i per a la música en particular. Ahir mateix ens en posàven un exemple en aquest post. Per això, ara més que mai, és important que mostrem quines són les nostres necessitats d'oci i de cultura. I que ho fem assistint massivament a tots aquells actes que, malgrat alguns impediments i retallades, podrem seguir trobant pels carrers, places o locals.



I feta aquesta reflexió vull recordar també que a Reus acabarem la setmana novament amb música en directe. Serà dissabte a la nit, a les Peixateries Velles, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, que actuaran els reusencs Poker's i els guanyadors de l'edició del 2008 de l'Enganxa't a la música, Anita Miltoff, que arribaran des de la vila de Gràcia per presentar el disc que porta com a títol el seu lloc de procedència 'Gràcia'.

L'endemà diumenge al migdia aquesta Trobada comptarà també amb l'actuació musical del cantautor tarragoní Josep Romeu.


Sense música la vida seria un error
Friedrich Nietzsche

Alegria... És Festa Major!

Per descarregar el programa d'actes cliqueu aquí.

Comencen els concerts en directe de les semifinals del concurs Enganxa't a la música

Els grups Amnea (Tarragonès), Antagònics (Vallès Occidental),Gonçal (Barcelonès), Marc Ràmia (Maresme), Smou Poc (Solsonès), Stock de Sons (Garraf), Víctor Blanca i Les Claus de Jade (Barcelonès) i Wantun (Baix Empordà) han estat les bandes seleccionades enguany com a semifinalistes del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'.

Tots els grups han passat gràcies al criteri del Jurat, amb l'excepció d'Amnea i Smou Poc, que han esdevingut semifinalistes gràcies als vots del públic.

El Jurat de la setena edició del concurs està format pels músics Narcís Perich i Roger Benet, els periodistes Pep Blai i Jordi Pinyol i el promotor Pere Paixà.

Els concerts de les semifinals, d'entrada gratuïta, tindran lloc a la sala Suau (Reus) els dies 21, 22 i 23 de setembre, a les 10 de la nit. Pel que fa a la Gran Final, amb els 3 grups finalistes, se celebrarà el dia 2 d'octubre a la mateixa sala.

Cal recordar que el guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.

L'ordre d'actuació dels semifinalistes del concurs al Suau és el següent:

DILLUNS 21
22:00 H SMOU POC (SOLSONA)
23:00 H AMNEA (TARRAGONA)

DIMARTS 22
22:00 H MARC RÀMIA (MATARÓ)
23:00 H GONÇAL (BARCELONA)
23:45 H ANTAGÒNICS (VALLÈS)

DIMECRES 23
22:00 H STOCK DE SONS (VILANOVA I LA GELTRÚ)
23:00 H VÍCTOR BLANCA & LES CLAUS DE JADE (BARCELONA)
23:45 H WANTUN (BLANES)

L'Enganxa't al Facebook:
http://www.facebook.com/group.php?gid=44619669949

També podeu trobar informació a:
http://www.terceravia.org/enganxat

Imatges de vacances

Trobo que és immensament relaxant quedar-te mirant qualsevol d'aquestes cales de mar blava que et trobes sovint passejant per la Costa Brava. Només cal quedar-se badant, deixar la ment en blanc i concentrar-se en el paisatge. Ja veureu com us envaeix una sensació de tranquil·litat absoluta.

Si voleu veure més fotos de la meva escapada per les comarques gironines (no només de cales) cliqueu aquí.

I ara a continuar amb les meves vacances...

:)

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

Les Festes de Misericòrdia ja són a la cantonada

Ja s'ha presentat el cartell i el programa d'actes de les Festes de Misericòrdia a Reus, que tindran lloc del 17 de setembre fins el 4 d'octubre, centrant el gruix d'actes en el dia 25 de setembre, festivitat de Misericòrdia, i la vigília.

El cartell, que podeu veure aquí al costat, elaborat per Núria Arbonès i Eva Castro, juga amb la 'M' de Misericòrdia, un cor, les caricatures dels elements festius i destaca el color fúcsia.

Un cartell, penso, força minimalista, però que té al seu favor el fet que les seves autores han volgut que hi fossin presents, representats amb dibuixets, tots els elements que formen part del Seguici Festiu de la ciutat. Voleu dir que hi són tots? Digueu-me observador, però me l'he mirat ben atentament i n'he trobat a faltar un d'aquests elements. Si mirem el cartell veurem que s'hi representen uns ninotets fent pum-pum, els diables. Però, des de la Festa Major de Sant Pere, el mes de juny passat, hi ha un altre element que també fa pum-pum pels carrers. Som la gent del Ball de Pere Joan Barceló - Trabucaires de Reus. Jo no he sabut trobar cap figureta representativa d'un trabucaire al cartell, però potser sóc jo que no ho sé veure. Així que deixo obert el concurs 'On és el Trabucaire?' (a l'estil d'aquell altre d'On és el Wally?).

Una presència, la dels Trabucaires, que sembla que també ha passat per alt a les persones que gestionen el lloc web festesreus.cat. En l'apartat que parla de les Festes de Misericòrdia podem veure una columna a la dreta amb el llistat de tots els elements del Seguici Festiu. Doncs aquí també s'hi troba a faltar la presència de la darrera incorporació a la festa reusenca, els trabucs.

Sigui com sigui ja podeu començar a reservar la vostra agenda si voleu assistir als actes de la segona festa major reusenca.

Per descarregar-vos el programa cliqueu aquí.

Visca la Festa i Visca la Terra!

Sóc Jurat del concurs Enganxa't a la música

El concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música es troba ja en la seva segona fase, la qual servirà per donar a conèixer els grups que arribaran als concerts de semifinals i, més endavant, els finalistes.

Entre tots els participants en el concurs, un grup de 8 emissores de ràdio i televisió han fet la tria de 20 grups que passen a la ronda següent. El públic, a través de Tercera Via ha escollit un altre dels grups. A més a més, també s'ha classificat el guanyador del concurs Lliga't a la música, d'acord amb el que establien les bases d'aquest altre concurs.

Ara toca dirimir entre les 22 formacions musicals classificades per tal de decidir qui seran els 8 semifinalistes que actuaran al Suau de Reus els dies 21, 22 i 23 de setembre a partir de les 10 de la nit.

Enguany he tingut l'honor de ser escollit per formar part del Jurat d'aquesta segona fase del concurs, com a periodista musical. Sis d'aquestes vuit formacions les triarem el Jurat. Els altres dos semifinalistes els triarà el públic a través del web del concurs.

Un cop coneguts els semifinalistes, arribaran les actuacions en directe al Suau. Allí estarem també els membres del Jurat per tal de prendre nota d'aquestes actuacions i triar els tres finalistes que actuaran al mateix lloc el divendres 2 d'octubre. D'aquests tres finalistes n'haurà de sortir el guanyador d'aquesta setena edició de l'Enganxa't a la música.

Si us voleu afegir al grup de Facebook de l'Enganxa't a la música cliqueu aquí.

Les meves vacances

Mentre hi ha qui avui acaba les vacances, jo estic a 4 dies comptats de començar a fer-les. Seran un parell de setmanetes que enguany destinaré a fer país (Països Catalans, per ser més exactes).

La primera 'etapa' consistirà en passar uns dies a Platja d'Aro. Fa uns quants mesos que passejant pel Booking vaig trobar una oferta d'un estudi força bé de preu i vaig fer la reserva. Des de la meva 'base' al Baix Empordà tinc previst descobrir o redescobrir alguns indrets d'aquest comarca i fer també alguna incursió cap a l'Alt Empordà. No faltarà tampoc un recorregut per l'anomenat Triangle Dalinià i una visita a Girona. Fa molts anys que no visito les comarques gironines i potser ja torna a ser hora de, tal com deia, redescobrir alguns llocs on ja he estat i també descobrir llocs on no he estat mai. La nostra terra catalana ja ho té això... sempre hi ha coses per veure!

Després de tornar cap a casa i passar-hi la Diada, tocarà iniciar la segona 'etapa' d'aquestes vacances. En aquest cas el destí és Palma de Mallorca. És el que tenen les promocions que fa molt sovint aquella companyia de vols barats amb base a Reus i també a Girona. Per 5 eurets d'anada i 5 eurets de tornada em plantaré uns dies a Palma i aprofitaré que per aquelles dates ja haurà quedat lliure de borbons i altres especimens per l'estil per fer-hi un tomb. Ja vaig estar a l'illa de Mallorca fa uns quants anys, però en aquella ocasió vaig llogar un cotxe i em vaig dedicar a donar tot el tomb a l'illa. A Palma pràcticament només hi vaig estar un matí. Per això ara vull aprofitar per aprofundir més en aquesta ciutat que té moltes coses per veure. I tampoc faltarà una excursioneta per la Serra de Tramuntana amb el famós tren de Sóller.

I de tornada de Ses Illes, un dia de descans i arrodoniré les vacances amb una escapada de cap de setmana en motiu de la sortida anual de l'ADXB. No sabeu de què va això? Doncs llegiu aquest post de fa un parell d'anys que us ho aclarirà una mica.

Amb això hauran passat ja les dues setmanes que tinc de vacances però la resta de mes es preveu força intens. Festa Major, en la qual tornarem a treure els trabucs pels carrers de Reus, concerts, concurs musical, actuacions i actes diversos faran que fins a final de mes la cosa estigui ben moguda.

I les escapades encara no s'hauran acabat ja que una altra de les promocions de la companyia de vols barats que comentava em portarà fins a l'Alguer per només 1 euro per trajecte. Però això serà el mes d'octubre... Ja en tornaré a parlar.

Grip nova: les coses que no expliquen a la tele

Mireu el video i treieu les vostres pròpies conclusions...



Jo em quedo amb els darrers comentaris que es poden escoltar en aquest vídeo: actuem de manera activa però sense perdre la cordura, no entrem en un estat de paranoia ofuscador i sufocador, cuidem-nos nosaltres i cuidem els qui ens envolten, tinguem en compte les mesures de prevenció però tinguem en compte també que la fòrmula haurà de canviar en algun moment perquè estan jugant amb nosaltres i estan negociant amb la nostra salut i amb la salut dels nostres.

Que se'n vagin!

Avui comença el Festival Acústica de Figueres, un esdeveniment musical plenament consolidat que enguany arriba a la vuitena edició.

Fins aquí perfecte!


El que ja no és tan perfecte és que un partit polític (dos, per ser més exactes) vulguin tocar allò que no sona en un festival obert a tot tipus de propostes musicals. Les formacions polítiques Ciutadans (segur que a ells els agrada més ser anomenats Ciudadanos) i PP s'han entestat en demanar que es prohibeixi el concert del cantautor de Vilafranca Cesk Freixas alegant com a motiu per a aquesta petició la seva militància en organitzacions independentistes radicals.

Evidentment els governants de l'Ajuntament de Figueres n'han fet cas omís.

Si voleu més informació podeu llegir aquesta notícia de Vilaweb.

Si cliqueu aquí podreu llegir el comunicat que ha emès Cesk Freixas arran d'aquests fets.

També us podeu afegir al grup de suport que s'ha creat al Facebook i que en un sol dia ja aplega centenars de persones.

Una vegada més alguns polítics es preocupen més per anar en contra de tot allò que no coincideix amb la seva manera de pensar i per veure suposats delictes allà on no hi són. Valdria més que es preocupessin de coses realment importants, que n'hi ha, i moltes!

Ja n'hi ha prou! Que se'n vagin!!!

Woodstock: 40 anys d'un festival irrepetible

Quan es va celebrar el festival de Woodstock, l'any 1969, només tenia 8 anys. Va ser uns anys més tard que vaig descobrir la grandesa d'aquest esdeveniment, arran de la pel·lícula-documental de Michael Wadleigh i Martín Scorsese que es va fer sobre aquest festival. Una pel·lícula d'aquelles que et deixen amb la boca oberta i que resten per sempre més en el record.


Aquests dies s'han complert 40 anys de la celebració d'un festival que, ara per ara, és pràcticament irrepetible.

Aquest bloc ja té més de 2 anys

Fa uns dies passejant per Ca la Zel vaig llegir que el seu blog ja havia fet dos anys i em vaig dir... doncs el meu deu anar per allí, per allí.

Efectivament, remenant les entranyes d'aquest bloc o, el que és el mateix, l'arxiu, es pot comprovar que el primer post el vaig escriure el 14 de juliol. O sigui que fa un mes que es van complir els 2 anys d'antiguitat blocaire. Si més no, aquí al Blogger ja que si llegiu aquell primer post veureu que hi va haver un precedent de 6 mesos a bloc.cat que va resultar força infructuós, bàsicament pel mal funcionament d'aquell altre alberg de blocaires.

Doncs bé, queda dit i aquí seguirem explicant o comentant cosetes com fins ara. Encara que ara a l'estiu la cosa ha afluixat una mica. Ja se sap, a l'estiu i sobretot a l'agost tot va a mig gas. I sembla que les neurones estan preparades per relaxar-se i endropir-se quan arriba aquesta època de l'any. Però ja veieu que segueixo postejant encara que sigui en 'serveis mínims'.

Gràcies a tothom per trobar temps allà on gairebé no n'hi ha, dintre d'aquest immens univers blocaire, i anar passant per aquí de tant en tant.

Sobre la pólvora

La pólvora és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat. És una substància sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits. S'usa, entre altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions o preparar focs d'artifici.

D'origen incert, sembla que la pólvora va ser produïda per primera vegada a la Xina, on era usada en focs d'artifici, i introduïda a Occident pels àrabs, que potser ja la varen emprar l'any 1257, amb objectius militars.

Com a substància explosiva és utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acústiques en els jocs pirotècnics. Està composta de determinades proporcions de nitrat de potassi (salnitre), carbó i sofre. La seva deflagració és de 600 a 700 m/seg.

Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups: el de les pólvores ordinàries i el de les pólvores sense fum. Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades.

El terme pólvora negre va ser encunyat cap a finals del segle XIX per distingir la pólvora tradicional de les noves formulacions de la pólvora sense fum. També hi ha la parcialment sense fum, que redueix de manera significativa les quantitats de fum i els productes de combustió, i que oscil·la entre un color bronzejat, color marró a groc o blanc. La majoria d'aquests productes, variants del sense fum en pols van deixar de fabricar-se a la dècada del 1920.

Químicament, el carbó i el sofre cremen gràcies al nitrat potàssic, que és el comburent, ja que subministra l'oxigen per a la combustió. Es pot emprar nitrat sòdic (nitro de Xile), però és higroscòpic, és a dir, condensa sobre el mateix la humitat de l'ambient.

També hi ha una altra pólvora que en comptes de nitrat potàssic fa servir clorat potàssic. És la que es fa servir en pirotècnia. El clorat de potassi no és molt higroscòpic i funciona millor que el nitrat de potassi, però la combustió del carbó i el sofre es fa molt més ràpidament, essent gairebé explosiva. Per això s'usa en pirotècnia.

La pólvora negra és una barreja de granulat: nitrat, que subministra l'oxigen per a la reacció; carbó de llenya, que proporciona carboni i altres combustibles per a la reacció, i sofre, que disminueix la temperatura d'ignició i augmenta la velocitat de combustió.

La controvèrsia sobre quina cultura va descobrir la pólvora encara segueix viva i envoltada d'incerteses. Han predominat determinades afirmacions simplistes que atribueixen només als xinesos l'invent de la pólvora i de les armes de foc. Tanmateix, el més probable, com en el cas de la roda, és que es produís un origen en paral·lel. La pólvora va ser 'coinventada' o 'codescoberta' al mateix temps o poc després que el xinesos la coneguessin, en cultures prou distants i amb un mínim contacte directe entre si. Els principals arguments a favor de la codescoberta és que la pólvora també pot haver estat inventada pels àrabs, pel monjo Anglès Roger Bacon, o pels germànics (segons la tradició, va ser un frare, Berthold Schwarz). Existeixen evidències literàries i arqueològiques que corroboren aquestes afirmacions.

Algunes teories parlen de la introducció per Marco Polo de la pólvora a Europa. Tot i així es considera que si existeix el descobriment europeu directe ho és per part de Roger Bacon al segle XIII a partir de documents àrabs. Aquesta teoria és molt més fiable i factible, car com molts dels contactes existents entre Orient i Occident, aquest també podia haver estat a través dels àrabs més que no pas d'un sol viatger dels molts que han recorregut món al llarg de la història.

Berthold Schwarz, un monjo alemany, a començaments del segle XIV, pot haver estat el primer a emprar pólvora per impulsar un projectil, encara que sembla ser que per aquesta mateixa època els àrabs ja l'havien fet servir amb aquesta mateixa finalitat a la Península Ibèrica, segons es desprèn de les cròniques del rei Alfons XI de Castella. Aquesta seria la primera referència escrita de l'ús de la pólvora amb finalitats militars, si bé hi ha qui sosté que aquesta mateixa substància ja havia estat utilitzada, també pels àrabs, a la defensa de la ciutat de Niebla (Huelva) quan va ser assetjada per Alfons X el Savi, gairebé un segle abans.

Siguin quines siguin les dades precises i les identitats dels seus descobridors i els primers usuaris, el cert és que la pólvora es fabricava a Anglaterra el 1334 i que el 1340 Alemanya comptava amb instal·lacions per produir-la.

El primer intent d'emprar la pólvora per minar els murs de les fortificacions es va dur a terme durant el setge de Pisa (Itàlia) el 1403. A la segona meitat del segle XVI, la fabricació de pólvora era un monopoli de l'estat en la majoria dels països.

Va ser l'únic explosiu conegut fins el descobriment de l'anomenat or fulminant, un poderós explosiu utilitzat per primera vegada el 1628 durant les guerres que es van produir al continent europeu.

Font: Viquipèdia


Sigui com sigui, a mi personalment el que més m'agrada de la pólvora és el seu ús festiu...

L'Aleixar (1-8-09): una petita representació dels Trabucaires de Reus a la cercavila del II Aplec del Camp


Reus (29-6-09): actuació de lluïment dels Trabucaires de Reus el dia de Sant Pere al migdia


Caseres (21-6-09): Trobada de Trabucaires de Catalunya (disparada conjunta)


Reus (13-6-09): els Trabucaires de Reus a la Fira Reus Viu el Vi

Jo no faig vacances (encara...)

Cada any, quan arriben aquestes dates, ens venen la moto de que tothom se'n va de vacances a l'agost. Com si el temps d'oci també es pogués imposar per decret llei.

Doncs jo seguiré discrepant sobre aquesta teoria ja que des de fa molts anys m'he acostumat a una distribució ben diferent del temps de vacances. Dues setmanes seguides el setembre (aixó gairebé és sagrat) i diversos 'complements' repartits al llarg de l'any en forma de ponts o caps de setmana una mica més llargs de l'habitual, o sigui d'aquells que comencen en dijous i acaben en dilluns, per exemple.

No trobeu pesat això de fer tot un mes sencer i després haver d'esperar ni més ni menys que onze mesos per tornar a fer vacances? A d'altres països europeus ja ho fan això de distribuir el temps de vacances al llarg de tot l'any. Potser començaria a ser hora de prendre'n exemple.

Bé, fetes aquestes reflexions, si feu vacances que us provin força, si ja les heu fetes a esperar que tornin a arribar i si, com jo, encara les heu de fer, tranquil·litat i bons aliments. Ja arribarà la nostra. És allò de quan uns van els altres tornen.

Au! I ara uns minuts musicals per acabar d'arrodonir aquestes reflexions prevacacionals.

Sex Pistols - Holidays in the sun


Scorpions - Holiday


Toni Subirana - Fem un viatge


Fórmula V - Vacaciones de verano


I aquesta no necessita presentació...

666a Fira de Sant Jaume a Reus

L'any 1343 el rei Pere III el Cerimoniós va concedir a Reus el privilegi de celebrar fira per Sant Jaume. Aquesta era una cita anual en què pagesos i ramaders es proveïen d'eines i animals que necessitaven per al seu treball al camp. En dates més recents la fira ha agafat un caire més lúdic, incloent actes com exhibicions eqüestres, mostra de carruatges i curses de portadors de sacs d'avellanes, manifestacions que continuen mantenint vincles amb el món rural.

Us podeu descarregar el programa d'actes de la Fira de Sant Jaume aquí.

Al llarg dels seus 666 anys d'història la fira ha passat per diversos indrets de la ciutat, com ara el Passeig Mata, el Passeig Sunyer, el Passeig Prim o el Parc de Sant Jordi. Des de l'any passat té lloc al Parc de la Festa, just al costat de les piscines municipals.

Espectacle eqüestre de l'edició del 2008 de la Fira de Sant Jaume

Llunàtics

Avui tothom dedica programes especials a la Lluna, per allò dels 40 anys que fa que uns individus van trepitjar aquest indret.

Però, i els llunàtics? No cal anar tan amunt per trobar-ne.

Teatralment parlant...

I, fa uns anys, uns altres Llunàtics, des del Priorat, es feien sentir i força a través de la música...



Segur que si busquem bé en trobarem més de llunàtics repartits per aquests móns.

Vells rockers

Aquests dies han aparegut a les notícies una sèrie de noms ja històrics dintre del món del rock que fan bona aquella frase que diu que 'els vells rockers mai moren' (bé... sempre hi ha alguna excepció, malhauradament).

Només posaré un parell d'exemples.

Miguel Rios ha iniciat una gira de comiat després de 50 anys als escenaris. Que, quan et poses a pensar-hi, dius allò de... com passa el temps!



Recordo que els anys 80 va venir a Reus, el Miguel Rios. O potser era cap a finals dels 70, ara no ho sabria dir del cert. Va ser força espectacular. Un concert a petar de gent al camp de futbol del Reus Deportiu. Un camp de futbol que encara era a les instal·lacions que el club té al carrer Gaudí, o sigui molt abans que es construís l'actual estadi del Polígon Agro-Reus. Allí també s'hi acostumava a fer el castell de focs que posava fi a la festa major de Sant Pere. Però tornem al que anàvem.

Un altre dels noms que han ressorgit aquests dies ha estat els Metallica. Banda canyera on les hi hagi (amb permís de tota la resta de bandes d'aquest estil). Aquests no els he vist mai en directe però si que els he escoltat força en aquell format de discos que anomenàvem vinils.





I podríem seguir afegint noms: U2, AC/DC, els Rollings, els Barricada... I tants altres!

Així que, llarga vida al rock & roll i als qui el fan possible!

Neix un nou mitjà digital: delcamp.cat

A hores d'ara ja no és cap secret que la premsa digital va agafant embranzida. I no podia ser de cap altra manera ja que ens trobem en l'era de la digitalització de tota la comunicació en general. És en aquest context que neix un nou mitjà digital anomenat delcamp.cat, de la mà de Guillem Ramos Salvat i Sergi Zorrilla. Aquesta publicació es va presentar ahir i comptarà amb tot un equip de redactors i col·laboradors, una de les bases més necessàries en el periodisme en general i en el periodisme digital en particular.

A això s'afegeix el fet de voler potenciar especialment la participació i col·laboració dels lectors, cosa que es farà a través de la secció Som del Camp!. Tothom que vulgui podrà enviar fotografies, vídeos, notícies o comentaris. Jo ja ho he fet, enviant alguna foto curiosa de la Festa Major de Sant Pere i un videoreportatge sobre la presentació del Ball de Dames i Vells de Reus. A més a més, si participeu durant aquests dies en aquesta secció tindreu l'oportunitat de guanyar un abonament per assistir a l'edició d'enguany de l'Acampada Jove que es farà a Montblanc aquest mateix mes de juliol. Que tinguem sort!

L'àmbit geogràfic que abasta delcamp.cat és ben novedós: la vegueria o el que més recentment s'ha donat en anomenar Camp de Tarragona.

Una proposta que s'afegeix a la que va néixer ara fa poc més d'un any amb un àmbit geogràfic més local, com és el cas de Reus Digital.

Els dos mitjans estan dissenyats per la mateixa empresa d'edició, Editio Software, per la qual cosa no és estrany trobar algunes similituds entre ambdues publicacions, tot i que cadascuna conserva la seva idiosincràsia pròpia.

Yann Tiersen a Reus

Tal com comentava en aquest post anterior, no ha estat fins al moment que s'ha anunciat l'actuació del músic bretó Yann Tiersen a Reus que he començat a aprofundir en la seva obra musical.

Ahir, 1 de juliol, era el dia de l'actuació en directe de Tiersen a la sala Noovo de Reus. És l'únic concert que farà a Catalunya i, a partir d'aquí, inicia la seva gira europea.

Coincideixo força en els comentaris que ens fan sobre aquest concert des de l'Illa. El concert també em va servir per tenir un primer contacte amb la Noovo. No sóc gaire habitual de les discoteques, a no ser que sigui per assistir a algun concert en directe, com en aquest cas.

Em va agradar molt el so guitarrer al més pur estil rock de Tiersen i la seva banda. Les incursions del bretó amb el violí també van ser força sorprenents. En general, doncs, va ser una bona vetllada de música en directe que, tot sigui dit, se'ns va fer curta. El concert va durar exactament el temps que s'havia anunciat: una hora i mitja. Gairebé tothom esperava que després de la primera ronda de bisos n'hi hagués una segona, però el so ambient de la sala va indicar que allò ja estava llest.

Aquí teniu una petita mostra, en video, del que va donar de sí el concert. N'hauria pogut gravar uns minutets més però... ai las! resulta que a mig concert em vaig quedar sense bateria a la càmera. Una d'aquelles faltes de previsió de no endollar el carregador unes hores abans del concert. Però bé, la cosa encara va donar per poder fer algunes fotos i una mica de vídeo.

Primers actes de la Festa Major

Tot i que ja portem uns quants dies amb un bon grapat d'actes previs, la Festa Major de Sant Pere a Reus comença de manera oficial a partir del moment que es fa el pregó. Això succeïa ahir dimecres 24 de juny al vespre i tot seguit vam poder assistir a la primera tronada. Aquí en teniu un video gravat a peu de plaça i des del lloc on peta més fort que és on m'acostumo a posar sempre que puc.



Després de la tronada, l'alegria i la disbauxa es va anar escampant pels carrers del casc antic en la cercavila del Masclet (beguda típica de la festa major reusenca). Una cercavila que, tot i repetir l'experiència del nou format encetat l'any passat, va introduir algunes novetats com ara, el mocador oficial de la cercavila del Masclet, un mocador de color groc llampant que tots i totes vam poder lluir lligat al coll. Una altra de les novetats va ser el repartiment de 150 litres de Masclet, en bots de mig litre, entre tota la concurrència. Bots que s'afegien als que la gent de l'organització anava passant i compartint entre tots els presents. D'aquesta manera va transcórrer la cercavila amb molta gresca i diversió tot bevent Masclet amb moderació. Tal com podeu veure en aquest altre video...





I ja ho sabeu, per descarregar-vos el programa d'actes només heu de clicar a sobre del cartell que veieu aquí al marge esquerre.

Bona Festa Major!

24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans

Amb l'espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d'un sentiment.

(La Flama - Obrint Pas)

Algunes imatges de la cercavila d'ahir 23 de juny pels carrers del casc antic de Reus amb el gegant Carrasclet i els Trabucaires de Reus - Ball de Pere Joan Barceló
(fotos: Edel Martínez, de Reus Digital)

Visca la Terra!