Arriben les Barraques

Un any més, i ja en van 10!, arriben les Barraques de Reus. Des del divendres 19 i fins el dimarts 23 de juny tindrem ocasió d'anar fins al Parc de la Festa i gaudir de concerts i altres activitats complementàries mentre fem un tomb per les Barraques de les diferents entitats participants.


Dissabte a la nit, després de l'actuació de The Kluba i abans de l'actuació dels Kop, podreu veure els Trabucaires de Reus - Ball de Pere Joan Barceló en la seva segona actuació en públic després de la presentació de dissabte passat. Un indret, el Parc de la Festa, al qual no li vénen de nou les trabucades. Durant els tres diumenges anteriors a la presentació va ser aquest precisament el lloc que vam fer servir per als assajos. Només hi haurà una diferència. En els assajos lluïa un sol rigorós que ens va convertir en gambes talment com aquells turistes que comencen la temporada d'estiu. Dissabte, en canvi, els trabucs combinaran el seu so amb la màgia de la nit. Bé.. realment en seran dues les diferències, ja que també comptarem amb la presència de l'estimat públic que de ben segur omplirà el recinte.

Dissabte, a Barraques, també ens acompanyarà el Bou de Reus embolat. Un clàssic de les nits de Barraques.



Per consultar tota la programació de Barraques aneu aquí.




I per celebrar aquest 10è aniversari la Coordinadora de Barraques estrena un animaló que s'afegirà a la festa i que, a partir d'ara, veurem tan a Barraques com pels carrers de Reus. Es tracta de l'anomenat Brumerot o Borinot (segons les versions o variants lingüístiques).

Els trabucs ja són al carrer

Després de l'estrena ahir dissabte del Ball de Pere Joan Barceló a càrrec dels Trabucaires de Reus, el so dels trabucs ja ha començat a omplir els carrers de Reus.

Ara només cal que pareu l'orella, sobretot els dies de festa grossa, i de ben segur que sentireu les galejades.

Si passeu per Cal Consueta trobareu un bon recull informatiu sobre l'acte de presentació d'ahir.

Jo només afegiré les paraules de presentació del personatge que encarno en aquesta aventura que tot just ara comença...



Aquí teniu el diable burlesc
arribat del negre infern
sóc un terrible foteta
i porto el trabuc ben ferm.
Visca la terra!

Els Trabucaires de Reus al Facebook

Si us voleu afegir al grup de Facebook dels Trabucaires de Reus cliqueu aquí.




I recordeu... dissabte 13 de juny, a 2/4 de 7 del vespre, a la plaça del Castell de Reus, presentació del Ball de Pere Joan Barceló - Trabucaires de Reus, amb l'apadrinament del gegant Carrasclet i de l'Àliga de Reus. Després d'aquesta presentació començarà una cercavila amb tots els participants que anirà cap a la plaça del Mercadal, carrer de Monterols, plaça del Prim, carrer de Llovera i acabarà a la plaça de la Llibertat.

Us hi esperem!

Trabucs de Festa

Fa gairebé un any que em van proposar de formar part d'un nou element festiu de la ciutat de Reus. Els seus impulsors tenien una idea molt ben configurada i només necessitaven reunir una quantitat suficient de gent festera i responsable alhora per tal de posar-ho en pràctica sortejant qualsevol de les dificultats que inevitablement sorgeixen quan s'emprenen camins com aquest.

És així com ens hem anat aplegant tota una colla de gent de Reus i comarca i hem creat l'Associació de Trabucaires de Reus. Però aquests trabucaires, a més a més, tenen un paper especial. Representen els diversos personatges que configuraven la partida del guerriller Pere Joan Barceló, el Carrasclet.

Estic content de formar part d'aquest projecte que a dia d'avui ja és una realitat. Per Reus ja comencen a ressonar els trabucs i no només durant els assajos que estem fent aquests dies. La caixa dels trons ja s'ha anat obrint per anunciar que arriba la Festa i amb ella les opinions de tots els colors. Bon senyal!

Des d'ahir, que es va presentar oficialment el programa d'actes de la Festa Major de Sant Pere, diversos mitjans de comunicació s'han fet ressó de l'aparició en escena dels Trabucaires de Reus.

Podeu llegir aquí, aquí i aquí.

També podeu escoltar l'entrevista que el programa Club Cultura, de l'emissora local Punt 6 Ràdio, ha fet al lloctinent dels Trabucaires de Reus. Una entrevista on s'expliquen abastament totes les viscissituts i totes les il·lusions que ens han dut a assolir aquesta fita.

La presentació oficial serà el dissabte 13 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça del Castell de Reus. A partir d'aquest moment els trabucs de festa formaran part dels sons i dels colors que protagonitzen les festes més assenyalades de la ciutat.


Si us voleu descarregar el programa complet dels actes de la Festa Major de Sant Pere a Reus cliqueu aquí.

També podeu fer un tomb pel nou web festesreus.cat que, a partir d'ara, ens conduirà per tot el panorama fester i tradicional de Reus.


SALUT I FESTA !!!

2a edició de la Fira d'Entitats de Reus

Després que el mes d'octubre de l'any passat se'n fés la primera edició, enguany s'ha triat la data del 30 de maig per dur a terme la segona. Una bona ocasió per conèixer el teixit associatiu de la ciutat de Reus i per veure i viure algunes de les activitats que sorgeixen des de les diferents associacions i entitats.



Us podeu descarregar el programa aquí.

Maneres de fer de la SGAE

Recordeu la Llei Corcuera? Aquella que, deien, permetia que les forces de seguretat t'entressin a casa amb una patada a la porta i total impunitat..

Doncs sembla ser que els senyors de la SGAE utilitzen mètodes molt semblants.

Si més no és la conclusió que se'n pot treure d'aquest post publicat al blog del GrupoET amb el títol ¿Puede la SGAE entrar en mi casa?

Us el transcric tot seguit. Per llegir l'entrada original cliqueu aquí.

Mi nombre es Juan José Coronel Carrasco, soy estudiante de Informática, tengo 26 años y actualmente resido en Bonares (Huelva) junto a mis padres y mi hermano. Soy el administrador de las webs elitemula y etmusica, páginas de enlaces a archivos que circulan en redes p2p. Como se sabe, ahora la SGAE las persigue por lo civil porque no es delito.

Por la presente quiero hacer públicos unos hechos que considero atentan contra los derechos humanos de intimidad, privacidad e inviolabilidad del domicilio. Contra todos sus responsables se está trabajando en la redacción de las acciones legales.

Ayer día 26 de Mayo de 2009, estando sólo en casa sobre las 12 y media de la mañana, llamaron a mi puerta cinco personas que dijeron venir “del Juzgado”. Aseguraron tener una orden para entrar en mi domicilio, revisar el contenido de los ordenadores que hubiera en la vivienda y requisar los discos duros de los mismos. No se identificaron más allá de que eran del Juzgado y no me enseñaron una orden de registro y entrada. Entraron en mi casa y me instaron a que les indicara dónde están los ordenadores de la casa. Les mostré mi portatil personal pero insistieron en verlos todos, incluido el de mi hermano. Entraron en todas las habitaciones e incluso abrieron algunas cajas de cartón de mi dormitorio, que no tenían ningún contenido especial más allá de enseres personales de algunos de los miembros de mi familia.

A resultas de las indicaciones que les di tras su solicitud, se localizó un portátil personal, mi ordenador de sobremesa y el de mi hermano. Un señor que se identificó como “perito informático” revisó el contenido de mis ordenadores personales. Luego intentó entrar al ordenador de mi hermano. Al estar éste protegido con contraseña, intentó saltársela. Como no tuvo éxito en su intento, me pidió la clave de acceso a lo que respondí que la desconocía. Llamé por teléfono a mi hermano que, pese a no comprender exactamente qué ocurría, me dio su contraseña personal al notar el estado de nervios, exaltación y miedo con el que se la estaba pidiendo. Finalmente el perito informático entró al ordenador de mi hermano y lo inspeccionó de forma especialmente exhaustiva.

Una vez inspeccionada la vivienda y revisado el contenido de todos los discos duros que encontraron en la misma, manifestaron que se los llevaban todos (el de mi ordenador de sobremesa, el de mi portátil, el del ordenador personal de mi hermano, un disco duro externo que tenía sobre una repisa y otro multimedia que tenía conectado a mi aparato de televisión). Se trataba en todos los casos de discos duros de uso doméstico sin más contenido que el habitual en cualquier ordenador de cualquier particular.

En ese momento, dos horas después de que hubieran entrado, telefoneo al abogado David Bravo que me pide que le lea el auto del juez que acuerda ese registro domiciliario y que, mientras tanto, exija a las personas “del Juzgado” que están en mi casa que dejen todo el material en la vivienda hasta que se aclaren las circunstancias del caso y se me informe debidamente. En ese instante pido la orden a los allí presentes y se la leo al abogado telefónicamente. El contenido de esa orden, de un Juzgado de lo Mercantil, literalmente es el siguiente:

“Igualmente se accede a la práctica de prueba anticipada requiriendo al demandado para que a presencia de la Comisión Judicial presente para su depósito temporal los discos duros de los ordenadores en los que se encuentran almacenados y desde los que se administran los sitios web elitemula y etmusica y en los que consten los datos sobre número de descargas de obras musicales efectuadas desde el mes de Septiembre de 2007 y desde el mes de Diciembre de 2007 respectivamente”.


David Bravo me explica telefónicamente que el auto que le he leído no autoriza ni la entrada, ni el registro domiciliario ni la revisión de los discos duros existentes en la vivienda. De hecho se trata de una medida de aseguramiento de prueba común a las demandas civiles contra páginas de elinks. Según me explica, el cumplimiento de este auto -dictado habitualmente por jueces arrastrados por la ignorancia tecnológica de los letrados de SGAE- se hace llevando los discos al Juzgado, como cuando piden documentación contable. Me cuenta que, de hecho, en los casos de agujero.com e indiceweb.com esa prueba, al reconocer su inutilidad los propios abogados de SGAE, se sustituyó por la descarga completa de la web a presencia del juez, de las partes y del secretario sin traslado de disco duro y, desde luego, sin entrada e inspección de domicilio de ninguna clase. Tras estas explicaciones previas de las que en ningún momento fui informado por los presentes pese a que la SGAE ya tenía conocimiento del modo de práctica de esta prueba así como de su inutilidad a efectos prácticos, me pide el abogado que exija su identificación a las cinco personas que ocupan mi domicilio. Estas personas me dicen ser: la procuradora de SGAE, el perito informático de SGAE, que fue, a la postre, el que estuvo mirando mis ordenadores y el que eligió cuáles debía llevarse, un juez de Moguer que venía por exhorto, la secretaria judicial y un quinto señor que no se identificó.

El letrado David Bravo, atendiendo al hecho de que no me han enseñado orden judicial alguna que autorice la entrada y registro en mi domicilio, me pide que eche a todos los presentes de mi vivienda exigiéndoles dejar mis pertenencias en la misma. En ese instante la procuradora de SGAE pide hablar con David Bravo, manifestándole ésta que pueden llevarse todos los discos duros e intentando convencerle en tal sentido asegurando que tiene “otros papeles” donde así se dice. Tras una larga discusión cuyo tono fue elevándose considerablemente, el letrado David Bravo instó a la procuradora de SGAE a que abandonara mi domicilio de forma inmediata.

El letrado me dio una serie de instrucciones y se ofreció a comparecer como testigo de estos hechos a cuantos tribunales le requirieran al efecto.

Finalmente, todos los presentes abandonaron la vivienda dejando los discos duros que portaban consigo a excepción del correspondiente a mi portátil personal que entregué voluntariamente al Juez para ahorrarme un paseo al Juzgado. Se levantó acta de lo sucedido, por lo que tengo prueba documental de que estas personas estuvieron en mi domicilio y de que revisaron mis ordenadores y el contenido de seis discos duros, incluidos aquellos que estaban compuestos, total o parcialmente, por información, documentos, fotografías y correos electrónicos de los miembros de mi familia.

El abajo firmante, entendiendo que se han vulnerado frontalmente sus más elementales derechos constitucionales, emprenderá cuantas acciones legales sean necesarias para el total esclarecimiento de los hechos aquí narrados en orden a la depuración de las responsabilidades que pudieran corresponder.

Aclaración: No les dejé entrar porque sí y ya está, ellos me enseñaron un “AUTO” en el que yo alcancé a leer “JUZGADO… tal y cual” no me paré a leerlo detenidamente simplemente porque no lo iba a entender, muchos tecnicismos. Yo como estaba recien levantado por haberme acostado muy tarde y apenas había dormido, en un principio les dije que se esperara que me tenía que cambiar y no me dijeron que tenían que pasar, yo simplemente dije… bueno si no me queda más remedio, acepté para que entraran al salón, mientras yo lo único que hacía era llamar una y otra vez a David, pero estaba ocupado y mientras tanto ellos me decían a lo que habían venido. Me “leyeron” el auto como que tenían que hacer un registro de mis discos. ¿Y yo que voy a hacer? pues no resistirme y esperar a poder contactar con David que me aclarase el tema que es lo que finalmente pude hacer. ¿Qué soy un pardillo? Pues, muy posiblemente, pero era la situación, ahora no haría lo mismo por supuesto. Se aprovecharon de mi desconocimiento del tema, es más, la secretaria al final dijo: “No te deberiamos haber dejado llamar al abogado” Sin comentarios.

Si més no, resulta intrigant !!!

Redescobrint Yann Tiersen

Confesso que en conec poca cosa de la música d'Yann Tiersen. La banda sonora de la pel·lícula Amelie (que gairebé tothom ha vist unes quantes vegades) i poca cosa més.

Ha estat arran de l'anunci del concert que farà a Reus el proper 1 de juliol que l'he començat a redescobrir. Un concert organitzat de manera conjunta pel diari Reus Digital, l'emissora Punt 6 Ràdio i la sala Noovo de Reus que s'emmarca dintre dels actes de la festa major reusenca i serveix per celebrar el primer aniversari del diari Reus Digital.



Aquest dilluns 25 de maig es posen a la venda les entrades corresponents a aquesta actuació a Reus (única a Catalunya) del músic Yann Tiersen. Per saber a quins llocs podeu comprar les entrades llegiu aquí.

Així doncs mentre esperem que arribi el moment de veure'l en directe ens podem recrear mirant i escoltant aquest parell de vídeos.

BENEDETTI

RETALLS DEL TRAPEZI

Durant 5 dies Reus ha estat envaïda per la màgia del circ i tant la gent de la ciutat com tothom que ens ha visitat de fora hem pogut gaudir de l'espectacle.

Ahir diumenge al vespre, a la plaça del Mercadal, l'Elefant del Trapezi i els seus ensinistradors acomiadaven a ritme de la música dels Au près de ma blonde i de moltes rialles la 13a edició del festival de circ que, per uns dies, transforma la ciutat i l'omple de colors i ambients ben diferents del que podem veure la resta de l'any. Mentrestant, els artistes anaven carregant els estris als seus vehicles per tal de seguir escampant la màgia del circ per altres indrets. És aquell moment en que un sentiment de nostàlgia t'envaeix i penses... quina llàstima que ja s'hagi acabat! Ara, però, només cal esperar que arribi la primavera de l'any que ve perquè, amb ella, arribarà també el Trapezi.

Aquí teniu un breu resum del que han estat aquests dies de circ. Només són petits retalls dels nombrosos espectacles que hem pogut anar veient per carrers, places i altres racons emblemàtics de la ciutat.

Companyia Tumble Circus



Companyia Aticus



Companyia Lonely Circus



Sessions golfes de circ i cabaret a la Palma





Cloenda amb l'Elefant del Trapezi i els seus ensinistradors acompanyats dels Au près de ma blonde




Si voleu veure un recull de fotos del Trapezi 2009 cliqueu aquí.

BENVINGUTS AL TRAPEZI !!

Aquestes paraules, pronunciades al final de l'espectacle 'Concert en clau de risc', donaven el tret de sortida del Festival o Fira del Circ de Catalunya Trapezi 2009, aquest dimecres a la plaça del Mercadal en la que és la 13a edició d'aquest esdeveniment ja habitual de la primavera reusenca.

Centenars de persones omplien a quarts de deu del vespre la plaça del Mercadal, tot i que algunes veus havien predit una possible baixada d'assistència a causa de la coincidència amb un esdeveniment de caire esportiu.

Enguany l'espectacle inaugural que hem pogut veure ha estat d'un format ben diferent dels d'anys anteriors. No s'han vist arriscats números amb trapezis o funambulisme però, tot i amb això, la primera producció de circ del Centre d'Arts Escèniques de Reus ens ha sorprès gratament.



La música en directe de Pascal Comelade i la Bel Canto Orquestra ha resultat ideal per a un espectacle d'aquestes característiques. Un espectacle que agafa un caire íntim i minimalista que fa que l'espectador el senti més proper.

Mitjançant una combinació de sons fets amb estris i instruments ben diversos, els artistes Sr. Stets (manipulació d'objectes), Le Botrio (llit elàstic), Hugo Noël (roda Cyr), Daromai (mà a mà) i Anicet Leone (màstil xinès) han anat desfilant per l'escenari de la plaça del Mercadal. De fet, Manel Trias, director escènic d'aquesta proposta, ja havia avançat que es tractava d'un concert en el transcurs del qual s'anirien succeint tot un seguit de números de circ. I així ha estat exactament.


Aquí teniu un parell de vídeos amb un resum d'aquest espectacle inaugural.







També podeu veure un recull de fotos del Trapezi si cliqueu aquí.

I a partir d'ara i fins diumenge que ve el que toca és seguir gaudint dels diferents espectacles del Trapezi.

Ja arriba el Trapezi

La 13a edició del Festival de circ Trapezi ja és a punt de començar. Demà dimecres tindrà lloc la inauguració oficial i, a partir de demà i fins diumenge, podrem gaudir de diferents espectacles per carrers, places i teatres de Reus.

Per obtenir informació i descarregar-vos el programa podeu passar pel lloc web del Trapezi.

També podeu fer un tomb pel bloc de l'Elefant del Trapezi, on el propi elefantet us anirà explicant les seves vivències relacionades amb el festival.

NO TÉ PREU !!!

Tal com se sol dir, una imatge val per mil paraules...

Gaudiu del moment orgasmàtic del passadís mirant aquest vídeo. Va ser bestial, vam omplir mig Palau blaugrana de color roig i negre. Perquè, aquesta temporada, el color de moda és el roig i negre!

Més sobre la Fira de música al carrer

Una altra de les propostes musicals gratament sorprenents de la Fira de música al carrer de Vila-seca, sense desmerèixer totes les altres, va ser descobrir l'Anna Roig i l'ombre de ton chien.

Una posada en escena d'aquelles que et fa quedar bocabadat esperant a veure què passarà, quina una en tindrà preparada l'Anna i els seus músics. En un ambient que recordava el vodevil i la chanson française, amb oportunes pinzellades d'espectacle de cabaret, l'Anna va anar oferint el seu repertori. Cançons que són pura poesia barrejada amb tocs d'humor i sensualitat. Una barreja d'aquelles que atrauen i captiven des d'un primer moment.


De fet, en l'entrevista que li vam fer instants abans de l'actuació a l'estudi improvisat al carrer Comte de Sicart des d'on vam fer el programa Cops i Flames, dedicat especialment a la Fira, l'Anna Roig ja ens ho va deixar entreveure. Ens va explicar una mica les seves inquietuds musicals, els seus origens i la seva manera d'interpretar la música. Però per copsar de debó l'essència de l'espectacle el millor que podeu fer és veure-la actuar en directe.

Aquí en teniu un parell d'exemples.






Al Cops i Flames també vam tenir ocasió d'entrevistar El Petit de Cal Eril que van arribar a Vila-seca des de Guissona per demostrar que a les Terres de Lleida també es poden trobar bones propostes musicals.




Si passeu pel bloc de Punt 6 Ràdio podreu veure un recull de fotos de tota la gent que va anar passant pel davant dels micròfons al llarg del programa.

També podeu veure més fotos de la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca en aquest àlbum.

El saben aquell blues que diu...

Una de les moltes opcions musicals que vam poder trobar en la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca, que tingué lloc el cap de setmana passat, va ser la del grup Elsa Benaquel i els Blues que diu.

Segur que recordareu el mític humorista Eugenio amb la seva caracterització inconfusible. Doncs imagineu un paio clavat a l'Eugeni, acompanyat de quatre músics, recitant acudits a ritme de blues i tindreu com a resultat Elsa Benaquel i els Blues que diu. Provinents del Delta del Llobregat van arribar fins a Vila-seca per oferir-nos clàssics de l'humor com aquests que podeu veure i escoltar en aquests videos.

LA SETENA !!!

Després d'una apassionant final a 8 a la Lliga Europea d'hoquei patins el Reus Deportiu s'ha alçat amb el triomf davant el Club Patí Vic aquesta tarda i assoleix així la setena Copa d'Europa.

El camí fins a aquest triomf no ha estat fàcil per al Reus, però l'equip roig i negre ha lluitat en tots i cadascun dels partits com ho sap fer, com un gran campió. Dijous a la nit aconseguia eliminar el F.C. Barcelona en la tanda de penaltis. Ahir dissabte, al vespre, el Reus va apallissar literalment l'equip amfitrió d'aquesta final a vuit, el Bassano 54, per un contundent 1 a 7. I, finalment, aquesta tarda de diumenge ha estat una tarda de glòria per a tota l'afició reusenca. Després de remuntar un resultat desfavorable davant del Vic, el Reus s'ha situat en la tanda de penals i s'ha imposat a l'equip osonenc. D'aquesta manera el Reus ha pogut aixecar la que és setena Copa d'Europa de la història d'aquest club que justament enguany celebra el 100è aniversari. Una Copa que arriba després d'haver transcorregut 37 anys des de la consecució de la sisena per part d'un equip històric en el qual jugava el que actualment és el president del Reus, Joan Sabater.

Podeu llegir cròniques del partit de la final aquí i també aquí.

Quan passaven pocs minuts de les 7 de la tarda diversos centenars de seguidors i de seguidores roig i negres ens hem apropat fins a la plaça del Prim, lloc de celebracions per excel·lència. Allí, un cop més, la plaça s'ha tornat a tenyir dels colors de l'equip que ha portat novament el nom de Reus fins al cim de la història de l'hoquei sobre patins.

En aquest video podeu veure un resum d'aquestes celebracions.



I també podeu veure'n un recull de fotos.


Ara bé, no estaria de més que, a nivell institucional, i més concretament l'Alcalde i demés governants de la ciutat reflesionessin una mica sobre la necessitat de donar més suport a una afició que, des de sempre, s'ha mostrat incansable a l'hora de donar suport al seu equip. A les grades del pavelló de Bassano hi havia més presència de seguidors vigatans que reusencs. El secret, pel que sembla, és que l'Ajuntament de la capital osonenca, ha ofert ajuts econòmics per facilitar el desplaçament dels seguidors. Ja en podria prendre exemple també l'Alcalde de la nostra ciutat que, de ben segur, demà s'omplirà la boca de bones paraules i elogis en la celebració oficial del títol. De vegades no n'hi ha prou amb paraules. També calen fets.

FORÇA REUS I ENDAVANT !!

Fira de música al carrer de Vila-seca

Des d'avui divendres 1 de maig i fins diumenge 3 arriba a la població de Vila-seca (Tarragonès) la 10a edició de la Fira de música al carrer.

Seran tres dies d'actuacions musicals i altres actes relacionats amb la promoció de la música repartits en diferents escenaris de la localitat. Si us voleu descarregar el programa de mà per seguir tots aquests actes cliqueu aquí.


A més a més, el programa Cops i Flames, el degà de la música en català, que s'emet cada dissabte de 4 a 6 de la tarda a l'emissora Punt 6 Ràdio, de Reus, es farà demà dissabte 2 de maig en directe des de Vila-seca, per tal de copsar tota l'actualitat que fa referència a la Fira de música al carrer. Ja ho sabeu, demà dissabte podeu venir a Vila-seca on, a més de veure bona música en directe, podreu veure també com es fa un programa de ràdio en directe. L'emissora Punt 6 Ràdio es pot escoltar pel 99.8 FM, des del Camp de Tarragona, o a través d'internet a: http://www.punt6radio.cat.

Ens veiem per Vila-seca!

Els Gegants de Reus se'n van de pont

Segons m'informa un dels membres de la Colla gegantera de Reus, informació que he contrastat amb la que apareix en aquest post del bloc Dimonis Factoria de So, els Gegants de Reus se'n van aquest cap de setmana llarg fins a l'illa de Mallorca per tal de participar com a colla convidada en la III TROBADA DE GEGANTS DE SANTA MARIA DEL CAMÍ.

Els nostres Gegants ja estan a punt per pujar aquest vespre en un vaixell que els portarà fins a Mallorca. Confiem que faci bona mar i que no es maregin gaire per tal que puguin ballar sense parar per terres mallorquines.

Que tingueu molt bon viatge!

Homenatge a Joan Amades a Montblanc

Informació rebuda, via correu electrònic, per part de l'Associació Cultural Joan Amades.

En el marc dels actes de la Setmana Medieval de Montblanc, l'església de Santa Maria es va omplir de gom a gom, diumenge passat al vespre, per viure un espectacle únic que va repassar les tradicions catalanes. Montblanc va retre homenatge al folklorista català Joan Amades, en un emotiu acte que va aplegar centenars de persones.

Abans de l'acte, però, es va inaugurar el monument a Joan Amades, situat al portal de Sant Jordi, on el folklorista català va situar la Llegenda de Sant Jordi. A l'acte hi van assistir regidors de l'Ajuntament de Montblanc, l'alcalde, Josep Andreu; el president de l'associació Joan Amades, Pere Cañellas, i el president de l'Associació Medieval, Joan Roig.

Tots van coincidir en destacar la importància de Joan Amades per a la vila i que aquest homentatge era un deute que els montblanquins i les montblanquines tenien amb el folklorista català, gràcies al qual Montblanc celebra, des de fa 22 anys, la Setmana Medieval. El monòlit, de grans dimensions, completa la millora del portal de Sant Jordi, juntament amb la nova barana de forja i les dues cases que s'han tirat a terra.

Més tard, l'església de Santa Maria va acollir l'acte d'homenatge a Joan Amades. Durant l'espectacle, es van repassar tots els costums i tradicions catalanes que se celebren arreu de Catalunya i que Joan Amades va situar al seu Costumari Català. Unes tradicions que a Montblanc es segueixen al peu de la lletra. Tot el seguici popular va ser present a l'acte, i van fer un recorregut per tot el calendari festiu de la vila. Un espectacle que va estar acompanyat de videos, fotografies, so i llum, tot amb la col·laboració de la Parròquia de Santa Maria.

L'acte va estar carregat d'emotivitat i simbolisme i va ser tot un homenatge del poble de Montblanc a Joan Amades. També hi va ser present, en representació del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Adam Manyé, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Durant l'acte l'Associació Medieval va distingir l'Associació Cultural Joan Amades amb l'espasa de Montblanc.

Des de l'Associació es vol agrair la col·laboració de totes les entitats i persones a títol individual que han participat a, no només l'acte d'homenatge a Joan Amades, sinó a tots els actes de la Setmana Medieval, que en són molts.

I l'endemà... la llegenda de Sant Jordi

Tal com comentava en el meu post anterior, ahir dissabte tocava veure un altre dels actes multitudinaris de la Setmana medieval de Montblanc: la representació de la llegenda de Sant Jordi.

Prèviament també vaig voler fer un tomb pel Mercat medieval que s'instal·la per tots els carrers de la vila ducal. Cap allà a les 7 del vespre arribava a Montblanc i, a diferència del dia anterior, ben aviat vaig veure que aparcar seria força complicat. La nit de divendres vaig anar cap a un d'aquells raconets que qui hagi estat en algunes ocasions a Montblanc, encara que no sigui durant la setmana medieval, coneix prou bé i vaig poder aparcar sense cap problema. Ahir dissabte, en canvi, la cosa estava absolutament desbordada. Cotxes i gent per tot arreu. Impressionant! Després de fer uns quants tombs vaig tenir la sort d'enganxar un cotxe sortint d'un aparcament i finalment vaig poder aparcar en condicions. Quatre passes i ja era a l'interior de la vila. Allí el panorama era increïble. Riuades de gent amunt i avall per tots aquells carrers plens de paradetes amb productes de tota mena i tota la gent del poble ataviada a l'estil medieval. En podeu veure un exemple en aquestes fotos.

Després de sopar amb algun dels productes gastronòmics que es podien trobar a les paradetes dels carrers vaig enfilar cap al passeig de Conangla (El Foradot). Pel camí vaig passar per una de les nombroses tavernes medievals on hi havia molta cua de gent afamada desitjosa per consumir alguna de les menges que s'oferien. En aquesta foto podeu veure la cuina d'aquesta taverna treballant a tota pastilla.

Vaig arribar a la guixeta quan faltava més d'una hora per començar la representació de la llegenda però ja hi havia força gent a la cua comprant entrades. Després una altra bona cua esperant entrar al recinte. Tot i agafar-m'ho amb temps vaig haver de seure bastant més enrera que el dia anterior però encara vaig trobar un lloc prou bo.

Pel que fa a la representació de la llegenda de Sant Jordi només us diré que s'ha de veure. A més a més de ser tot un espectacle de llum, so i focs artificials, podem veure tot un seguit de personatges desfilant per l'escenari. Està clar que aquests dies gairebé tots els habitants de Montblanc es converteixen en actors. I bons actors, sense cap mena de dubte! Durant una hora i mitja que realment es fa curta podem veure la versió d'una llegenda que coneixem prou bé però que, a través d'aquesta representació, agafa uns altres aires i que acaba amb uns emotius Visca Sant Jordi! Visca Montblanc! i Visca Catalunya! que fan posar la pell de gallina.

Aquí us deixo uns quants videos amb un resum perquè us en pugueu fer una idea. Però el millor que podeu fer és anar-ho a veure. Si encara no hi heu anat, comenceu-vos a reservar un racó en l'agenda de cara a l'any que ve. Val la pena.

De tota manera encara teniu uns quants dies, fins el proper 3 de maig, per seguir gaudint dels diversos actes de la setmana medieval. Podeu consultar el programa aquí.

Dracum Nocte a Montblanc

Des de ja fa 22 anys la vila de Montblanc, capital de la Conca de Barberà, retorna al passat per mitjà de la Setmana medieval que té lloc al voltant de la Diada de Sant Jordi.

Amb tot, durant tots aquests anys no havia trobat el moment de treure-hi el cap. És per això que ahir a la nit, finalment, vaig decidir véncer la temptació de quedar-me estirat al sofà i vaig enfilar cap a Montblanc disposat a gaudir de la Dracum Nocte i del Correfoc posterior pels carrers de la vila emmurallada.

Una decisió ben encertada. M'ho havien explicat però és una cosa que s'ha de veure. Tot decorat a l'estil medieval, amb tavernes que couen costellams al més pur estil de l'època i tota una munió d'elements que, si no fós perquè segueixes veient cotxes, càmeres o altres artilugis i gent amb les indumentàries d'aquest segle fent d'espectadors, talment semblaria que hem passat pel túnel del temps.

Aquí teníu un parell de vídeos amb un petit resum, de poc més de 10 minuts en total, d'un espectacle d'una hora de durada que val la pena veure en directe, la Dracum Nocte. El més impressionant, apart de la pròpia representació, és la combinació de llums i colors sobre la muralla que ens permet tenir una visió d'aquesta construcció de segles ençà molt diferent de la que podem tenir qualsevol altre dia que passem per la vila.





Per cert, aneu-hi amb temps si voleu trobar un bon lloc a les cadires que es distribueixen per veure l'espectacle a la zona anomenada El Foradot, al passeig de Conangla. Jo vaig arribar mitja hora abans de començar i vaig poder trobar un bon lloc. Minuts més tard va anar arribant cada cop més gent fins que es va omplir de gom a gom.


Després de la Dracum Nocte va començar el Correfoc pels carrers de Montblanc. Passaven uns minuts de la mitjanit quan els Dimonis de Montblanc, els Diables Pirats pel Foc de Pira i el Drac de Montblanc començaven el seu recorregut omplint d'espurnes tot el casc antic de la vila i una bona part de la muralla. Una nova ocasió per veure tota la muralla mentre gaudim també del foc de festa.

Per veure les fotos del Correfoc cliqueu aquí.

I aquesta tarda-vespre caldrà fer una nova escapada a Montblanc per veure el mercat medieval i un altre dels espectacles estrella d'aquesta Setmana medieval: la representació de la llegenda de Sant Jordi. Ja us ho explicaré.

Imatges de Sant Jordi a Reus

En primer lloc moltes gràcies pels comentaris, felicitacions i visites d'ahir. Veig que això de regalar roses, encara que siguin virtuals, té els seus efectes positius.

:)

Avui toca posar algunes imatges, en foto i video, del transcurs de la jornada d'ahir a la plaça Mercadal. Bé, per ser exactes, són imatges de cap al vespre. És el que té haver de treballar fins a les 7 de la tarda. Cal dir, però, que va ser precisament a partir d'aquesta hora que la plaça del Mercadal i els carrers del voltant es veien més plens. Costava fer-se un lloc per fullejar llibres a les paradetes. Com cada any el fi de festa va anar a càrrec dels Xiquets de Reus i de les espurnes escampades per les diferents bèsties de foc presents a la plaça.

RECULL DE FOTOS: CLIQUEU AQUÍ

VÍDEOS:

Xiquets de Reus - 5 de 7



Xiquets de Reus - 4 de 7 amb agulla



Xiquets de Reus - 3 de 7



Xiquets de Reus - Vano de 5



Xiquets de Reus - 'Pilars dels Jordis'



Drac de Reus



Drac Badalot de l'Arboç del Penedès



Víbria de Reus




Si en voleu veure uns quants més passeu pel Canal Dimoniet.

Bona Diada de Sant Jordi a tothom!

AGAFEU-LA, SI VOLEU...

US LA REGALO !!

Propostes a l'entorn de Sant Jordi

Parlant clar i català me la sua soberanament que diversos polítics de l'estat espanyol anuncïin la seva arribada a Catalunya durant aquests dies talment com una allau de colonitzadors que treuen el cap de tant en tant per la colònia a veure si tothom fa bondat.

A mi, aquests dies, se m'acuden coses millors per fer que estar pendent del que facin o desfacin aquesta colla d'individus.

Aquí teniu algunes propostes.



Per descarregar el programa d'actes de Sant Jordi a Reus cliqueu aquí.

Des de fa més de vint anys, l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc ha tingut cura de l'organització de les setmanes medievals, que se celebren anualment al voltant de la Diada del patró de Catalunya, esdevenint un dels grans revulsius de la capital de la Conca de Barberà.

La Setmana Medieval de Montblanc lliga una visió del passat amb un profund sentiment d'auto estima col·lectiva. No es tracta d'una visió religiosa o folklòrica, sinó històrica, és a dir, situada en el temps, en el segle XIV, l'època daurada de la Vila Ducal.

La ubicació a Montblanc de la llegenda de Sant Jordi, per part de Joan Amades en el seu Costumari, obeeix a tres raons bàsiques: aleshores era la setena ciutat del Principat (Perpinyà, inclosa) en nombre d'habitants, la seu de Corts i de sojorn de la cort reial i Sant Jordi dóna nom a una dels quatre portals del magnífic recinte emmurallat de Montblanc.

Per estar el corrent de tot el que es courà per Montblanc durant aquests dies i poder anar preparant les vostres agendes només cal que visiteu la pàgina web de la Setmana Medieval de Montblanc.

I, per descomptat, també podeu anar a qualsevol dels pobles i ciutats dels Països Catalans que celebraran, com cada any, aquesta diada tan nostrada.

Participació al joc literari 104

Des del bloc Tens un racó dalt del món, de l'escriptor Jesús M. Tibau, ens segueixen arribant propostes de jocs literaris. El número 104 és novament un joc creatiu. Cal escriure un relat breu (entre 100 i 200 paraules) inspirat en el dibuix que podeu veure aquí al costat. Aquesta imatge, a més a més, reprodueix el que serà el premi dels jocs literaris d'aquest mes d'abril: un dibuix cedit per l'artista roquetenc Ignasi Blanch.

Aquí teniu la meva aportació al 104è joc literari.


A VISTA D'OCELL

Asseguda en aquella branca de l'arbre s'anava endinsant en la lectura del llibre. Li agradava imaginar que era un dels personatges i que vivia les mateixes situacions que es descrivien en les pàgines que anava passant àvidament.

De sobte va sentir que començava a volar. Es deixava emportar pel vent i podia veure cadascun dels llocs màgics que havia estat imaginant mentre llegia. Podia veure totes aquelles persones que formaven part de cada lloc en el seu anar i venir atrafegat. Des de la seva posició privilegiada copsava amb claredat tots els problemes i totes les preocupacions de la gent. Al mateix temps, però, alguna cosa dintre seu li deia que tot allò que moments abans l'havia angoixada tenia solució, malgrat que a tota aquella gent els costava veure-ho.

Va ser aleshores quan se'n va adonar que a vista d'ocell les coses es veuen d'una altra manera.

VII Festival internacional de jazz de Reus

Amb l'acte previ d'avui dijous s'inicia la setena edició del Festival internacional de jazz de Reus que s'allargarà fins el dissabte 25 d'abril.

Si voleu conèixer tota la programació del festival cliqueu aquí.

El festival compta amb diverses propostes musicals entre les quals podem trobar artistes de renom. En el cas de les actuacions més destacades, però, els preus de les entrades per accedir a l'espectacle són força elevats i, tenint en compte els temps de crisi per als quals passem tots plegats, assistir al festival pot picar la butxaca de molta gent.

Recordo que les primeres edicions d'aquest festival podíem trobar actuacions més variades i assequibles, algunes d'elles de caràcter gratuït. Els organitzadors manifestaven que amb això volien apropar el jazz a tots els públics, no només a aquells que ja estan ben interessats per aquest gènere musical.

Els darrers anys, en canvi, dóna la sensació (i és una opinió personal) que no es té tan en compte aquest apropament al públic en general.

Si el que es vol és que aquest sigui un festival més aviat elitista i dirigit només a un públic especialitzat o entès en la matèria jazzística ja pot continuar per aquest camí. En canvi, si el que es vol és donar un major ressó i apropar aquest interessant gènere musical a tot el públic en general, penso que potser caldria plantejar-se fer-lo més assequible econòmicament a aquest públic.

Torno a repetir que és una opinió personal, a la vista de l'evolució que he anat veient en aquest festival, i com a tal perfectament discutible i contrastable.

Qüestió d'aniversaris

Avui fa 78 anys que es va proclamar la Segona república espanyola. Aquell mateix dia el president Macià proclamava també la Primera república catalana que, tot sigui dit, va resultar molt efímera.



He fet un tomb per alguns blocs i, com no podia ser de cap altra manera, en la blocosfera en general i en la catosfera en particular se'n parla d'aquest aniversari.

Però hi ha una cosa que m'ha sobtat. Molts mitjans de comunicació, entre ells TV3, han posat més èmfasi en parlar del vintè aniversari de l'aparició de la consola Game Boy que no en fer referència a l'aniversari molt més històric i (penso) important de la proclamació de la república.

Ben mirat tampoc és tan estrany. Ja les fan aquestes coses alguns mitjans...

Una altra manera de veure La Passió

No hi ha dubte que el missatge que desprén aquesta versió de La Passió, amb tot allò de la cruscifixió i tal, és força més positiu: busqueu sempre el costat brillant de la vida!

ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE.

Some things in life are bad
They can really make you mad
Other things just make you swear and curse.
When you're chewing on life's gristle
Don't grumble, give a whistle
And this'll help things turn out for the best...

And...always look on the bright side of life...
Always look on the light side of life...

If life seems jolly rotten
There's something you've forgotten
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps
Don't be silly chumps
Just purse your lips and whistle - that's the thing.

And...always look on the bright side of life...
Always look on the light side of life...

For life is quite absurd
And death's the final word
You must always face the curtain with a bow.
Forget about your sin - give the audience a grin
Enjoy it - it's your last chance anyhow.

So always look on the bright side of death
Just before you draw your terminal breath

Life's a piece of shit
When you look at it
Life's a laugh and death's a joke, it's true.
You'll see it's all a show
Keep 'em laughing as you go
Just remember that the last laugh is on you.

And always look on the bright side of life...
Always look on the right side of life...
(Come on guys, cheer up!)
Always look on the bright side of life...
Always look on the bright side of life...
(Worse things happen at sea, you know.)
Always look on the bright side of life...
(I mean - what have you got to lose?)
(You know, you come from nothing - you're going back to nothing.
What have you lost? Nothing!)
Always look on the right side of life...

De la pel·lícula Life Of Brian dels Monty Python

Jesus Christ Superstar (1973): un gran musical!

Es podrà estar més o menys d'acord amb la temàtica que tracta, però musicalment aquesta òpera rock va ser i continua essent una passada.

Després se n'han fet imitacions o noves versions, però cap d'elles supera les veus dels cantants que intervenien en aquella versió inicial. Veiem-ne alguns exemples en aquests vídeos...

Bons auguris per a La Gata

I pensareu... De quina gata parla ara aquest? Doncs de quina ha de ser.. De La Gata Borda!

Divendres passat vaig assistir a l'estrena de Petites ocupacions, la segona obra que representa aquest grup teatral reusenc. Un grup teatral que va néixer l'any passat i es va donar a conèixer al festival COS amb la representació de l'obra M'agraden les fruites del bosc, la qual em va sorprendre gratament, tal com ja vaig dir en el seu moment en un post d'aquest mateix bloc.

Una obra d'un estil completament diferent al d'aquella comedia dell'arte que vam poder veure al festival COS. En aquest cas es tracta d'una adaptació del recull de narracions 'M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc', de l'escriptora francesa Anna Gavalda. En aquesta obra trobem un seguit de personatges que reflecteixen situacions ben quotidianes. Situacions amb un puntet de diversió però que, a la vegada també fan pensar i reflexionar. És fa difícil no veure'ns reflectits en algun d'aquests personatges. Uns personatges que, al damunt de l'escenari, ens mostren també el seu alter ego, o allò que abans en dèiem la veu de la consciència, perquè sovint en les nostres relacions una cosa és allò que diem i una altra ben diferent allò que pensem. No hi manquen les referències a Reus o altres ciutats veïnes o referències a carrers i locals d'oci nocturn ben coneguts. Tot plegat perquè a la gent de Reus ens agrada deixar constància de la nostra procedència i dels trets que ens caracteritzen. I ben fet que fem! Qui ho farà si no ho fem naltros?

La Gata Borda és una companyia jove, pel que fa a la seva creació, però compta amb persones ben experimentades en el món del teatre. Començant per la seva directora, Ester Cort, coneguda també per la seva participació en sèries televisives. Tot un equip de gent, tant els qui treballen al damunt de l'escenari com els qui ho fan entre bambalines, que donen com a resultat una bona estona de teatre. Una obra d'una hora de durada que, certament, quan sonen els primers aplaudiments que indiquen el final de la representació, ens deixen un bon regust pel que hem vist però al mateix temps la sensació que s'ha fet curt.

Segur que al llarg dels tres dies de representació (divendres, dissabte i diumenge) molta gent ha tingut ocasió de sentir aquestes sensacions. Els qui no ho heu vist, tot això que us heu perdut (dit sigui de molt bon rotllo...) Ja sabeu què heu de fer. Quan La Gata torni als escenaris aneu-hi, segur que us ho passareu molt bé.

No és la primera vegada que sorgeix a Reus un grup de teatre des de la base per anar-se consolidant progressivament. Recordem, entre altres, els casos del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, Llop's Teatre, el TEBAC o la Companyia del Bravium Teatre, per citar-ne alguns. És per això que penso que podem parlar sense cap mena de recança que venen temps de bons auguris per a La Gata.

Com s'acostuma a dir en el món teatral, endavant i molta merda!

Avui a Reus veurem les estrelles

I la lluna i els planetes i...

En motiu de la celebració de l'Any Internacional de l'Astronomia, l'Associació Astronòmica de Torroja del Priorat i el Centre de Lectura de Reus organitzen una observació col·lectiva del firmament a la plaça de la Llibertat, per la qual cosa s'han instal·lat diversos telescopis en aquesta plaça.

Hi haurà una sessió d'observació diürna, des de les 12 del migdia fins a les 2 de la tarda, i una altra nocturna, des de les 9 del vespre fins a les 11 de la nit.

Així doncs, avui per uns instants ens podrem convertir en Gal·lileus i emular el que feia l'il·lustre astrònom ara fa 400 anys.

Per a més informació sobre aquesta activitat llegiu aquí.

Avui, a diferència d'aquests darrers dies, gaudim de bon sol i no es veu cap núvol al cel. O sigui que tot fa pensar que l'observació serà profitosa. Aprofitem doncs per pujar visualment cap al firmament i oblidar-nos per uns instants dels problemes terrenals.

I per a qui no pugui anar a veure-ho en viu i en directe aquí us deixo aquest vídeo que ofereix una mostra de què es cou per allà a dalt.

Tarragona a ritme de dixieland

Després del concert inaugural, dissabte passat, a càrrec de l'artista nordamericana Dianne Reeves, la 16a edició del Festival internacional de dixieland de Tarragona continua al llarg de tota aquesta setmana i fins el proper dissabte 4 d'abril.

Diversos carrers, places i locals tarragonins s'omplen dia i nit dels ritmes més diversos dintre de l'estil jazz i dixie. Una bona ocasió per gaudir de la música tot fent una cerveseta, o el que ens vingui de gust.

Si us voleu informar àmpliament sobre la programació, artistes, grups i llocs on podreu trobar alguna actuació del Festival al llarg d'aquests dies només heu de fer clic aquí.

Solució del 100è joc literari

Un cop finalitzat el termini per participar en el 100è joc literari del Jesús Tibau, aquí podeu veure la solució de quin era el llibre que vaig triar en la col·laboració que vaig fer en aquest concurs.

Efectivament, segur que amb les pistes que us donava moltes de les persones participants devíeu endevinar que el llibre no era altre que Natura d'anguila, de l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer.

I ja podeu tornar a passar pel racó del Tibau que, incansable, ens està preparant els jocs d'aquest mes d'abril amb un premi d'allò més interessant.