divendres, 18 d’abril del 2008

Darrera de l'1 sempre ve el 2. I després què... ¿el 3?



A hores d'ara tothom ja coneix la notícia que la suposada anomalia a la nuclear d'Ascó, qualificada en un principi amb el grau 1 de l'escala INES, es va transformar ben aviat en incident de grau 2 de la mateixa escala. Només van ser necessàries unes quantes investigacions del CSN per arribar a aquesta conclusió i per descobrir també que s'havia minimitzat i fins i tot amagat la informació del veritable abast de la dispersió de partícules radioactives.

Avui, tal com podem llegir a l'edició digital del
Punt els del CSN (que cada vegada s'assemblen més als del CSI en això de les investigacions envoltades de misteri), resulta que han enviat uns quants inspectors més a acampar a la nuclear durant una setmaneta per continuar a la recerca de la partícula perduda, com si d'una pel·lícula de l'Indiana Jones es tractés. Per desgràcia no és cap pel·lícula sinó una realitat cada cop més constatable.

Tampoc seria estrany, com apunten algunes
informacions, que aquestes noves investigacions o recerques originessin l'elevació de l'incident a nivell 3.

Mentrestant s'han fet un parell de destitucions i tot arreglat. En aquests temps que, per sort, s'està molt més a sobre de les qüestions que fan referència a la seguretat dels treballadors i que, si cal, s'apliquen responsabilitats penals, jo em pregunto ¿per què en aquest cas que afecta no només a treballadors sinó a tota la població en general no se'n busquen de responsabilitats penals? Estic convençut que hi ha juristes i experts prou preparats com per arribar, en un cas així, fins a les darreres conseqüències si és necessari.

Ens hi va la seguretat i la tranquil·litat de tots plegats! Si cal enviar algú a la presó s'ha de fer sense miraments ni concessions. Cal depurar totes les responsabilitats, caigui qui caigui.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Una de premis



Pel que he pogut comprovar al llarg del gairebé any i mig que fa que estic per aquests móns blocaires, l'atorgament i intercanvi de premis és una activitat força habitual. Sense anar més lluny i com aquell qui no vol la cosa jo ja n'he arreplegat quatre. Com a mostra d'agraïment a les persones que me'ls han atorgat els tinc exposats aquí al costat a la vitrina.

Recentment he rebut, des del bloc Així ho penso, del Josep Maria Yago, el premi dard 2008. Un premi que, pel que diuen, es dóna com a reconeixement als valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades.

És costum també en això dels premis que qui el rep el passi a la vegada a d'altres blocaires que consideri mereixedors de rebre'l. Tot i que en les ocasions anteriors no ho he fet (no pas perquè no hi hagués gent mereixedora sinó més aviat per ganduleria), aquesta vegada m'he decidit a fer el repartiment.

Després de fer una primera selecció, he anat a fer un tomb pels blocs corresponents i m'he trobat amb la sorpresa que, en alguns casos, ja han rebut aquest premi. No seré repetitiu. I també us puc dir que segur que n'hi hauria d'altres que també en serien mereixedors però considereu-ho una petita representació. De ben segur que si la roda continua girant el premi arribarà a tothom que se'l mereixi.

Aquests són els escollits:

Consuetudinàrium: Un bloc que compleix de manera sobrada els valors a què fa referència el premi i que molts ja visiteu ben sovint.

Té la mà Maria: Un bloc que no us podeu perdre, si encara no el coneixeu. Una mica anònim i reaci a rebre premis, però que segur que no en farà escarafalls de rebre'l.

El vertigen del trapezista: Un bloc que, com tots els altres, compleix els valors que caracteritzen aquest premi. El vaig llegint de tant en tant, encara que no sigui dels més seguits ni comentats, i té la particularitat de ser el primer blocaire que em va comentar en la meva cibercasa anterior (bloc.cat) de la qual vaig emigrar, igual com ell, per les dificultats tècniques que representava mantenir aquell bloc amb una mica de cara i ulls.

Waipueduca: A més a més de ser mereixedors d'aquest premi, van tenir la gentilesa d'atorgar-me un dels seus premis particulars fa uns mesos.

Planeta aigua: És un bloc que ha nascut fa ben poc i que jo he descobert fa pocs dies. Penso que comença fort i només és qüestió de temps que atregui força visites. Ens mostra una combinació d'elements i temàtiques diverses prenent sempre com a referència l'aigua. Ajuda a veure que, contràriament al que alguns ens volen fer creure aquests dies, no tot el que fa referència a aquest element és dolent o dramàtic.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Canvis a la musiqueta

Com suposo que ja haureu notat, des de fa uns dies ja no sona automàticament la musiqueta quan entreu en aquesta cibercasa.

M'havien arribat veus que hi ha qui troba una mica molest això de tenir una cançó sonant mentre fa la visita. Clar que sempre hi ha l'opció de pitjar i aturar-la però es veu que tots som una miqueta dropos a l'hora de la veritat i preferim trobar-ho tot mastegat.

Bé, conyes a part, vaig decidir posar una enquesta per tenir una idea de què prefereix la majoria. Els resultats de l'enquesta els podeu veure aquí a dalt. No hi va haver molta participació però això de l'abstenció es veu que és una tendència cada cop més habitual en les votacions, siguin del tipus que siguin.

La qüestió és que el 75% de les persones que van votar s'estimen més que la música estigui desactivada i decidir si la volen engegar o no.

El percentatge de persones que ja els està bé que soni la música és del 12,5%. El mateix que les persones que tant se'ls enfot perquè només estaven de pas pel bloc.

Ningú ha fet esment a la manca de varietat musical, per la qual cosa he de creure que la selecció variada que vaig posant és prou bona per a tothom.

Resumint. A diferència del que fan els polítics, jo sí que respecto la voluntat de la majoria i per tant, a partir d'ara, si voleu venir a aquesta humil casa no us rebré amb la música a tota pastilla. En tot cas, un cop estigueu per aquí dins ja ho animarem engegant el tocata. I si cal també treurem unes quantes birres i alguna cosa per picar, virtualment parlant. Com passa en qualsevol casa del món real on tampoc estem tot el dia amb la música a tot drap. Tret de casos excepcionals... que de veïns emprenyadors n'hi ha per tot arreu!

Ja ho sabeu. Veniu sempre que us vingui de gust i trieu la música que més us agradi.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Avui fa 77 anys

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ



dissabte, 12 d’abril del 2008

JUNY, un poema contra l'opressió xinesa

El relleu del poema arriba als Països Catalans i és l'hora d'estar alerta i agafar-lo per tornar-lo a passar. Perquè aquesta és la veritable flama. Una flama en forma de poema que ha de recórrer tot el món a la recerca de les llibertats de les persones i dels pobles oprimits.

JUNY

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

Shi Tao (Traducció del xinès de Manel Ollé)



Locució del poema en català feta pel blocaire David Figueres:



Locució del poema en xinès feta pel seu autor Shi Tao:




divendres, 11 d’abril del 2008

15 anys sense Guillem Agulló - Imatges de la concentració a Reus










15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ



L'11 d'abril de 1993 al poble de Montanejos (País Valencià) Guillem Agulló i Salvador de 18 anys, militant de Maulets i el col·lectiu SHARP, fou assassinat. El seu únic delicte era ser un jove independentista i revolucionari. Els seus botxins, uns joves d'ideologia d'extrema dreta espanyolista del barri de Marxalenes de la ciutat de València se'n van anar cantant el "Cara al Sol" després del crim.

En una situació surrealista, la Guardia Civil va retenir els companys de Guillem durant tota la nit sense deixar-los telefonar a casa i sense mostrar cap interès en els autors dels fets.

El judici va seguir en la mateixa línia d'impunitat i criminalització de la víctima. Tan sols un d'ells, Pedro Cuevas, va acabar essent condemnat a 15 anys, però només va complir-ne quatre.

Quinze anys després dels fets de Montanejos, l'anomenat 'cas Agulló' continua provocant perplexitats, com la presència del seu assassí a les llistes d'Alianza Nacional al poble de Xiva a les passades eleccions municipals.



Avui, coincidint amb els 15 anys d'aquells fets, s'han previst diversos actes arreu dels Països Catalans. A Reus està prevista una concentració, a la plaça del Mercadal, a partir de les 8 del vespre.


Al mateix temps diversos blocaires han fet una crida de cara a aquest divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol 15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ.





Obrint Pas - No tingues por

dijous, 10 d’abril del 2008

Ja he parlat i he nominat

Tal com postejava la setmana passada ahir vaig participar a l'espai d'entrevistes als blocaires del Camp de Tarragona, un apartat setmanal del programa Club Cultura de Punt 6 Ràdio.

Si no vau poder escoltar-ho en directe ja podeu escoltar l'entrevista, igual com totes les de les setmanes anteriors, a través del podcast que trobareu al bloc
Percepcions.

Van ser prop de 25 minuts d'entrevista i el cert és que se'm va fer curt. De tota manera crec que va ser suficient per poder donar una visió general de la meva experiència de poc més d'un any a la blocosfera, o a la catosfera.

Com sempre tocava nominar qui serà el o la blocaire de dimecres vinent. Tal com explico cap al final de l'entrevista vaig pensar que era convenient ampliar una mica, territorialment parlant, l'àmbit geogràfic de la propera persona participant. Fins ara s'ha vist una certa majoria de blocaires de la Reusosfera, o del Baix Camp. No oblidem que es tracta de fer participar blocaires de tot el Camp de Tarragona, així que potser ja tocava passar la pilota cap a la Tarracosfera. I com que en aquest espai, de moment, només s'ha escoltat una veu femenina, la
Judit, també tocava feminitzar-lo.

Així que la decisió era clara. Si ajuntem aquests dos termes el resultat és
Feminitzant la Tarracosfera, el bloc de la Maria Rosa Martí, que serà qui haurà de contestar les preguntes de la Sílvia Sagalà dimecres que ve al Club Cultura. Un programa que a la Maria Rosa no li és del tot estrany. Però això ja us ho explicarà ella, si vol.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Uns copets a l'esquena i que no torni a passar


Doncs au.. Ja està! Versió oficial del CSN sobre l'incident a la nuclear d'Ascó i aquí s'acaba la història. A seguir minimitzant els fets, com s'ha fet des d'un principi, i si s'ha de parlar del tema que sigui amb veu ben fluixeta no fós cas que se n'assabentés massa gent.

I encara n'hi ha més. Resulta que després d'haver-se detectat la presència de partícules radioactives, van tenir els sants collons de permetre que hi hagués una visita d'escolars. Ho podeu llegir
aquí.

Tot i donant com a bona la no perillositat, cosa més que discutible, no saben el significat de la paraula prevenció aquesta gent?

Ah sí, calla! Que han dit els del CSN que obriran un expedient i els castigaran. Què els hi faran? Hauran de pagar una multa? Per quantiosa que sigui segur que per ells serà irrissòria. Amb el caleram que mouen es poden permetre pagar les multes que calgui i seguir anant a la seva.

És com allò que quan algú fa una trapelleria li donen dos copets a l'esquena i li diuen: Au va! Sigues més bon nen i que no torni a passar. I tot solucionat!

Quan es tracta de trapelleries ja està bé aplicar aquest correctiu. Però això no ha estat cap trapelleria. I no és la primera vegada, ni la segona, ni... que es produeixen el que ells en diuen incidents. I curiosament el CSN sempre ho qualifica amb el nivell 1, o sigui el mínim. No serà perquè, al cap i a la fi, tota aquesta gent beuen del mateix lloc i viuen, precisament, de l'existència d'aquestes centrals?



Ah! I Ascó no és un cas únic. Avui mateix es donava a conèixer un altre incident referit a una central que està una mica més avall, al País Valencià. Llegiu la notícia. De moment d'aquest tampoc se'n parla gaire. Au, senyors del CSN, aneu a fer pam-pam al cul també als de la central de Cofrents.

Aquest altre video no és per posar-vos la por al cos però fa referència a uns fets que caldria mirar d'evitar que es tornin a repetir.




diumenge, 6 d’abril del 2008

Un tastet del Festival Internacional de Jazz Reus 2008



Del 27 de març al 5 d'abril Reus ha acollit la sisena edició del Festival Internacional de Jazz, organitzat per l'Associació d'Amics del Jazz, amb diverses propostes musicals dintre del gènere jazzístic. Propostes de tot tipus i per a totes les butxaques, des d'actuacions l'entrada de les quals rondava els 40 euros, destinades als més incondicionals, fins a d'altres de caire gratuït destinades a promocionar aquest gènere musical entre la gent del carrer.



Ahir dissabte al vespre, passant per la plaça del Castell vaig coincidir amb una d'aquestes actuacions gratuïtes, la de Castan & Domènech Sextet. Aquí en teniu un tastet.






dissabte, 5 d’abril del 2008

Aquest any follarem com folls

Segons el que he pogut llegir al blog El cabaret galàctic, un blog sobre Jaume Sisa i altres històries, el cantautor galàctic treurà nou disc aquest mes d'abril. El títol del disc és Ni cap ni peus.

I com a promoció del disc s'ha escollit el tema Aquest any follarem com folls (a veure si és veritat...). El que hi ha entre parèntesi és un afegit meu, com us podeu imaginar.

Aquí teniu el video promocional de la cançoneta:






Per cert que aquest títol per a un disc no és inèdit. Fa uns quants anys un grup ja desaparegut de Tarragona, els Mí-te'ls, ja van titular així un disc. El Ni cap ni peus dels tarragonins, editat els anys 90 del segle passat, era encara en format vinil. El cap era la cara A i els peus la cara B del disc. Incloia els temes No vull treballar, El lloc on vaig néixer, Cabrons, Woody, T'equivoques noi, Gordo, Nena nena, Història, Deixeu-me en pau, Fins al cul, Ho sento Lluís i Alonso.

Podeu trobar una còpia de seguretat d'aquest disc
aquí.


dijous, 3 d’abril del 2008

Seré el blocaire de la setmana que ve

El programa Club Cultura de l'emissora reusenca Punt 6 Ràdio, conduït per Sílvia Sagalà, és un magazine de tarda que podeu escoltar cada dia, de dilluns a divendres, des de quarts de cinc fins a les set.

Els dimecres el Club Cultura destina uns minuts a entrevistar algun dels nombrosos blocaires del Camp de Tarragona.

De moment ja són 12 els i les blocaires que han dit la seva a través de les ones del 99.8 de la FM. Podeu reescoltar aquestes entrevistes a través del podcast que trobareu al bloc
Percepcions.

El joc consisteix en què cada setmana, al final de l'entrevista, el blocaire entrevistat ha de designar qui vol que sigui el convidat de la setmana següent.

Ahir dimecres li va tocar el torn al Jordi Escoda, propietari de l'àudiobloc
De bon matí, el qual fou escollit la setmana anterior pel seu Tet Lo Consueta de Reus, o sigui el Bonaventura Escoda (Bona per als amics).

El Jordi, igual com han de fer tots els qui passen setmanalment pel programa, havia de passar la pilota a algú altre per tal que vagi al programa de dimecres vinent. I m'ha tocat a mi recollir aquesta pilota que entomo encantat, tot sigui dit.

Així que ja ho sabeu. Dimecres que ve em tocarà anar fins a Punt 6 Ràdio i contestar les preguntetes de la Sílvia. Confio que no sigui massa dura i que no faci preguntes complicades, que en això de passar examens orals vaig una mica desentrenat.

És curiós perquè, com a locutor de l'emissora, tal com podeu llegir al perfil d'aquí al costat, he fet en diverses ocasions d'entrevistador. En canvi, fins ara, mai m'havia tocat el paper d'entrevistat.

I és clar.. hauré de començar a pensar a qui li passo la pilota de cara a la setmana següent.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Qui diu que tots els funcionaris són iguals?

Definitivament queda clar que no tot el funcionariat té el mateix ritme de treball. Veiem-ne alguns exemples.

Aquí tenim una funcionària japonesa:



Aquesta altra és una típica funcionària espanyola:



No he trobat cap video de com treballa una funcionària catalana però segur que les catalanes es troben en un terme mig: no treballen de manera tan estressant com les japoneses però tampoc són tan dropes com les espanyoles.

Però sigui dropa o massa treballadora potser el més xungo és trobar-te amb una funcionària assassina...




Sobretot no oblideu que aquest post està escrit en clau d'humor i sense cap intenció d'ofendre cap funcionari ni funcionària.

Que també ens mereixem riure de tant en tant!

diumenge, 30 de març del 2008

Bon dia Catalunya! - A reveure Escamilla!

Salvador Escamilla i Gómez, radiofonista, actor, cantant i presentador de televisió, ha mort aquest diumenge als 77 anys.



Salvador Escamilla i Gómez va començar la seva carrera professional com a actor. Però ben aviat es va posar davant del micròfon i va quedar definitivament lligat a la ràdio. I a la ràdio en català. El seu habitual 'Bon dia Catalunya!' amb què començava el programa Radioscope va ser, en ple franquisme, una de les primeres veus que es podien sentir en català en un mitjà. Des de Ràdio Barcelona, el periodista va obrir els seus micròfons i va promocionar la Nova Cançó. Moltes de les veus més reconegudes avui, com Joan Manel Serrat, Marina Rosell, Raimon, Lluis Llach, Nuria Feliu o Maria del Mar Bonet van tenir la seva primera oportunitat en aquest programa.

Escamilla va alternar la feina a la ràdio, amb la seva passió per l'espectacle i la música. Va editar 13 discos, cantant en català musicals tan famosos com Mary Poppins o West side Story.

L'any 1968 li fou atorgat un premi Ondas i l'any 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi que li va concedir la Generalitat.

Escamilla també va provar la televisió, però sempre amb la música i les entrevistes com a centre del seu interès.

Després de 40 anys de dedicació, l'any 2002, artistes, periodistes i el món de la cultura en general el van voler homenatjar amb un gran acte al Palau de la Música catalana, on Escamilla va acabar el seu parlament amb un significatiu: 'Bon dia i bona nit'.



Escamilla havia treballat a diferents emissores, entre elles Ràdio Barcelona, Ràdio Miramar, Ràdio Avui, Ràdio Associació i Catalunya Ràdio, on feia els programes Èxit i l'Àudioclip.

divendres, 28 de març del 2008

TITANIC THE EXHIBITION: una exposició interessant

Durant la meva escapada a València la setmana passada vaig aprofitar també per veure l'exposició sobre el Titanic que es podia visitar al complex anomenat La Ciutat de les Arts i les Ciències.

Titanic The Exhibition és una exposició itinerant per diverses ciutats del món organitzada per Titanic Centenary 2012, LTD, una companyia de capital europeu dedicada a la gestió de la memòria històrica de la tragèdia del Titanic.

Mitjançant la conservació dels objectes originals rescatats en diverses campanyes d’exploració desenvolupades al llarg de quatre dècades, ha produït l'exposició que permet preservar i difondre la història del vaixell més mític de tots els temps.

És una mostra espectacular que vol transportar els visitants a l'any 1912 per embarcar-los en la història real del transatlàntic.

El muntatge, de 1700 metres quadrats, s'estructura en tres grans eixos:

Objectes originals
Mitjançant tècniques de conservació, la companyia que gestiona les restes del vaixell ha reunit una col·lecció d’objectes, documents i imatges originals del Titanic.

La veritable història del vaixell
La tragèdia del Titanic és llegendària, però per això mateix calia diferenciar entre la història veritable i la ficció, per tal de transmetre als visitants una dimensió real de la mateixa.

Les recreacions de parts del Titanic
Per tal que el visitant es trobi veritablement a bord del vaixell, s'han fet les recreacions d'un seguit d'estances del mateix, basant-se en l'àmplia informació disponible actualment. Aquestes recreacions converteixen els visitants en passatgers del Titanic, ajudant-los a comprendre el que va significar realment viatjar en el que va ser anomenat vaixell dels somnis.

Al llarg del recorregut per l'exposició cada visitant disposa d'un equip d'àudio (auriculars i un transmissor per escoltar les explicacions enregistrades) per mitjà del qual la visita esdevé tota una experiència àudiovisual.



No falta tampoc la foto de rigor que feien a tothom en el moment de creuar la passarela per tal d'embarcar. Òbviament un sistema més per treure't 5 euros si, en finalitzar la visita, et fa gràcia quedar-te-la com a record.

Però, vaja, va ser una experiència interessant. No és una exposició convencional. La idea i el muntatge és força bo i original.

dimecres, 26 de març del 2008

Costa tornar a agafar el ritme...

És curiós, però després de quatre dies aprofitats per fer una escapada i desconnectar de la rutina diària costa tornar a agafar el ritme. Sobretot si arribes a l'oficina i et trobes amb una acumulació de coses per fer. La mateixa acumulació que tinc cada final de mes, és clar, però amb la ressaca afegida després de tanta festa.


Potser també ho fa el vent que està bufant exageradament per aquestes comarques i que ens altera una mica les neurones. O ens les fa tornar més dropes.

En fi, si aneu aquí veureu les fotos de la meva escapada per terres valencianes.

I aquests són els videos...






dijous, 20 de març del 2008

Cinc anys després la invasió continua


Aquell 20 de març del 2003 em vaig despertar, com sempre, escoltant les notícies a la ràdio. Ja feia dies que persones de moltes ciutats havíem sortit al carrer per mirar d'aturar allò que es veia venir.

En sentir la notícia vaig agafar el mòbil per enviar un missatge a una bona amiga, la Conxita, dient... ho acabo de sentir a les notícies, al final el Bush ha declarat la guerra a l'Irak, haurem de seguir protestant. La seva resposta va ser curta però contundent: és un fill de puta!

El mateix sentiment que, de ben segur, vam tenir els milers i milers de persones que havíem lluitat per evitar que aquell personatge innombrable i els seus amiguets (ja sabeu, els que també van voler sortir a la foto) acabessin fent el que van fer.




Tots sabíem que la consigna era que, en cas que es produís la invasió de l'Irak, calia sortir immediatament al carrer. Ho vam fer el mateix dia i durant força mesos.

De la mateixa manera que va passar a ciutats més grans, també a Reus, a Tarragona i a poblacions més petites, cada setmana sortíem al carrer per cridar ben fort el nostre NO A LA GUERRA!

Les setmanes van anar passant. Va arribar l'estiu i amb ell les vacances. I com passa sovint, malgrat que el sentiment de ràbia i el desig de dir NO segueix essent el mateix, la gent es va anar cansant o desvinculant de la protesta. I va arribar un moment que fins i tot semblava que ja s'havia acabat la barbàrie. Però de seguida t'adones del degoteig diari de víctimes. No hi ha hagut ni un sol dia, al llarg d'aquests cinc anys, que no haguem sentit alguna notícia referida a persones mortes a l'Irak.

Ara, cinc anys després, la xifra de víctimes se situa al voltant del mil·lió de persones, segons algunes fonts. D'altres, treballen amb xifres inferiors. Al cap i a la fi són xifres i cadascú les utilitza a la seva conveniència. El més important és que darrera de cadascuna d'aquestes xifres hi ha persones de carn i ossos. Sovint persones que només volien viure la seva vida en pau i que de cop i volta aquest desig els ha estat arrebatat.




Aquests propers dies som molts els qui ens agafarem uns dies de descans. Merescut i necessari, d'això no hi ha cap dubte. Però això no treu tampoc que continuem en la necessitat de seguir cridant ben fort el nostre:


NO A LES GUERRES!

NI INVASIÓ NI OCUPACIÓ!


dimecres, 19 de març del 2008

Recordant...

Avui es donava a conèixer la notícia.

L'escriptor i divulgador científic britànic Arthur C. Clarke va morir ahir a la nit als 90 anys per una insuficiència respiratòria en un hospital de Colombo, capital de Sri Lanka, on vivia des del 1956. Clarke es va convertir en un mite el 1968 gràcies a 2001: Una odissea de l'espai pel·lícula dirigida i produïda per Stanley Kubrick. Aquell film sobre la història de la humanitat només va aconseguir un Oscar, als millors efectes especials, però va obtenir més reconeixement amb el pas dels anys: el d'obra mestra de la ciència-ficció. El film de Kubrick estava inspirat en El centinela (1951), novel·la d'Arthur C. Clarke. Cineasta i escriptor van treballar junts en la creació del guió de la pel·lícula i un llibre que explicava moltes claus i es va titular igual que la cinta.



La primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula devia tenir 11 o 12 anys, com a molt. Des d'aquella perspectiva veies l'any 2000, o 2001, com una fita llunyana. Era mític parlar de l'any 2000 com si fós una cosa que havia de canviar el món de manera impressionant.

També a aquelles edats, recordo referir-me a les persones de 40 anys amb un... va, aquest és un iaio de 40 anys! Quan deia això els pares (que estaven precisament al voltant dels 40) reien i jo no acabava d'entendre el perquè de les seves rialles.

Després, més depressa del que semblava, va arribar l'any 2000, i el 2001...

Arriba, t'hi trobes al mig i veus que sí, que les coses han canviat força. Però tampoc n'hi havia per tant. Hi ha coses que sí que s'assemblen una mica a allò que pronosticava la pel·lícula però d'altres no.

I t'adones també que ja n'has fet 40, que no ets cap iaio (ni molt menys!). Llavors és quan entens perfectament el motiu d'aquelles rialles dels pares.


Sigui com sigui penso que 2001: una odissea de l'espai és una gran pel·lícula. Fa uns anys que me la vaig comprar en DVD per afegir-la a la meva col·lecció de pelis en aquest format. És d'aquelles pel·lícules que, per molt que l'hagis vist, de tant en tant ve de gust tornar-la a veure.



Encara ara, l'escena dels micos combinada amb la música de fons, em fa posar la pell de gallina.

Crema catalana

Unes postres molt típiques d'un dia com el d'avui: Sant Josep

Felicitats als Joseps, Josepes, Peps, Pepes, Pepitos, Pepites i similars! I a tots els pares!

:)

Crema Catalana (Mesclat)

Perquè això ja ve d'enrere
i no ens hi posem per poc.
Seny o rauxa encén la xera,
som terra de foc.

Diu la tieta que el besavi,
que era home de seny,
vigilant per no fer agravi
va cremar més d'un convent.

Fixa-t'hi bé: jo te l'encendré.

Crema,
dins del cor ens crema
la roïnesa extrema,
encès pel nostre instint rebel.
Crema,
a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema,
a punt per artigar l'arrel.

Fusta seca, cairats i mobles,
caixes velles i sarments,
és la festa del meu poble,
és així la meva gent.

Amb palets encén la foguera,
pot fer un bon servei:
bona flama fa l'estanquera
i el retrat del rei.

dilluns, 17 de març del 2008

Un món, un somni, Tibet lliure!



TIBET LLIURE (FREE TIBET)
(Lletra: Bernat Font i Big Mama / Música: Big Mama)


1.- Muntanyes i núvols amaguen
un país molt elevat
amb un poble que era lliure
i avui resta condemnat.
Sis mil monestirs perduts
i un milió d´assassinats
on la pau serveix d´escut
a tants monjos torturats.


2.- Els nens van haver de matar els pares
segons l´exèrcit xinès
i els novicis els seus lames
i oblidar el què havien après.
Quin país vols que s´enfronti
al jerarquitzat Peking
ara que la Xina compra
i és qüestió de marketing!


CHORUS: Tibet resisteix, Tibet resisteix,
mentre la gent envelleix
exil.lada a dins i a fora.
Tibet resisteix, Tibet resisteix,
mentre la gent envelleix
i l´Himàlaia et plora.


3.- Allà hi ha molts ulls que criden
i demanen llibertat
però també hi ha un món que mira
sempre a l´altre costat.
Sis mil monestirs perduts
i un milió d´assassinats
on la pau serveix d´escut
a tants monjos torturats.


diumenge, 16 de març del 2008

El Reus Deportiu d'hoquei classificat per jugar la final a quatre de la Lliga Europea


Ahir dissabte a la nit vam poder assistir a un partit d'hoquei sobre patins d'aquells que fan afició.

Al
Reus Deportiu només li valia la victòria davant l'equip del Candelaria, de les illes Açores, per classificar-se per a la Final Four de la Lliga Europea.

I el Reus va complir.

Una primera part amb un cert patiment ja que va acabar amb un ajustat 2-1 favorable al Reus, tot i que hi va haver prou oportunitats per distanciar-se més en el marcador ja durant aquesta primera part. Però els de les Açores van deixar clar des d'un primer moment que no ho posarien gens fàcil.

Dos gols prodigiosos de Pedrito Gil en els primers cinc minuts de la segona part van fer que el Reus es distanciés de manera suficient com per plantejar el partit amb una mica més de tranquil·litat, sense abaixar la guàrdia ja que el Candelaria va seguir lluitant fins al final.

Sens dubte Pedrito Gil, autor de quatre gols, va ser l'estrella del partit, sense desmerèixer, això sí, el bon treball de la resta de jugadors. Resultat final: 6 a 2 favorable al Reus.

Si voleu llegir un bon reportatge d'aquest partit podeu anar
aquí.


La final a quatre es jugarà els dies 10 i 11 de maig al Palau Blaugrana. Els altres classificats són el Vic, el Barça i el Liceo de A Coruña.

A la semifinal el Reus se les haurà de veure amb el Liceo. L'altra semifinal la disputaran Vic i Barça. D'aquestes semifinals en sortiran els finalistes que hauran de dirimir qui és el campió de la Lliga Europea d'hoquei patins.

FORÇA REUS !!

Reus Deportiu Reus Deportiu
roig i negre són els teus colors
Reus Deportiu Reus Deportiu
es el millor club que hi ha en el mon


dissabte, 15 de març del 2008

Nit de Dixie

Aquesta nit de divendres mentre alguns reusencs feien la primera edició de la 'Ruta dels 20 bars', o la 14M 20B, tal com podeu llegir en aquest bloc i en aquest altre, jo he optat per agafar el cotxe i traslladarme a la veïna ciutat de Tarragona per fer una altra ruta, la del Dixie.

Tal com us comentava al
post anterior, aquests dies té lloc el Festival Internacional de Dixieland i m'ha fet gràcia anar a fer un tastet aprofitant les anomenades Dixies Golfes, incloses en la programació. Hi ha actes del festival durant tot el dia però aquestes són les millors hores per a la gent que treballem i que, a més a més, som més aviat noctàmbuls.

Després de passar per alguns locals ben atapeïts de gent on pràcticament no s'hi cabia he anat a parar a la Cerveseria Kennedy's, situada a la Part Alta (prop de la plaça del Rei). Allí també es feia difícil entrar. Així que els primers minuts me'ls he passat a la porta. Però a poc a poc he pogut anar entrant fins arribar a la barra. Assaborint una Guinness m'he disposat a seguir les evolucions dels Cottas Club Jazz Band de Portugal, una formació que ja va ser present a l'edició de l'any passat.

Al llarg de més d'una hora i mitja hem pogut escoltar les melodies més conegudes de la música dixie des dels anys 20 fins als anys 50. Es feia inevitable deixar-se emportar per la música i moure's al ritme de la banda. Al final de l'actuació els components de la Cottas Club han baixat de l'escenari i han interpretat el darrer tema envoltats pel públic que omplia la cerveseria i acompanyava els sons dels instruments picant de mans. Sens dubte un final apoteòsic.



Abans de tornar cap a casa encara he tret el cap una estona a la Dixie jam que, com a darrer acte de la nit, tenia lloc al local de la Colla Xiquets de Tarragona. Això sí, sense beure res més perquè sobrepassar el límit d'una pinta de Guinness ja hauria pogut significar posar en perill els punts del carnet. Encara que no es veia gaire moviment d'agents interessats a fer bufar al personal. Devien estar ballant dixie també...

:)

Recordeu que encara teniu el que queda de cap de setmana per gaudir del festival.

dimarts, 11 de març del 2008

15è Festival Internacional de Dixieland de Tarragona


Un any més, i ja en van 15, la ciutat de Tarragona organitza una nova edició del Festival Internacional de Dixieland.

Des d'aquest dimarts 11 de març i fins el proper diumenge els carrers i diversos locals tarragonins s'ompliran de música jazz de diferents èpoques i especialment de jazz a l'estil New Orleans, l'anomenat Dixieland o simplement Dixie.

La programació abarca totes les hores del dia. I de la nit. Així, des dels més noctàmbuls fins als més matiners, tothom trobarà en un racó o altre de la ciutat i a qualsevol hora la possibilitat de desconnectar de la rutina diària i deixar-se emportar per aquests ritmes.

Hi haurà formacions de diferents països. També del País Valencià i del Principat. I una bona representació de grups del Camp de Tarragona.

Si hi voleu treure el cap i veure què es cou per allà només cal que feu una ullada al
PROGRAMA DEL FESTIVAL.

dilluns, 10 de març del 2008

Endevinalla

A on anirieu si us convingués comprar qualsevol d'aquests objectes?




M'imagino que tothom haurà contestat ràpidament... a un sex-shop!

Per regla general la resposta seria aquesta. Però si a partir del proper mes de juny us trobeu viatjant per Suècia i us convé algun estri d'aquests podeu entrar tranquil·lament a una farmàcia i us el vendran.

Es tracta d'una iniciativa destinada a normalitzar l'ús i a la vegada satisfer l'àmplia demanda d'aquests productes que hi ha al país.

Els objectes d'ús sexual com ara els vibradors, els objectes per al massatge sexual i els olis per als massatges es podran vendre ben aviat a les farmàcies de Suècia. Així ho preveu el conveni que han signat l'Associació per a l'Educació Sexual i l'empresa estatal que agrupa la majoria d'oficines de farmàcia sueques.

L'Associació sueca per a l'Educació Sexual és actualment l'ONG més important en l'àmbit de la salut i dels drets sexuals i reproductius.


Us imagineu que algun dia arribi també aquesta normalització a casa nostra? Què hi dirien els bisbes? S'escandalitzarien? Potser serien els primers a l'hora d'anar a fer cua per comprar algun objecte d'aquests barallant-se per ser els primers a entrar, a l'estil del que passa a les botigues de roba el primer dia de rebaixes. Ja se sap que quan hi ha necessitat es fa el que convingui per satisfer-la...

diumenge, 9 de març del 2008

DECIDINT EN LA CLANDESTINITAT

Tal com us comentava en el post anterior durant la jornada d'avui hi ha convocada una recollida de signatures arreu dels Països Catalans emmarcada dintre de la campanya Decideixo decidir.

En el cas de Reus s'havia previst instal·lar la taula de recollida de signatures a la plaça del Prim. Cap allà m'he dirigit fa uns minuts disposat a signar i manifestar així la meva voluntat de decidir. Però... oh, sorpresa! (però no gaire) la taula no hi era.

Des de fa uns dies que es comentava la possibilitat que la Junta Electoral, seguint ordres d'Espanya naturalment, podia prohibir que s'instalessin aquestes taules. La consigna, en aquests casos, era traslladar l'acte a locals tancats i seguir duent a terme la campanya tal com s'havia previst.

Així doncs m'he dirigit cap als locals d'
Òmnium Cultural Baix Camp al carrer d'en Vilar i allí, en un portal a les fosques i com en els pitjors temps de la clandestinitat, la gent que s'hi atançava anàvem omplint la butlleta i signant per manifestar una cosa tan clara i senzilla com és el fet que volem tenir el dret de decidir.

Aquí teniu el justificant de la meva signatura:



Una vegada més cal dir allò de... QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?




VOTEM O NO VOTEM, TENIM EL DRET DE DECIDIR!

Això de votar és un DRET, NO UNA OBLIGACIÓ, malgrat que molts, en el seu afany de treure vots fins i tot de sota les pedres si cal, ens vulguin fer creure que hi estem obligats. Ja sabem que el polític de parlar en sap molt. Que després faci exactament tot allò que ha dit que farà ja entra en el terreny de la política-ficció.

Cadascú és lliure de VOTAR o NO VOTAR segons el seu criteri propi i personal. El que no pot ser és que ens vulguin fer un rentat de cervell i esborrar-nos aquest criteri.

Així que, ja ho sabeu, feu el que creieu que heu de fer, digui el que digui la crònica de successos.

Al cap i a la fi el 'no vot' també és una fòrmula perfectament vàlida per manifestar la disconformitat amb alló que tenim i amb les suposades alternatives que ens ofereixen.

Si necessitem comprar un producte i en una determinada botiga no tenen el que volem anirem a una altra botiga a buscar-ho. Però si no hi ha cap més botiga on ho tinguin no ens quedarà més remei que no comprar-ho i mirar de fabricar-nos-el nosaltres mateixos.

El que sí que és realment important és saber cap on volem anar els catalans, com a nació a la recerca de la llibertat com a poble. Ja cal que ens posem a treballar en ferm i al marge del que facin o no facin els polítics per esdevenir una nació lliure sense haver d'esperar a dates prefixades com pretenen alguns.


La Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés en el marc de la campanya Decideixo decidir ha convocat avui arreu dels Països Catalans una recollida de signatures per mitjà de la qual podem fer un d'aquests primers passos necessaris per assolir els nostres objectius com a Poble Lliure. Segur que ben aprop de casa vostra hi ha algun d'aquests punts de recollida de signatures.

Aneu-hi a dir la vostra sense cap temença !!

A Eurovisió ballant el Chiki Chiki... quina gràcia!


Els del país d'aquí al costat ja tenen un representant per anar al cutre-festival d'Eurovisió. Fa pocs minuts que s'ha decidit entre els 10 aspirants. L'audiència, a través dels seus telèfons, ha decidit ni més ni menys que tot un personatge mediàtic creat en qüestió de mesos tocarà i ballarà el Chiki Chiki a tots els europeus que se'l vulguin mirar. Hi va perfecte per a un festival que cada cop és menys musical i més friki.

Els catalans encara no tenim representació en el festival. Es veu que allà només admeten països reconeguts com a tals. No és un festival que es destaqui per acollir nacions sense estat precisament. L'única presència de llengua catalana seria en el cas que es classifiqués Andorra (però ni així, perquè darrerament el país dels Pirineus opta per utilitzar l'anglès). De tota manera, a diferència d'Espanya que es veu que té influències i passa directe a la final, Andorra ha de passar per un procés previ de selecció i per tant la seva presència no està gens assegurada.

Però bé, anant al tema que m'ha fet postejar a aquestes hores de la matinada, ja que el nostre país no hi és com a mínim podrem riure i passar una estona ben divertida amb el Rodolfo i el seu ball del Chiki Chiki que, a hores d'ara, segur que som molts els qui ja ens atreviríem a cantar i ballar. Perquè, si ens hi posem, tots en sabem de fer el friki de tant en tant. Al cap i a la fi, més val riure que plorar. Amb tanta desgràcia que envolta sovint la societat que ens ha tocat viure no està de més enfotre-se'n una mica de tot plegat. I la cançoneta aquesta, junt amb el personatge que la canta, hi ajuda molt.

A part de la versió original si fem una ronda pel youtube ja podem trobar força versions la mar de divertides d'aquest friki-hit. Aquí teniu alguns exemples...

versió gospel




versió counter strike



versió teletubie



versió Bush



versió cubanita

dissabte, 8 de març del 2008

Dia Internacional de les Dones


El dia 8 de març se celebra, en diversos països europeus, sud-americans i als Estats Units d’Amèrica, el Dia Internacional de la Dona. Es tracta d’una jornada reivindicativa que té per objectiu conscienciar sobre totes les discriminacions socials, polítiques i econòmiques que encara avui pateixen moltes dones en aquests països.


Està bé dedicar un dia de l'any a les dones. Però encara estaria molt millor dedicar els esforços cadascun dels dies de l'any a evitar les continuades barbàries que, encara avui en dia i arreu del món, es cometen contra moltes dones.

Sobre això és sobre el que cal reflexionar realment. Reflexionar i actuar!


A Reus, Tarragona i Valls (entre moltes altres poblacions) aquests dies es celebren tot un seguit d'actes al voltant d'aquest dia. Aquí en teniu la
programació.



dijous, 6 de març del 2008

Relax

Entre mig de tanta crispació una mica de relax tampoc va gens malament...






dilluns, 3 de març del 2008

Imatges dels Tres Tombs a Reus

Com a complement del comentari que podeu llegir al meu fotolog sobre la celebració dels tradicionals Tres Tombs ahir diumenge a Reus us poso unes quantes fotos i un parell de videos.









Trobareu més fotos en aquest àlbum.

I aquests són els videos:




diumenge, 2 de març del 2008

Nit d'Estriptis a Reus


Aquesta nit de dissabte, al Teatre Bartrina de Reus, hem pogut assistir a la representació de l'obra ESTRIPTIS.

Un espectacle produït per Elsinor i ideat per sis directors, Rafael Amargo, Sol Picó, Carlus Padrissa, Mario Gas, Jaime Chávarri i Andrés Lima, que combina teatre, música, dansa i molta expressivitat corporal al voltant de l'striptease.

Tal com indica la presentació, l'obra vol fer ús de la nuesa dels cossos com un art i al mateix temps mostrar altres nueses amb la finalitat d'excitar altres parts del nostre cervell. La nuesa del cos humà vol ser la figura del jo sense màscara, del jo lliure de coaccions, de l'esser humà despullat de llasts o de crosses per tal de ser revelat com una veritat, aquella veritat que rau dins nostre.

I després d'assistir a la representació de l'obra t'adones que ho han aconseguit.



Rafael Amargo a 'XS-Trip XVIII - En tres movimientos' ens presenta dos homes i una dona que comencen ballant flamenc i taconejant sobre l'escenari per continuar despullant-se lentament amb música de Mozart de fons. No hi falta una escala i una barra, al més pur estil de les estrelles dels espectacles d'striptease, per la qual van evolucionant els ballarins-stripers.



La valenciana Sol Picó a 'La bèstia feliç' mostra una dona que s'enfila per les parets i acaba treient-se no només la roba sinó tota aquella carn superflua que li sobra.

Carlus Padrissa, de La Fura dels Baus, a 'Totam tibi subdo me (em dono a tu completament)' mostra una dona molt voluptuosa, una cantant d'òpera interpretant una versió lírica de 'Carmina Burana', que s'estima molt un instrument musical, la guitarra. Se l'estima tant que la converteix en objecte de desig o, millor dit, en objecte sexual amb el qual satisfà els seus desitjos. No hi falta un final orgàsmic amb una combinació de so, llums i fum al més pur estil de La Fura.



Mario Gas a 'In the still of the night' mostra una dona que es despulla al bany en arribar a casa després d'una festa i fa les activitats més habituals que es solen fer en aquesta cambra, com ara utilitzar el vàter, el bidet, dutxar-se i posar-se les corresponents cremetes per, tot seguit, anar-se'n al llit a dormir mentre a l'exterior la ciutat es comença a despertar.

Jaime Chávarri presenta 'Metamorfosis', una escena circenca en la qual una domadora fa evolucionar el seu cavall per la pista al trot i al galop. Una domadora fascinada i erotitzada pel cavall fins al punt que passa de domadora a domada mentre és seduïda per l'equí.


Finalment, Andrés Lima, a 'Noche de Bodas' presenta una parella ben peculiar que es disposa a celebrar la nit de noces, això sí amb un alt grau de concentració etílica als seus cossos que fa que les accions de la parella durant el procés d'anar-se despullant siguin una barreja d'humor, surrealisme, comicitat i petits retalls de violència del tot innocent que donen com a resultat escenes ben divertides.



Això és doncs el que hem pogut veure al Bartrina durant prop d'una hora i mitja. A través de l'exhibició de la nuesa dels cossos ens trobem immersos en una nuesa també dels sentits i de les emocions. Una combinació que desperta la sensualitat i la imaginació mostrant la nuesa dels cossos amb la naturalitat més absoluta.

I, per què no dir-ho, l'obra desperta també l'instint voyeur que, en major o menor mesura, tots portem en el nostre interior, sense abandonar la naturalitat.

Una naturalitat que s'encomana al públic que segueix en tot moment l'espectacle sense cap mena d'estranyesa o rebuig. Això sí, en algunes escenes, es podia intuir algun xiuxiueig de curiositat o sorpresa en una petita part dels assistents.

dissabte, 1 de març del 2008

QUE SE'N VAGIN !!!


Resum de la notícia:

L'autorització d'una manifestació de grups neonazis en ple cor de l'extrema esquerra madrilenya va causar ahir greus disturbis en diversos punts de la ciutat.

El partit neonazi 'Nación y Revolución' havia convocat una concentració de signe racista en una plaça que passa per ser un dels santuaris dels grups de l'extrema esquerra. Aquests s'ho van prendre com una clara provocació i van decidir convocar una contramanifestació per rebentar la dels seus enemics.

La Federació Regional d'Associacions de Veïns de Madrid i l'associació veïnal La Corrala de Lavapiés ja havien demanat el dia abans que no s'autoritzés la manifestació ultradretana per evitar problemes de seguretat, perquè el 40% de la població d'aquella zona és immigrant. Els esmentats grups de veïns van dir que no entenien com la Junta Electoral Central havia donat el vistiplau a un acte promogut per una organització obertament racista i xenòfoba.

La policia va començar a desallotjar la plaça de Tirso de Molina una hora i mitja abans de l'hora prevista per a la concentració dels neonazis. La tensió va anar en augment a mesura que s'acostava l'hora, ja que els antisistema van començar a corejar des dels carrers veïns crits contra els feixistes i la policia.

Des del balcó de la seu de la CNT, que està situada a la mateixa plaça, un nombrós grup de militants desafiaven la policia i proferien proclames contra els neonazis. Tot es va precipitar quan van arribar a la plaça els manifestants escortats per la policia.

Va ser llavors quan es van produir les primeres càrregues policials amb pilotes de goma i gasos lacrimògens.

Membres de la policia secreta muntats en una moto van arribar a disparar tres trets a l'aire amb una arma de foc. Una noia dels antisistema va ser brutalment apallisada a terra per la policia. Finalment, els ultradretans van poder celebrar el seu acte, durant el qual van corejar consignes contra els immigrants i van llançar crits de "Heil Hitler" i "Viva España".



No hi ha dubte que llegir notícies com aquesta et fa venir esgarrifances!

Entre els diversos blocs que avui es fan ressó d'aquests fets és molt recomanable que aneu a fer una ullada al de la
Zel on trobareu àmplia informació i comentaris sobre aquesta qüestió tan preocupant.

Quan Bush i els seus amiguets van declarar la guerra a l'Irak, ara farà 5 anys, tots ens vam mobilitzar, vam sortir al carrer i vam mostrar la nostra disconformitat dient no a la guerra una i mil vegades.

Per què ara ens hem instal·lat en la comoditat i donem la sensació que tot ens està bé i que tot va bé? Aquesta és una altra guerra, però no per això menys important que aquella. Fins i tot podríem dir que ens afecta més perquè són aquí mateix. Ahir va ser a Madrid, però d'aquests també n'hi ha a Barcelona, a València i a ciutats i pobles més petits. Cal estar ben alerta i restar preparats de manera permanent per a la mobilització, per sortir al carrer les vegades que faci falta a cridar QUE SE'N VAGIN !!

Ah no, calla! Ens haurem d'esperar fins d'aquí a 10 dies, com a mínim. Que si nosaltres, la gent pacífica, convoquem una mani durant aquests dies de campanya no tan sols no ens l'autoritzaran sinó que, a més a més, si insistim a fer-la, ens enviaran tots els antiavalots haguts i per haver no per escortar-nos durant la mani com han fet amb els feixistes, no... En el nostre cas segur que ens els enviarien per fotre'ns òsties fins que se'n cansessin. I després ens il·legalitzarien i engarjolarien per les nostres idees i manera de pensar.

Cal protestar contra la permissivitat de l'estat, contra la impunitat en què queden aquests actes feixistes, contra les agressions, contra els assassinats...

NI OBLIT, NI PERDÓ !!!